Barcelona, 4 de febrer de 1906 – Sabadell, 28 de març de 1996
Militant independentista de Nosaltres Sols i Estat Català. Represaliat per la dictadura franquista. Cofundador d’Òmnium Cultural i l’Assemblea de Catalunya a Sabadell
Va néixer en una família molt modesta de Barcelona (Poble Sec), al carrer Salvat, però el seu últim domicili va ser a Sabadell, al carrer Calderón, quasi bé cantonada amb el carrer l’Estrella. Els seus pares, Josep i Maria, el van internar a la Casa de la Caritat del carrer Montealegre, 5 de Barcelona. Als 14 anys en va sortir, per anar a estudiar Filosofia i Lletres a les Escoles Pies de Morella (Castelló), però no acabà els estudis perquè hagué de treballar amb uns oncles a Barcelona al carrer Floridablanca, 87. Tingué una filla i a Sabadell es va casar amb una dona murciana, Pepeta, que va contractar pel seu negoci de patates xips.
Els 17 anys va conèixer a Daniel Cardona de Nosaltres Sols i començà la seva activitat política afiliant-se a les seves joventuts. A finals dels anys 20, va anar a viure a la barriada de la Prosperitat de Sant Andreu on fou president del Casal d’Estat Català, situat a la Plaça Comerç.
Guerra Civil
El 10 de setembre de 1936 tingué lloc l’Assemblea d’E.C al Teatre Goya, on Joan Torres i Picart fou nomenat Secretari General d’Estat Català, Josep Tramunt va ser elegit membre del seu equip, junt amb Vicenç Borrell, Joan Lairet, Josep Tugués, Florenci Tort i Anna Badia. Tramunt fou el responsable de Defensa Interna i de les milícies d’E.C. 1
S’encarregà de transportar clandestinament persones cap a la frontera amb França, davant la necessitat que tenien molts de fugir de Catalunya. Els portava fins a Àreu (Pallars Sobirà), on un destacament de 8 esquiadors d’E.C els passava a l’altra banda de la frontera.2
Participà en el desembarcament de Mallorca del 16 de setembre 1936 que pretenia recuperar l’illa sota control dels nacionals. Va deixar la seva dona en el cotxe, al moll de Barcelona, sense que aquesta sabés que se n’anava a Mallorca, li digué que pujava un moment al vaixell per acomiadar-se de Josep Dencàs. Ell no volia quedar-se presidint el Casal i enviant 5 homes d’aquest, a morir a Mallorca, com a president sentia que els havia d’acompanyar. Dels 5 homes del Casal de la Prosperitat només en van sobreviuen ell i un altre company.
A la tardor del 36 va acompanyar a Torres i Picart, que fugia per l’afer Reverter fins a Alins (Pallars Sobirà), on el fugitiu tenia parents i era un sector controlat pel Regiment Pirinenc d’E.C, i d’allà el portaren a Tolosa. Durant els “Fets de Maig 1937” va combatre a favor del govern de la Generalitat per recuperar l’edifici de la Telefònica que estava sota control de la CNT-FAI.
Exili, camps de concentració i participació al Servei d’Informació Militar de Catalunya (SIMCA)
Davant l’avanç de les tropes nacionals va tornar a exiliar-se a França, amb un vehicle que portava el president del Parlament Josep Casanova i Maristany, fins que foren capturats. Fou tancat al camp de Sant Cebrià i després al d’Agde, on va formar part del Comitè d’E.C. Al sortir, s’instal·là a una fàbrica d’Orleans amb Vicenç Borrell. En esclatar la II Guerra Mundial, facilità un cotxe en què ell, Borrell, Casanova, la seva amiga i col·laboradora Hélene Allard i en Jaume Ros (jugador de Primera Divisió de l’Orleans) fugiren cap Bessières. Més tard, tornà amb Jaume Ros a Orleans. Posteriorment fou advertit de que el seguia la Gestapo i ajudat per Ros i un conegut d’aquest, que tenia una botiga a Selles-Sur-Cher, des d’aquesta localitat va travessar el riu Cher nedant fins a la França no ocupada. Allà contactà amb una família de la resistència, i un dels dos fills de la parella el va acompanyar amb bicicleta fins a Vierzon, des d’on es dirigí amb tren fins a Limoges i finalment a Bessières, on fou reclamat per Vicenç Borrell, havent de marxar cap a Perpinyà. En aquesta localitat va ser enviat per reforçar el Servei Militar d’Informació de Catalunya (SIMCA) que actuava a Barcelona des del gener del 1941. El SIMCA era organitzat per E.C i feia tasques d’espionatge i de pas de fugitius, sota les directrius de M. Weill, un alt funcionari del Ministeri de Marina Francès. 3
