Sabadell, 29 de setembre de 1901 – 1 de desembre de 1972
Doctor en medicina i cirurgià
Fill de família burgesa sabadellenca d’arrels catòliques, era germà de l’industrial i alcalde, Antoni Llonch i Gambús i de Pau Maria Llonch i Gambús que es va amagar per no haver de combatre amb l’exèrcit republicà i fou Primer Tinent d’Alcalde de Josep Maria Marcet i Coll. Va pertànyer a l’Associació Universitària d’Estudiants Catòlics de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencià i doctorà el 1927. Durant la II República va ser president de la dretana C.E.D.A (Confederación Española de Derechas Autónomas). Acabada la carrera, continuà assistint a l’Hospital Clínic com a metge intern, a la clínica d’operacions, del professor Joaquim Trias i Pujol, on es formà amb les tècniques quirúrgiques més innovadores de l’època. El 1933, treballà com a metge d’urgències de la Clínica de la Federació de Germandats, que més tard passaria a formar part de la Quinta de Salud La Alianza. I entrà com a ajudant de Sixto Pérez a la Clínica Nostra Senyora de la Salut.
El 27 d’abril del 1936 amb el seu amic Alfons Pareja, fundà la Clínica de Nostra Senyora de Montserrat, situada al carrer de la Indústria, cantonada Sant Llorenç de Sabadell, tenia serveis de Medicina, Cirurgia i altres especialitats.
Al cap de tres mesos de començar la Guerra Civil, la Generalitat confiscà la Clínica i la transformà en Clínica Maternal. Tant Llonch com Pareja es van exiliar per por a patir represàlies a causa de la seva militància catòlica conservadora. Després de passar per França, entraren a la zona nacional i Llonch s’incorporà al front de Guadalajara, a l’equip quirúrgic mòbil núm. 42 sota el comandament del capità Joan Puig i Sureda. Com a cirurgià de guerra, aprengué a aprofitar els pocs recursos materials de que disposava.
Amb la victòria franquista, entrà a Catalunya amb les tropes ocupants, per incorporar-se després a la Clínica Nostra Senyora de la Salut, com a ajudant de Sixto Pérez, fins a l’any 1945 en què va ser nomenat Director, ja que Sixto va passar a ocupar el càrrec de director mèdic de la Secció d’Accidents de Treball de la Mútua Sabadellense. Llonch creà una mútua pròpia a partir d’una aportació mensual. A part de la seva tasca com a cirurgià, també va ser president de la Junta Coordinadora d’Acció Catòlica Interparroquial de l’any 1940 al 1943.
La seva filla Montserrat, es va casar amb Esteve Renom Pulit, que a part d’empresari i economista, es va dedicar a col·leccionar tota classe de documents relacionats amb la ciutat de Sabadell. Esteve Renom va incorporar el fons de Josep Maria Llonch a la seva col·lecció.
En reconeixement de la seva tasca, l’any 1947, l’Ajuntament li va retre un homenatge a la Clínica de Nostra Senyora de La Salut i li lliurà la Medalla de Plata de la ciutat.
L’any 1970 ja jubilat, la Caixa de Sabadell li entregà el Premi a la Ciutadania, un any després, fou operat d’un càncer d’estómac, quan es recuperà, continuà operant tot i està jubilat, però només a algunes persones necessitades que no disposaven de recursos, tot i que la seva salut ja no era la mateixa que abans. Va morir l’1 de desembre de 1972, i l’any 1974, pòstumament, se li atorgà la Creu de Sanitat de la Província de Barcelona. L’any 1985, l’Ajuntament de Sabadell li dedicà el seu nom a un passatge de la ciutat.
Metges Catalans. ‘Josep Maria Llonch i Gambús‘
Nomenclàtor. ‘Passatge del Doctor Llonch‘. Ajuntament de Sabadell
Baqués, Josep; Baró, Robert. Gent nostra als carrers de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 1995