Carme Obradors i Domènech

Sabadell, 15 de març de 1925- 15 de febrer de 1986 (1)

Carme Obradors. Autor desconegut (1)

Assistent Social

Va néixer el 15 de març de 1925 al carrer Lacy, filla de Marcel·lí Obradors Soler, reputat impressor i mestre d’arts gràfiques i de Teresa Domènech Bisbal. Carme Obradors, va fer els primers estudis al Col·legi Sagrada Família que complementà amb estudis de comptabilitat, mecanografia i correspondència. Va entrar a treballar fent tasques de Secretària de Direcció a la fàbrica Marcet S.A, de l’alcalde Josep Maria Marcet, on hi estaria fins l’any 1963. Feina que compaginava amb el voluntariat a Càritas, entitat que la va contractar quan va acabar els estudis d’assistenta social a la primera promoció de l’Escola Catòlica Sabadellenca (2) (3). L’any 1963 va començar a realitzar tasques d’assistenta social per a Càritas al barri al de Campoamor, on pren consciència de la mala planificació urbanística i de les pèssimes condicions en què vivien els immigrants procedents del sud de l’estat. A Campoamor, Obradors fomentà les actuacions socials per sobre de la beneficència tradicional de la ONG cristiana, per tal d’empoderar individual i col·lectivament als veïns del barri, fent que s’integressin a la ciutat i en el seu teixit associatiu, fomentant la participació de la dona, de la igualtat entre homes i dones en les tasques del dia a dia, i demostrant que la tasca d’assistent social havia de ser remunerada (2).

Segons les assistents socials Remei Bona, Teresa Cirera, Carme Crous i Carme Valls: “Fruit d’aquesta cooperació (amb els veïns) van aparèixer o es van consolidar, entre d’altres, associacions de veïns, centres culturals, escoles d’adults, cooperatives d’habitatge, butlletins informatius, comissions de coordinació entre barris per a resoldre problemes comuns. També, en el camp educatiu i cultural, les assistentes socials van intervenir en l’organització de grups d’esplai, casals d’estiu i colònies per a infants. Van col·laborar en l’organització de grups de joves i xerrades de tota mena, amb temes com la sexualitat, la cançó de protesta, el cinema, el teatre, la música i la literatura”. (4)

Als anys 60 va impulsar juntament amb mossèn Josep M. Canals (vicari de la parròquia de Gràcia, militant del Front Nacional de Catalunya, conegut com a “Mossèn Dinamita” per les seves misses contra el règim franquista), la creació de l’Associació de Veïns. Des de l’Associació lluitaren per aconseguir millores al barri, com l’obertura d’un dispensari mèdic o l’organització d’activitats per a infants i joves. Obradors, fou la principal impulsora de la cooperativa d’habitatges “La Vanguarda”. A més, va donar cobertura i suport als moviments antifranquistes que es van desenvolupar com els sindicats CCOO i la USO, o partits polítics com el PSUC, el PSC o la LCR (5).

Fruit del seu treball al barri de Campoamor és la tesi El sudoeste de Sabadell, que va ser finalista del Premi Nova Terra de 1964 i es va publicar el 1966 amb el títol de La integración del suburbio en la comunidad urbana. Va col·laborar també en diverses publicacions ciutadanes, com Eufòria, Alba o Sabadell,  després de treballar com a assistenta social al barri de Campoamor va exercir també d’Assistent Social durant divuit anys a la Mútua d’Assegurances de Terrassa, on va implantar la figura de l’Assistent Social al Banc de Sang (2).

Una plaça (1), una biblioteca i una associació cultural (6) de Campoamor porten el seu nom; així com l’itinerari Carme Obradors del Teler Cooperatiu, per crear o fomentar projectes econòmics transformadors. (7)


(1) ‘Plaça de Carme Obradors‘. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell

(2) ‘Carme Obradors, una de les primeres assistents socials de Sabadell i promotora de la cooperativa d’habitatge de Campoamor‘. El Cafè de la Ràdio, Ràdio Sabadell 94.6

(3) Simó i Bach, Ricard. Dones sabadellenques dignes de recordar. Gràfiques Agulló-Costa, Sabadell, 1988.

(4) Bona, Remei; Cirera, Teresa; Crous, Carmes; Valls, Carme. Les assistents socials dels barris (1960-1970) dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

(5) Musset i Pons, Assumpta. Sabadell sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes (Pàg. 25). Museu d’Història de Sabadell 2007. 44 Pàg.

(6) ‘Associació Cultural Carme Obradors‘. Ajuntament de Sabadell

(7) ‘Itinerari Carme Obrardors‘. Teler Cooperatiu

Margarida Bedós i Casals

Sabadell, 1922 – gener de 1981 (1) (2)

Margarida Bedós. Col·lecció particular Francesc Bedós (2)

Assistent Social i pedagoga

Els seus pares eren Francesc Bedós Garcia-Ciaño i Margarida Casals Garcia. Els seus germans, Francesc i Gabriel, van seguir la professió de metge del seu pare, el primer com a cirurgià i el segon com especialista en patologies de l’aparell digestiu (3). En canvi, Margarida, va optar per dedicar-se a l’assistència social, formant part de la primera promoció de l’Escola de Formació Social Sabadell-Terrassa.

Va fer d’ Assistent Social de l’empresa VISASA als anys seixanta, quan es va formar aquest barri i altres amb l’immigració procedent sobretot d’ Andalusia. Va començar a organitzar activitats lúdiques pels infants a casa seva i a la Plaça de les Termes (2). Va participar en l’equip de l’Associació d’Assistents Socials de Sabadell que van començar a organitzar un intent de desenvolupament comunitari als barris, a favor dels interessos dels més necessitats. A part de l’Associació d’Assistents Socials, també va participar en el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea de Catalunya, el Pla Comarcal i el Pla d’Urgència (4).

Va realitzar diversos viatges a França d’on va importar el concepte d’educació a través del joc. El novembre de 1980 va ser una de les cofundadores de la ludoteca del barri de Les Termes de Sabadell. Entre les principals funcions de la ludoteca son les de participar en l’educació del nen i la seva formació a través del joc i la joguina, va afavorir les relacions comunitàries entre els nens i oferir-lis elements materials, espais i orientacions i ajudes que puguin precisar en cada moment (5).

Al morir el gener de 1981, la ludoteca va passar a anomenar-se a Ludoteca Margarida Bedós, és la primera ludoteca creada a Catalunya i Espanya. La ludoteca es financia mitjançant aportacions privades i públiques, de la Fundació Probitas, l’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Sabadell; així com de col·laboradors (6).

Ludoteca Margarida Bedós: http://www.ludomb2.org/quisom.html


(1) R.I.P Diari de Sabadell, 9 de gener de 1981

(2) Musset i Pons, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les Termes. 45 Pàg. ‘Margarida Bedós 1922-1981’ (Pàg. 32). Museu d’Història de Sabadell, 2007

(3) Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach (Francesc Bedós i Casals i Gabriel Bedós i Casals)

(4) (5) ‘Recordant Margarida’, Diari de Sabadell, 4 de febrer de 1981 (Pàg. 9)

(6) ‘La ludoteca más antigua se rejuvenece’. Diari de Sabadell, 5 d’octubre de 2019 (Pàg. 18)

Exit mobile version
%%footer%%