Espais de memòria, mapa dels espais de memòria de Sabadell.
Llista de monuments de Sabadell.
Patrimoni, Ajuntament de Sabadell.
Sabadell Centre històric. Arquitectura, Art i elements històrics. Pobles de Catalunya.
‘Arqueologia a l’entorn de la Plaça Major de Sabadell’ Calpena, Daria; Florensa, Francesc; Piera, Joan; Rio, Montse. Arraona: revista d’història, [en línia], 2016, Núm. 36, p. 98-113. Article on es parla de les diferents intervencions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Major i de l’antic barri del Pedregar, enderrocat entre el 1948 i el 1950.
Aeroport de Sabadell
Ribé Monge, Genís. ‘El refugi antiaeri i polvorí de l’aeroport de Sabadell: recuperat de l’oblit‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 264-70
Ateneus i seus d’associacions laiques
Cooperativa la Sabadellenca, carrer del sol, 199. Obra de Santiago Casulleras Forteza, inaugurat el 15 de desembre de 1929. Després de la Guerra Civil seria expropiat. Més endavant seria el Teatre del Sol.
Círcol Republicà Federal, actual carrer Narcís Giralt, 40. Expropiat i saquejat per les tropes franquistes. Actualment és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Círcol Republicà Federal de la Creu Alta. Desaparegut, carrer Fernando (després Dinarès i actualment Major). El «Círcol» Republicà Federal de la Creu Alta funcionava des del 1873, els estatuts oficials del Govern Civil son del 1895. L’edifici de la seva seu social es va construir entre els anys 1900 i 1903, a càrrec de l’arquitecte Juli Batllevell Arús. Durant els primers anys de la postguerra va ser utilitzat pel Centre Parroquial, utilitzat com a Teatre, passà al «Frente de Juventudes» i després es va vendre i s’hi va ubicar el cinema «Fernando”, el “Lux” i per últim «L’Euterpe-77”. Amb la crisi de les sales de cinema, «L’Euterpe 77» també va haver de tancar i va passar a ser utilitzat pels Testimonis de Jehovà fins l’any 1997. Després l’edifici va ser enderrocat i el solar va quedar abandonat, fins que la Coordinadora Jove de la Creu Alta «Llamps i Trons» el va utilitzar com a hort fins l’any 2017.
Federació Obrera de Sabadell (FOS): «L’Obrera», carrer Estrella, 110. Expropiada i saquejada, enderrocada l’any 1992. Seu del moviment obrer sabadellenc. Construït pels propis obrers.
Bancs i caixes
Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17-27: ‘L’edifici Modernista de la Caixa d’Estalvis’. Antonio Santamaria. isabadell.cat. Història de Sabadell, 1 de desembre de 2019. Obra de Jeroni Martorell Terrats, inaugurada l’any 1917. Anteriorment la seu es trobava a la casa propietat del fabricant Antoni Casanovas al carrer Sant Antoni, 13, on actualment hi ha el Museu d’Història.
Banc de Bilbao, carrer de la República, 25. Obra d’Eugenio Pedro Cendoya Oscoz, construït l’any 1954.
Banc de Sabadell, Pl. de Sant Roc, 20-21. Obra de Lluís Bonet Garí, construït l’any 1954.
Barris
Sector 1:
Centre
Covadonga
Hostafrancs
Avinguda l’Eixample
Nostra Llar
Sol i Padrís
Sector 2:
La Creu Alta, Associació de Veïns de la Creu Alta.
Sector 3:
Ca n’Oriac. ‘El barri i l’església de Ca n’Oriac (1964-1976)’. Espais de Memòria.
Torreguitart. ‘La construcció del barri de Torreguitart (1980-1995)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2020.
El Torrent del Capellà
Sant Julià
La Plana del Pintor
La Roureda
Can Deu. ‘La construcción del barrio de Can Deu (1973)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de maig de 2018.
Sector 4:
Can Rull
Can Llong
Castellarnau
Cifuentes
La Concòrdia
Sector 5:
Gràcia, ‘Els orígens del barri de Gràcia’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 10 de setembre de 2017.
Can Feu
Els Merinals, ‘La génesis de Arrahona els Merinals (1955)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 4 de febrer de 2018.
Can Gambús
Sector 6:
Sector 7:
Raval d’Amàlia
Torre-romeu,. ‘El nacimiento de un barrio: Torre-Romeu’ Història i memòries d’immigració. Tesis: ‘De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració una realitat no exclusivament econòmica’. 1920-1976, Angelina Puig i Valls (UAB).
Busts
Bust a Miquel Carreras als Jardinets de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell.
Bust a Narcís Giralt, actualment es troba conservat al fons del Museu d’Art de Sabadell.
Bust a Josep Maria Marcet (retirat). Obra de Camil Fàbregas Dalmau, 1974.
Bust a Pere Turull a l’interior de l’antic edifici de la Caixa d’Estalvis de Sabadell al carrer de Gràcia, 17.
