Marc Aureli Graupera i Vergés

Sabadell, 28 de març de 1906 – Cambrai, França, 6 de febrer de 1940

Llibreter, vocal de la Comissió Política del Casal Català d’Esquerra (ERC), procedent d’Estat Català. Dipositari de l’Ajuntament de Sabadell del 29 de setembre de 1936 al 9 de maig de 1938

Fill de Josep Graupera Jo (Sabadell, 1879) i de Rosa Vergés Utset (Sabadell, 1880). Marc Aureli s’havia casat amb Magdalena Viladot Martí (Ivars d’Urgell, 1911), al maig de 1931, i tenien una filla, Teresa (Sabadell, 1932), i un fill, Màrius (Sabadell, 1934), i vivien al carrer de Sant Quirze, 58. El pare havia fundat una llibreria de vell al carrer la Salut, després traspassada al carrer d’en Font amb Sant Quirze i finalment al carrer Estrella. Un cop casat, Marc Aureli s’establí per compte propi, cap a l’any 1925, i obrí la Llibreria Graupera, a la plaça Major, 19 (durant la República i la guerra era la Plaça de Galán i Hernández), lloc on s’instal·là el seu domicili familiar, al pis de dalt. Tenia molta amista amb els propietaris de la llibreria Piferrer, Joan Piferrer Rifà, a la Rambla, i la Llibreria Sallarès, Joan Sallarès Castells a l’Alt Pedregar. Era un republicà i catalanista convençut, a més d’un apassionat de la música: estava abonat al galliner del Liceu de Barcelona.

Marc Graupera havia estat encartat pels fets d’octubre de 1934 i era vocal de la Comissió Política del Casal Català d’Esquerra (ERC), procedent d’Estat Català. El 29 de setembre de 1936 va ser nomenat dipositari de l’Ajuntament de Sabadell, càrrec que va exercir fins. ala incorporació forçosa a l’exèrcit republicà amb la seva quinta, el 19 de maig de 1938.

Acabada la guerra va marxar a França en la retirada amb l’esposa i els fills, però a la frontera es van separar i per recomanació d’un guàrdia que era d’Ivars d’Urgell la dona i els fills van girar cua i se’n van anar al seu poble d’origen una temporada i ell va passar la frontera.

Va estar internat als camps de concentració de refugiats del Vernet (Arieja) i Sètfons i finalment va anar a parar a la companyia de treballadors estrangers CTE-101, destacada al nord de França. Va morir a l’Hospital Militar complementari del Col·legi de Notre Dame de Cambrai a l’edat de 35 anys, probablement de tuberculosi. Mentre la seva dona estava instal·lada a Ivars d’Urgell, ella baixava de tant en tant a Sabadell, fent estraperlo, amb el fill o la filla, per anar sobrevivint. A Sabadell ho havien perdut tot: els havien saquejat la llibreria i la casa, i l’establiment se’l quedà Àngela Garriga, vídua de Ferran Sotorra (metge assassinat el 18 d’agost de 1936), un cop adquirit pel fabricant Pere Garriga Casals, convertida en la Llibreria Sabadell. La vídua de Graupera hagué de partir de zero, injustament, i passà una duríssima postguerra, ella i els fills, un cop retornà a Sabadell: els vencedors li van prendre tot.


La família González Graupera conserva tan sols 3 cartes enviades per Marc Aureli als seus fills quan estava en campanya al front de guerra, que són un veritable tresor documental i gràfic familiar. El tema de la seva mort a l’exili i la pèrdua del seu negoci sempre havia estat un tabú en les converses familiars: la seva esposa Magdalena no en volia parlar ni recordar-ho. El seu fill Màrius, actualment resident a Suïssa, va començar a parlar-ne quan els néts ja eren uns adolescent, cap als anys 80.


Teresa i Màrius Graupera, Sabadell.

Estimats fillets,

Dies enrera vaig rebre uns dibuixos fets per les vostres petites mans, aquí el vostre pare n’ha fet una per vosaltres. Aquest dibuix representa un nen i una nena (que sou vosaltres) portant una gran bandera de la Pàtria Catalana, perquè estimeu a Catalunya abans que tot i al mateix temps llenceu als quatre vents les consignes <<Justícia-Llibertat-Progrés-Cultura>> […].

