Alcoi, 28 d’agost de 1885 – Sabadell, 7 d’octubre de 1960[1]
Sindicalista i teixidor, posteriorment creador de les populars parades de xurros, xips i bunyols “La Floresta”
Fill de Santiago Molina Botella i Amalia Botella Semis, treballadors modestos, malgrat les arrels nobles de l’aristocràcia granandina per part materna. Arribà a Sabadell amb la seva família quan tenia 5 anys, s’instal·laren a la Plaça Sant Jaume. Ell era el primer de cinc germans: Santiago, Joan, Ernest, Amàlia i Agustí[2].
Va fer els primers estudis als Escolapis, però va haver-los de deixar molt petit perquè es quedà orfe de pare, començant a treballar com aprenent a l’empresa tèxtil Sallarès Deu, esdevenint un bon teixidor. S’implicà com anarcosindicalista a la Federació Obrera de Sabadell (FOS), sent el Caixer de la Secció de Teixidors Mecànics[3].La seva militància va ser que fos acomiadat de diverses empreses per les seves idees i per solidaritzar-se[4] amb els treballadors, entre ells els seus amics, també anarcosindicalistes: Bru Lladó, Magí Marcé, Miquel Bertran i Josep Rosas. Els industrials responien a les exigències obreres fent servir el “Locaut”, el tancament de les indústries, que obligava als treballadors a abandonar les seves reclamacions si volien cobrar per poder viure, és el que es coneixia com “el pacte de la fam”. L’agost de 1909 participà en els fets de La Setmana Tràgic, sent condemnat a 12 anys de presó[5]i després sota Moret, va ser indultat com la resta de condemnats. L’any 1911 es casà amb la terrassenca Ignacia Semis Colom, anaren a viure al carrer Sant Antoni núm. 11, actual Museu d’Història de Sabadell, i tingueren cinc fills: Astrot, Floreal, Josepa, Albert, Santiago. Participà en la preparació de la vaga de l’art fabril de 1913 fent imprimir uns fullets que deien “¡Alerta con los traidores” l’11 de juny, en aquests es denunciava als dirigents del sindicat groc “Unión profesional de obreros varios” (germen del que serien els sindicats lliures) perquè a la demanda de menys hores hi oposaven demanar l’augment d’un ral i plegar dissabte el migdia, a més els acusava de voler tenir càrrecs oficials. Molina i Josep Bernabeu van ser els que tiraren endavant aquesta vaga[6], amb el suport de les principals figures de l’anarcosindiclisme local. Segons Castells, Molina s’acabà desenganyat del sindicalisme ja que la plana major de la FOS va ser detinguda el 4 d’agost en motiu de la vaga de l’art fabril, perquè la dona d’un dels detinguts era l’amant d’un Guàrdia Civil[7].
Després de ser empresonat per dita vaga, marxà a l’Argentina de polissó, ja que no tenia recursos. El descobriren al cap de pocs dies de navegació i es veié obligat a pagar el seu passatge treballant en el propi vaixell[8].
A Argentina treballà en diversos oficis, però no hi va romandre ni un any, a finals de 1914 ja estava a Sabadell. A la nostra ciutat es dedicà a la venda a domicili, primer de verdures fresques, després llegums cuits, i finalment, cafè. Posteriorment, combinà la venda de cafè amb un bar que va muntar al carrer de les Valls. Tenia una gran competència amb Josep Font, del Bar Lírico, sovint es treien mútuament els clients. La major activitat entre el bar i el cafè ambulant tingué lloc entre el 1918 i 1924, Santiago arribà a vendre 250 kg de cafè en un mateix dia, en mesures de 10 cèntims en 10 cèntims, quan el litre el cotitzava a quaranta. Hagué de traspassar el bar perquè no tenia ben arreglats els permisos[9]. Llavors es dedicà un poc temps a vendre llegums cuites, negoci on també hi havia una dura competència[10]
La primera xurreria l’obrí el 1924 a a Palma de Mallorca amb el nom de “Xic”, instal·là la parada al portal de l’Àngel de dita ciutat, durant les festes de Palma i Pasqua durant 15 dies amb excel·lents resultats, després la va desmuntar i va anar cap a Barcelona, emmagatzemant-la en uns grans departaments del port barceloní. El negoci anava acompanyat de la família, els quals els fills una mica ja més grans aprenien l’ofici. El primer emplaçament dels Molina a Barcelona va ser en el xamfrà dels carrers Urgell-Sepulveda. Poc després es traslladaren als carrers Sant Pau-Amàlia. Batejà la parada com “La Floresta”, inspirant-se en el nom d’una Coral de Barcelona[11].