Bust a Pi i Maragall (desaparegut, abans de l’entrada de les tropes franquistes es trobava al pati del Círcol República Federal, on actualment hi ha l’Orquestra Simfònica del Vallès, al carrer Narcís Giralt, 40).
Cafès, cinemes i teatres
Cafè-Teatre i posteriorment Cinema «L’Euterpe» (abandonat l’any 1997 i enderrocat l’any 2006). Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurat l’any 1893.
Cafè «El Diluvio», cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei (enderrocat al gener de 2024).
Cafè Condal (desaparegut, enderrocat als anys 70). Després del Cafè Condal va ser el Cafè Restaurant Catalunya, més conegut com a «Cal Jan», estava situat al principi de la Rambla, on actualment hi ha el Zara. Propietat de Baldomer Giralt, era conegut com a “Cal Jan”, Giralt va fer reformar l’edifici a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell Arús. Aquest va reformar sobretot la planta baixa, amb obertures en forma d’arcada i fusteria estilitzada, de disseny modernista sinuós i vitralls florals, panys entre arc i arc i llums amb un globus. La façana posterior al carrer del sol, era semblant a l’estil neoclàssic del segle XIX, amb un pati, i vidrieres que donaven a les sales de joc, situades a l’entresol. A l’entrada principal unes arcades formaven una porxada.
A la planta principal de l’edifici hi va tenir la seva seu la Lliga Regionalista i la Unión Patriótica (partit de la dictadura de Primo de Rivera). L’edifici de “Cal Jan” va ser enderrocat als anys 70.
Cinema: Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX.
Teatre La Faràndula, carrer de la República, 33. Obra de Guillem Arís i Josep Vila Juanico, any 1956. . La Joventut de la Faràndula va ser fundada el 18 de desembre de 1947 de la fusió entre la Congregació Mariana i La Faràndula, aquest últim creat el 19 de març de 1939. La Faràndula no tenia local, a Sabadell actuava en un local del carrer Colom que va acabar confiscat per la Falange, al teatre Euterpe o al Teatre Alcázar que es trobava al carrer Les Planes. El 13 de gener de 1956 es va constituir la Immobiliària Cultural Sabadell S.A amb l’objectiu de construir un teatre per la Joventut de la Faràndula, entre els socis i simpatitzants van recaptar un total de 750.000 ptes. per l’edificació. El nou teatre «La Faràndula» es va inaugurar el 30 de desembre de 1956.
Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6. Obra de Francesc Daniel Molina Casamajó, inaugurat l’any 1866.
Ceràmica
Cartells de ceràmica als carrers de Sant Antoni i de la Rosa i al Passeig de la Revolució.
Ceràmica mural de la Mare de Déu de la Salut, carrer de la salut, 115.
Ceràmiques murals de la Mare de Déu de la Salut i de la Mare de Déu de Montserrat, carrer de la Rosa, 19 (entrada a la rectoria de l’església de Sant Fèlix).
Mosaic ceràmic de la Puríssima Concepció, via Massagué, 21 (església de la Puríssima Concepció). Obra de Marià Brunet Pujol, any 1959.
Ceràmica mural de Sant Cristòfol, carrer Sant Cristòfol amb carrer de la indústria a l’antiga seu de RENFE on es venien els bitllets dels trens regionals, Sant Cristòfol és el patró dels viatgers.
Plafó ceràmic a la Plaça Llonch i Salas. Obra de Benet Ferrer Bolunya, any 1971.
Col·legis i escoles
Cal Tatché o Colegio Mercantil, carrer Migdia.
Col·legi de la Sagrada Família, carrer indústria, 9. Obra de Gabriel Borrell Borrell Cardona, construït l’any 1890.
Antiga Escola Industrial, carrer d’en Font, 1 (actualment Espai Cultura Fundació Sabadell 1859). Obra de Jeroni Martorell Terrats, construïda l’any 1911.
Escola de Josep de Calassanç / Col·legi de les Mares Escolàpies, carrer de Sant Josep, 21. Construïda a mitjans del s.XIX.
Escola del Carme, carrer Garcilaso, 36-38. Obra de Bernat Pejoan Sanmartí, construïda l’any 1905.
Escola Enric Casassas, carrer Llobet, 77. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1897, la ceràmica de la façana és obra de Marian Burguès Serra,
Escola Pia, carrer de l’Escola Pia, 92. Obra de Miquel Pascual Tintorer, any 1885.
Escola Santa Gemma, Pl. Vallès. Obra de Gabriel Bracons Singla, construïda l’any 1956.
Despatxos
Antic despatx tèxtil, carrer de l’estació, 20. Obra de Joaquim Manich Comerma, construït l’any 1920.
Departament de Sanitat, Pl. del Gas, 2. Construït a finals del s.XIX.
Despatx Camps Germans, crta. Molins de Rei, 2-4. Construït a inicis del s.XX.