El vostre pare, Marc A. Graupera. En Campanya, 27-XI-1938

[Fragment d’una carta de Marc Aureli Graupera enviada des del front als seus fills]


Font: Exposició: “CARTES, DIETARIS I MEMÒRIES DE GUERRA I POSTGUERRA. (1936-1945)”. Museu d’Història de Sabadell (MHS) <http://museus.sabadell.cat/mhs/exposicions-temporals-museu-historia/actuals/1459-cartes-dietaris-i-memories-de-guerra-i-postguerra-1936-1946> 1/9/2021-30/1/2022


En el llibre de Ricard Simó i Bach, Sabadellencs morts a l’exili, trobem la biografia de Marc Aureli Graupera entre les pàgines. 99-103:

Anys més tard la prestigiosa “Llibreria Graupera”, que ell fundà amb tanta il·lusió i amor al servei de la ciutat, fent-ne una llar del llibre català i del d’avanguardia fou adquirida per l’industrial sabadellenc Pere Garriga i Casals (1894-1983), aconsellat pel claretià Josep Maria Nolla i Gili (1905-1984) i altres amics, amb la finalitat de facilitar un mitjà de vida a la seva germana Àngela, vídua del Doctor Ferran Sotorra Salvador (1892-1936) i amb la qual, poder ensinistrar a més a més, als seus joves fills, Rosa Maria, Jordi, Pere, Montserrat i Maria Mercè en el comerç de la llibreria, motiu pel qual, fou canviat el nom de “Llibreria Graupera” pel d’actual “Llibreria Sabadell” iniciat aleshores amb una orientació de venda molt determinada i dirigida pel susdit Pare Nolla… la qual, anys més tard evolucià comercialment a noves directrius que l’han portat a la reputada situació actual.

Simó i Bach, Ricard. “Sabadellencs morts a l’exili”, Agulló Costa, 1986 (pàg.102)

Durant el període que el nostre biografiat exercí la Dipositaria Municipal, l’Ajuntament de Sabadell, acordà en sessió extraordinària i per unanimitat, l’emissió de paper moneda fraccionari, durant el temps en què les circumstàncies bèl·liques imposades pels agressors ho fessin necessàries, motiu pel qual els subsdits bitllets, portaven estampades les signatures del batlle Josep Moix, la de l’interventor J. Camps i la del dipositari Marc Graupera.

Simó i Bach, Ricard. “Sabadellencs morts a l’exili”, Agulló Costa, 1986 (pàg.102)

Josep Tramunt i Bussom

Barcelona, 4 de febrer de 1906 – Sabadell, 28 de març de 1996

Josep Tramunt i Bussom

Militant independentista de Nosaltres Sols i Estat Català. Represaliat per la dictadura franquista. Cofundador d’Òmnium Cultural i l’Assemblea de Catalunya a Sabadell

Va néixer en una família molt modesta de Barcelona (Poble Sec), al carrer Salvat, però el seu últim domicili va ser a Sabadell, al carrer Calderón, quasi bé cantonada amb el carrer l’Estrella. Els seus pares, Josep i Maria, el van internar a la Casa de la Caritat del carrer Montealegre, 5 de Barcelona. Als 14 anys en va sortir, per anar a estudiar Filosofia i Lletres a les Escoles Pies de Morella (Castelló), però no acabà els estudis perquè hagué de treballar amb uns oncles a Barcelona al carrer Floridablanca, 87. Tingué una filla i a Sabadell es va casar amb una dona murciana, Pepeta, que va contractar pel seu negoci de patates xips.

Els 17 anys va conèixer a Daniel Cardona de Nosaltres Sols i començà la seva activitat política afiliant-se a les seves joventuts. A finals dels anys 20, va anar a viure a la barriada de la Prosperitat de Sant Andreu on fou president del Casal d’Estat Català, situat a la Plaça Comerç.

Guerra Civil

El 10 de setembre de 1936 tingué lloc l’Assemblea d’E.C al Teatre Goya, on Joan Torres i Picart fou nomenat Secretari General d’Estat Català, Josep Tramunt va ser elegit membre del seu equip, junt amb Vicenç Borrell, Joan Lairet, Josep Tugués, Florenci Tort i Anna Badia. Tramunt fou el responsable de Defensa Interna i de les milícies d’E.C. 1

S’encarregà de transportar clandestinament persones cap a la frontera amb França, davant la necessitat que tenien molts de fugir de Catalunya. Els portava fins a Àreu (Pallars Sobirà), on un destacament de 8 esquiadors d’E.C els passava a l’altra banda de la frontera.2

Participà en el desembarcament de Mallorca del 16 de setembre 1936 que pretenia recuperar l’illa sota control dels nacionals. Va deixar la seva dona en el cotxe, al moll de Barcelona, sense que aquesta sabés que se n’anava a Mallorca, li digué que pujava un moment al vaixell per acomiadar-se de Josep Dencàs. Ell no volia quedar-se presidint el Casal i enviant 5 homes d’aquest, a morir a Mallorca, com a president sentia que els havia d’acompanyar. Dels 5 homes del Casal de la Prosperitat només en van sobreviuen ell i un altre company.

