Jordi Roca Tubau

 Ripoll, 23 de gener de 1933[1] – Sabadell, 29 de desembre de 2022[2]

Artista polifacètic. Pintor

Es va dedicar sobretot a la pintura però també va fer de gravador, escultor i poeta. La seva obra és de caràcter humanista acompanyada de simbolisme.

Va néixer a Ripoll en el si d’una família pagesa, però des dels quinze anys fins la seva mort residí a Sabadell. Als anys 50 milità al PSUC i als voltants de 1955 creà la primera  impremta clandestina de Sabadell, on publicava el butlletí de dones del PSUC. Va ser denunciat a l’Interpol per cartejar-se amb exiliats polítics residents a Mèxic, sent empresonat per aquest motiu durant un any. Deixà al partit ja que aquest va voler fer-li com una censura prèvia a la seva obra.[3]

Roca va protagonitzar prop d’un centenar d’exposicions, prop d’una vintena de pintures murals i innombrables participacions en obres artístiques col·lectives.[4]

Ja el 1961 va il·lustrar el llibre de Joan Sallarès “Jardins de nois i noies”[5]. L’any 1966 feia la seva primera exposició al Cercle Sabadellès.[6] L’any 1979 va fer un mural a l’Escola Nostra Llar[7]. També en faria a l’Escola del Sol, i a altres edificis com el local de l’Agrupació Narcís Giralt o a la Residència Albada.

Mural de Jordi Roca i Tubau a la Residència Albada

Una de les seves obres més destacades va ser l’exposició “Gent de Sabadell” a l’Acadèmia de Belles Arts amb 116 retrats de sabadellencs anomenats “L’ample ventall d’homes i dones que formen l’element viu de la meva ciutat”, que va omplir les quatre sales de dita Acadèmia[8].   D’aquesta exposició va sorgir el llibre de biografies “Gent de Sabadell” (1985) Ed. Ausa. L’exposició va ser replicada novament a l’Acadèmia de Belles Arts a la tardor de 2009

A Sabadell deixà dos monuments públics: “Sabadell a Mozart” (1992)[9], i a Miquel Crusafont (2011)[10] a la plaça del mateix nom.

Les seves últimes exposicions van ser:

“Bòsnia. Una fiblada a la consciència” (2022) al Casal Pere Quart de Sabadell[11].

“Identitat 1970/2022” (2022) a la Sala Abat Senjust de l’Ajuntament de Ripoll.[12]

Guardons i premis:[13]

  • Premi Tenacitat de les A.P.N.G. (Sabadell 1985)
  • Insígnia de plata d’Amics de l’Òpera de Sabadell, 1992
  • Quadern, apartat Arts Plàstiques, (Sabadell 1995).
  • Insígnia d’Or de Joventuts Musicals de Sabadell, 2006. 

Així mateix, era membre d’honor de: Sociedad Española de Psicologia Humanista, The San Francisco Museum of Contemporani Hispánic Art i Der Steiermärkische Kunstverein Werkbund Graz.[14]

Jordi Roca mai va oblidar les seves arrels ripolleses i el 2013 en el marc de la Capital de la Cultura Catalana va entregar un fons de llibres a la Biblioteca Lambert de Ripoll perquè els ripollesos puguin consultar públicament la seva obra plàstica i literària en poesía.[15]

Algunes de les seves pintures o murals a edifcis han desaparegut al ser enderrocats aquests:

“Mural per la pau”. Rellotge solar entre el carrer Monterols i la Ronda Zamenhof (1984[16] fins a finals dels 90). Actualment hi ha un altre edifici, amb un Opencor
Murals de Jordi Roca a l’Escola del Sol durant l’enderrocament d’aquesta el 2023:

[1] ‘Mor Jordi Roca, l’homenot de la pintura a Sabadell’. Pau Duran. Ràdio Sabadell, 29 de desembre de 2022

[2] ‘Mor el pintor Jordi Roca amb 89 anys’. Obituari, Redacció, 29 de desembre de 2022. isabadell.cat

[3]  “ Martin i Berbois, Josep Lluís. Jordi Roca, compromès amb el país, guardià de la memòria” (pdf). Quadern de les idees, les arts i les lletres, Núm. 173, 2009, pàg. 32.

