Porrera, Priorat, 2 de juliol de 1894 – Barcelona, 3 de gener de 1982
Pedagoga
Els seus pares eren camperols de Porrera, quan Carme tenia només dos anys, van deixar el poble per instal·lar-se a Barcelona on tenir més oportunitat per ells i els seus fills.
Va estudiar a l’Escola de Mestres de Barcelona (institució pedagògica en funcionament de 1906 a 1910), creada i dirigida pel pedagog Joan Bardina Castarà. Allà Carme coneixeria el que seria el seu marit, Enric Casassas Cantó. Aquesta escola es distingia de les altres per un ensenyament més centrat en l’educació que en la instrucció.
L’any 1915 Carme Simó es va casar amb Enric Casassas, aquest matrimoni tindria quatre fils: Enric, Lluís, Oriol i Montserrat. Enric va ser catedràtic de Ciències Químiques de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans. El segon, Lluís, va ser professor de Geografia de la Universitat de Barcelona i escriptor, un dels seus libres “Barcelona i la seva rodalia, al llarg del temps”, el va escriure juntament amb el pedagog sabadellenc Pau Vila Dinarès. El tercer, Oriol, va exercir de metge i pediatre, això com escriptor de libres sobre educació, pediatria i medicina, com “L’ensenyament de la pediatria”, L’educació de la Llibertat” i “La Medicina Catalana del segle XX”, així com un llibre de poesies “Prima-nox”, prologat per Joan Oliver “Pere Quart”. La quarta, Montserrat, va exercir com a pedagoga i escriptora, va dirigir una escola privada a Sabadell, i l’any 1963 es va traslladar a Nicaragua per treballar com assessora pedagògica del Ministeri i catedràtica de la Universitat de Managua, al recolzar unes protestes d’estudiants contra la dictadura de Somoza va ser desposseïda dels càrrecs i perseguida, fet pel qual es va exiliar a Costa Rica; en aquesta última sent una reconeguda impulsora de la renovació pedagògica, i encarregada pel Ministeri d’Educació de diferents assessoraments i inspeccions de responsabilitat. A més Montserrat, va escriure diversos libres sobre pedagogia i un tractat de psicologia, publicats a l’Amèrica Central. Tots els fills van fer els seus primers ensenyaments a l’Escola Nacional que portaven els seus pares a la nostra ciutat, situada al carrer Jardí, núm. 2.
Tornant a la biografiada, Carme Simó, un cop acabada la carrera de Magisteri, va seguir al seu marit, que l’any 1916 va ser destinat a exercir com a Mestre d’un col·legi de Castellgalí del rodal de Sant Vicenç de Castellet (Bages).
L’any 1920, Carme Simó i Enric Casassas van arribar a Sabadell per exercir a l’Escola Nacional del carrer Jardí que hem comentat anteriorment. Carme es va encarregar a l’aula de les nenes i Enric a la de nens. Gràcies als seus ensenyaments innovadors el col·legi va augmentar el seu prestigi, rebent alumnes de diferents punts de la ciutat.
L’any 1923 amb Enric Casassas van portar les Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell. Carme s’encarregava de les colònies “de terra”, i Enric de les “de mar”. Fins el seu trasllat a Barcelona, es van encarregar d’aquestes colònies que tenien lloc a l’estiu a Castellterçol, Rellinars i Tona. Els nens, a més de l’esbarjo i el contacte amb la natura, aprenien la pràctica de la higiene, de la gimnàstica i del joc col·lectiu. El prestigi d’aquestes colònies va fer que amb el Patronat de Colònies Escolars de Terrassa, a partir de 1931 i fins el 1937, cada any, infants de Terrassa van assistir a les Colònies de Tona.
L’any 1932, el Patronat Escolar de Barcelona, portant un grau del Grup Escolar Ramon Llull, on hi va romandre dos anys. L’any 1935 va ser destinada com a mestra al Grup Escolar Baixeras, juntament amb el seu espòs, on hi va treballar fins la seva jubilació. Carme Simó va morir el 3 de gener de 1982 a Barcelona, amb 87 anys, quatre anys després que ho fes Enric Casassas.
En democràcia, l’escola del carrer Jardí on havia treballat Carme se li va posar el seu nom, aquesta l’any 2003 es va fusionar amb l’Escola Sant Gregori, i actualment és l’Escola Miquel Martí i Pol, i l’edifici Carme Simó forma part del Conservatori de Sabadell. Així mateix, una plaça del centre de Barcelona, davant de l’Escola Àngel Baixeras, on va treballar Carme, porta el seu nom des del 2018.
Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
‘Carme Simó i Saco. Pedagogia i maternitat’. EVOCACIÓ. Ricard Simó i Bach. Diario de Sabadell, 12 de juny de 1986
Història de l’Escola Miquel Martí i Pol: http://www.xtec.cat/centres/a8055889/ESCOLA/historia/historiaidentitat.htm