A la tardor del 36 va acompanyar a Torres i Picart, que fugia per l’afer Reverter fins a Alins (Pallars Sobirà), on el fugitiu tenia parents i era un sector controlat pel Regiment Pirinenc d’E.C, i d’allà el portaren a Tolosa. Durant els “Fets de Maig 1937” va combatre a favor del govern de la Generalitat per recuperar l’edifici de la Telefònica que estava sota control de la CNT-FAI.

Exili, camps de concentració i participació al Servei d’Informació Militar de Catalunya (SIMCA)

Davant l’avanç de les tropes nacionals va tornar a exiliar-se a França, amb un vehicle que portava el president del Parlament Josep Casanova i Maristany, fins que foren capturats. Fou tancat al camp de Sant Cebrià i després al d’Agde, on va formar part del Comitè d’E.C. Al sortir, s’instal·là a una fàbrica d’Orleans amb Vicenç Borrell. En esclatar la II Guerra Mundial, facilità un cotxe en què ell, Borrell, Casanova, la seva amiga i col·laboradora Hélene Allard i en Jaume Ros (jugador de Primera Divisió de l’Orleans) fugiren cap Bessières. Més tard, tornà amb Jaume Ros a Orleans. Posteriorment fou advertit de que el seguia la Gestapo i ajudat per Ros i un conegut d’aquest, que tenia una botiga a Selles-Sur-Cher, des d’aquesta localitat va travessar el riu Cher nedant fins a la França no ocupada. Allà contactà amb una família de la resistència, i un dels dos fills de la parella el va acompanyar amb bicicleta fins a Vierzon, des d’on es dirigí amb tren fins a Limoges i finalment a Bessières, on fou reclamat per Vicenç Borrell, havent de marxar cap a Perpinyà. En aquesta localitat va ser enviat per reforçar el Servei Militar d’Informació de Catalunya (SIMCA) que actuava a Barcelona des del gener del 1941. El SIMCA era organitzat per E.C i feia tasques d’espionatge i de pas de fugitius, sota les directrius de M. Weill, un alt funcionari del Ministeri de Marina Francès. 3

Detenció, tortures i presó

El 10 de setembre de 1941 va tornar a Catalunya, sota la falsa identitat de Luís Rodríguez, amb l’objectiu de millorar el SIMCA a l’interior. Sis dies després fou detingut per la secció policial franquista de “Asuntos de Espionaje y Otras Actividades”, que li van trobar un plànol del camp d’aviació de Sabadell amb tots els seus dispositius de defensa. 4 Va ser traslladat a la Jefatura de Policia de Barcelona, el cap de tres dies el portaren a un centre d’interrogatori que la policia i els falangistes tenien al carrer Gignàs de Barcelona, on el van tenir aïllat 30 dies, completament nu, i emmanillat; el penjaren cap per avall d’una soga i quan perdia el coneixement el llençaven dins una banyera amb aigua freda. En un dels banys li van fracturar el braç esquerra i de les fortes pallisses li trencaren tres vèrtebres 5. A més li van fer un simulacre d’afusellament. Romangué 4 anys empresonat a la presó Model, 7 mesos incomunicat, amb les tres vèrtebres trencades i el braç fracturat. Finalment, el 23 d’abril de 1945 fou intervingut a l’Hospital Clínic, on el 24 de novembre de 1945 el van informar de la seva llibertat 6, tot i que a l’any 1957 tornaria a ser jutjat, acusat de reunió clandestina i propaganda il·legal.

Tramunt arribà a Sabadell quan sortí de l’Hospital Clínic, amb crosses, i va haver d’estar 180 dies enguixat. Es va casar amb la Pepeta, una dona murciana que havia crescut a la Casa de la Caritat i que ell havia contractat perquè l’ajudés en el seu negoci de venda de patates-xips. Tenia una filla i havia enviudat anteriorment de dues germanes 7. A Sabadell s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC) amb el seu amic Magí Colet, cofundador d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea de Catalunya a la ciutat.

