Sabadell, 24 d’abril de 1890 – 19 de gener de 1939
Mestra a l’Escola Nocturna del Sagrat Cor, va fomentar la formació i la promoció de la dona treballadora
La seva família era la tercera generació d’uns pagesos de Bràfim, Alt Camp de Tarragona que havien patit la «guerra del francès» i que al voltant de 1830 es van traslladar a Sabadell. Els pares de l’Eulàlia, Pere i Eulàlia, van tenir deu fills, però els cinc primers van morir sent molt petits. L’Eulàlia era la tercera dels cinc germans que van sobreviure. Ja de ben jove va començar a col·laborar amb l’Acadèmia Catòlica, en activitats culturals i religioses, sobretot en l’ajuda dels més necessitats. També col·laborava amb l’Escola Nocturna per a noies obreres, portada pel Convent de les Esclaves del Sagrat Cor, en aquesta escola tot i ensenyar-se labors de la llar, també s’hi ensenyava a llegir i escriure, així com altres matèries com les matemàtiques. L’any 1886 ajudada per la senyora Mundet va inaugurar Escola Nocturna per Obreres, més endavant la van ajudar Teresa Bracons i Margarida Soler. Aquesta escola després d’una època de crisi es va traslladar al carrer de Gràcia, fins el juny de 1929 que es va traslladar al carrer Fondo (actual carrer Sant Cugat). A l’acabar la dictadura de Primo de Rivera i amb la proclamació de la República va ser nomenada secretària d’Acció Cívica Femenina, entitat catòlica formada per dones. La República a causa del caràcter antiliberal de l’església i de voler una separació entre aquesta i l’estat va deixar de subvencionar les entitats religioses, també les dedicades a la beneficència, fet pel qual l’any 1936 es va crear Acció Cívica Femenina de la qual Eulàlia en seria presidenta. Aquesta entitat duraria poc temps ja que el juliol del mateix anys esclataria la Guerra Civil.
Quan va morir el 19 de gener de 1939 va destinar els seus béns a l’adquisició de l’immoble situat al carrer Salut, núm. 42, actual seu de Càritas Diocesana a Sabadell. per transformar-lo en aules d’estudi i formació de les noies obreres, i que avui encara es coneix com a Patronat Eulàlia Garriga. En aquest edifici s’hi continuà fent teatre, una vegada reinaugurat l’any 1944, durant els anys 1950-1960.
En aquest immoble hi va néixer el Cafè de les Delícies i la seva sala de teatre, vers el 1898, quan en aquell Sabadell industrial proliferaven locals, sales i establiments on s’hi feia teatre i música de signe divers. Cap als anys 1927- 1928 l’escenari fou restaurat i prengué embranzida de mans de persones vinculades anteriorment a l’espiritisme que n’impulsaren el teatre social i el convertiren en un veritable centre cultural i pedagògic. La seva activitat cessà l’any 1937, ja en plena guerra. Actualment aquest edifici ha sigut incorporat al catàleg de Béns Socioculturals Etnogràfics del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni, en fase d’aprovació inicial. En l’estructura de l’edifici actual encara es poden contemplar els elements més destacats que configuraven l’antic teatre, com la sala, l’escenari, la tramoia, part de l’amfiteatre amb la cabina de projecció de cinema, així com l’estructura inferior del vestíbul d’accés amb voltes catalanes. Com elements remarcables hi figuren: els paviments hidràulics, l’estructura de l’escenari amb els seus elements decoratius i les cornises del sostre de la sala, així com la configuració del pati-jardí posterior.
Nomenclàtor. ‘Plaça d’Eulàlia Garriga‘. Ajuntament de Sabadell
Sabadellencs. ‘Eulàlia Garriga’. Oriol Garriga. Quadern de les idees, les arts i les lletres, ISSN-e
2385-4979, Núm.165, 2008. Pàgs. 34-38 <<https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2934404>>