Despatx Cascon, Rambla amb carrer Bosch i Cardellach. Construït entre 1930 i 1940.
Despatx Coromines, carrer Sant Feliu, 10-14. Obra de Fèlix de Azúa Gruart, construït l’any 1959.
Despatx Genís i Pont, carrer Sant Josep, 27-29. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construït l’any 1915.
Despatx Gorina, Rambla, 245. Obra de Francesc Guàrdia Vial, construït l’any 1933.
Despatx Lluch, carrer de la Indústria, 10. Obra de Juli Batllevell Arús, projectat l’any 1908.
Despatx Solé, carrer de l’Estació, 40. Obra de Jeroni Martorell Terrats, construït l’any 1881.
Despatx Tèxtil Buxeda Hermanos, Rambla, 65 (al costat del Casal Pere Quart). Obra de Rafael Gustavino Moreno per encàrrec de Domènec Buxeda Crehuet, any 1868.
Edificis institucionals i patronals
Ajuntament, Plaça Sant Roc, 1.
Antic ateneu de Sabadell, Plaça Sant Roc, 14. Actualment funciona com a departaments de Cultura i Esports de l’Ajuntament Obra de Joaquim Codina Matalí.
Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31. Abandonada i en estat ruinós. Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurada l’any 1913.
Correus i Telègrafs, via Massagué, 38. Abandonat. Obra de Roberto Oms Gracia, inaugurat l’any 1948.
Gremi de Fabricants de Sabadell, carrer de Sant Quirze,30 . Obra de Narcís Nonell Sala i Gabriel Bracons Singla, inaugurat l’any 1883.
Mútua Sabadellenca, carrer creueta, 90-92. Obra d’Eduard Maria Balcells i Buïgas, construït a inici del s.XX.
Telefònica, Rambla, 21-25 amb carrer de la República. Obra de Luís Clavero Margati, construït l’any 1931.
Escultures, estàtues i monuments
A de barca, Parc Catalunya. Ideada per Joan Brossa Cuervo i realitzada per Antoni Marquès, any 1996.
Escultura a l’Agent Comercial, carrer Sant Antoni Maria Claret, 19. Obra de Frederic Marés Deulovol, any 1920.
Escultures a la façana de l’antiga seu Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17. A la dreta hi trobem «El Forjador» (còpia de l’original que hi ha a la Pl. Catalunya de Barcelona) i a l’esquerra una «Al·legoria a la Virtut». Ambdues son obra de Josep Llimona Bruguera.
Escultura als avis i àvies, Pl. de les Àvies i els Avis. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, inaugurada l’any 1987.
Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Estàtua del pare Claret a a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Josep Renalias. Treball propi, 10 de juny de 2009
Font de la Granota, Rambla 79-43. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Càntir, carrer de Reina Elionor amb Riu-sec. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Trinxeraire, Rambla, 127. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Gran Campana, Racó del Campanar. Obra d’Antoni Tàpies Puig, any 1994.
Monument a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Clarà Ayats, inaugurat el 21 de gener de 1917.
Monument i carrer a Zamenhof, illeta en la confluència de la Ronda de Zamenhof, el carrer del Pare Rodès i el carrer de Sant Vicenç. El 1912, amb motiu del 25è aniversari de l’esperanto, l’Ajuntament va decidir canviar el nom de la Ronda Nord pel de Ronda Zamenhof. Va ser inaugurat el 1989 per iniciativa del Centre Esperantista de Sabadell. Està format per quatre peces de diferents alçades, de forma semicircular, ubicades de manera que conformen una mena de cercle discontinu. La de més alçada té un estel de cinc puntes foradat a la superfície. Les quatre peces estan situades dins d’un triangle delimitat per llambordes i recobert de còdols. El disseny del monument anà a càrrec dels alumnes de l’Escola Illa i el projecte arquitectònic és de Rosa Martínez. El retrat en bronze de Zamenhof és d’Adolf Salanguera.
«Catalunya», a la seu del Banc Sabadell de la Plaça Catalunya. Obra de Josep Maria Subirachs Sitjar, any 1967-1968.
«La Família», Plaça de Llívia. Obra de Sebastià Badia Cerdà, any 1973.
«La Maternitat» a l’antic casal d’avis de la Plaça Vallès, 2. Obra de Camil Fàbregas Dalmau.
«La vaga cega». Primer va estar emplaçada al un mur extern de la Casa Duran, a la placeta del Pedregar. Després de patir diverses gamberrades es va guarda als magatzems municipals i l’any 2006 es va situar al pati del primer pis de la Casa Duran Obra de Camil Fàbregas Dalmau, any 1980.
Monument al sastre, Plaça del sastre. Obra d’Adolf Salanguera Abella any 1983
«Nu femení», carrer Marquès de Comillas, 99 (davant de la seu de la Creu Roja). Obra de Mar Hernández Plana, any 2002 (en commemoració del centenari de la Creu Roja, 1902-2002).
