Batllevell i Tort, Gabriel

Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910 (1)

Retrat de Gabriel Batllevell i Tort. FONT: nomenclàtor (autor desconegut)

Mestre d’obres de l’Ajuntament, Cap del Cos dels Bombers de Sabadell, perit judicial als districtes de Sabadell i Terrassa i director tècnic de la “Sociedad de Minas de Agua de Sabadell”

Fill de Joan-Pere Batllevell i d’Isabel Tort, es va casar amb Dolors Arús i Viver, amb qui tingué cinc fills: Isabel, Lluís, Joan, Juli i Enric. El quart fill, Juli Batllevell, esdevindria un important arquitecte modernista de Sabadell, col·laborà amb Antoni Gaudí i va projectar nombroses urbanitzacions i edificis com el Teatre Euterpe, la Casa de la Ciutat, la Torre de l’Aigua o la Caserna de la Guàrdia Civil (1).

Tot i haver nascut a Molins de Rei, va realitzar la seva activitat com a constructor a Sabadell, on s’hi va traslladar el 1854 amb 28 anys, l’any 1963, fixà la seva llar al carrer de Gràcia núm. 127 (2), en una època de creixement urbanístic de la ciutat. Exercí com a Mestre d’Obres, Director de Camins i Agrimensor. Batllevell va contribuir a la urbanització de gran part de la ciutat durant la segona meitat del s.XIX.

Va formar part de l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona desde la seva fundació l’any 1849, i arribà a ser-ne degà. El 16 d’octubre de 1854 va obtenir a Madrid el títol de “Director de Caminos Vecinales”. L’any 1862 l’industrial Pere Oliver Salt (besavi patern del poeta, Joan Oliver i Sallarès -Pere Quart-), li encarregà la construcció d’uns porxos, a la seva casa de la Rambla, núm 67 (actual Casal Pere Quart), una de les obres més espectaculars de l’època a la ciutat. Pere Oliver Salt, volia que els porxos continuessin fins els carrers Jardí i Lacy, però per falta de pressupost mai es va poder completar l’obra (3).

L’any 1864, Batllevell, amb la col·laboració del seu amic Josep Antoni Obradors i Poch (constructor del Teatre Municipal, del Pont de la Salut i de les obres del cementiri), va desenvolupar la idea de l’arquitecte provincial Francesc Daniel i Molina, confeccionant el projecte d’expansió urbanística de Sabadell, aprovat a Madrid, però que no va poder ser dut a terme a causa de la oposició de diversos propietaris que no van voler cedir part dels seus terrenys, i no disposar dels mitjans per expropiar terrenys. El projecte pretenia crear quatre grans districtes, cada un d’ells seria com una petita ciutat i al seu centre una àmplia plaça, serveis públics i una gran font el mig; les cases construïdes serien amb uns angles en forma de xamfrans per tal de facilitar la circulació (4).

L’any 1869 va ser nomenat Mestre d’Obres de l’Ajuntament de Sabadell. Entre les seves obres destaquen: la casa de Joan Fontanet Pont “Casa Barata”, del carrer Sant Josep núm. 22 – Model arquitectònic dins del seu gènere, amb torrassa, galeria porticada, balustrades de terra cuita i decoracions del famós pintor Josep Espinalt. La casa es va enderrocar l’any 1976 per construir-hi una llar d’avis, la “Llar del Pensionista” (5); el Col·legi de les Escoles Pies (1871) de la Plaça Sant Roc -adquirit per l’Ajuntament de Sabadell del batlle Pau Montllor i Juncà per 285.000 pessetes per convertir-lo en el nou Ajuntament el 1880 (6) -; l’Estació dels Ferrocarrils de Sabadell (1889) -actualment terminal d’autobusos (7) -; la reforma del Marquet de les Roques (1895) -casa d’estiueig del fill d’Antoni Oliver, Pere Oliver, i on temps després s’hi reuniria el seu net Joan Oliver amb “La Colla” de Sabadell (8) -; Va construir moltes de les anomenades cases angleses “cases barates”, llars destinades a famílies treballadores; quadres tèxtils i casals.

“Casa Barata” de Joan Fontanet, situada al carrer Sant Josep, NÚM.22. Construïda el 1865 per Gabriel Batllevell, va ser enderrocada el 1976 per construir-hi una llar d’avis. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

El 3 de novembre de 1914 l’Ajuntament de Sabadell, presidit pel batlle Feliu Griera i Dulcet, va acordar per unanimitat donar el nom de Batllevell a un carrer de la ciutat, que va des del carrer La Salut fins a la carretera de Prats (1).


(1) nomenclàtor. ‘Batllevell, carrer de’. Ajuntament de Sabadell.

(2)  Casamartina i Parassols, Josep. Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Sabadell: Fundació Gas Natural Fenosa, 2012. ISBN 978-84-615-5560-4.

(3) Ajuntament de Sabadell. ‘Voltes de l’Oliver‘.

(4) Simó i Bach, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Editorial Ausa. Sabadell, 1984.

(5) Castells, Andreu. Informe de l’Oposició Volum II . Edicions Riutort, 1977.

(6)  Ajuntament de Sabadell. ‘Ajuntament de Sabadell (edifici)‘.

(7) Ajuntament de Sabadell. ‘Estació RENFE‘.

(8) ‘El Marquet de les Roques‘. 

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s