Compositor – Història de Sabadell S.XIX-XX

Sabadell, 23 d’octubre de 1913 – San Luís de Potosí -Mèxic-, 26 d’agost de 1977

Fill de Lluís Carreras Puig i de Ramona Costajussà Gibert, era el tercer de tres germans: Miquel (historiador, filòsof, escriptor i arxiver, mort en estranyes circumstàncies durant la Guerra Civil), Josep i Francesc. El pare treballava com a comptable al Banc Sabadell i la família de la mare eren propietaris de la masia Can Costa de Sentmenat. Residien al carrer de Sant Honorat, núm. 3. Francesc es va casar amb Maria Teresa Lomelí amb qui tindria cinc fills, i a l’exili en segones núpcies amb Guadalupe de Borja.

Estudis i compromís cultural i polític

Els seus primers estudis van ser a les Escoles Pies i després a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Els estudis de música els va fer a l’Escola Municipal de 1924 a 1932, sota la direcció del Mestre Josep Masllovet Sanmiquel (1879-1946).

L’any 1931 va ingressar en el Centre Cultural Recreatiu (situat en aquell moment al soterrani del Cafè Delícies del carrer Salut, núm. 42) fundat el 1927 per exmembres del Centre d’Estudis Psicològic, encapçalats per Josep Vall Sabata, que més endavant seria director de l’Escola Nostra Llar, juntament amb Isidre Valls, Joan Bartomeu, Joan Solé i Joan Torras. Allà Francesc coneixeria a Joan Bartomeu (BOC i POUM), Ricard Simó (BOC i POUM), Salvador Sarrà (regidor de cultura l’any 1933 per ERC) Lluís Mimó (esperantista), Ramon Moix (poeta), Joan Sala (president del Círcol Republicà Federal), els germans Benito (Círcol Republicà Federal) Jaume Viladoms (BOC i POUM), Balbina Pi (republicana federal i posteriorment militant de la CNT-FAI), etc.

De 1934 a 1936 va estudiar composició i història de la música amb el mestre Enric Morera Ventura (1865-1942), a Barcelona. Durant aquests anys va composar sis cançons catalanes. Va obtenir una menció honorífica en el Concurs Internacional de Música, organitzat per la Generalitat de Catalunya amb l’obra “Suite amorosa”, per orquestra de corda. En aquest període va establir relacions artístiques i d’amistat amb el poeta Federico García Lorca, ja que va ser director del Grup Orquestral del Comisariado de la Zona Centre de Madrid com a part de la promoció artística formada el 1935 per Lorca amb el nom de «La Barraca», també faria amistat amb Rafael Alberti.

Guerra Civil i exili

Durant la Guerra Civil va ser delegat de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Catalunya a Madrid. L’any 1939 al finalitzar la guerra es va exiliar a França, on va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, fins que el 24 de maig va poder embarcar en el vaixell «Sinaia» des del port de Sète (Hérault) cap a Mèxic, arribant a Veracruz el 13 de juny. En aquesta ciutat hi va trobar molts coneguts com Amadeu Aragay (ERC), Miquel Bertran (FLS-UGT, PSUC), Jaume Camps (FLS-UGT, PSUC), Manuel Farràs (FLS-UGT, PSUC), Marius Vilatobà (pintor), Francesc Tost, Frimari Burgès (escriptor, fill de Marian Burgès), etc. Es va instal·lar a San Luís de Potosí on seria Catedràtic de la Universitat Autònoma d’aquesta ciutat, director de l’orquestra de Cambra, director de l’Esudiantina del Instituto de Potosí de Bellas Artes, i del Instituto Tecnológico Regional de San Luís de Potosí.

Obres musicals i premis

Les seves obres musicals son moltes, però destaquen “Meditació a les set paraules” que va tenir un gran ressò en el mon musical. La seva obra no ha quedat reduïda a l’àmbit universitari, sinó que moltes institucions d’educació mitjana i superior, es beneficiarien del seu talent pedagògic i de la seva entrega i dedicació. També va estendre el seu art a la pintura i el dibuix, creant entitats acadèmiques a l’esmentada ciutat de San Luís de Potosí.

El 1957 va participar en la creació de la Orquestra Infantil de la Escuela Manuel Ávila Camacho. Aquest mateux any va iniciar una gran campanya humanitària a la ciutat de San Luís de Potosí sota el lema de “La música, com a superació de l’individu”, quan va formar una orquestra amb 16 joves quasi adolescents que es trobaven sota el tutoratge del Tribunal de Menors, reclosos a la Escuela de Readaptación de Menores, els quals gràcies a l’obra del Mestre Carreras van aconseguir un gran reconeixement per les seves brillants obres, molts d’ells posteriorment serien figures rellevants dins la simfònica de Guanajuato i altres. L’estiu de 1958 va dirigir en diverses ocasions la sarsuela Luisa Fernanda, i el mateix any va fundar la Sinfonietta de la Escuela-internado Damián Carmona. Els anys 1959 i 1960 va participar en el Congrés d’Educadors de Sant Germà, que es va celebrar a Puerto Rico, on hi participaren representants d’Argentina, Canadà, Colòmbia, Cuba, Brasil, EUA, Guatemala, Haití, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú, Veneçuela i Xile, i on va ser reconeguda la seva tasca amb els 16 joves reclusos.

El 1968 va crear i dirigir la Estudiantina de la Universitat Autònoma de San Luis Potosí i el 18 d’agost del mateix any va obtenir el Primer Premi Nacional. El seu millor premi però, va ser el propi reconeixement i gratitud dels seus exalumnes, ja que tots coneixien el “Mestre Carreras”, no sols el professor competent, sinó a l’amic comprensiu que els va estimular en l’aprenentatge de la música.

Va morir a Sant Luís de Potosí el 26 d’agost de 1977, la Universidad Autónoma de Sant Luís de Potosí li va dedicar les següents paraules: “La comunitat universitària, els que foren els seus deixebles i amics i en general el món musical i artístic potosí, digueren l’adéu pòstum al Professor Carreras, mentre les seves despulles eren portades fins a la darrera estada, enmig d’un silenci ple de respecte i veneració que es reflectia en els rostres de tots els presents”.