L’home de bronze, Parc de Catalunya. Obra d’Agustí Puig Pinyol, any 2011.
Monument a Anselm Clavé, Pl. d’Anselm Clavé. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, de 1949.
Monument al General Espartero (desaparegut, enderrocat l’any 1939 amb la victòria franquista), a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Obra de l’escultor Bonaventura Llauradó, construït l’any 1879.
Quiosc Modernista Desaparegut. Es trobava als «Jardinets» o «Pla de l’Os», actual Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Renom Costa, inaugurat l’any 1911.
Monument a Joan Sallàrès i Pla, Pl. del Dr. Robert.
Monument a Joan Montllor i Pujal, Pl. dels Usatges.
Monument a Miquel Crusafont Pairó, Pl. Miquel Crusafont.
Monument i Creu als Caiguts. Enderrocada l’any 1979. Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich Comerma, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943.
Monument al teler, entrant a Sabadell per la carretera BV-1414, la de Bellaterra, cruïlla amb el carrer de Bernat Metge. Es tracte d’un teler Desveus, de l’any 1945 amb el número de fabricació 3052.
Monument i carrer a Zamenhof a la Ronda Zamenhof. Obra dissenyada pels alumnes de l’Escola Illa i projecte arquitectònic de Rosa Martínez, inaugurat l’any 1989.
Monument a la Sardana a la Pl. de les Dones del Tèxtil. Obra de Pepita Brossa-Rovira i inaugurat l’any 2009. Anteriorment aquesta Plaça es deia Plaça Marcet i hi havia un monument (en un altre punt) a l’alcalde franquista Josep Maria Marcet Coll.
Esglésies i edificis de congregacions religioses
Capella de Sant Nicolau, camí de Sant Nicolau, 101.
Casa de la Caritat o Casa de Beneficència. Desapareguda, enderrocada l’any 1969. Inaugurada el 25 de març de 1854. Anteriorment hi havia el Convent dels Caputxins -cremat-, estava situada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil, abans anomenada Plaça Marcet.
Ermita de Sant Vicenç de Sarriera o de Verders.
Ermita de Togores, Cami Torre Canonge i Can Vilar, 128.
Església de Sant Fèlix (oficialment Església de Sant Feliu), carrer Església, 2.
Església de La Puríssima Concepció, via Massagué, 21.
Església de Sant Julià d’Altura, disseminat, Masia de Can Deu, 98.
Església de Sant Vicenç de Jonqueres, carretera Prats de Lluçanès, km. 2 aprox.
Església de l’Immaculat Cor de Maria, Pl. del Dr. Robert, 3.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut.
Estacions
Antiga Estació de FGC de Sabadell-Rambla, carrer de la República amb Rambla. Inaugurada l’any 1925.
Antiga Estació de RENFE o Estació del Nord. Actualment Estació d’autobusos al costat d’Estació de RENFE de Sabadell centre. Plaça de Clara Campoamor. Construït l’any 1889.
Fàbriques
Fàbrica Arrahona S.A, carretera de Barcelona, 444 (Hotel Arrahona). Obra d’Antoni Forrellad Solà, any 1941.
Fàbrica Artèxtil. Actualment queda la zona d’oficines. Obra de Santiago Casulleras Forteza, any 1941.
Fàbrica Sallarés Deu, S.A, carrer de Cellers, 69 i Jacint Verdaguer, 49-53. Obra de Lluís Muncunill i Parellada, any 1920.
Fàbrica Tort, carrer Turull, 29-39 / carrer Riego, 91-93. Obra de Joan Bolivar, entre 1901 i 1903, i reformada per Pere Salas l’any 1904 i per Josep Renom Costa el 1919.
Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès, 42. Actualment funciona com a centre cívic de la Creu Alta. Obra de Gabriel Bracons Singla, any 1942.
Cal Castelló (actualment E. Cima).
Cal Marcet, carrer de Riu Sec, 23-61. Actualment ocupa la seu de la Policia Municipal i el Poliesportiu Can Marcet, i una part està enderrocada. L’antiga fàbrica Marcet és obra de Juli Batllevell Arús i la piscina de Cal Marcet de Jaume Esteve Esparcia.
Cal Sec o Cal Grau o Grau S.A. Abandonada des de les riuades de 1962).
Despatx i Fàbrica Sallarès Deu, carrer de la Concepció, 20 amb carrer Indústria (actualment és l’edifici de la Companyia d’Aigües de Sabadell -CASSA-). Obra d’ Eduard M. Balcells Buigas, anys 1911-1914 i reformada per Josep Salvador entre 1946 i 1948.
Fills de Miquel Cases. L’entrada de Fills de Miquel Sala SA es troba al carrer Blasco de Garay, 93-95. La nau arriba fins el carrer Marquès de Comillas, on el núm. 61 bis hi trobem la casa de l’amo. En ceràmica s’hi pot llegir, «fundada en 1882». Fotografies d’autoria pròpia, 2 de novembre de 2023.
