Sabadell, 27 d’octubre de 1918 – 10 d’agost de 1989
Va néixer al carrer Sant Pau de Sabadell, els seus pares eren Hermenegil Bracons Prat i Maria Tatché Palau. Ella era la segona filla del matrimoni. Maria Esperança va estudiar al col·legi de les religioses de Sant Joseph de Cluny al costat de casa seva, la formació poliglota d’aquesta escola li despertà interés per les llengües arribant a parlar i llegir 5 idiomes. Els seus avis materns eren Narcís Tatché Giralt i Antònia Palau Garriga, els quals tenien una industria de desmuntat en anomenat molí Campecho al riu Ripoll. El seu pare, Hermenegil Bracons Prat va estudiar a Sabadell al col·legi de Mn. Josep Cardona al carrer Jardí, després va fer Química a Barcelona i va perfeccionar els seus coneixements treballant durant dos any a Alemanya a l’empresa B.A.S.F. Retornant a Sabadell es va fer càrrec del departament de tint de l’empresa familiar Prat, Carol i Companyia (fundada pel seu avi, Josep Prat, que va introduir al textil català els tints Intranén que per la seva solides revolucionaren la tintura dels teixits de cotó), era conegut com “el Vapor de l’infern” i es trobava on actualment hi ha l’Escola Industrial.
La mare de Maria Esperança Bracons, Maria Tatché Palau, va morir quan ella només tenia 8 anys. La germana gran d’Esperança es va casar amb el germà gran d’Antoni Forrellad Solà, Francesc Forrellad. Maria Esperança va conèixer l’industrial Antoni Forrellad a partir de la relació de la seva germana amb el germà d’aquest el 1933, quan tenia 15 anys , i es van prometre una setmana abans que comencés la Guerra. Durant el conflicto ambdós van romandre a Sabadell, Antoni Forrellad exercia com a Director de l’Escola Industrial. Passada la guerra, el 15 de febrer de 1941 es van casar a la Catedral de Barcelona, tindrien un fill, Hermen.
Va ser secretària d’Acció Catòlica a la Parròquia de Sant Feliu, però sobretot va dedicar la seva vida a la participació en nombroses ONG’s i organitzacions solidàries: Presidenta de la Lluita Contra el Càncer, participant en el SECOT, Associació de Sords-muts i Minusvàlids, cooperant de l’Institut de Reinserció Social, de l’Associació Protectora de Subnormals de Sabadell… Col·laboradora en la Campanya contra la fam duta per Mans Unides. On va ser més activa va ser en la Lluita Contra el Càncer (segurament per la mort prematura de la seva mare per càncer) i Mans Unides, campanya contra la fam. Era amiga de Teresa Gavarró Izard, i cap de les dues va permetre que cap malalt de càncer es trobés sol.
Apassionada de l’art i la música i, va anar conreant una gran afició per l’Òpera, per aquest motiu formava part dels Amics de l’Òpera de Sabadell i dels Amics del Liceu. Amb el seu marit eren assistents habituals al Palau de la Música Catalana i concorrien als grans festivals de música i concerts europeus. Sentia gran admiració pel moviment Modernista, havia estudiat aquest moviment i va fer un inventari i fotografies de les cases modernistes de l’Eixample de Barcelona. Altres aficions que tenia eren l’art, li interessava l’etnologia, sent visitant assídua del museu de Montjuïc i dels de tot Europa, disposava d’una col·lecció de penjolls populars, asiàtics, africans i d’Amèrica Llatina.
Esperança Bracons heretà del seu pare una important biblioteca, que ella lectora infatigable va continuar ampliant, cap a una certa especialització en el Moviment Modernista.
En els últims anys de la seva vida es va dedicar sobretot a la lluita contra la pobresa al tercer món a través de Mans Unides.Va morir d’un infart el 10 d’agost de 1959.
Quan va morir la delegació de Mans Unides a Sabadell li va dedicar aquestes paraules:
“Creiem que l’homenatge que més plauria a la señora Forrellad fóra el de demostrar-li com s’incrementa la nostra sensibilitat vers els qui pateixen i, concretamente, la solidaritat dels sabadellencs en ajuntar esforços per pal·liar els problemas del tercer món”.
Col·laboració. ‘Una gran senyora’. Diari de Sabadell, 7 d’octubre de 1989. Pàg 6.
EVOCACIÓ. ‘Mª Esperança Bracons i Tatché’. Text Imma Cabré – Arxiu: Ricard Simó. Diari de Sabadell, 3 de març de 1990. Pàg. 27