[4] ‘Mor el pintor Jordi Roca amb 89 anys’. Obituari. Redacció, 29 de desembre de 202. isabadell.cat

[5] Quadern de les idees, les arts i les lletres. ‘Semblança de Jordi Roca Tubau’. Joan Cuscó. Núm. 46, 1985, Pàg. 369

[6] ‘Aquest dissabte, un regal nadalenc d’artistes locals amb el Diari de Sabadell’. Diari de Sabadell, 20 de desembre de 2018

[7] ‘Quadern : Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. ‘El Mural d’en Jordi Roca a l’Escola Nostra Llar’. Anna Fernàndez Álvarez. Núm . 9. Juliol-agost de 1979. Pàgs. 199-200

[8] Quadern de les idees, les arts i les lletres. ‘Semblança de Jordi Roca Tubau’. Joan Cuscó. Núm. 46, 1985, Pàg.369

[9] ‘Jordi Roca. A W. A. Mozart’. Exposició permanent. Museus Municipals. Ajuntament de Sabadell

[10] ‘Jordi Roca. Miquel Crusafont’. Exposició permanent. Museus Municipals. Ajuntament de Sabadell

[11] Inauguració de l’exposició “Bòsnia una fiblada a la consciència”, el dimarts 28 de juny. Ajuntament de Sabadell, 27 de juny de 2022

[12] Exposició ‘Identitat 1970/2022’ de Jordi Roca. Ajuntament de la Comtal vila de Ripoll

[13] ‘Quadern de les Idees, les arts i les lletres Jordi Tubau i Roca. Fundació Ars

[14] ‘Quadern de les Idees, les arts i les lletres Jordi Tubau i Roca. Fundació Ars

[15] ‘L’artista Jordi Roca Tubau cedeix un Fons de libres a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll’. Redacció, 13 d desembre de 2013. naciodigital.cat

[16] Programa de Festa Major de 1984 https://web.sabadell.cat/images/ARXIU-HISTORIC/Festa_Major_Programes/1980/DC_FM_1984.pdf Pàg. 18

Maria Teresa Bedós Garcia-Ciaño

Sabadell, 16 d’octubre de 1906 – Blanes, la Selva, 24 d’agost de 1988

Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño. Fons Simó i Bach (AHS)

Pintora, dansaire i poetessa

Filla de Francesc de Paula Bedós, doctor en medicina, i de Maria Garcia Ciaño. Va ser la tercera de sis germans, per ordre cronològic: Francesc de P, Pere, Maria Teresa, Josep, Salvador i Tomàs.

Després de cursar els estudis primaris, inicià els primers estudis de dibuix i pintura amb Francesc Gimeno i Arasa (1858-1927), amic d’infantesa del seu pare, la va alliçonar sobre l’art romànic visitant l’església romànica de Riu-Sec, es va convertir en el seu mecenes i amic. Va assistir a l’Escola de Belles Arts de Sabadell, on va tenir de professors a Joan Vila Cinca (1857-1938) i el seu fill Antoni Vila Arrufat. Més tard, estudià a la Llotja de Barcelona amb el professor Francesc Labarta.

L’any 1930 va exposar per primera vegada, a l’Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i pintures on predominaven els paisatges sabadellencs.

Va destacar també per la seva relació amb el món de la literatura i de la música. Pertanyia a l’Associació de la Música de Sabadell, a l’Esbart Dansaire de Sabadell i a l’Escola Cantorum. Es va dedicar a la docència de la dansa, sobretot d’arrel tradicional catalana, i també va realitzar l’estudi de les danses regionals, àmbit on va esdevenir especialista en la seva interpretació. Així mateix, també es va introduir en el món de la poesia, com els poemes presentats als Jocs Florals de 1931: “Adolescent. Ingenuïtat”; i “Cansoneta en to menor” i “Dominical”.

El 1931 s’establí a Blanes amb el seu marit, el xilè Antoni Nuñez, que vivia al carrer Latorre (on després va ser Cal Picañol) de Sabadell i el qual va conèixer a l’Escola de Dibuix. El canvi de residència a Blanes va significar el canvi temàtic de les seves pintures, que tractarien sobre temes tradicionals mariners i especialment en marines. Va realitzar pintures al fresc Blanes, a l’Església de la Sagrada Família i un fresc al·legòric a l’absis de l’Ermita de Sant Joan; i altres a Lloret de Mar (a la Casa Pirretas) i l’Ametlla del Vallès. A Blanes va conèixer altres artistes, escriptors i intel·lectuals com Junceda, Joaquim Ruyra, Josep Pla, l’Estelrich, en Junoy, en Ramon Rogent… Trobava a falta l’activitat musical de l’Associació de la Música de Sabadell i va formar un esbart dansaire.

La seva participació en la vida pública va tornar a prendre relleu a la dècada dels cinquanta. L’any 1957 va obtenir el tercer premi a la III Premi de la Biennal de Sabadell i l’any 1961 fou guardonada a la de Saragossa. El febrer de 1960, va participar en l’exposició “Artistas gerundenses“, que va tenir lloc a Girona.

Es conserven quadres seus al Museu d’Història de Girona i al Museu d’Art de Sabadell.

Exposicions individuals

  • 1930. Escola de Belles Arts de Sabadell.
  • 1944. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1959. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • Del 3 al 18 de maig de 1979. Galeria Intel·lecte del carrer Horta Novella de Sabadell.

