Sabadell, 16 d’octubre de 1906 – Blanes, la Selva, 24 d’agost de 1988
Pintora, dansaire i poetessa
Filla de Francesc de Paula Bedós, doctor en medicina, i de Maria Garcia Ciaño. Va ser la tercera de sis germans, per ordre cronològic: Francesc de P, Pere, Maria Teresa, Josep, Salvador i Tomàs.
Després de cursar els estudis primaris, inicià els primers estudis de dibuix i pintura amb Francesc Gimeno i Arasa (1858-1927), amic d’infantesa del seu pare, la va alliçonar sobre l’art romànic visitant l’església romànica de Riu-Sec, es va convertir en el seu mecenes i amic. Va assistir a l’Escola de Belles Arts de Sabadell, on va tenir de professors a Joan Vila Cinca (1857-1938) i el seu fill Antoni Vila Arrufat. Més tard, estudià a la Llotja de Barcelona amb el professor Francesc Labarta.
L’any 1930 va exposar per primera vegada, a l’Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i pintures on predominaven els paisatges sabadellencs.
Va destacar també per la seva relació amb el món de la literatura i de la música. Pertanyia a l’Associació de la Música de Sabadell, a l’Esbart Dansaire de Sabadell i a l’Escola Cantorum. Es va dedicar a la docència de la dansa, sobretot d’arrel tradicional catalana, i també va realitzar l’estudi de les danses regionals, àmbit on va esdevenir especialista en la seva interpretació. Així mateix, també es va introduir en el món de la poesia, com els poemes presentats als Jocs Florals de 1931: Adolescent. Ingenuïtat; i Cansoneta en to menor i Dominical.
El 1931 s’establí a Blanes amb el seu marit, el xilè Antoni Nuñez, que vivia al carrer Latorre (on després va ser Cal Picañol) de Sabadell i el qual va conèixer a l’Escola de Dibuix. El canvi de residència a Blanes va significar el canvi temàtic de les seves pintures, que tractarien sobre temes tradicionals mariners i especialment en marines. Va realitzar pintures al fresc Blanes, a l’Església de la Sagrada Família i un fresc al·legòric a l’absis de l’Ermita de Sant Joan; i altres a Lloret de Mar (a la Casa Pirretas) i l’Ametlla del Vallès. A Blanes va conèixer altres artistes, escriptors i intel·lectuals com Junceda, Joaquim Ruyra, en Josep Pla, l’Estelrich, en Junoy, en Ramon Rogent… Trobava a falta l’activitat musical de l’Associació de la Música de Sabadell i va formar un esbart dansaire.
La seva participació en la vida pública va tornar a prendre relleu a la dècada dels cinquanta. L’any 1957 va obtenir el tercer premi a la III Premi de la Biennal de Sabadell i l’any 1961 fou guardonada a la de Saragossa. El febrer de 1960, va participar en l’exposició Artistas gerundenses, que va tenir lloc a Girona.
Es conserven quadres seus al Museu d’Història de Girona i al Museu d’Art de Sabadell.
Exposicions individuals
- 1930. Escola de Belles Arts de Sabadell.
- 1944. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1959. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- Del 3 al 18 de maig de 1979. Galeria Intel·lecte del carrer Horta Novella de Sabadell.
Exposicions col·lectives
- 1942. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1943. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1944. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1953. Primer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
- 1955. Segon Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
- 1957. Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
- 1959. Quart Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Maria Teresa Bedós i Garcia-Caño (pàg.257-259). Sabadell, 1988
‘Semblança de Maria Teresa Bedós’ per Joan Cuscó i Aymami Col·lecció Quadern de les Idees Nº212/213