La Electricidad, ABB, carrer Tres Creus, 202 (actualment Fira de Sabadell).
La Llanera, crta. Prats de Lluçanès 0,5 km.
Fornícules religioses
Fornícula de Sant Jaume, Pl.Sant Jaume.
Fornícula de Sant Antoni, carrer Sant Antoni, 13.
Fornícula de la Mare de Déu del Pilar, carrer Horta Novella, 46.
Fornícula de la Verge de Gràcia, carrer de Gràcia, 39-41.
Fonts, mines i edificis relacionats amb els subministrament d’aigua
Font de la Granota / Font del Càntir / Font del Trinxeraire (vistes anteriorment a l’apartat d’Escultures). Totes obra de Josep Renom Costa de l’any 1919.
Font de Can Puiggener. Desapareguda.
Llista de fonts i mines de Sabadell.
Templet de les Aigües. Desaparegut, enderrocat l’any 1978. Estava entre els carrers Taulí, Sant Miquel i Vilarrúbias, al que és actualment el Passatge Edgardo Ricetti.
Torre de l’Aigua. Plaça Torre de l’Aigua, 1. Obra de Francesc Izard Bas i Lluís Homs Moncusí, construïda l’any 1918.
Habitatges
Ca l’Enredus. Enderrocada l’any 1973. Antic casalot situat a l’actual plaça dels Usatges del barri de la Creu Alta, dedicat a la venda de llet, aviram, conills i altres queviures. A mitjans del segle passat la família veient que l’hereu s’anava fent gran i amb la por que es quedés solter, l’animaren a trobar muller. A Barcelona va trobar una dona murciana de nom Maria que era molt xafardera. El veïnat anava a comprar i a parlar amb la Maria, i com que aquesta de tot se n’assabentava i ho acabava enredant tot, el veïnat li va posar de nom al casalot Ca l’Enredus.
Casa Arimon, carrer d’Arimon, 24. Obra de Josep Renom Costa, construïda l’any 1’any 1858, reformada als anys 1911 i 1929.
Casa Armengol, Rambla, 30. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïda l’any 1917.
Casa Balcell, Av. 11 de Setembre, 111-115. Enderrocada. Obra de Josep Vila Juanico, construïda l’any 1942.
Casa Barata, carrer Sant Josep, 22. Desapareguda, enderrocada el 1976. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïda l’any 1865.
Casa Bracons, carrer l’Estrella, 3-9. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1927.
Casa Bru o Casa Miralles, carrer de Gràcia, 131. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1893.
Casa Buxó, carrer de l’Illa, 10. Obra de finals del s.XIX, ampliat per Josep Renom Costa l’any 1913.
Casa al carrer de la Rosa, 14-24. Obra popular, construïda a mitjan del s.XIX.
Casa al carrer Horta Novella, 27. Construïda a inici del s.XX.
Casa Cirera, Rambla, 143-151. Obra de Joan Caballé Fàbregas, construïda l’any 1861.
Casa Guasch o Casa Despatx Sampere, carrer de la indústria, 16. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1931.
Casa Darder, carrer Sant Pau, 20. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïda l’any 1888.
Casa Duran, carrer del Pedregar, 7. Construïda l’any 1578.
Casa d’Enric Turull, Rambla, 74-82. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1896.
Casa Francesc Llonch, carrer Cervantes, 43. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1897.
Casa Guillermo, Plaça de l’Angel, 17 amb Via Massagué. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1931.
Casa Isard Llonch, carrer Riego, 59-61. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1875.
Casa Isidre Fochs, Rambla 155-157. Obra d’Eduard Maria Balcells Buïgas, construïda l’any 1917.
Casa Jaume Brutau o Casal Bonaventura Brutau, carrer Sant Oleguer, 75. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1883.
Casa Joan Baptista Ponsà, Casanovas i Bosch, 1. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1912.
Casa Marcet Font – Casa Grau, carrer de Joan Maragall, 7 i Plaça del Gas. Obra de Josep Renom Costa, construïda a mitjans del segle XIX i reformada per Juli Batllevell Arús el 1903.
Casa Marcos Manich, carrer Blasco de Garay, 58. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïda l’any 1912.
Casa Masover, carrer Sant Quirze, 22. Obra popular, construïda el s.XVII.
Casa Mateu Brujas, carrer Creueta, 97. Obra de Miquel Pascual i Tintorer (1888), ampliació de Juli Batllevell Arús (1896) i reforma de Gabriel Borrell i Cardona (1912).
Casa Mató, Rambla, 153 amb carrer Bosch i Cardellach, 2. Construïda per Joan Baptista Serra de Martínez.
Casa Menna Claramunt, carrer Latorre, 65-67. Enderrocada. Obra de Josep Renom Costa, principis del s.XX.
Casa Miquel Baygual, carrer del Mestre Rius, 12-14 amb carrer Sant Joan, 34-36. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïda l’any 1922.
