Sabadell, 3 d’octubre de 1910 – 15 d’agost de 19831
Paleontòleg, especialitzat en paleontologia de mamífers, fundador de l’Institut Català de Paleontologia i descobridor de nombroses espècies, fet pel qual que es fa complicat saber-ne amb certesa el nombre exacte.
Es casà amb la farmacèutica Julieta Sabater (filla de pagesos ampostins), amb qui tingué dos fills, l’historiador i numismàtic, Miquel Crusafont i Sabater i l’escriptora Anna Crusafont i Sabater.
Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (1933). Va començar a interessar-se per la Paleontologia partint des de zero, sent un autodidacte Amb l’ajuda del naturalista barceloní Josep Fernández de Villalta. Tots dos s’havien mogut en el medi excursionista d’abans de la guerra, on van realitzar de manera ordenada les primeres troballes paleontològiques. Durant el batxillerat als Escolapis el va atreure les primeres descobertes de restes de mamífers fòssils al Vallès,.La seva recerca comença a difondre’s amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural durant el període 1933-1934, es tractava de les notes de les troballes efectuades a l’estació del tren elèctric de més enllà de Sant Quirze. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric2. Va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d’excavacions de l’Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d’altres indrets. El 1933 i el 1934 va publicar amb Josep Fernández de Villalta, les La guerra va truncar aquestes primeres investigacions de Crusafont i no retornaria a l’activitat exploratòria fins a finals dels anys 40, fou a partir d’aquests anys que va començar a explorar àrees més allunyades: als Pirineus, a Aragó, a Castella; i fins i tot en jaciments del nord d’Àfrica. Entre 1952 i 1958 va organitzar els Cursets Internacionals de Paleontologia a Sabadell3.
L’an 1955 es va Doctorar en Ciències Naturals per la de Madrid i Catedràtic de Paleontologia a la Universitat d’Oviedo i a la de Barcelona (1961)4. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi Los jiráfidos fósiles de España. Va opositar, aconseguint el número 1 i per unanimitat, a catedràtic de Paleontologia per la Universitat d’Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; va exercir també com a professor d’Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. Va ser l’introductor a l’estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin -que conciliava Darwin i la Bíblia-, al qual va dedicar diversos estudis: Concepciones cosmovitalistas del evolucionismo (1948), L’evolució avui, (1953). Crusafont es va convertir en un gran paleontòleg de renom, pioner, i reconegut mundialment en l’especialitat en l’estudi dels mamífers fòssils i l’evolucionisme5. El 1945 va començar una intensa relació científica amb el paleontòleg George Gaylord Simpson (1902-1984), impulsor de la síntesi evolucionista6.
Alguns dels seus treballs més importants són Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1943) amb Josep Fernández de Villalta, El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados (1948, amb Josep Fernández de Villalta); El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos (1957, amb Jaume Truyols); La Evolución (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l’introductor a l’estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin .
L’any 1969 fundà l’Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l’any 1983 aquesta institució s’anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafonti va ser batejat en homenatge seu.
Crusafont va participar en un documental de divulgació científica, anomenat “‘Historia de un mundo perdido: paleontología española” (Ramon Sanahuja, 1951) on apareixia com a protagonista i en feia l’assessorament científic. Aquest documental es va difondre posteriorment al cicle Cinema i Paleontologia del ICP7, i posteriorment a l’acte “Retorn al món perdut: D’Arthur Conan Doyle i Dr Crusafont” organitzat pels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i presentat pel naturalista Jordi Sargatal8.
Fins ara, Miquel Crusafont i Pairó no tenia una biografia publicada ni una catalogació exhaustiva de la seva obra. Fins que el seu fill Miquel Crusafont i Sabater, el 19 de juny de 2019 va publicar per l’editorial Comanegra: Miquel Crusafont i l’origen de l’home. L’obra compta amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Cardellach, la Fundació Catalana per la Recerca, el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) de l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. I està prologat per David M. Alba, director d’aquest institut9.
El 25 d’octubre de 1995, Sabadell li dedicà una plaça al centre de la ciutat10.
L’any 1969 es va fundar l‘Institut Provincial de Paleontologia de Sabadell, l’any 1983 va passar a anomenar-se Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. L’any 2006 es va crear la fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi participen com a patrons la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont11.
1 M. Crusafont i Pairó, Plaça de nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell
2 Torrella i Pineda, Josep. «Dimensió sabadellenca del científic universal». Arraona núm. 14 III època, primavera de 1994 .Ajuntament de Sabadell.
3 Jaume Truyols Santonja. Miquel Crusafont Pairó i l’Escola Paleontològia de Sabadell. Un assaig de valoració. Quaderns d’arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach (LXI). 21 pàg.
4 BOE (21 de juny de 1961) «Orden de 26 de mayo de 1961». BOE, 147: 9373
5 «Miquel Crusafont i Pairó». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
6 Gorgues, Catalá; I, Jesús «Miquel Crusafont, George Simpson y la internacionalización de los estudios de paleontología evolutiva en España». Dynamis, 33, 2, 00/2013, pàg. 343–364. DOI: 10.4321/S0211-95362013000200004. ISSN: 0211-9536.
7 Institut Català de Paleontologia «Éxito de asistencia al Ciclo de Cine y Paleontología» Noticias ICP
8 «Retorn al món perdut. D’Arthur Conan Doyle i el Dr. Crusafont | Amics del Museu de Ciències 8Naturals de Barcelona»
9 «Es publica la primera biografia de Miquel Crusafont, pare de la paleontologia catalana» ‘Redacció’. Diari de Sabadell, 20 de juny de 2019
10 M. Crusafont i Pairó, Plaça de nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell
11 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Qui som?