Sabadell, 21 de setembre de 19191 – Banyuls de la Marenda, 15 d’abril del 20152
Militant del POUM i cantautora
Militant del POUM i
Coneguda pel nom artístic de Teresa Rebull (el cognom prové del seu company, Pep Rebull), va ser una cantautora antifranquista de la Nova Cançó i pintora. Filla de Balbina Pi i Gonçal Soler, ambdós militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) que es van acabar separant durant una temporada a causa de les seves desavinences polítiques, Balbina es va posicionar a favor dels postulats insurreccionals de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i Gonçal a favor dels trentistes i finalment cap els postulats comunistes del Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC).
Va néixer al carrer de Cellers, però quan tenia 3 anys la família es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on el 1922 va néixer la seva germana Llibertat. L’any 1924 es van traslladar a Alcoi, on va néixer la seva segona germana, Assutzena. Es van traslladar Barcelona, poc després novament a Sant Boi i finalment van tornar a Barcelona al carrer Diputació. De 1930 a 1936 es van establir a Sabadell. Teresa es va formar a l’escola del matrimoni Carme Simó i Enric Casasses i al acabar els estudis primaris, amb 12 anys, va començar a treballar en la indústria tèxtil, fet pel qual, havia d’estudiar al vespre, primer al “Círcol” Republicà Federal (CRF) i després al Centre de Dependents.
La seva mare era amiga del President de la Generalitat Lluís Companys, que havia exercit com advocat defensor dels sindicalistes de la CNT, i Teresa va aconseguir entrar a treballar com a secretària al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i es va establir en un pis compartit al carrer de Sant Pau de Barcelona, on va entrar en contacte amb el que seria la seva parella Josep Rebull, i amb altres militants del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), on hi va entrar a militar l’any 1936. El 19 de juliol de 1936 es va traslladar a casa dels pares, a Sabadell, i va realitzar tasques d’infermera com a voluntària amb el POUM, però al cap de poc va retornar a Barcelona. Arrel dels “Fets de Maig de 1937”, va presa a la txeca de Via Laietana on va ser interrogada per saber on era el seu company3, de la qual va sortir gràcies a l’ajuda de Rafael Vidiella i del seu pare, que del trentisme inicial de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, com aquesta i els seus principals dirigents, es va passar a les files comunistes del PSUC. Teresa Rebull, va veure morir el seu company i amic del POUM, Manolo Maurín, en un llit de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. El pare es va haver d’acabar amagant per haver ajudat a la seva filla, i juntament amb Balbina, Teresa i les seves dues germanes, van anar a viure a Palafolls.
Amb la imminent ocupació de les tropes nacionals sobre Catalunya, Teresa es va dirigir cap a Vic on es va retrobar amb el seu company, Pep Rebull, un dels fundadors del POUM, posteriorment va passar per Olot, Molló, el Coll d’Ares, Prats de Molló i Perpinyà, fins arribar a París i Bezons, on va viure amb Pep Rebull. El 1940 va retornar uns 9 o 10 mesos a Barcelona, on va fer de ballarina en una companyia de flamenc i com a dependenta en una parada del Mercat de Gràcia. L’any 1941 va travessar la frontera a peu per retrobar-se amb Pep Rebull, que es veia obligat a romandre a França ja que estava condemnat pel règim franquista. Teresa va retornar a Barcelona per veure el seu pare que es trobava empresonat. Poc després es va dirigir novament cap a la frontera, des de Figueres fins Argelers, establint-se finalment a Marsella i on va fer amistat amb intel·lectuals com André Breton i el trotsquista Jean Malaquais. El 10 d’abril de 1942 va néixer el seu primer fill, Daniel, a Regussa, població on Teresa va col·laborar donant suport als maquis que actuaven al