Exposicions col·lectives

  • 1942. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1943. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1944. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1953. Primer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
  • 1955. Segon Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
  • 1957. Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
  • 1959. Quart Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.

SIMÓ BACH, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Sabadell, 1988. Pàgs. 257-259

‘Semblança de Maria Teresa Bedós’ per Joan Cuscó i Aymami Col·lecció Quadern de les Idees Nº212/213

Joan Vila Cinca

Sabadell, 29 de febrer de 1856 – Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938

Joan Vila i Cinca amb els dolis romans de la serra de la Salut. Autor desconegut FONT: Nomenclàtor

Pintor, el seu fill Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, 20 d’octubre de 1894 – 18 de setembre de 1989) també seria pintor

De família procedent de Cardona, es van traslladar a Sabadell on van fundar la primera fàbrica de sifons i gasoses. i van venir a Sabadell, on van fundar la primera fàbrica de sifons i gasoses de la ciutat. Els seus pares volien que treballés en el negoci familiar, però ell es volia dedicar a la pintura. Es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els seus estudis artístics al taller de l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa (1836-1900). Posteriorment va estudiar a l’escola de l’art de La Llotja on va tenir com a mestres, Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907), Ramon Martí Alsina (1826-1894) i Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894), i freqüentà el taller de Tomàs Moragas (1837-1906), on va conèixer Santiago Rusiñol. Amb Joan Figueres, Ramon Quer i la col·laboració del pintor Josep Espinalt, va fundar l’any 1877 l’Acadèmia de les Belles Arts de Sabadell.

Gràcies a una Beca de l’ajuntament de Sabadell, va marxar a Madrid a estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va estar-hi cinc anys, i posteriorment, a la Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid, i més endavant viatjà a Roma per acabar de complementar els seus coneixements artístics.

Retronà a Sabadell, on el 1889 es va casar amb Josefina Arrufat de qui tingué un fill, el també pintor, Antoni Vila i Arrufat, i un any després fou nomenat vicepresident de l’Ateneu Sabadellenc. Va iniciar la seva tasca docent a les Escoles Pies, i va obrir una escola de dibuix i pintura on s’hi van formar destacats pintors com Durancamps o Joan Vila i Puig. Vila Cinca ajudà a Narcís Giralt (1846-1925) en la creació i direcció de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, una acadèmia que pretenia formar especialistes per la creixent indústria tèxtil local, i on es donava importància al disseny i les belles arts, on exercí de professor de dibuix general i artístic des de l’any 1902. Gràcies a l’Escola Industrial va sorgir una generació d’artistes sabadellencs, com el seu propi fill o Ricard Marcet. Els artistes sabadellencs van estendre la seva influència a Catalunya fins la Postguerra.

Més enllà de l’art de la pintura i d’exercir com a professor, també va realitzar una tasca de mecenes de l’art com a Director de la Junta de Museus de Sabadell, i l’any 1912, juntament amb altres ciutadans, va iniciar les excavacions del poblat ibèric i romà d’Arraona, soterrat a la serra de la Salut, d’on van extreure diverses peces de ceràmica romana i altres objectes recomposts. Aquell mateix any,  l’Ajuntament el va nomenar director de la Junta de Museus i Excavacions que s’acabava de constituir.

El 1918 és nomenat sots-director de l’Escola Industrial, i el 1921 soci d’honor del Centre Excursionista de Sabadell. El 1929 al fundar-se l’Escola del Treball va ser nomenat professor de perspectiva i pintura, i el 1932, nomenat membre honorari del Museu de la ciutat.

Va crear una gran quantitat de pintures, sobretot aquarel·les i paisatges sobre temàtiques de la vida rural i la caça, els paisatges del Vallès, els animals domèstics, els bodegons i els retrats. Actualment les seves pintures es troben al Museu d’Art de Sabadell on va donar-ne més cent-cinquanta, i la resta a la Fundació Banc Sabadell i el Museu de Montserrat.

El 16 d’abril de 1942 l’ajuntament li va dedicar un carrer situat al barri de la Creu Alta.

‘Homenatge a Joan Vila Cinca a Sabadell’ . “La Publicitat”, 27 de maig de 1932

Rios i Masanell, Joan. Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat. ‘Joan Vila Cinca’ (pàg. 18-19). Jove Cambra de Sabadell, abril 1982

nomenclàtor ‘Vila Cinca, carrer de’ <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17120&Itemid=118&search=vila%20cinca> Ajuntament de Sabadell

Museus Municipals>Museu d’Art de Sabadell>Exposició permanent>Academicismes> Joan Vila Cinca (Sabadell, 1856 – Sant Sebastià de Montmajor, 1938). Sabadell Cultura, Ajuntament de Sabadell <http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/academicismes-del-segle-xix/292-joan-vila-cinca>

Exit mobile version
%%footer%%