Més informació:

Josep Tramunt va explicar a Andreu Castells que després de que el dia 19 d’abril de 1950 del mateix any Antoni Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Clotet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: [Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell venia a matar dues persones i em va forçar que digués dos noms d’una persona de Sabadell i una de Terrassa”. 8 L’atemptat pel qual havien estat enviats Franquesa i Facerias, des de la seu del Moviment Llibertari de la CNT a Tolosa de Llenguadoc, no es va acabar cometent.

El 27 d’octubre de 1974, al bosc de Togores i davant de 307 persones, va llegir la Declaració Programàtica de l’Assemblea Democràtica de Sabadell, firmada per més de 30 organitzacions. Amb motiu del 36è aniversari de l’afusellament del president Companys, en nom del FNC, va fer una edició de 3.000 cartells que s’exhaurien en un dia. Poc després ingressà a ERC. 9


1 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida 2006 (pàg. 86)

2 Entrevista a Josep Tramunt i Bussom, 1991. Entrevistador: “Jaume”. En el moment de l’entrevista Josep Tramunt tenia 85 anys. Donació de Josep Escoda al Museu d’Història de Sabadell (MHS) el 2 d’octubre de 2020

3 ‘Josep Tramunt i Bussom (1906-1996)’, Agustí Barrera i Puigví. Llibertat.cat, Memòria històrica, 7 de maig de 2011 https://www.llibertat.cat/2011/05/josep-tramunt-i-bussom-1906-1996-13795

4 ‘Els maquis i els fallits atemptats contra l’alcalde Marcet´. Antonio Santamaria. isabadell, Història, 8 de juliol de 2018 https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/els-maquis-i-els-fallits-atemptats-contra-lalcalde-marcet/

5 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida 2006 (pàg. 88)

6 Entrevista a Josep Tramunt i Bussom, 1991. Entrevistador: “Jaume”. En el moment de l’entrevista Josep Tramunt tenia 85 anys. Donació de Josep Escoda al Museu d’Història de Sabadell (MHS) el 2 d’octubre de 2020

7 Josep Escoda Sabatés. ‘2-Entrem en política de la mà d’ERC’. Josep Escoda Sabatés, un dels fundadors de la secció d’ERC Sabadell, conegué a Josep Tramunt.

8 Font i Grasa, Pere. Magí Clotet i Mateu, pedagog i patriota català. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 105. Sabadell, 2008

9 Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors, col·lecció Guimet. Lleida 2006 (pàg. 88-89)

Magí Colet i Mateu

Vila-rodona, 30 d’octubre de 1909 – Sabadell, 25 de desembre de 1978 (1)

Magí Colet (autor desconegut) FONT: nomenclàtor

Pedagog i independentista català (en terminologia de l’època, “separatista”)

República, guerra civil i exili

Va néixer a Vila-rodona (Alt Camp), era el quart de sis germans: Maria (1899); Josep (1901); Salvador (1903); Joan (1905); Magí (1909) i  Francesc (1913), tots nascuts a la nombrada vila. Eren fills de Joan Colet Ventura i Paula Mateu Rius. Tots els germans van estudiar primària al col·legi de Vila-rodona, sota el mestratge del professor Sr. Cabot, que influí en la formació humana i en el catalanisme que va arrelar en tots ells. El pare, Joan, treballava com a corredor de vins, però a causa de la crisi provocada per la fil·loxera, l’any 1923 es van traslladar a Sant Just Desvern. Magí començà a treballar en el ram de la metal·lúrgia com a aprenent de torner, a La Santjustenca. Magí i el seu germà Francesc, es van apuntar al grup excursionista local de Nosaltres Sols (2)

L’any 1935 a Sant Just Desvern, es va casar amb Edelmira Canet García, nascuda a Corbera d’Alzira, País Valencià. Tingueren una filla, Montserrat, nascuda a Sant Just el 1937. (2)

Amb Daniel Cardona, va militar al partit separatista Nosaltres Sols, que pretenia’assolir la independència per la via armada, i més endavant a Estat Català. Durant la República va formar part del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, on va coincidir amb Josep Tramunt Bussom, amb qui més endavant, l’any 1946, es retrobarien a Sabadell. El 1939 es va haver d’exiliar a França i passà per diversos camps de concentració. A França es va incorporar a la Resistència Francesa va participar en l’acció contra el franquisme amb l’ocupació de la Vall d’Aran (1)

