La caserna de la Guàrdia Civil

Situada al carrer de Batllevell, 31

Caserna_de_la_Guardia_Civil_(Sabadell)

La Guàrdia Civil és un cos creat el segle XIX, com a primera policia centralitzada de l’estat i formant part del cos militar. Seguint els passos de la Gendarmeria francesa i per tal de reprimir les revoltes camperoles de mitjans i finals del s.XIX especialment a la zona d’Andalusia i les revoltes obreres a les ciutats industrials. A Sabadell la caserna va ser obra de l’arquitecte modernista sabadellenc Juli Batllevell i Arús, es començà a construir al 1911 i fou inaugurada al 1913 amb la finalitat d’ acabar amb les revoltes i Vagues obreres de la ciutat.  Cal tenir en compte que el 1909 es va produïr la “Setmana Tràgica” amb l’ocupació  i saqueig de l’Ajuntament i la crema de diverses esglésies, i el 1910 s’havia creat la CNT, així com anteriorment s’havien produït grans vagues, com la Vaga de les set setmanes que començà a l’empresa tèxtil Seydoux on hi participà activament l’anarquista i feminista sabadellenca Teresa Claramunt. El cost de l’edifici fou sufragat per l’empresariat local i l’Ajuntament. El febrer de 1910 una comissió municipal va garantir una aportació de l’Ajuntament de 75.000 pessetes, que suposava la meitat del pressupost de la construcció.  L’altre meitat fou finançat per la Caixa de Sabadell, el Banc de Sabadell i l’empresa Energia, així com pels principals membres de la burgesia local: els Brujas, Brutau, Carol, Corbera, Cuadras, Duran Folguera, Gorina, Prim, Sallarès, Seydoux, Soler,  Turull, Valls, etc. Finalment l’obra costà 300.000 pessetes.

La caserna es va construir sobre els terrenys de l’antic cementiri municipal. El conjunt d’edificacions  ocupa tota una illa formada per la Gran Via, carrer de Vilarrúbias, plaça del Taulí i carrer del Taulí. En total una parcel·la de 9.212 metres quadrats, els blocs d’habitatge foren construïts posteriorment i destinats als Guàrdies Civils i les seves famílies, la caserna en si es tracta d’un conjunt de sales disposades a l’entorn d’un pati anterior. Aquest pati anterior com altres casernes té uns tarongers per això els guàrdies civils eren coneguts com a “Naranjeros”. Els plànols inicials de Batllevell, lliurats el 8 de novembre de 1910, constaven d’habitacions per a tres oficials, 50 agents casats i 50 solters amb diversos pavellons amb capacitat per a 300 persones.

La construcció de l’edifici es veié envoltat per la corrupció,  ja que el regidor Fèlix Cusidó Valls, apoderat de la propietària i el regidor Enric Vila Renom, secretari de la Junta Constructora, van convèncer a la Sra. Gurguí perquè els hi vengués els terrenys de 11.171 m2, argumentant que no eren edificables, a un preu molt baix de 6666,60 pessetes i en un llarg termini de 200 pessetes l’any. D’aquest solar es van segregar 1.953 m2 en favor del regidor Cusidó Valls com a pagament per haver convençut a la propietària de l’escàs valor de la finca i haver aconseguit comprar-lo a un molt baix preu. L’escàndol va obligar a dimitir els regidors Cusidó i Vila i de manera voluntària també va dimitir l’alcalde, Feliu Griera.

Durant la Vaga General revolucionària de 1917 on tingueren un paper molt important les dones obreres, 600 Guàrdies Civils i militars foren desplaçats a Sabadell per tal de reprimir la revolta. Tornaria a tenir un pes important en la repressió i control durant els ansy de pistolerisme (1919-1923) i durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

El 1942 la caserna va ser reconvertida en Acadèmia de la Guàrdia Civil, perdent el seu paper central en la repressió franquista.

L’11 de juny de 1998 la Guàrdia Civil abandònà la caserna. El 10 de juny de 2017 persones provinents dels moviments socials de la ciutat van ocupar l’immoble per tal de reclamar-ne l’us pels veïns de la ciutat, actualment s’hi realitzen diverses activitats de caràcter social i cultural, com visites històriques guiades o el repartiment d’aliments per part del grup d’autogestió de la PAHC Sabadell. L’ocupació té el recolzament del govern municipal format per ERC, Iniciativa-EUiA-Podem, la Crida (CUP, Entesa) i Guanyem, l’Ajuntament reclama la propietat municipal i anular el conveni firmat anteriorment per  l’alcalde Manuel Bustos (PSC) i el govern espanyol pel qual l’Ajuntament pagaría 3 milions d’euros i cediria 5.000 metres quadrats de terreny municipal en la zona de Sant Pau de Riu-sec a canvi de recuperar la caserna de la Guàrdia Civil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s