voltant del bosc de Pelenc i on viuran fins a la fi de la segona Guerra Mundial. El 29 de juliol de 1945 va néixer el seu segon fill, Germinal, a Marsella, on hi viuran fins el 1948. De Marsella, la família es va traslladar al barri 11è de París, on Teresa va fer amistat amb escriptors, intel·lectuals i artistes com George Brassens, Albert Camus, Juliette Gréco i Jean Paul Sartre. Va participar en diversos actes del Casal de Catalunya a París, cantant a l’Orfeó i fent teatre i dansa. L’any 1950 va començar a treballar com a secretària del govern republicà espanyol a l’exili, combinant-ho amb altres oficis: espardenyera, venedora de fruita, dansaire del ballet “La Bella de Cadix” i del cantant Luis Mariano, etc. A partir de 1952 va fer un Duo amb la seva germana Assutzena, anomenat “Les Seurs Soler”, que fins a finals de la dècada canten cançons tradicionals dels diferents pobles de la Península Ibèrica, i treballen per George Brassens, Leny Escudero, Yves Montand i Henriette Ragon “Patachou”, entre altres. De 1961 a 1967 va treballar d’administrativa a les revistes Preveus i Cuadernos, aquesta última especialitzada en política, cultura i actualitat d’Amèrica Llatina, i on va conèixer a diferents intel·lectuals francesos i del continent llatinoamericà. També en aquella època, es va iniciar en el món de la pintura, rebent classes de pintura a casa d’André Michael.
Teresa Rebull va començar en el món de la Nova Cançó a partir del Maig del 68, any en què coneix a Raimon, arrel de la primera visita que va fer aquest a París, i aconsegueix que les revistes on treballa l’entrevistin. El primer concert públic que va fer, va ser a la Plaça de Contraescarpe, al barri bohemi de Moufetard de París, espontàniament després que uns joves li demanessin. L’any 1969 va participar en el “Febrer d’Art” a la Guingueta d’Ix, on va cantar al costat Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra4. Tots ells cantautors joves que acabaven de començar la seva carrera, Teresa que ja tenia 50 anys va ser anomenada “l’Àvia de la Nova Cançó”. Va cantar a la Cova del Drac de Barcelona on va conèixer el cantant i escriptor manacorí, Guillem d’Efak, i a França a través de la “Jenuesse et la Culture”. A partir de 1980 va cantar només en algunes ocasions. El 6 de juliol de 2006, Òmnium Cultural, li va organitzar un concert al Palau de la Música Catalana, on no havia actuat mai fins aleshores, juntament amb companys i amics com Maria del Mar Bonet, Gisela Bellsolà, Gerard Jacquet, Lluís Llach, Mariona Segarra, Josep Tero, Joan Vilaplana “Joan Isaac” o el grup “Blues de Picolat”.
Els últims anys de la seva vida, va participar a totes les edicions de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, de 1969 a 1985. Com altres ex-militants del POUM, va participar en la fundació del Partit Socialista de Catalunya (PSC), on hi va militar fins el 2006, a causa de la retallada de l’Estatut Català al parlament espanyol, posteriorment va mostrar simpaties cap a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)5. Des del 1971 estava establerta a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya Nord, amb el seu company Pep Rebull, i on continuà la seva afició per la pintura i participant en actes culturals on la demanaven, fins la seva mort el 15 d’abril de 2015, als 95 anys.
1 Gamell, Josep «Teresa Rebull. Enyorança i records de Sabadell». Diari de Sabadell, Sabadellencs, 13-07-2013. (pàg. 23-26).
2 Mor la cantautora Teresa Rebull als 95 anys’. Jordi Palmer. Nació Digital. 15 d’abril de 2015
3 ‘Teresa Rebull, la cançó del POUM‘. Pepe Gútierrez-Álvarez. Revolta Global, 29 de febrer de 2012
4 ‘Teresa Rebull (1919-2015). Voz comprometida y lúcida‘. Paloma Arenós. La Vanguardia, Obtituari. 17 d’abril de 2015.
5 Aquests nanos de la CUP parlen com la gent del POUM‘. Entrevista de Cesc Prat a Teresa Rebull. Ara.cat, Núvol/Calàndria, 16 d’abril de 2015