L’any 1925 crearen una parada més petita, la que tenien fins llavors feia 6 metres, tenia columnes i era incòmoda desmuntar-la. La nova la construïren a la cooperativa del carrer Taulí, feia 5 metres i l’estrenaren a la fira d’hivern de Terrassa, Pich, un pintor local, va ser l’encarregat de pintar el nou establiment. Novament tornaren a Sabadell i instal·laren la parada a la Plaça del Doctor Robert, en temps de fira. Obrien en fires, festes majors, a l’estiu, etc.[12]
L’any 1927 instal·laren la parada els dies de Festa Major, en un solar de la Via Massagué on avui hi ha l’antic edifici de Correus[13] (davant mateix del local de “L’Americana”, situada entre la via Massagué i el carrer de Garcilaso)[14]. Abans de ser un solar, havia sigut la Plaça Doctor Gimeno i durant la Guerra Civil hi hagué un descampat habilitat per refugiar-se contra els bombardejos. No hi havia cap xurreria pròpia a Sabadell, però si que xurreries d’altres ciutats s’instal·laven a la nostra. Com hem dit anteriorment, els fills més grans ajudaven al negoci, el més gran, Florián, ho va fer quan tenia 11 anys, però li va caure oli bullent a una cama i va haver de deixar-ho. El que va continuar el negoci va ser Santiago, obrint establiment a l’antic carrer Alfons XIII (actual República).
Santiago Molina va morir amb 60 anys al domicili familiar del carrer Frai Batlle, 17 on havien nascut els seus fills.
En una entrevista al Diari de Sabadell el 1985, el fill de Santiago Molina i Botella, Santiago Molina i Semis, veia negre el futur de l’ofici de xurrer: “El churro se està muriendo”, [15] però no ha sigut així, i la cinquena generació dels Molina continua el negoci amb el mateix nom “La Floresta”, el 2024 va complir 100 anys.[16]
[1] SIMÓ I BACH, RICARD. Evocació. ‘Santiago Molina i Botella, teixidor i xurrer’. Diario de Sabadell, 30 de gener de 1988. Pàg. 20
[2] Arxiu Ricard Simó i Bach (AHS)
[3] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol.3. Editorial Riutort, Sabadell, 1978. Pàg. 13.56
[4] Op.cit. Pàg. 14.12
[5] Op.cit. Pàg. 13.74
[6] Op.cit. Pàg. 15.59
[7] Op.cit. Pàg. 14.60
[8] SIMÓ I BACH, RICARD. Evocació. ‘Santiago Molina i Botella, teixidor i xurrer’. Diario de Sabadell, 30 de gener de 1988. Pàg. 20
[9] COSTAJUSSÀ I OLIVER, JOSEP. Estampas ciudadanas. ‘De los Molina, arte y estilo, en nuestros churreros’. Diario de Sabadell, 12 de setembre de 1980. Pàgs 12-13
[10] Op.cit
[11] Op.cit
[12] Op.cit
[13] SIMÓ I BACH, RICARD. Evocació. ‘Santiago Molina i Botella, teixidor i xurrer’. Diario de Sabadell, 30 de gener de 1988. Pàg. 20
[14] Op.cit
[15] COLOMER, VICTOR. Cara a cara. ‘Santiago Molina, churrero’ Diario de Sabadell, 22 de febrer de 1985
[16] MOLIST, Helena. ‘La xurreria La Floresta compleix 100 anys’. Ràdio Sabadell, 24 d’abril de 2024