Caserna_de_la_Guardia_Civil_(Sabadell)

La Guàrdia Civil és un cos creat el segle XIX, com a primera policia centralitzada de l’estat i formant part del cos militar. Seguint els passos de la Gendarmeria francesa i per tal de reprimir les revoltes camperoles de mitjans i finals del segle XIX especialment a la zona d’Andalusia i les revoltes obreres a les ciutats industrials. A Sabadell la caserna va ser obra de l’arquitecte modernista sabadellenc Juli Batllevell Arús, es va començar a construir l’any 1911 i va ser inaugurada el 1913 amb la finalitat d’acabar amb les revoltes i Vagues obreres de la ciutat.  Cal tenir en compte que el 1909 es va produir la “Setmana Tràgica” amb l’ocupació  i saqueig de l’Ajuntament i la crema de diverses esglésies, i el 1910 s’havia creat la Confederació Nacional del Treball (CNT), així com anteriorment s’havien produït grans vagues, com la “vaga de les set setmanes” que començà a l’empresa tèxtil Seydoux on hi participà activament l’anarquista i feminista sabadellenca Teresa Claramunt. El cost de l’edifici fou sufragat per l’empresariat local i l’Ajuntament. El febrer de 1910 una comissió municipal va garantir una aportació de l’Ajuntament de 75.000 pessetes, que suposava la meitat del pressupost de la construcció. L’altre meitat va ser finançat per la Caixa de Sabadell, el Banc de Sabadell i l’empresa Energia, així com pels principals membres de la burgesia local: els Brujas, Brutau, Carol, Corbera, Cuadras, Duran Folguera, Gorina, Prim, Sallarès, Soler, Turull, Valls, etc. Finalment l’obra va costar 300.000 pessetes.

La Caserna es va construir sobre els terrenys de l’antic cementiri municipal. El conjunt d’edificacions  ocupa tota una illa formada per la Gran Via, carrer de Vilarrubias, plaça Taulí i carrer Taulí. En total una parcel·la de 9.212 metres quadrats, els blocs d’habitatge foren construïts posteriorment i destinats als Guàrdies Civils i les seves famílies, la Caserna en si es tracta d’un conjunt de sales disposades a l’entorn d’un pati anterior. Els guàrdies civils eren coneguts com a “Naranjeros”, per la classe de subfusils que portaven, una còpia de l’alemany Schmeisser MP28. Els plànols inicials de Batllevell, lliurats el 8 de novembre de 1910, constaven d’habitacions per a tres oficials, 50 agents casats i 50 solters amb diversos pavellons amb capacitat per a 300 persones.

La construcció de l’edifici es va veure envoltat per la corrupció,  ja que el regidor Fèlix Cusidó Valls, apoderat de la propietària i el regidor Enric Vila Renom, Secretari de la Junta Constructora, van convèncer a la senyora Gurguí perquè els hi vengués els terrenys de 11.171 m2, argumentant que no eren edificables, a un preu molt baix de 6666,60 pessetes i en un llarg termini de 200 pessetes l’any. D’aquest solar es van segregar 1.953 m2 en favor del regidor Cusidó Valls com a pagament per haver convençut a la propietària de l’escàs valor de la finca i haver aconseguit comprar-lo a un molt baix preu. L’escàndol va obligar a dimitir els regidors Cusidó i Vila i de manera voluntària també va dimitir l’alcalde, Feliu Griera.

Durant la Vaga General revolucionària de 1917 on van tenir un paper molt important les dones obreres, 600 Guàrdies Civils i militars varen ser desplaçats a Sabadell per tal de reprimir la revolta. Tornaria a tenir un pes important en la repressió i control durant els anys del pistolerisme (1919-1923) i durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

El 1942 la caserna va ser reconvertida en Acadèmia de la Guàrdia Civil, perdent el seu paper central en la repressió franquista.

L’11 de juny de 1998 la Guàrdia Civil va abandonar la caserna. El 10 de juny de 2017, persones provinents de diversos moviments socials de la ciutat van ocupar l’immoble per tal de reclamar-ne l’ús pels veïns de la ciutat, s’hi van fer diverses activitats de caràcter social i cultural, com visites històriques guiades o el repartiment d’aliments per part del grup d’autogestió de la PAHC Sabadell. L’ocupació tenia el recolzament del govern municipal format per ERC, Iniciativa-EUiA-Podem, la Crida (CUP, Entesa) i Guanyem, l’Ajuntament en reclamava la propietat municipal i anular el conveni firmat anteriorment per l’alcalde Manuel Bustos (PSC) i el govern espanyol, pel qual l’Ajuntament pagaria 3 milions d’euros i cediria 5.000 metres quadrats de terreny municipal a la zona de Sant Pau de Riu-sec a canvi de recuperar la Caserna de la Guàrdia Civil. El maig de 2019 es va haver de posar fi a la ocupació a causa de les deficiències estructurals de l’edifici.

By Arnau Berenguer

Llicenciat en Història per la UAB, 2014. Interessat en historia contemporània, història social, local i del moviment obrer, ideologies (liberalisme, conservadorisme, corrents socialistes,etc.) feixisme, comunisme, societats de postguerra i temes d'actualitat (política, sindicalisme, societat, comunicació i xarxes socials, geoestratègia internacional, postmodernisme, "magufisme"). També interessat en altres coses, com menjar bé, muntanyisme, mems i gats.

6 thoughts on “La Caserna de la Guàrdia Civil”
  1. Perdone usted pero hace una síntesis excesivamente objetiva de la fundación y función de la Guardia Civil.
    No obstante podía hacer un artículo más amplio y mostrar detalles más objetivos sobre este cuerpo policial, sin tener en cuenta la visión actual en Cataluña.

    1. Hola Juan, si podria hacer un artículo más amplio sobre la Guardia Civil, pero el objetivo del blog es hablar de los edificios, monumentos y personajes de la historia de Sabadell, no en extenderme sobre hablar de la Guardia Civil sino en porqué se creó en la ciudad y su papel histórico en ella.

  2. Està molt bé la informació que hi destaques sobre la ubicació del cementiri del segle XIX de Sabadell.
    Cal afegir que el tipus de caserna típica de la GC està copiada de la que tenien el CME en la seva creació al segle XVIII i, un cop prohibits al segle que es creà la GC, incorporaren aquest canvi.
    (font: Història dels Mossos d’Esquadra).

Leave a Reply

%d bloggers like this: