El nom de les Termes
El nom de les Termes es deu a la fita termal que marcava els límits entre Sabadell i Santa Maria de Barberà al segle XVII. En una cara (la de la foto) hi ha esculpida la ceba de l’escut de Sabadell, dins una orla;. a l’altra cara hi ha la pinya, també dins orla, de la família Pinós, senyors de Barberà. Aquesta fita mesura 97x40x18, i juntament amb altres del terme, es va instal·lar l’any 1610 per acord del Consell de la Vila. Es va localitzar aproximadament l’any 1950 mentre es realitzava el desguàs per a la construcció dels pisos de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, ubicats al final de l’Avinguda de Barbera, a l’encreuament amb la ctra. de de Barcelona.[1] A les Termes també hi podem troba la Font d’en Quimet, situada al Torrent de Can Rimbles, la zona era un lloc habitual d’abocaments, fa anys es va restaurar la font, es va netejar la zona i s’hi van plantar lledoners o pins pinyer; a més l’acondicionament va servir per unir el barri amb el Ripoll.[2]
Naixement i activisme antifranquista
El barri de les Termes va néixer a principis de 1960, en terres que fins el 1959 pertanyien en bona part a Santa Maria de Barberà L’obra va anar a càrrec de VISASA, vinculada a entitats com la Caixa de Sabadell i el Gremi de Fabricants, sota els auspicis de l’Associació de Dirigents Catòlics, presidia per l’alcalde Antoni Llonch, és el nucli més representatiu de l’acció social d’aquesta immobiliària a començaments dels anys 60, l’obejctiu era donar una llar a pert de la nova immigració procedent del sud d’Espanya que treballava majoritàriment en el sector tèxtil. Disposava de dos assistents socials per als barris més grans que havia construït: La Concòrdia i Les Termes (Margarida Besós). A les Termes construeix 1.142 habitatges. El 1974 s’obre el Centre Social a la Pl. de les Termes, cedit per VISASA[3] a la Ronda de Santa Maria.
El barri el formen set grups de blocs: Illa Àuria, Illa Noble, Illa Digna, Illa Sacra, Plaça de les Termes, Illa Magna i Illa Bella. Quan es van construir els pisos valien uns 100.000 ptes. cada un, que es van amortitzar amb quotes mensuals de 515 ptes. La Plaça de les Termes concentrava el comerç, forn de pa, carnisseries… i l’única instal·lació esportiva era la pista de bàsquet on hi entrenava i jugava l’equip de noies del barri. Altres instal·lacions eren l’església de la Sagrada Família on s’hi van fer moltes reunions clandestines als anys 60 i 70 i les Escuelas Nacionales, inaugurades el 1967.[4]
Durant el tardofranquisme, Les Termes i Torre-Romeu van ser els barris on va tenir més força CCOO, molt marcada per la influència del PCE (m-l), el FOC, les FSF i les COJ.[5] L’any 1972 el règim va tancar els centres juvenils d’Espronceda, Cifuentes i Les Termes.[6] El novembre de 1975 grups ultres llançaren còctels molotov a la parròquia de Sant Joan Baptista i a l’Associació de Veïns de Les Termes.[7]
Margarida Bedós i la ludoteca
En aquest hi havia altres serveis, com el despatx de l’assistenta social, Margaria Bedós seria l’assistenta social del barri i una figura molt important per aquest, va començar a organitzar activitats lúdiques pels infants a casa seva i a la Plaça de les Termes, amb l’objectiu que els nens no vaguessin pels carrers quan els pares treballaven, Bedós va crear una ludoteca a un espai del centre social, inaugurada el 10 d’octubre de 1980, va ser la primera ludoteca de l’estat i continua funcionant amb el nom de Margarida Bedós com a homenatge. Altres espais del Centre Social eren la biblioteca i les sales per als avis, els nens i els joves. El Centre Social també va esdevenir la seu de l’Associació de Veïns creada als anys seixanta per defensar els interessos dels veïns i reclamar millores socials i urbanístiques al barri.[8]
El barri a l’actualitat
En els seus inicis el comerç es concentrava a la Plaça. La plaça es pot considerar històricament el cor del barri, ha sigut el principal lloc de socialització pels veïns a més d’albergar les seves entitats. Com hem dit anteriorment, s’hi troba el Centre Social (obert el 1974). Els nombrosos comerços però, han anat tancat causa de la crisi. Hi ha la problemàtica de ser un espai tancat pels pisos al seu voltant i tenir poca il·luminació nits, etc.[9] Hi ha previst una actuació al barri per millora la il·luminació, la ludoteca o la pista poliesportiva i recuperar la titularitat pública d’alguns espais privats d’ús públic, entre altres.[10] L’any 2019 es va renovar tot el poliesportiu ja que portava temps en mal estat.[11]
Actualment la ludoteca ja no funciona com a tal, però continua sent un element de molta importància per la cohesió del barri, es coneix com a LudoB2 i entre les activitats i iniciatives que du a terme hi trobem els casals d’estiu, els espais per joves, suport educatiu, centres oberts i que han arribat a més de 80 famílies i a 500 infants, adolescents i joves. Des de 2016 una de les iniciatives és un menjador jove de 40 places, sota el programa “Dinem Junts”, i que es va crear quan als instituts es va començar a fer jornada compactada i molts adolescents vulnerables que a l’escola havien rebut una beca menjador, es van quedar sense recurs per poder dinar.