Casa Molins, carrer Arimon, 35-39. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda el 1880 i reformada el 1920.
Casa Montlló, carrer Turull, 5. Obra de Joquim Manich Comerma, construïda l’any 1922.
Casa Nogués, carrer de Gràcia, 133 amb Escola Pia, 38-40. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1892.
Casa Plans, carrer Sant Pau, 34. Obra de Josep Renom Costa, construïda l’any 1913.
Casa Ponsà, carrer de la indústria, 32. Actualment s’hi troba l’Arxiu Històric de Sabadell. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1901.
Casa Prats, carrer d’en Font, 32. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1910.
Casa Ramon Costajussà, carrer Gràcia, 4-6. Obra de Josep Renom Costa, construïda entre 1919 i 1920.
Casa Rof, carrer Lluna, 2. Obra de Santiago Arderiu Llobet, construïda l’any 1959.
Casa Romeu, carrer Vila Cinca, 2 amb Avda. Onze de Setembre, 130-132. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïda l’any 1918.
Casa i magatzem Selvas, carrer de l’Illa, 41 i carrer de Narcisa Freixas, 39. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1925.
Casa Pairal del pintor Esteve Valls Baqué, carrer Sant Antoni, 31-33. Des de que Esteve Valls Baqué i va morir l’any 1994, es troba abandonada i en estat ruïnós.
Casa o Palauet Tamburini, carrer de la Indústria, 28. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1920.
Casa Sardà i Salvany, carrer Sant Joan, 9-11 (enderrocada). Construïda el s.XIX.
Casa Sostres, via Massagué, 29. Obra de Rafael Estany Casals, construïda l’any 1882.
Casa Taulé, carrer Sant Joan, 35. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1902.
Casa Turull, carrer Doctor Puig, 16. Obra de Josep Lacueva Santfeliu, construïda entre 1812 i 1865.
Casal Duran, carrer Cervantes, 55. Construïda per Miquel Pascual Tintorer, construïda l’any 1897.
Casal Pere Quart, Rambla 67-71. Casa senyorial de 1920 m2, els porxos de l’exterior anomenats «voltes de l’Oliver» en principi havien de ser públics i arribar fins la cantonada, però al final es van fer privats. La casa té un ampli pati de llum central. Va ser construïda per ordre de Pere Oliver Salt, avi del poeta Joan Oliver, l’any 1862. Abans de la Guerra Civil va ser propietat de la «Cooperativa La Gremial», la Lliga Regionalista hi tenia la seu al primer pis, posteriorment anomenada Lliga Catalana, durant la Guerra Civil seria la seu de la UGT i la JSU. Durant el franquisme va ser la seu del «Movimiento», hi havia «Radio Juventud», la redacció del «Diario de Sabadell», la Falange Española i a la planta baixa un bar del «Hogar del Excombatiente».
Casal Vila i Fusté, carrer Sant Pere, 43. Obra de Francesc Renom Romeu, construïda l’any 1880.
Cases angleses: Les cases angleses eren destinades a famílies de classe treballadora. Encara se’n poden trobar al voltant del Centre, Eixample, Gràcia, Creu Alta i Covadonga. Acostumen a fer uns 4 metres d’amplada i uns 25 de llargada. El nom d’angleses ve de les fileres de cases unifamiliars típiques d’Anglaterra, tot i que d’aspecte son molt diferents a les d’aquí. Van començar a ser construïdes a la segona meitat del segle XIX amb el procés d’industrialització al voltant o a prop dels vapors i les fàbriques. Podien tenir una o dues plantes. L’entrada portava a un passadís llarg i estret que anava fins el menjador, al costat d’aquest les habitacions. La cuina donava al menjador i aquest a l’eixida amb el cobert on hi havia el safareig i la comuna. Al safareig s’hi reunien les dones a conversar. D’aquí l’expressió «fer safareig»: https://etimologies.dites.cat/2008/11/fer-safareig.html?m=1… Sovint a sobre el cobert s’hi feia un terrat per estendre la roba. Tot i no ser gaire grans hi podien viure diverses generacions d’una mateixa família. A vegades a les cases d’una planta quan el fill o filla es casava s’hi aixecava una segona a sobre. Al morir bona part dels llogaters de renda antiga, la majoria han estat enderrocades i s’hi han construït noves edificacions. Altres es troben abandonades i tapiades, esperant el «moment» per ser enderrocades i construir-hi noves edificacions. Algunes segueixen dempeus i habitades i més o menys rehabilitades. I altres han sigut comprades ja completament rehabilitades o s’han rehabilitat al ser adquirides. Cases angleses protegides: Rengle d’habitatges al carrer Taulí, 74-96, obra de Josep Renom Costa, any 1925. Rengle de cases Marcos Manich, carrer Blasco de Garay, 40, obra de Joaquim Manich Comerma, any 1912. Rengle de Guitart Fortuny, carrer Covadonga, 177-203, obra de Rafael Estany Casals, any 1893.
