Josep Vila Juanico

Sabadell, 7 de juny de 1906 – 19 de setembre de 1981

Fill d’Ezequiel Vila Busquets i de Francesca Juanico Comas. Era el segon de tres germans, Maneleta, Josep, Isidre. Va fer els primers estudis a l’Escola Pia de Sabadell on també hi va fer el batxillerat. Posteriorment va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on es va treure el titol d’arquitecte.

El 28 de gener de 1935 es va casar amb la sabadellenca Antònia Tatché Casas a la catedral de Barcelona i oficiada per Mossèn Frederic Muset, van tenir tres fills: Rosa Maria, Josep i Ezequiel.

Josep Vila Juanico va deixar nombroses obres arquitectòniques a Sabadell, com:

Les cases unifamiliars del carrer Montserrat núm. 17, les cases Magdalena Baygual al carrer de Quevedo núm. 6, 8 i 18 de l’any 1942, les del carrer la Lluna amb de les Comèdies, i les que hi havia a l’Avinguda 11 de Setembre, núm. 111-115.

Cases Magdalena Baygual, 7 de juny de 2022. Marcos Brosel. Viquipèdia Creative Commons

L’edifici entre al carrer del Sol amb el de Duran i Sors que en aquells moments era una guarderia.

L’antic edifici del ‘Restaurant Soley’ conegut com “La mata” que va tancar l’any 1997[1] i el qual va ser enderrocat per construir-hi pisos

El grups de pisos dels carrers Campmany, núm. 4 i Indústria, núm. 11-13-15-17, els de la Ronda Ponent amb xamfrà carretera de Terrassa, els del carrer Ferran Casablancas amb Horta Novella, els del carrer Sant Llorenç, núm. 16-18 i els del carrer del Papa Pius XI, núm. 126-128.

L’Hotel Urpí de l’Avinguda 11 de setembre, i l’edifici on hi havia el ‘Cafè Espanyol’ a la mateixa Avinguda.

L’església de Sant Vicenç de La Creu Alta de l’Avinguda 11 de setembre, núm. 160, cremada el 1936 i reconstruïda per Vila Juanico l’any 1945 amb participació escultòrica de Camil Fàbregas. [2]

La Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia obra de Vila Juanico, va ser cremada el 1936, havia sigut inaugurada poc abans d’esclatar la Guerra Civil, el 29 de març del mateix any. A Vila Juanico també se li va encarregar la reconstrucció als anys 40.[3]

El monument a Anselm Clavé a la Plaça del mateix nom, amb l’escultor Camil Fàbregas, l’any 1949.[4]

Monument a Josep Anselm Clavé, 3 de setembre de 2012, Viquipèdia. Creative Commons

El Teatre la Faràndula a l’actual carrer de La República, núm. 33, juntament amb Guillem Arís, l’any 1956.[5]

Teatre La Faràndula, 15 de juny de 2012. Marcos Brosel. Viquipèdia Creative Commons

La reforma integral de l’Escola Industrial.

El Banc de Sabadell de la Plaça Catalunya, núm. 1 amb el seu fill Ezequiel Vila, l’any 1976.

Edifici Corporatiu Banc Sabadell. Sabadell, 22 de gener de 2014. Angela Folguerola. Viquipèdia. Creative Commons

Així com les següents obres funeràries al cementiri de Sant Nicolau:[6]

  • Mausoleu capella de Josep Casañé Castellnou
  • Mausoleu de Pere Viñas Pera
  • Mausoleu de Pau Camps Montmany
  • Mausoleu de Josep Calzas Carbó
  • Mausoleu d’Adrià Cascón
  • Mausoleu de Joan Vernet Terrades
  • Mausoleu de la família Margarit Giralt
  • Mausoleu de la família Llonch Arús
  • Mausoleu de la família Martí Canceller
  • Mausoleu de la família Coll Hernández
  • Mausoleu de la família Guitart Prunés
  • Mausoleu de la família Sampere-Peris
  • Mausoleu de Ferran Comadran Torras
  • Mausoleu d’Ezequiel Estruch Baqués
  • Mausoleu capella de Ricard Baciana
  • Mausoleu de la família Llonch-Molins
  • Mausoleu de la família Jiménez Moreno
  • Tomba monumental dels germans Diego i Carles Pujol

Fora de Sabadell també va fer altres obres com l’Ajuntament de Matadepera, urbanitzacions a Polinyà, Sentmenat i Santa Perpètua de la Mogoda. Molt més lluny del Vallès es va encarregar de la construcció del que s’anomenaria en aquell moment l’Hotel de Llívia, situat en aquest municipi enclavament de la Cerdanya envoltat per França.