L’any 2023 va tenir lloc un projecte de recuperació de la memòria oral del barri amb el seus veïns. Desenvolupat per TRAMA SCCL, amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell i de la Diputació de Barcelona. Amb la col·laboració de l’Associació de veïns i veïnes de les Termes, l’IES Les Termes i la Ludoteca Margarida Bedós.[12]
Per últim, cal destacar també la Biblioteca del Sud, inaugurada el 2010 i on a part dels diferents espais: infantil, bebeteca, sala jove, un auditori amb capacitat per un centenar de persones i un important fonts de llibres i un ampli fons, amb fons especialitzats en cuina, territori jove, feminismes i LGTBIQ+, primers coneixements, etc; també realitza activitats com els clubs de lectura, diferents formacions, reunions per les entitats de la zona, i participar i impulsa diferents activitats pel barri, com per exemple el projecte “Foc lent” per cohesionar diferents generacions de veïns del barri a través de la cuina, coordinat per la ONG CreART i liderada per alumnes de quart de secundària de l’Institut Les Termes i de quart de primària de l’escola Vedruna La Immaculada.[13]
En els últims anys força gent del barri s’ha anat traslladant, buscant bisos en més bon estat i llocs on hi hagi més comerços i serveis, en canvi ha rebut molta immigració, sent el barri de la ciutat que ha rebut més immigració en els darrers vint anys, un 33,2%,[14] d’aquí la importància dels projectes i activitats de l’Associació de veïns, la LudoB2, la biblioteca, el IES les Termes, etc.
[1] Museu d’Història de Sabadell (MHS)
[2] ‘Font d’en Quimet’. Geocaching <https://www.geocaching.com/geocache/GC41JV0_font-den-quimet>>
[3] ‘La producció d’habitatges a Sabadell (1940-1970). Respostes a un problema’. Jaume Puig Castells. Arraona: Revista d’Història, 2004. Núm. 28 IV època. Pàg. 53.
[4] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les Termes. MHS, Sabadell, maig del 2007. Pàg. 31
[5] PUIG VALLS, Angelina. “Nivell de vida, condicions laborals i mobilització antifranquista a Sabadell, 1940-1970”: una aproximació des dels testimonis orals». Arraona: Revista d’Història, 1991. Núm. 8. Pàgs. 63-75
[6] ‘El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: <<Todos los Barrios unidos para aconseguir sus derechos>> (1)’Ricard Martínez Muntada, Arraona: Revista d’Història. núm. 24. Primavera 2001. Pàg. 83
[7] CASTELLS PEIG, Andreu. El franquisme i l’oposició sabadellenca 1933-1976. Informe de l’Oposició (VI). Pàg. 29.47
[8] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les Termes. MHS, Sabadell, maig del 2007. Pàgs. 30-31
[9] ‘El comercio agoniza en la Plaza de Les Termes’. Jordi de Arriba. isabadell.cat, 24 de gener de 2012 <<https://www.isabadell.cat/barris/el-comercio-agoniza-en-la-placa-de-les-termes/>>
[10] ‘<<https://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/les-termes/pla-de-barris-les-termes-311102/
[11] ‘Els veïns de Les Termes ja gaudeixen del nou poliesportiu’ . Sergi Park. Ràdio Sabadell, 10 de febrer del 2019 <<https://radiosabadell.fm/noticia/els-veins-de-les-termes-ja-gaudeixen-del-nou-poliesportiu>>
[12] ‘Donants de memòria: Les Termes (Sabadell)’. << https://donantsdememoria.cat/recull-de-memories/barri-de-les-termes-sabadell/>>
[13] ‘A foc lent’: el projecte que ha cohesionat Les Termes a través de la cuina’. Jordi de Arriba/Jordi Muñoz. Isabadell.cat, 18 d’abril de 2026´<<https://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/les-termes/a-foc-lent-el-projecte-que-ha-cohesionat-les-termes-a-traves-de-la-cuina-325709/>>
[14] ‘El canvi demogràfic de Sabadell en vint anys: del 4,6% al 14% d’estrangers’. Redacció. Diari de Sabadell, 14 d’abril del 2024.<<https://www.diaridesabadell.com/sabadell/2024/02/17/sabadell-demografia-estrangers/>>