Cases Baygual, carrer Quevedo, 2-4. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïdes l’any 1917.
Cases d’en Comadran, carrer de la Indústria, 25-29. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïdes l’any 1928.
Cases de Joan Llenas, carrer del Sol, 64-66. Obra de Josep Renom Costa, construïdes l’any 1909.
Cases Josep Mañosa, carrer Garcilaso, 102-108. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïdes l’any 1913.
Cases Magdalena Baygual, carrer Quevedo, 6-8. Obra de Josep Vila Juanico, construïdes l’any 1942.
Cases Manent, carrer de l’Escola Industrial, 12-18. Obra de Juli Batllevell Arús, construïdes l’any 1904.
Cases Salvany, carrer Gràcia, 1-15. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïdes als anys 1866-1867.
Casa Sostres, via Massagué, 29. Obra de Rafael Estany Casals, construïda l’any 1882.
Caseta de les aigües. Obra de Josep Renom Costa, construïda l’any 1913.
Conjunt de cases al carrer del Sol, 80-94. Construïdes a inici del segle XX.
Conjunt de cases d’en Ramon Duran, carrer Sant Antoni Maria Claret, 17-21. Obra de Josep Antoni Obradors Poch, construïdes l’any 1880.
Conjunt d’habitatges del carrer de la Rosa, 26-32. Construïdes l’any 1870.
Edifici d’habitatges d’en Boi Ventura, via Massagué, 42. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïts l’any 1923.
Habitatge al carrer Indústria, 22. Obra de Francesc de Paula Nebot, construïda a inici del s.XX.
Habitatge de la via Massagué, 19. Obra de Gabriel Bracons Singla, començat a construir l’any 1946.
Habitatges de Francesc Ruhí a la via Massagué, 44. Obra de Juli Batllevell Arús, construïts l’any 1923.
Edifici Morral, Rambla, 109. Ocupa l’espai de l’antic Vapor Morral. Obra de Gabriel Bracons Singla, construït l’any 1946.
Torre i Despatx Gorina, Rambla, 245-247. Obra de Miquel Pascual Tintorer, construïda l’any 1889.
Torre Turull, carrer Quevedo, 80-82.
Hotels
Hotel Espanya / Comissaria dels «Grisos», Rambla, 24. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1902. Com a hotel hi va passar la seva última nit abans de ser assassinat per pistolers de la patronal, l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret. El novembre de 1934, després dels Fets d’Octubre, s’hi van assentar la Guàrdia d’Assalt, i després de la Guerra Civil, la Policia Armada «els grisos», en aquesta comissaria diversos militants antifranquistes van ser torturats. L’espai es troba senyalitzat com Espai de Memòria Democràtica.
Hotel Urpí (anteriorment «Can Sacs»), carrer de Sant Maties, 5 i Avinguda 11 de setembre, 40. Reformat per Josep Vila Juanico.
Hotel Suís, carrer de la Indústria, 59. Obra de Juli Batllevell Arús, construït l’any 1902.
Masies
Can Borgonyó Desapareguda, enderrocada a finals dels anys 70.
Can Gambús, Parc de Can Gambús, 1.
Can Jonqueres, crta. Prats de Lluçanès, km, 2.
Ca’n Oriac, carrer de la Mola, 12. Abandonada.
‘Els Masos del Ripoll (Can Deu, Can Puiggener, Can Català, Can Roqueta, Sant Oleguer, Pagès Nou, Can Garriga i Can Salvi): Canyameres Ramoneda, Esteve. «Els masos del Ripoll»’. Arraona: revista d’història, [en línia], 2003, Núm. 27, p. 26-57, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203327
Can Rull, Avda. Lluís Companys, 69.
Masia de Can Viloca, carrer de París, 73.
Masia de Can Viloca. Sabadell, juny del 1984. Antoni Carbonell Busoms (AHS)
Granja del Pas, carrer de Leonardo da Vinci, 2.
Masia de Sant Pau, camí de la Granja de Sant Pau de Riu-Sec, 1.
Mercats
Mercat Central, Plaça del Mercat. Obra de Josep Renom Costa, inaugurat l’any 1928. Anteriorment, el solar on es va construir el Mercat Central s’anomenava Camp de la Sang, perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins). Acusats després de la segona carlinada, de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès Serra, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.
Mercat de Sant Joan, Plaça de Sant Joan. Obra de Joaquim Manich Comerma, construït l’any 1948. Sobre la porta d’accés hi ha un relleu de Sant Joan, obra de Camil Fàbregas Dalmau.
Molins (Sabadell i rodal)
Molí d’en Busquets (Castellar del Vallès)
Molí d’en Dou (Soler Torrella) (Barberà del Vallès).
Molí d’en Gall (Barberà del Vallès).
