Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 – Sabadell, 5 d’agost de 19551
Lliurepensadora, Teòsofa
La teosofia era una teoria i pràctica que barrejava religions, sobretot orientals (a Sabadell inicialment l’hinduisme) la filosofia, l’etica i la ciència per tal d’acostar-se a la veritat, entendre l’existència i el nostre entorn. Cada tèosof tenia llibertat de pensament i podia seguir la branca o les branques filosòfiques que s’acostessin més al seu concepte de veritat. Es tractava de lliurepensadors que fomentaven el coneixement de religions i ciències.
A Sabadell, els teòsofs van sorgir d’un grup d’espiritistes del Centre d’Estudis Psicològics. Aquests a partir del setembre de 1923 van crear la Rama Fides, Magdalena Calonge en seria la Presidenta. Altres membres del nucli organitzador van ser: Esteve Vilatobà, Josep Gomà Guitart (Administrador), Josep Carbonell (Secretari), Josep Torres (Vocal), Josepa Gall (Bibliotecària), Josep Bellavista, Àngela Ventayol, Engràcia Renom, Teresa Ventura i Assumpta Borrell. A diferència d’altres grups i organitzacions de l’època (també algunes de les més progressistes) veiem que el pes de la dona era important, del nucli creador hi ha cinc cinc dones i cinc homes i el càrrec de Presidenta l’ostentava una dona2. Els teòsofs no discriminaven per raó de raça, religió o sexe.
El primer estatge de la Rama Fides es trobava al carrer Coromines, 109. Els teòsofs sabadellencs varen crear i sostenir la Biblioteca Teosòfica i orientalista, organitzar conferències, debats, etc. El seu portaveu, “El Loto Blanco” s’editava a la impremta de Joan Sallent.3 L’any 1924 es va començar a edificar una torre d’estil grec a la Serra d’en Camaró per ser la seu de l’entitat espiritual. La casa era propietat de Calonge i es va convertir en seu de la societat. Amb el pas dels anys l’edifici va ser cedit a l’Ajuntament amb la condició que sutilitzés per a finalitats socials i en concret sanitàries. Actualment s’hi troba la seu d’Ethos, una associació que es dedica a reincertar les persones amb drogodependències. Anteriorment hi havia la seu de l’entitat de neurologia Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN)4, que es va traslladar al carrer Estrella, al solar on hi havia hagut l’Obrera (seu de la Federació Obrera de Sabadell).
1‘ Nomenclàtor’. Ajuntament de Sabadell
2 Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. UAB, Servei de publicacions. Bellaterra, 2006 (Pàg. 104-105)
3 Op.cit
4 BARRIS, CARRERS AMB HISTÒRIA, PERSONES, SECTOR CAN RULL ‘Carrers amb història (52): Magdalena Calonge i La Torre de la Serra d’en Camaró. isaabadell.cat. Redacció, 29 de setembre de 2013