Ricard Simó i Bach

Sabadell, 11 de maig de 1911 – 11 d’agost de 1991

Semblança de Simó i Bach, per part de Joan Cuscó, 1982

Barber, agent comercial i biògraf català

De professió barber, després d’uns anys treballant com a aprenent a la Barberia Roca, als 19 anys es va incorporar a la barberia del seu pare, Josep Simó, situada al barri d’hostafrancs, seu de tertúlies polítiques i culturals del barri i on també hi tenia una espardenyeria. De molt jove s’interessà per la política i freqüentà la biblioteca del “Círcol” Republicà Federal i el Centre Cultural Recreatiu, fundat pel mestre Josep Vall Sabata, ingressà al Bloc Obrer i Camperol, organització que posteriorment s’integrà en el POUM. L’any 1934, es va casar amb Maria Deu Laspalas, de professió sastressa, amb qui tingué un fill, Josep. A l’abril de 1936, tots tres vivien el domicili del carrer de Meléndel (actual Josep Renom), 105, amb el nen, i les dues germanes de Maria.

Durant la Guerra Civil, va mobilitzar joves voluntaris del barri cap al front d’Aragó i ell mateix es va incorporar al front, l’octubre de 1936. Va estar a Montflorite (Osca), on seria comissari polític en el grup d’artilleria lleugera de la 29ª divisió, comandada per Josep Rovira del POUM, que acabaria dissolta a causa deIs fets de maig de 1937. Posteriorment va ser destinat al Batalló de Rereguarda núm. 17 de l’Exèrcit Popular.

Al acabar la guerra, Maria Deu, Ricard Simó i el seu fill Josep (que en aquells moments només tenia tres anys), es van exiliar a França, però a llocs diferents, Maria i el seu fill romandrien a Poitiers, mentre que Ricard, va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià i el de Barcarès, d’on aconseguí escapar-se, en el locutori, canviant inadvertidament els papers de visitat per visitant. Es va establir temporalment Fleurie, poble del Beaujolais, i després va anar a raure a Montpellier, a la residència d’intel·lectuals catalans, on va tenir ocasió, com a barber, de conèixer i tractar amb els grans escriptors i artistes catalans exiliats. L’historiador Josep Maria Benaul Berenguer, va analitzar les cartes que va enviar Maria Deu Lasplanas a Ricard Simó i Bach l’any 1939 (del 14 de febrer al 25 de desembre de 1939), un total de 89 de cartes. En aquestes cartes ens podem fer una idea de les pèssimes condicions dels camps de concentració i refugis francesos (1)

Ricard Simó i Bach en primer terme a la perruqueria paterna abans de la guerra, fons Simó i Bach (AHS)

Maria i el seu fill van poder retornar a Sabadell al setembre de 1939, mentre que Ricard no va poder retornar fins a finals de 1941, el 1943 va haver de sofrir denúncies per la seva antiga militància al POUM. Escrit entre el camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell, el 1953 va publicar Barberos y peluqueros, que va arribar a set edicions i tingué una gran difusió per l’Amèrica Llatina, com a llibre de text a les escoles de capacitació professional. Amb tot, el 1959 va deixar l’ofici de barber per ingressar al Col·legi d’Agents Comercials; va treballar aleshores de viatjant d’una empresa tèxtil i, voltant per tota la península, va fer amics arreu, alguns tan singulars com el bisbe de Canàries o l’escriptor José María Pemán. Els darrers anys treballà en la recopilació d’un arxiu de dades personals, fotografies, documents i testimonis de personatges nascuts o relacionats amb Sabadell, per a l’edició d’un magne Diccionari biogràfic de sabadellencs, que restà inèdit. Però només en part, perquè d’aquest extens arxiu van sortir els centenars d’articles biogràfics apareguts al Diari de Sabadell i tres volums de biografies, a més del seu arxiu amb biografies inèdites que es troba a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) i que son una font d’informació per una part important de biografies d’aquesta pàgina.

El 29 de gener de 1992, l’Ajuntament de Sabadell li va dedicar el nom de la plaça que hi ha davant del Museu d’Art (2)

Obres:

  • 1953 – Barberos y peluqueros. Editorial Sintes
  • 1984 – 100 sabadellencs en els nostres carrers, Ed. Ausa.
  • 1986 – Sabadellencs morts en l’exili. Ed. Agulló-Costa
  • 1988 – 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ed. Agulló-Costa

De retorn a Sabadell el 1943, va haver de sofrir constants i reiterades denúncies per la seva antiga militància al POUM. Passà pel camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell. El 1953, va publicar Barberos y peluqueros, que va arribà a set edicions i tingué una gran difusió per Amèrica Llatina, com a llibre de text a les escoles de capacitació professional. Finalment, però, el 1959 va deixar l’ofici de barber per ingressar al Col·legi d’agents comercials; va treballar aleshores de viatjant d’una empresa tèxtil i voltant per tota la península va fer amics arreu, alguns tan singulars com el bisbe de Canàries o l’escriptor José M. de Pemán.

Com hem dit anteriorment, els darrers anys treballà en la recopilació d’un arxiu de dades personals, fotografies, documents i testimonis de personatges nascuts o relacionats amb Sabadell, per a l’edició d’un gran Diccionari biogràfic de sabadellencs, que restà inèdit, ja que va morir abans de que es pogués publicar. Però part d’aquest extens arxiu de biografies, ha aparegut en els articles anomenats “Evocació” que escrivia pel Diari de Sabadell i en els tres volums de biografies titulades: 100 sabadellencs en els nostres carrersSabadellencs morts en l’exili i 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Tot i que alguns han restat inèdits o incomplets, han sigut molt útils per establir fils i aportar informació de personalitats sabadellenques als historiadors actuals.

Historiador i biògraf autodidacta, destaca la gran importància del seu arxiu, on es troben aplegades milers de fotografies, currículums i una gran quantitat de testimonis relatius als personatges que biografià, algunes d’elles no les va poder acabar, però en son útils per tenir una base on buscar informació. Molt vinculat a la vida cultural de la ciutat, fou membre actiu de diferents associacions (Fundació Bosch i Cardellach, Museu d’Història de Sabadell, Òmnium Cultural o el PSC -Reagrupament-) (3) (4)


(1) Benaul i Berenguer, Josep M. «1939 des del refugi de Poitiers. L’exili civil en les cartes de Maria Deu Laspalas a Ricard Simó Bach». Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 48-79, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204812 [Consulta: 16-09-2021].

(2) ‘Ricard Simó i Bach, Plaça de’. Nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell

(3) Barqués, Josep; Baró, Josep. Gent nostra als carrers de Sabadell, 1995

(4) Diari de Sabadell “El diari de Sabadell s’instal·la a la Plaça Simon i Bach”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s