Rosell i Llongueres, Albano

Albano Rossel2

Sabadell (Barcelona), 18 de febrer de 1881 -Montevideo (Uruguay), 28 de maig de 1964.

Precursor del naturalisme ibèric de caire anarquista. Provinent d’una família obrera i numerosa, va assistir poc a escola ja que va haver de treballar desde els onze anys, amb catorze anys es va sindicar en el ram tèxtil i va organitzar els perruquers, ofici que també exercia. Va llegir molt desde ben petit i col·laborà en la campanya per l’alliberament dels presos de Montjuich, exercint de corresponsal a Sabadell del periòdic lerrouxista Progreso, i va intervenir en diversos mítings en defensa dels camperols andalusos acusats de formar part de la Mano Negra i d’Alcalá del Valle.

Cooperà a la premsa llibertària, sobretot a La Protesta, i aquesta col·laboració juntament amb la participació els mítings, li permet conèixer a diverses figures de l’anarquisme com Teresa Claramunt i López Montenegro. Llegí obres anarquistes a més de començar a escriure textos com Els llenyataires o La fàbrica, amb dinou anys començà a dirigir el diari El Trabajo de Sabadell. Apart de la lectura, també fou un gran aficionat al teatre, actuà en grups d’aficionats en el Centre Llirich Dramatich i fundà l’Agrupació Dramàtica Ibsen, on hi pariciparen Mainé, Mateo Morral, Cranes, Duran, Rosendo Vidal. Compaginà la seva afició al teatre amb la d’educador, ocupant la secretaria de la Institució Lliure d’Ensenyament de Sabadell fins el 1903 en que la deixà a causa de discrepàncies amb el seu politicisme. Més endavant s’integrà a la Institució Pedagògica de Francisca Rovira i la revista pedagògica de Clementina Jacquinet, amiga de Ferrer i Guàrdia i de Mateo Morral; s’encarregà de l’escola racionalista de Montgat, el 1904, any que coneixé la seva dona també Mestre racionalista, Esperança Figueres Davi. El 1905 escrigué un text en defensa de l’ensenyament integral. Formà part del Grup Avenir juntament amb Usón, Cortiella i Bonafulla, del Centre Fraternal de Cultura amb  Suñé, Prat, Odón, Casasola, i altres, i també de la Lliga Internacional per l’Eduació Racional de la Infància.

El 1906 tornà a Sabadell i dirigí i fundà l’Escola Integral (1906-1909) i la revista Cultura, portaveu d’aquesta mateixa escola. Després de la setmana tràgica (1909), emigrà a França i més endavant a Amèrica. A Buenos Aires dirigí l’escola lliure de Villa Crespo, però no s’hi sentí còmode per l’ambient i es traslladà a Uruguay. A Uruguay treballà en el Ministeri d’Instrucció, i va tenir un lloc en el Consejo de la Enseñanza Primaria, fou redactor dels Anales de Instrucción Primaria entre 1909 i 1912 i de la Enciclopedia de Educación, el 1912 fundà a Montevideo juntament amb Herminio Calabaza, la Liga Popular para la Educación Razonada de la Infancia i el seu periòdic Infancia (director entre 1913 i 1914), any que ingresà a la massoneria (més endavant l’abandonà) i també a l’escola integral. Retornà a l’estat espanyol al 1915, on s’encarregà de diverses escoles integrals (Alayor, Carlet, Lloret de Mar i Terrassa) i s’interessà per les qüestions naturistes. El 1918 escrigué l’obra El Naturismo Integral, on exposà un naturisme que recull tant l’aspecte físic-vital, l’ètic, el social, l’artístic emotiu i el científic   El 1922 fundà a Carlet (València) El Naturista a on exposà les seves opinions durant els anys de definició del moviment naturista, i exercí de corresponsal de la revista Helios d’Alaior (Menorca), creà un centre naturològic a la mateixa ciutat, s’oposà a les decisions de l’Assemblea naturista de València i treballà en un certàmen naturista ibèric -que no s’arribà a celebrar-, que donés més rellevància a les problemàtiques socials i revolucionàries i que el relacionessin amb l’anarquisme.

El 1922, desencantat de la situació, va fixar definitivament la seva residència a Montevideo, treballant com administratiu fins la seva jubilació en el Congreso de Enseñanza, després de treballar a la premsa. A Montevideo continuà fins la seva mor, una gran tasca com a pedagòg, naturista i escriptor, en aquesta última faceta tingué la seva pròpia editorial i revista, Analectos, però també exercí de redactor de El Diario i La Mañana, i com a col·laborador de La Calle, La República i El Mundo i director de La Nova Catalunya (1928-1930). El 1922 escrigué Naturismo en Acción, on criticà la visió exclusivament terapèutica de cert naturisme, sense una base filosòfica i sense voluntat de transformació social.  És autor de nombroses obres en català i castellà, d’assaig, teatre, poesia, literatura infantil, de temàtica molt diversa; però destacant sobretot el seu progresisme (dona, nen, naturisme, neomalthusianisme i utopia). A Uruguay discrepà del naturalisme que s’exerceixa , ja que afirmava que es tractava d’un naturisme interclassista, únicament interessat en el negoci macrobiòtic i l’estudi de la trofologia.  Albano Rosell discrepava de la posada en pràctica (no dels objectius) del projecte de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia,  ja que pensava que faltaven llibres i professorat adequat; defensant tesis integristes en la línia de Paul Robin. En el terreny naturista, també defensà un naturisme integral,  com la ciència de viure feliços que supera dogmes, al ser producte de les lleis natural. Per Rossell la llavor regenadora ha de realitzar-se voluntàriament a partir de l’individu fins la col·lectivitat; en l’àmbit individual era partidari que la regeneració humana es pot realitzar mitjançant el rebuig de tot allò supèrflue i el retorn a una alimentació  basada en la sobrietat, frugal i senzilla que es pot trobar en el mateix lloc de residència; en l’àmbit col·lectiu vinculà la lluita naturista al combat social per la conservació de la natura i l’abolició de la propietat privada del sòl, l’aigua i la naturalesa, així com a la necessitat d’organitzar colònies i grups anarconaturistes experimentals. En el camp teatral desenvolupà una extensa obra, seguint les innovacions d’ Ibsen però amb el seu toc personal, sentint gran interès pel teatre infantil que ensenyi en els valors de respecte a l’entorn i a l’individu i a la vegada diverteixi a la canalla.

"En el país de Macrobia", obra naturalista utòpica d'Albano Rosell. Editada a Barcelona als anys 20, elogiada i reeditada posteriorment.
“En el país de Macrobia”, obra naturista utòpica d’Albano Rosell. Editada a Barcelona als anys 20, elogiada i reeditada posteriorment.

_________________________________________________________________

Miguel Iñiguez, Enciclopedia histórica del anarquismo español, Tomo II. Asociación Isaac Puente, Vitoria, 2008. (Pàg 1504).

Masjuan Bracons, Eduard. La ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo orgánico o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social. Icaria Editorial, Barcelona, 2000.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s