Categoria: Comercials

Moisès Figueras i Sallarès

Sabadell, 23 d’abril de 1898 – 24 d’agost de 1942

Comercial tèxtil, durant la Guerra Civil es va afiliar a Falange, d’on va ser-ne sergent i posteriorment ascendit a la Comissió de Serveis. Director del Sindicat Mercantil de Sabadell

Retrat de Moisès Figueras

Va néixer al carrer La Salut, 173. El seu pare era Salvador Figueras i Ustrell, teixidor; i la seva mare Maria Sallarès i Claveria. Es va casar el 16 de maig de 1928 amb Mercè Arbós i Muñoz.

Quan va esclatar la guerra, Moisès es trobava viatjant com a comercial de l’empresa Sucesores de Llonch & Sala i va acabar establint la seva residència a Saragossa i Pamplona. Es va afiliar a Falange, d’on en va ser sergent i ascendit posteriorment a la Comissió de Serveis. A part d’intercanviar nombrosa correspondència amb la seva esposa, Mercè Arbós, i amb altres empresaris, sobretot tèxtils per assumptes comercials; també es va escriure amb molts partidaris del bàndol franquista: com Jordi Domingo; amic seu i defensor de la causa nacional; Joan Figueras, tiet seu i encarregat de les quotes de Falange; Luis Marrugat i Salvans, primer voluntari sabadellenc de la División Azul; Joan Molet, que estava a la 1ª Bandera de la F.E.T Catalunya, Emili Moliner i Arnau, militar afiliat a les Juventudes Católicas Españolas, etc. En la correspondència es pot veure la influència i el poder que tenia, ja que moltes cartes son per preguntar-li si sabia on es trobaven diverses persones que havien marxat de la zona republicana a la nacional, demanar-li feina, o per rebre diners en girs postals. Creant una autèntica xarxa de suport entre partidaris del bàndol nacional, desertors i fugitius de la república.

Luís Marrugat escriu a Moisès Figueras (Director del Sindicat Mercantil) des del front de l’est de la División Azul:

Correspondència de Moisès Figueras. Postal amb els dictadors dels tres règims feixistes

Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, retorna a Sabadell on es reuneix amb la família. Continua treballant com a comercial i viatjant per Sucesores de Llonch & Sala, S.A. per Espanya. Va arribar a ser director del Sindicat Mercantil i manté contacte amb les autoritats franquistes locals de Sabadell.

Exposició: “CARTES, DIETARIS I MEMÒRIES DE GUERRA I POSTGUERRA. (1936-1945)”. Museu d’Història de Sabadell (MHS) <http://museus.sabadell.cat/mhs/exposicions-temporals-museu-historia/actuals/1459-cartes-dietaris-i-memories-de-guerra-i-postguerra-1936-1946> 1/9/2021-30/1/2022

Fons personals. Arxiu Històric de Sabadell (AHS) <https://web.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=51095&Itemid=439>

Tomàs Casulleras i Forteza

Barcelona, 27 d’agost de 1899 – Sabadell, novembre de 19361

President del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Sabadell i del Cercle Sabadellès, Membre de la Junta directiva del C.E Sabadell i regidor de la Lliga Catalana

Fill de Josep Casulleras Torner i Mercè Forteza Ubach. Tenia un germà, Salvador, que va ser l’arquitecte de l’empresari tèxtil Josep Garcia-Planas en la construcció de la fàbrica de l’Artèxtil i la urbanització de Nostra Llar al barri de Sant Oleguer. Tomàs va estudiar la primària en el Col·legi La Salle de Barcelona. Començà a treballar d’industrial tèxtil, arribant a ser corredor de compra i venda de llanes en època dels coneguts sabadellencs Pere Bedós, Melcior Obradors, Domènec Ferran, Josep Viver, entre d’altres. Es casà amb Rosa Argelaguet Comas, i no tingueren fills2.

Una de les seves altres facetes era la seva gran afició pel teatre, participà en diverses representacions, com en “El Alcalde de Zalamea” de Pedro Calderón de la Barca.

Pel que fa a la vida professional. social i política de la ciutat, va ser president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Sabadell des de l’11 de febrer de 1932 al 4 de març de 1935; la junta estava formada per Joan Cinca, Joan Creus, Manuel Bernaldo, Llorenç Comas, Rodrigo Guitart, Pere Puig, Josep Riera i Joan Fitó. Va ser president del Cercle Sabadellès i regidor de la Lliga Catalana. Una de les seves altres aficions era el futbol, va ser seguidor i membre de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell en diferents ocasions. Va ser regidor de la Lliga Catalana, fent amistat amb Joan Farreras (exbatlle de la ciutat) i altres lligaires i empresaris com Ferran Sotorra (metge de la Lliga, assassinat al principi de la Guerra Civil), Esteve Pujol, Josep Codina (lligaire), Josep Arnella, Ricard Baciana (empresari), Rafel Llobet, Manuel Buxeda, Josep Moratones, etc3.

Membres de l’Ajuntament format després dels fets d’octubre de 1934. Aquest Ajuntament es va formar sense passar per eleccions i amb els membres de les forces d’esquerres que havien participat als fets d’octubre a la presó o l’exili. Al centre, l’alcalde Josep Germà Homet, a la seva esquerra, Tomàs Casulleras Forteza. Autor desconegut. Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

En esclatar la Guerra Civil, va ser detingut i assassinat el novembre de 1936, segons consta en la Causa General de Sabadell, quan intentava creuar la frontera4.

1 Fons Ricard Simó i Bach. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

2 ‘Tomàs Casulleras i Forteza, agent comercial’. Ricard Simó i Bach. Diari de Sabadell, 15 de setembre de 1990

3 ‘Tomàs Casulleras i Forteza, agent comercial’. Ricard Simó i Bach. Diari de Sabadell, 15 de setembre de 1990

4 Martín i Berbois, Josep Lluís. «El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell des de 1936 fins als primers anys del franquisme». Arraona: revista d’història, [en línia], 2004, Núm. 28, p. 164-85, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214 [Consulta: 22-10-2021]

Exit mobile version
%%footer%%