Detenció, tortures i presó
El 10 de setembre de 1941 va tornar a Catalunya, sota la falsa identitat de Luís Rodríguez, amb l’objectiu de millorar el SIMCA a l’interior. Sis dies després fou detingut per la secció policial franquista de “Asuntos de Espionaje y Otras Actividades”, que li van trobar un plànol del camp d’aviació de Sabadell amb tots els seus dispositius de defensa. 4 Va ser traslladat a la Jefatura de Policia de Barcelona, el cap de tres dies el portaren a un centre d’interrogatori que la policia i els falangistes tenien al carrer Gignàs de Barcelona, on el van tenir aïllat 30 dies, completament nu, i emmanillat; el penjaren cap per avall d’una soga i quan perdia el coneixement el llençaven dins una banyera amb aigua freda. En un dels banys li van fracturar el braç esquerra i de les fortes pallisses li trencaren tres vèrtebres 5. A més li van fer un simulacre d’afusellament. Romangué 4 anys empresonat a la presó Model, 7 mesos incomunicat, amb les tres vèrtebres trencades i el braç fracturat. Finalment, el 23 d’abril de 1945 fou intervingut a l’Hospital Clínic, on el 24 de novembre de 1945 el van informar de la seva llibertat 6, tot i que a l’any 1957 tornaria a ser jutjat, acusat de reunió clandestina i propaganda il·legal.
Tramunt arribà a Sabadell quan sortí de l’Hospital Clínic, amb crosses, i va haver d’estar 180 dies enguixat. Es va casar amb la Pepeta, una dona murciana que havia crescut a la Casa de la Caritat i que ell havia contractat perquè l’ajudés en el seu negoci de venda de patates-xips. Tenia una filla i havia enviudat anteriorment de dues germanes 7. A Sabadell s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC) amb el seu amic Magí Colet, cofundador d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea de Catalunya a la ciutat.
Més informació:
Josep Tramunt va explicar a Andreu Castells que després de que el dia 19 d’abril de 1950 del mateix any Antoni Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Colet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: “Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell venia a matar dues persones i em va forçar que digués dos noms d’una persona de Sabadell i una de Terrassa”.8 L’atemptat pel qual havien estat enviats Franquesa i Facerias, des de la seu del Moviment Llibertari de la CNT a Tolosa de Llenguadoc, no es va acabar cometent.
El 27 d’octubre de 1974, al bosc de Togores i davant de 307 persones, va llegir la Declaració Programàtica de l’Assemblea Democràtica de Sabadell, firmada per més de 30 organitzacions. Amb motiu del 36è aniversari de l’afusellament del president Companys, en nom del FNC, va fer una edició de 3.000 cartells que s’exhaurien en un dia. Poc després ingressà a ERC. 9
1 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida 2006 (pàg. 86)
2 Entrevista a Josep Tramunt i Bussom, 1991. Entrevistador: “Jaume”. En el moment de l’entrevista Josep Tramunt tenia 85 anys. Donació de Josep Escoda al Museu d’Història de Sabadell (MHS) el 2 d’octubre de 2020
3 ‘Josep Tramunt i Bussom (1906-1996)’, Agustí Barrera i Puigví. Llibertat.cat, Memòria històrica, 7 de maig de 2011 https://www.llibertat.cat/2011/05/josep-tramunt-i-bussom-1906-1996-13795
4 ‘Els maquis i els fallits atemptats contra l’alcalde Marcet´. Antonio Santamaria. isabadell, Història, 8 de juliol de 2018 https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/els-maquis-i-els-fallits-atemptats-contra-lalcalde-marcet/
5 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida, 2006 (pàg. 88)
6 Entrevista a Josep Tramunt i Bussom, 1991. Entrevistador: “Jaume”. En el moment de l’entrevista Josep Tramunt tenia 85 anys. Donació de Josep Escoda al Museu d’Història de Sabadell (MHS) el 2 d’octubre de 2020
7 Josep Escoda Sabatés. ‘2-Entrem en política de la mà d’ERC’. Josep Escoda Sabatés, un dels fundadors de la secció d’ERC Sabadell, conegué a Josep Tramunt.
8 Font i Grasa, Pere. Magí Clotet i Mateu, pedagog i patriota català. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 105. Sabadell, 2008
9 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida 2006 (pàg. 88-89)