Sabadell, 10 de juliol de 1919 – 8 de desembre de 1973

Maty Mont. FONT: matymont.blogspot.com

Reconeguda actriu, Vedette

Va estudiar el Col·legi Sagrada Família. Va aprendre a cosir de jove, convertint-se en modista en un taller de confecció de Barcelona. Era aficionada al cant i a través dels mestres Sacha Goudin i López Marín, de Barcelona, va aprendre l’ofici de vedette. Acabada la Guerra Civil va ser contractada com a meritòria a la Compañía de Revistas de Jacinto Guerrero, la vedet del qual era Celia Gámez, actuant al teatre Cómico.

Després de llargues gires per Espanya va anar al Paral·lel, primer al Bataclan, i al 1942, al music-hall de El Molino, regentat per Vicenta Fernández. La Maty es va fer un nom a arreu de Catalunya, tot i que la conservadora societat sabadellenca censurava i criticava els seus espectacles.

El 25 de gener de 1945, la Matilde Montcusí es va casar amb el també sabadellenc, Agustí Prats i Presseguer, industrial i esportista, conegut amb el nom de “el bòlids”, per la seva afició als vehicles de motor. El casament es va celebrar a La Salut, i es va convertir en l’esdeveniment més seguit i popular de l’època.

Va continuar la seva carrera com a artista, esdevenint estrella exclusiva de la Compañía de Revistas de Salvador Bonavia y Jaime Mestres.

Va crear el seu propi espectacle i va triomfar als principals teatres i sales de festes de Barcelona, Madrid, València, Bilbao, i a diverses festes majors de poblacions de Catalunya. Així mateix va actuar a l’estranger, a ciutats com Porto, Lisboa i París. Però sobretot es va guanyar la seva fama per seves actuacions a El Molino i a Teatres de tot Espanya, durant més de 25 anys.  L’any 1955 fou contractada per la companyia Terpsícore de J. Gasca com a primera vedette de la revista Todo para la mujer al teatre “Maravillas” de Madrid, aquest espectacle va estar vuit mesos en cartellera i va tenir un gran èxit, es va guanyar el sobrenom de La tanagra de la revista, en al·lusió a que la seva figura era semblant a la de la ceràmica grega.

Al llarg de la seva carrera artística va haver de pagar el fet d’haver nascut l’any 1919, d’haver-ho fet en una altra època, segurament que hauria estat més admirada i n’hauria tret més profit. Altres períodes, del mateix segle XX, les vedettes eren molt ben acceptades; així, la Bella Dorita, els anys vint o la Tania Doris, els setanta, per exemple, van triomfar perquè eren èpoques de permissivitat. Al contrari de la Maty Mont, que li va tocar fer-ho en temps de prohibicions. La censura desmesurada, la moral exagerada i els abusos de l’autoritat de la post-guerra, eren entrebancs que havia d’anar superant contínuament.

Li van prohibir una actuació a l’Euterpe, aleshores, el teatre de més categoria de Sabadell. Ho va haver de fer al Teatre Principal, considerat de condició inferior. El batlle Josep Maria Marcet va acabar cedint a les pressions del sector més purità de la ciutat, i l’espectacle finalment es va poder realitzar al Teatre Principal, considerat de segona categoria respecte l’Euterpe.

A finals del 1956 va retornar a Barcelona actuant novament a El Molino. Amb el mestre López Marín va estrenar “La diosa de la jungla”, “Sonrisas de París”, “Vida engáñame”, “Flores en el Molino”, “Fantasía española”, “Las pícaras viuditas” o “El twist os visita”. A principis dels anys 60 va actuar a diversos teatres i sales de Barcelona, com el Victoria, la sala Bagdad, La buena sombra, Panam’s o el mateix El Molino. La leucèmia però la va obligar a deixar els escenaris, i va morir a Sabadell al seu domicili del carrer Bac de Roda de la Creu de Barberà, el 8 de desembre de 1973, amb només 54 anys. El món de l’espectacle però, encara guarda el seu record, com una de les vedettes pioneres i més influents de Catalunya i Espanya.

L’Ajuntament de Sabadell li va retre un homenatge durant els actes de la Festa Major de 1989, entre els quals va tenir lloc la inauguració, al barri de Campoamor, de la plaça de Maty Mont, molt a prop del carrer que ja duia el seu nom.

Espectacle en homenatge a l’actriu Maty Mont durant la Festa Major setembre de 1989. Autor desconegut (AHS)

‘Matilde Montcusí, ‘Maty Mont’ (1919-1973), vedette’. Antonio Santamaria isabadell.cat, 7 de juliol de 2019 <https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/matilde-montcusi-maty-mont-1919-1973-vedette/>

‘Maty Mont’. Jaume Barberà. Sabadellajant, 8 de desembre del 2018 <https://jaumebarbera.wordpress.com/2018/12/08/maty-mont/>

‘Carrers amb història (VI)’: Maty Mont, la reina del Molino. Redacció. Isabadell.cat, 7 d’agost de 2012 <https://www.isabadell.cat/persones/carrers-amb-historia-vi-maty-mont-la-reina-del-molino/>

‘Maty Mont (homenatge a Sabadell l’any 1989)’. Cassimir Parassols i Joan Vilacasas. matymontblogspot.com, març de 2008 <http://matymont.blogspot.com/2008/03/maty-mont-homenatge-sabadell-any-1989.html>

2 thoughts on “Matilde Montcusí i Peirí “Maty Mont””
  1. conoci a matilde en su domicilio puesto que tambien soy sabadellense. maravillosa¡¡¡.luego segui con mucho contacto con agusti prats,con el que nos unia una gran amistad. muy muy buenas personas de las que guardo un gran recuerdo. me banaglorio de haber gozado de su amistad.

  2. las buenas personas,altruistas que lo fueron y generosas con aquellos que lo precisaron, me consta y lo he vivido, no deben ser olvidados por la ciudad que les vio nacer y a la que tanto amaron. gracias y ambos siempre en mi recuerdo.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Descobriu-ne més des de Història de Sabadell S.XIX-XX

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint