La Plata (Argentina), 12-04-1901/La Plata, 20-11-1984.
Fill de família treballadora, va estudiar primària i secundària a l’escola annexa de la Facultad de Humanidades de la Universidad de la Plata; va participar activament en el moviment estudiantil, redactor del periòdic Renovación i actor a la companyia teatral. Començà a estudiar enginyeria i es traslladà a la Pampa, on puntualment exercí de tipògraf, s’integra en un grup d’art dramàtic que recorria les comarques, i des de 1923 fins 1925 exercí de professor en una escola obrera de Tigre. A finals de 1925 viatjà a París amb els seus amics Maffei i Feldman, treballà de jornaler en la reconstrucció d’edificis, contactà amb exiliats de la dictadura de Primo de Rivera i intervingué en la expedició de Prats de Motlló.
El febrer de 1927 s’instal·là a Sabadell, amb l’ajuda de Bru Lladó i la Federació Sindical Llibertària, al front de l’Escola Cultura y Solidaridad. A Sabadell realitzaà una important tasca com a mestre, aplicant els principis pedagògics de Montessori, Freinet i Francesc Ferrer i Guàrdia de cara a l’emancipació social (no formar dirigents ni dirigits) fins el final de la guerra de 1936. Va militar al Sindicat d’Oficis Varis de la CNT (del qual en va ser secretari) i es va posicionar a favor dels postulats de la FAI (secretari local al 1932), fet que va suposar la seva expulsió de l’escola, dominada pels trentistes, i la creació per la seva part d’una altre (mantenint el mateix nom). Després de la sublevació militar del juliol del 1936, formà part del Comitè Antifeixista en representació de la FAI. Durant la guerra va treballar vigorosament a favor de SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista), on va arribar a ser-ne secretari, aquesta organització es dedicava a defensar els drets humans en temps de pau i a recolzar i coordinar la resistència antifeixista entre els diferents països i l’enviament d’aliments. També era conegut com un bon orador, el 16 d’agost de 1936 parlà en representació de la Federació Local de Grups Anarquistes, amb altres oradors (J. R. Magriñà, Josep Cinca, Trinitario Colón, Manuel Gorina, Constantino Vachier i Faust Roca), en un míting al Cinema Imperial de Sabadell. El 27 d’octubre de 1936 va fer un altre míting al Cinema Recreu de la mateixa ciutat, amb Francesc Pellicer, Jaume R. Magriñà i Maria Soler, organitzat per la Secció Femenina de la Mutualitat Cultural, també realitzà altres mítings a la ciutat veïna de Terrassa. D’altre banda, va aconseguir refugiar molts nens del front a la Granja escolar de Can Arguelaguet i amb l’avanç feixista aconseguí traslladar-los fins la frontera francesa.
Un cop acabada la guerra, creuà la frontera a finals de gener del 1939, patí breument l’estada al camp de concentració d’Argelés i el febrer, des de Bordeus, realitzà el viatge cap Argentina, on hi arribarà a finals de març. Inicià un nou període vital: estudià a la Facultat d’Humanitats, treballa a la Asociación por los Derechos del Niño, a l’editorial Bell com a corrector i traductor, s’incorporà a la cooperativa de transportistas Bernardino Rivadavia com a gerent durant disset anys (fins 1963) i, més endavant, treballà com a corrector als diaris de la Plata, El Día i Gaceta de la tarde, sempre pensà en retornar a l’estat espanyol quan morís Franco. Un cop jubilat, viatjà per Amèrica i el 1978, preparà el viatge a Madrid, però la notícia de la detenció del seu fill Ariel (l’1 de febrer de 1978) per part de la dictadura Argentina l’obligà a retornar i a iniciar un llarg calvari per trobar-lo, el seu cos mai va aparèixer. El 1980 viatjà per primera vegada a l’estat espanyol, es desil·lusionà bastant amb les noves realitats i per la seva falta de contactes; el 1983 retornà amb les Madres de Plaza de Mayo, i ja en millors condicions al gener assisteix al VI Congrés de la CNT, fou homenatjat a Sabadell on es retrobà amb antics alumnes i el març realitzà una conferència a la ciutat. El 1987, per petició de la CNT-AIT i dels veïns que el van tenir com a mestre, la ciutat li dedicà un carrer (carrer on es troba la seu de la CNT actual i on també es trobava l’escola d’Edgardo Ricetti), també el 2009 l’Ateneu Llibertari de Sabadell li dedicà un mural a ell i la seva Escola. La seva companya Edna Copparoni, col·laborà a la revista Ideas d’Hospitalet i va escriure el llibre: Edgardo Ricetti maestro y luchador social, Buenos aires, 1992.
_________________________________________________________________
Enciclopedia histórica del anarquismo español, Tomo II, Asociación Isaac Puente.
Edgardo Ricetti maestro y luchador social, Edna Copparoni. Buenos aires, 1992.
Arxiu històric de la CNT-AIT Sabadell.
Diari de Sabadell, Entrevista (pàg 12-13) vierenes 14 de enero de 1983. Entrevista a Edgardo Ricetti durant el seu retorn a la ciutat.
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/99681
