(Sabadell, 1914 – 1977) [1]
Industrial. Amo de Suñer S.A, entre altres empreses
Procedia d’una familia modesta, el seu pare era porter de la fàbrica Llorens i Torra. El 1936 era comissionista per compte propi en el comerç de ferralla. Durant la Guerra Civil va marxar a la zona franquista, i a Astúries va establir contacte amb empresaris sidometal·lúrgics i es dedicà al comerç del ferro. Acabada la guerra, el 1939, va adquirir la foneria sabadellenca Fills d’Antoni Blasi del carrer Bosch i Cardellach, i el 1942 va crear la seva pròpia empresa de foneria de ferro, Suñer, SA, al barri de Covadonga, que va ampliar el 1944-45, comprant terrenys del carrer Covadonga, Calassanç Duran, Bonavista i Sentmenat[2]. És als anys 50 quan creix la seva influència amb la creació i participació accionarial en diverses empreses. El 1951 va adquirir el 50% de l’empresa sidometal·lúrgica asturiana Fábrica de Mieres, SA. Va ser un dels promotors de la Unión de siderúrgicas Asturianas, SA (Uninsa), sorgida de la fusió de Fábrica de Mieres, SIA Santa Bárbara i Duro Felguera. A través de Sociedad Comercial Láminados SA va crear 15 societats filials i mig centenar de magatzems arreu d’Espanya. Tant la fàbrica Suñer de Sabadell com la de Mieres a Astúries, van ser dissenyades per l’enginer industrial sabadellenc, Antoni Forrellad.[3]
El grup propietat de José Suñer estava format entre altres per: Suñer SA, i Fundición Nodular (1956)[4] en la qual van participar altres empresaris catalans com Josep Roca Soler (Roca Radiadores, SA) i Agustí Abad, així com empresaris asturians com Enrique García-Ramal, president del Sindicat del Metall i posteriorment, ministre de relacions sindicals.[5] Suñer, va diversificar les seves empreses: Desfer i Diasa (metall), Catalanobalear de Transacciones (immobiliària), Pormo SA (plàstics) i Formo Levante (formigó). Va formar part del consell d’administració de la Banca Garriga Nogués i el 1975 es va incorporar com a conseller del BANESTO.[6] Una revindicació dels veïns del barri de Covadonga, especialment els que es trobaven més a prop de la fàbrica Suñer SA (situada al carrer Balmes núm. 73), era que aquesta tanqués ja que consideraven que les emissions d’aquesta atemptaven contra la seva salut i el mediambient.[7] [8] El novembre de 2022 l’empresa va entrar en suspensió de pagaments.[9] [10]
[1] ‘José Suñer Martínez, empresario’. Necrológicas. El País, 17 d’abril de 1991 <José Suñer Martínez, empresario | Agenda | EL PAÍS (elpais.com)>
[2] Deu Baigual, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022
[3] Antoni Forellad i Solà. Història de Sabadell s.XIX i XX, 22 d’abril de 2018 < Antoni Forrellad i Solà – Història de Sabadell S.XIX-XX (historiadesabadell.com)>
[4] ‘Fundación Nodular’, Lugones, Siero. Rubén Domínguez Martínez. Patrimonuindustrial.com <Fundición Nodular – Patrimonio Industrial Asturias (patrimoniuindustrial.com)>
[5] Deu Baigual, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022
[6] ‘José Suñer Martínez, empresario’. Necrológicas. El País, 17 d’abril de 1991 <José Suñer Martínez, empresario | Agenda | EL PAÍS (elpais.com)>
[7] ‘Els afectats per la foneria Suñer portaran el seu tancament al pròxim ple municipal’. Pau Duran. Ràdio Sabadell, 13 de gener de 2020 < Els afectats per la Foneria Suñer portaran el seu tancament al pròxim ple municipal | Ràdio Sabadell (radiosabadell.fm)>
[8] L’Ajuntament farà més controls ambientals a Suñer’. Marta Ordoñez. Diari de Sabadell, 21 de febrero de 2020 < L’Ajuntament farà més controls ambientals a Suñer – Diari de Sabadell>
[9] ‘Suspende pagos la comercial de hierros Suñer’. Cronica Global, 18 de desembre de 2022 <Suspende pagos la comercial de hierros Suñer (elespanol.com)>
[10] ‘La històrica foneria Suñer de Sabadell’, a un pas de tancar. Albert Acín. Diari de Sabadell, 30 de desembre de 2022
