Sabadell, 11 de setembre de 1907 – 9 de juliol de 19911
Pedagoga i periodista
El 1957 va obtenir el títol de Magisteri, i va obrir l’Acadèmia Taulé-Viñas. També va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach. L’any 1972 va ser la primera dona en accedir a aquesta institució cultural històrica com a membre numerari. El seu marit va ser Josep Taulé, que va ser president del Club Natació Sabadell. Els dos van ser cantaires de l’Orfeó de Sabadell2.
De 1952 a 1974 va ser corresponsal de La Vanguardia. El 1975 es va llicenciar de Filologia Hispànica amb la tesi Estudi sobre l’obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler. Gràcies a la seva experiència com a professora de mecanografia, va editar el llibre Mètode complet de mecanografia (1979), el primer d’aquestes característiques que s’editava en català, i el Tractat de taquigrafia en català : sistema Boada (1990). El mètode de mecanografia, que va ser reeditat i utilitzat com a llibre de text de les escoles de Formació Professional Administrativa de Catalunya, va rebre el Premi Baldiri Reixac 1979-1980. També va escriure poesia, bona part d’ella inèdita. Durant la cerimònia on se li va entregar la medalla de la Ciutat al Mèrit Pedagògic, el 5 de juny de 1987, se’n van llegir algunes3.
Des del 28 de juny del 2000, una plaça del barri de la Creu Alta porta el seu nom.
1 Dolors Viñas, Plaça de’. nomenclàtor.coneixsabadell.cat
2 ‘Carrers amb història (XX): Dolors Viñas i l’acadèmia‘. Redacció. isabadell.cat, 28 d’agost de 2002
3 ‘Dolors Viñas i Maria Teresa Gavarró: escriptores i pedagogues molt vinculades a Sabadell‘. Diari Digital de l’Institut Agustí Serra, 10 de juny de 2011
