Sabadell, 7 d’abril de 1890 – 19 de desembre de 19911
Militant republicà federal i regidor de l’Ajuntament
Es formà políticament entre els republicans federals veterans de la primera República. Amb només 12 anys participà a la vaga general revolucionària de 1902 provocada quan un Marista disparà amb un revòlver cap a una manifestació popular i els manifestants van acabar assaltant l’Escola dels Maristes, fou en aquesta mateixa edat quan escapà de l’escola per una finestra i no va tornar-hi més. I amb 13 anys ja era secretari dels sis comitès del Círcol Republicà Federal.2 El 1906 participà en els fets de la Setmana Tràgica, provocada pel reclutament forçat a través de quintes de joves perquè participessin a la guerra del Marroc. Havia treballat en una empresa de llanes i ajudant de notaria, en aquells moments treballava a l’empresa La Electricidad SA i el 1915 com que l’empresa es traslladà a Mallorca, ell seguí aquesta, restant fora de Sabadell fins el 1919, sense intervenir en la vaga revolucionària de 1917 que acabà amb l’assalt de l’Obrera. De retorn a Sabadell va fer d’enllaç entre el Círcol i Lluís Companys, diputat de Sabadell en substitució de Francesc Layret que va ser assassinat. El 1926 s’integrà als escamots d’Estat Català, per proclamar la República Catalana, i que acabà en el fracàs conegut com a “Fets de Prats de Motlló”3. Participà com a tinent d’alcalde en la proclamació de la República i en el primer Ajuntament republicà encapçalat per Salvador Ribé4.
En el seu centenari, el Diari de Sabadell li va dedicar un article amb algunes preguntes5 i una entrevista a la secció ‘Cara a Cara’ de Víctor Colomer6. Afirmà haver enterrat ell mateix el bust de Pi i Maragall del Círcol Republicà Federal al mateix pati del Círcol: “Voldria desenterrar el bust de Pi i Maragall que jo mateix vaig amagar al pati del Círcol“, tot i que recentment es va fer una recerca i no es va trobar7. Sobre el local del Círcol opinava: “Com que quedem pocs del Círcol i no ens podríem fer càrrec d’aquells locals fabulosos que vam construir, els destinaríem a un centre cultural o una escola catalana”8. A la pregunta del ‘Cara a Cara’ sobre si era independentista respongué: “Home! Jo sóc el que siguin els altres. Totes aquestes coses son molt lluny. Ja ho arreglaran d’aquí cent o dos-cents anys. Jo només penso que com més llibertat tinguem aquí millor, i prou“.
El 25 d’octubre de 1995 Sabadell li dedicà una plaça9.
1 Nomenclàtor. “Plaça de Joan Morral“. Ajuntament de Sabadell
2 “Joan Morral, republicà centenari”. ‘Cara a Cara’, Diario de Sabadell’, 7 d’abril de 1990
3 Nomenclàtor. “Plaça de Joan Morral“. Ajuntament de Sabadell
4 “Els cent anys d’un federal de tota la vida”. ‘La ciudad al día’. Diario de Sabadell, 7 d’abril de 1990. Pàg. 12
5 “Els cent anys d’un federal de tota la vida”. ‘La ciudad al día’. Diario de Sabadell, 7 d’abril de 1990. Pàg. 12
6 “Joan Morral, republicà centenari”. ‘Cara a Cara’, Diario de Sabadell’, 7 d’abril de 1990
7 “Sense notícies del bust de Pi i Maragall“. Júlia Ramon.‘Memòria’. isabadell. Cat, 5 d’abril de 2022
8 “Els cent anys d’un federal de tota la vida”. ‘La ciudad al día’. Diario de Sabadell, 7 d’abril de 1990. Pàg. 12
9 Nomenclàtor. “Plaça de Joan Morral“. Ajuntament de Sabadell