Fàbregas i Dalmau, Camil

Moià (Bages), 29 de febrer de 1906 – Sabadell, 15 d’agost de 2003

Camil Fàbregas (al mig) amb la seva esposa i el geògraf Pau Vila i Dinarès. FONT: Diari de Sabadell. AUTOR: Lluís Brunet

Escultor i pintor

Nascut a Moià, però als quatre anys es traslladà amb els seus pares, Benvingut Fàbregas i Giol i Mercè Dalmau i Fodoyol, a Sabadell. Realitzà l’ensenyament primari als Escolapis de Moià i als Maristes de Badalona; i els estudis superiors a les Escoles Pies de Sabadell i a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. Continuà la seva formació Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona de la Llotja de 1925 a 1928 i posteriorment, el 1931 es traslladà a París amb en Vila i Puig, estudiant a l’Escola d’Arts i Aplicades i l’escola d’escultors de Charles Despiau i Robert Wlerick a “l’Escole de Arts Appliqués”.

L’any 1933 fixa la seva residència definitivament a Sabadell, iniciant una sèrie d’exposicions a Barcelona i participant a certamens nacionals i estrangers. Al fons Ricard Simó i Bach de l’Arxiu Històric, consta el dibuix d’un esbós per un projecte d’escultura a Francesc Layret, entre el 1933-34, el projecte de Fàbregas però, no es va dur a terme.

El 1936 executa el monument al pintor Francesc Gimeno. Alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i comarca.

Durant la Guerra Civil havia format part del sindicat d’artistes de la FLS-UGT, al “Vertical” el seu portaveu, del 25 de gener de 1937, podem trobar el següent article seu:

Obres de Camil Fàbregas:

1948:

Monument a Fèlix Sardà i Salvany a la Salut.

1949:

Escultures a Fèlix Sardà i Salvany i Antoni Maria Claret, a la façana de la parròquia de l’Immaculat Cor de Maria, en honor al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a la ciutat.

Monument a Anselm Clavé. Sabadell, Plaça d’Anselm Clavé.

1956:

Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas, capellà assassinat durant la Guerra Civil. Sabadell, a la carretera de Matadepera (Sant Julià), km. 3

1959:

Conjunt decoratiu de l’església parroquial de Sant Salvador de Sabadell que es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme temàtic.

1960:

Monument a Alexander Fleming. Sabadell, Plaça del Dr. Fleming

1974:

Monument a l’alcalde Josep Maria Marcet a l’antiga Plaça Marcet (retirat, actualment la Plaça s’anomena de Les Dones del Tèxtil).

1989:

Monument al Doctor Josep Maria Relat. Sant Quirze, Plaça del Doctor Relat.

1990:

Monument als avis. Sant Quirze, Plaça dels avis.

Exposicions col·lectives:

1925: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

1942: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

1948: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (abril).

1948: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (estiu).

1952: Exposició sobre temes eucarístics. Acadèmia Catòlica de Sabadell.

1953: Primer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.

1957: Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Exposicions pròpies i antològiques:

1-15 d’octubre de 1927: “Exposició d’escultures de Camil Fàbregas”. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

9-26 de gener de 1960: “Capitells de Camil Fàbregas” Sala Gaspar, Barcelona.

29 de maig-13 de juny de 1971: “Exposició Camil Fàbregas. 50 anys d’escultura a Sabadell i antològica de retrats”. Museu de Belles Arts, Sabadell.

4-17 de març de 1980: “Exposició de retrats dibuixats a la mina de plom per Camil Fàbregas, sobre gent que es mou en el món artístic actual de Sabadell”. TOT-ART, Sabadell.

15 d’agost-2 de setembre de 1984: “Exposició antològica d’escultura i pintura de Camil Fàbregas”, Ajuntament de Moià-Patronat Local de Museus.

L’any 1959 es va fer amic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui col·laborà en diferents obres. El 1977, donà un centenar d’obres de la seva col·lecció de pintures, a benefici de l’Associació Protectora de Subnormals (posteriorment anomenada Associació Pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca). Fet pel qual va rebre la Creu de l’Ordre Civil de la Beneficència.

Va col·laborar en tres articles al Diari de Sabadell, anomenats “Els tres grans avis que, de ma vida, sigueren sempre companys fidels”elogiant les figures de Joan Vila Cinca (28 de desembre de 1990), Manolo Hugué (22 de gener de 1991) i Pau Vila Dinarès (3 de gener de 1991).


Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach

Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, 2000, 141 pàg i ss..

MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA. Camil Fàbregas i Dalmau <https://monuments.iec.cat/autor.asp?autor=227

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s