Fornells i Francesc, Ricard

Barcelona, ? – Barcelona, 4 d’abril de 1950
 
El 1918 era Secretari de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT). De novembre de 1917 fins a finals de 1919 participà a la reestructuració del periòdic de la CNT catalana  “Solidaridad Obrera”. Entre el 28 i el 30 de juny de 1918 representà a la Federació Local de Barcelona juntament amb A. Mira, al decisiu Congrés de Sants. Col·laborà en la publicació “Cultura Libertaria” desde la seva publicació el 6 de novembre de 1931, destacant el seu article “El valor del sindicalismo”, publicat el 24 de juny de 1932, on defensà les tesis trentistes moderades, el 1932 també col·laborà a la publicació manresana “El Trabajo”. Al 30 d’agost del 1931 va aparèixer com un dels firmants del  Manifest dels Trenta publicat al dirari “L’Opinió”, del sector moderat de la CNT contrari a les tesis insurreccionalistes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  El 12 de juny de 1932 va participar a l’assemblea de fundació de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona, entitat que també presidiria i on realitzaria formacions pels treballadors. El novembre de 1932 en una assemblea extraordinària al Sindicat de l’Alimentació de Barcelona, va ser expulsat de la CNT i es va passar als Sindicats d’Oposició trentistes i a la Federació Sindicalista Llibertària, posteriorment, al 1934, va ajudar a Ángel Pestaña a crear el Partit Sindicalista.
 
Es va traslladar a Sabadell el 1932, on va ser el cap del Partit Sindicalista i dirigí la “Escuela del Instituto Pedagógico Cultura y Solidaridad” succeïnt a l’expulsat pedagog Edgardo Ricetti, membre del sector faísta que a Sabadell era minoritari i que continuaria la seva tasca docent al Col·legi “Cultura y Solidaridad”. Fornells, també s’encarregà de l’Ateneu de Divulgació Social de Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, pensat per la formació i capacitació dels obrers del sindicat.
 
 
El 1936 ingressà a la Unió General del Treball (UGT), ja que la  FLS de Sabadell, d’on en formava part, havia estat expulsada de la CNT pels seus postulats antifaístes, i s’havia adherit a la UGT. El setembre del 1937 va ser elegit com a president de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. A l’exili desde la Guerra Civil, va tornar a Barcelona el 1941, intentant arribar a acords amb el sindicat vertical franquista per tal de qui entressin antics militants trentistes de la CNT, acostament que no va acabar fructificant. V Va intentar donar classes  particulars però no se’n va sortir, es traslladà a la província de Girona on va ser detingut i reclòs 6 mesos i posteriorment a la Model de Barcelona. Va ser pres al 1942 i l’Alcalde de Sabadell Josep Maria Marcet va testificar a favor seu perquè fos alliberat, tal com afirma a les seves memòries:
“Ya desempeñando mi cargo en la Alcadía estuve en relación con varios destacados elementos locales, antiguos afiliados a este grupo. Uno de ellos, quizás el de mayor personalidad, fue Ricardo Fornells, en cuyó favor presté declaración personalmente en un Consejo de Guerra que se le siguió en Barcelona y tuve al satisfacción de verlo exculpado y puesto en libertad” (1)
Abandonat per l’esquerra i els anarcosindicalistes a causa del seu apropament al sindicat vertical franquista, les Centrales Nacional-Sindicalistas (CNS).
Fitxa de la seva estada a la presó. FONT: Masjuan, Eduard. “Medis obrers i innovació cultural a Sabadell”. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2006

___________________________________________________

(1) Marcet i Coll, Josep Maria “Mi ciudad y yo. Veinte años en una Alcaldía,1940-1960″, (Pàg.122). 1963

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari del moviment obrer als Països Catalans. pàg. 595. Edicions Universitat de Barcelona i Abadia de Montserrat, 2000 

Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i de la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins el 1939). “Biografies” <http://www.veuobrera.org/index01.htm>

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

  1. Un sindicalista completament oblidat, amb un final tristíssim. Seria bo posar-li cara.
    No tinc gens clar que la trama de repatriació només inclogui trentistes. Crec que hi havia cenetistes en general i d altres elements obreristes.
    Salut, Arnau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s