‘Josep Vila i Juanico, arquitecte’. Ricard Simó i Bach. Evocació. Diari de Sabadell, 8 de desembre de 1990. Pàg. 28

[1] ‘La Mata. El restaurant  Soley’. Jaume Barberà. Sabadellejant <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2024/06/10/la-mata-el-restaurant-soley/>>

[2] ‘Sant Vicenç de La Creu Alta’. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya << https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27780>>

[3] ‘Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia. Alguna dada sobre la seva història Sabadell. Vallès Occidental’. Conèixer Catalunya << https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/parroquia-de-la-mare-de-deu-de-gracia.html>>

[4] ‘Monument a Anselm Clavé’. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya << https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27723>>

[5] ‘Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell’. enciclopèdia.cat << https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/teatre-municipal-la-farandula-de-sabadell>>

[6] ‘Josep Vila Juanico’. Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes. Patrimonifunerari.cat <<https://www.patrimonifunerari.cat/artistes/arquitectes/josep-vila-juanico/>>

Joaquim Manich Comerma

Sabadell, 20 de novembre de 1882 – 1 de gener de 1976 [1]

Arquitecte municipal interí (1929-1948) i cap de Bombers (1931-1953)[2], exceptuant el període de la Guerra Civil (5/10/1936 -11/4/1938) que ocupà el seu lloc Joan Baca Reixach, nascut a Ripollet i resident a Terrassa.

Fill de Marc Manich Parera (1845-1931) i Rosa Ramona Antònia Comerma Torrella (1853-1936)[3]. Va estudiar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 1911 i va treballar com a profesor a l’Escola Industrial d’Arts. Autor del Pla Urbanístic de 1928 juntament amb Josep Renom. A la nostra ciutat son obres seves:

Condicionament i Docks (1908), desaparegut. Estava situat al c/Marquès de Comillas, 81 amb Blasco de Garay.

Casa Marc Manich Parera (1912). Encarregada pel pare de Joaquim Manich, Marc Manich. Carrer Blasco de Garay, 58.

Casa Marcos Manich. Fotografia de Marcos Brosel, 2012

Reforma de la Casa de Bartolomé Guasch (1913).

Cases Josep Mañosa (1913), Carrer de Garcilaso, 102-108.

Casa Armengol (1917), Rambla 30.

Casa Armengol

Despatx Tèxtil (1920), Carrer de l’Estació, 20.

Casa Montllor (1922), Carrer Turull, 5.

Farmàcia Blanchart (1923), Via Massagué, 40.

Despatx de la Fàbrica Germans Camps (1924), Carretera de Molins de Rei, 2-4.

Casa dels Pins (1930), Carrer d’Uruguai, s/n (darrera l’edifici del Carrer de la Palma, 93). Barri de Els Merinals.

Escola Unitària Mixta del Bosc de Can Rull (1934), Carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, 24.

Edifici del Grup Escolar de la Creu Alta. Iniciat l’any 1935, aturat i incautat per la Subsecretaria d’Aviació l’1 de desembre de 1938. El 14 d’agost de 1941 la regió Aèria va retornar l’edifici de l’escola a l’Ajuntament. Per falta de mitjans econòmics, l’Ajuntament el va vendre a la “Caixa d’Estalvis de Sabadell” i aquesta l’any 1952 va edificar-hi habitatges i dos petits edificis que es van destinar a una nova escola.

Autor de diverses obres funeràries al cementiri de Sabadell[4] [5]

Creu de la Creu de Barberà (1943)[6] i “La Cruz a los caídos” (1943)[7] a l’actual Racó del Campanar, enderrocada el 1976[8]

Ampliació de l’edifici de La Maternitat de Sabadell

Mercat de Sant Joan (1948), Plaça de Sant Joan

Reforma de l’edifici del Gremi de Fabricants

Obres a altres municipis:

Cases Germans Puig, Sant Vicenç dels Horts (1932)

Botiga i cafè de la Cooperativa “Els amics”, Terrassa(1935)

Escoles i Plaça Major, Sentmenat


[1] Manich Comerma, Joaquim. Bombers en guerra <bombersenguerra.cat>

[2] Op.cit

[3] Joaquim Manich Comerma. Geneanet

[4] Joaquim Manich Comerma, patrimonifunerari.cat

[5] ‘El cementiri municipal (1864)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 30 d’octubre de 2016

[6] ‘La Creu de Barberà tornarà al seu lloc’, Ajuntament de Sabadell

[7] Marcel Xandri Guitar (Tesi Doctoral): Monuments “A los caídos por Dios y por España”.< https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2016/hdl_10803_394062/mxm1de3.pdf >, UAB, 2016. Pàgs 99-117

[8]  ‘El dia que es va retirar la creu dels caiguts a Sabadell’. <https://jaumebarbera.wordpress.com/2019/02/16/el-dia-que-es-va-retirar-la-creu-dels-caiguts-de-sabadell/> Sabadellejant. Jaume Barberà, 2019

Exit mobile version
%%footer%%