Molí d’en Planes (Barberà del Vallès)
Molí d’en Santo (Barberà del Vallès)
Molí de Can Barba (Castellar del Vallès).
Molí del Boà (Castellar del Vallès).
Molí del Rieral (Castellar del Vallès).
Molí Vermell (Barberà del Vallès).
Monòlits
Monòlit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció. Obra de Camil Fàbregas Dalmau. Inaugurat l’any 1956 al carrer de Felip de Malla, l’any 1988 es va traslladar a la seva ubicació actual davant de la parròquia de la Puríssima Concepció.
Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3 . Obra de Camil Fàbregas Dalmau. Inaugurat el 4 de desembre de 1941 i substituït per un de nou l’any 1956. El medalló de bronze amb el retrat del mossèn al mig va afegit al 1974 i també obra de Camil Fàbregas
Monument a Lluís Companys, Avinguda de Lluís Companys, 46. Inaugurat l’any 2005, coincidint amb el 65è aniversari de l’afusellament del president.
Monòlit en record de les víctimes de les riuades a Sabadell. Inaugurat el 30 de novembre de 2012.
Monòlit a les víctimes de Covid al Parc Taulí. Inaugurat el 24 d’abril de 2022
Murals
Mural a la sardana, carrer Advocat Cirera amb Plaça de Sant Roc, Obra de J. Llorente de 1973. Anteriorment hi havia la seu del Banesto (abans l’edifici del Cercle Sabadellès) i actualment hi ha un restaurant Viena.
Plaques de marbre
Placa del carrer Santiago Russiñol, es tracte d’un baix relleu de marbre en homenatge a l’artista polifacètic Santiago Russiñol, es troba a La Creu de Barberà, i és obra de l’escultor Camil Fàbregas Dalmau.
Placa del carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el carrer Pau Claris, relleu amb el rostre de mossèn Jacint Verdaguer fet per l’escultor Camil Fàbregas l’any 1941, tot i que no es va col·locar en aquest punt fins al 1945.
Pont de la Salut i riu Ripoll
El pont de Salut Construït entre 1862 i 1863. Els anys 70 del segle XX era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El riu Ripoll que travessa portava nombrosos residus, sobretot de les indústries tèxtils dels seu voltant.
«La Timba» Lloc situat a sota del l’antic escorxador del carrer Bonavista, mirant al riu, on s’hi tiraven les restes dels animals d’aquest.
L’Ajuntament no va fer actuacions per dignificar la zona fins a finals dels 90 i principis del 2000. Actualment, gràcies a la instal·lació de depuradores, baixada de l’activitat industrial, l’esforç de voluntaris i les mesures de protecció ecològica, es pot observar la gran millora que ha experimentat el riu i el seu entorn, tot i que encara hi ha abocaments.
Presons
Presó Cel·lular (desapareguda, enderrocada l’any 1971), carrer Alfons Sala (antic carrer Topete) a prop de la intersecció entre el carrer Covadonga i Tres Creus. Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurada l’any 1898.
Casa Ponsà (actual Arxiu Històric de Sabadell), carrer de la Indústria, 32. Utilitzada com a jutjat militar i presó al final de la Guerra Civil. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1891.
Rellotges solars
Rellotge solar al carrer Sant Pau, 89
Llista de rellotges de sol del Vallès Occidental
Safareigs
Safareig de la Creu Alta, carrer de Papa Pius XI, 162 (actualment és la Biblioteca Pública dels Safareigs). Obra de Josep Renom Costa, construïts l’any 1913.
Safareig de la Font Nova, carrer de la Font Nova, 36. Obra de Miquel Pascual Tintorer , construït l’any 1883.
Safareig de Gràcia, carrer de la Reina Elionor, 110. Actualment és la oficina de Benestar Social i Família. Obra de Josep Renom Costa entre 1930 i 1931.
Vapors i xemeneies
Vapor Badia, carrer Tres Creus, 127-129.
Vapor Buxeda Nou, carrer de Sant Pau, 104.
Vapor Buxeda Vell, carrer de Sant Pau, 117.
Vapor de Cal Pissit, carrer d’Alemanya, 6.
Vapor Can Cuadras, camí de Can Quadres, 41.
Vapor Codina, carrer Blasco de Garay, 19.
Vapor de Ca la Daniela, carrer de Ca la Daniela, 7.
Vapor Llonch, carretera de Barcelona, 208 Bis.
Vapor Sampere, carrer Sallarès i Pla, 9.
Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.
Xemeneies: Sabadell a causa del seu passat tèxtil, disposa d’un total de 45 xemeneies, 13 del darrer terç del segle XIX, 7 de 1900 a 1920 i 6 per determinar. La xemeneia més alta que es conserva és la de Cal Grau S.A a la riba del riu Ripoll, que fa 52,47 metres; i la més baixa, la de Camps Germans 2, de 12,27 metres. La xemeneia més antiga que es conserva és la del Vapor Codina, de l’any 1880.