Retorn a Catalunya

Després de passar l’exili a França, entre el 1939 i el 1946, Magí va viure una temporada a casa dels avis materns a Corbera d’Alzira. La seva dona, Edelmira i la seva filla van traslladar-se a Barcelona. L’any 1950, Magí, la seva dona i la seva filla, es van retrobar i es traslladaren a Sabadell, on també es va retrobar amb el seu company i amic Josep Tramunt, que s’havia instal·lat a la ciutat, després de passar 4 anys empresonat i patint tortures a la presó Model. (2) Amb la família, va viure al barri de la Creu Alta: Carretera de Castellar, 137, a casa de Josep Colet, un oncle del seu pare. El 1957 es va instal·lar al carrer Gambús i més endavant al carrer Les Paus, 68, al centre de Sabadell. on va compaginar la feina com a responsable d’un magatzem de material elèctric, al carrer de la Borriana, amb la de mestre de català i de francès a l’Acadèmia Labor, regentada pels seu amic Jaume Viladoms Valls (1913-1976), antic militant del POUM i reconegut esperantista, i dirigida per Enric Cots i Sunyer. Va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural. (3)

La temptativa d’assassinat de l’alcalde Josep Maria Marcet

Josep Tramunt va explicar a Andreu Castells que després de que el dia 19 d’abril de 1950 del mateix any Antoni Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Clotet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: “Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell venia a matar dues persones i em va forçar que digués dos noms d’una persona de Sabadell i una de Terrassa”. L’atemptat pel qual havien estat enviats Franquesa i Facerias, des de la seu del Moviment Llibertari de la CNT a Tolosa de Llenguadoc, no es va acabar cometent (4)


Font i Grasa, Pere. Magí Colet i Mateu. Pedagog i patriota català. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 105. Sabadell, 2008

‘Magí Colet i Mateu’. Ricard Simó i Bach.  EVOCACIÓ, Diari Sabadell,13 de desembre de 1986 

(1) ‘Magí Colet, carrer de’. nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell

(2) ‘Magí Colet i Mateu: La vida d’un lluitador’. Pere Font i Grasa. Centre d’Estudis Sant Justencs, 12 de novembre de 2018

(3) ‘Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent’. Agustí Barrera i Puigví. Llibertat.cat, 5 de febrer de 2010

(4) ‘Els maquis i els fallits atemptats contra l’alcalde Marcet’. Antonio Santamaria. Història, isabadell.cat, 8 de juliol de 2018

Conrad Crespí i Vergés

Sabadell, 4 d’agost de 1908 – 22 de març de 1982 (1).

Conrad Crespí i Vergés. FONT: nomenclàtor

Militant del Círcol” Republicà Federal (CRF), Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i supervivent del camp d’extermini nazi de Mauthausen (2)

Nét de Feliu Crespí i Cirera, alcalde federal de la ciutat durant la I República. Es casà amb Emilia Niubó Domènech (3).

Era fill de Feliu Crespí i Soler i Antònia Vergés i Pintó. Estudià al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i començà a treballar de comptable. Fou membre de la Junta del Foment de la Sardana i del Club Natació Sabadell, així com fundador de l’Esbart Dansaire. Políticament, de ben jove ja començà a milità al CRF i posteriorment a Estat Català  i a ERC (4).

El 1939 amb la derrota republicana hagué d’exiliar-se a França on formà part de la 15ª Companyia de Treballadors Estrangers. El juny de 1940, va  ser capturat pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, internat a Mauthausen, aconseguí escapar-ne formant part d’un transport d’invàlids que es dirigia cap el camp de Dachau (prop de Munich), camp de presoners polítics on les condicions no eren tan dures com el de Mauthausen (5). El 29 d’abril de 1945 va ser alliberat per l’exèrcit dels Estats Units. Retornà a Sabadell el 23 d’agost de 1946 on hi restaria fins a la seva mort. Una plaça de la ciutat al barri de Covadonga porta el seu nom.


(1) (2) (3) ‘Nomenclàtor‘. Ajuntament de Sabadell.

(4) Simó i Bach, Ricard. ‘El sabadellenc Conrad Crespí i Vergés’. Diari de Sabadell, 25-03-1982, (pàg. 9).

(5) Benaul Berenguer, Josep M.; Onetti Vera, Antonio; Torruella Llopart, Jordi. ‘Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Una primera aproximació’. Arraona, revista d’història 30, 2006 (pàg. 124-125).

Exit mobile version
%%footer%%