Magí Colet i Mateu

Vila-rodona, 30 d’octubre de 1909 – Sabadell, 25 de desembre de 1978 (1)

Magí Colet (autor desconegut) FONT: nomenclàtor

Pedagog i independentista català (en terminologia de l’època, “separatista”)

República, guerra civil i exili

Va néixer a Vila-rodona (Alt Camp), era el quart de sis germans: Maria (1899); Josep (1901); Salvador (1903); Joan (1905); Magí (1909) i  Francesc (1913), tots nascuts a la nombrada vila. Eren fills de Joan Colet Ventura i Paula Mateu Rius. Tots els germans van estudiar primària al col·legi de Vila-rodona, sota el mestratge del professor Sr. Cabot, que influí en la formació humana i en el catalanisme que va arrelar en tots ells. El pare, Joan, treballava com a corredor de vins, però a causa de la crisi provocada per la fil·loxera, l’any 1923 es van traslladar a Sant Just Desvern. Magí començà a treballar en el ram de la metal·lúrgia com a aprenent de torner, a La Santjustenca. Magí i el seu germà Francesc, es van apuntar al grup excursionista local de Nosaltres Sols (2)

L’any 1935 a Sant Just Desvern, es va casar amb Edelmira Canet García, nascuda a Corbera d’Alzira, País Valencià. Tingueren una filla, Montserrat, nascuda a Sant Just el 1937. (2)

Amb Daniel Cardona, va militar al partit separatista Nosaltres Sols, que pretenia’assolir la independència per la via armada, i més endavant a Estat Català. Durant la República va formar part del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, on va coincidir amb Josep Tramunt Bussom, amb qui més endavant, l’any 1946, es retrobarien a Sabadell. El 1939 es va haver d’exiliar a França i passà per diversos camps de concentració. A França es va incorporar a la Resistència Francesa va participar en l’acció contra el franquisme amb l’ocupació de la Vall d’Aran (1)

Retorn a Catalunya

Després de passar l’exili a França, entre el 1939 i el 1946, Magí va viure una temporada a casa dels avis materns a Corbera d’Alzira. La seva dona, Edelmira i la seva filla van traslladar-se a Barcelona. L’any 1950, Magí, la seva dona i la seva filla, es van retrobar i es traslladaren a Sabadell, on també es va retrobar amb el seu company i amic Josep Tramunt, que s’havia instal·lat a la ciutat, després de passar 4 anys empresonat i patint tortures a la presó Model. (2) Amb la família, va viure al barri de la Creu Alta: Carretera de Castellar, 137, a casa de Josep Colet, un oncle del seu pare. El 1957 es va instal·lar al carrer Gambús i més endavant al carrer Les Paus, 68, al centre de Sabadell. on va compaginar la feina com a responsable d’un magatzem de material elèctric, al carrer de la Borriana, amb la de mestre de català i de francès a l’Acadèmia Labor, regentada pels seu amic Jaume Viladoms Valls (1913-1976), antic militant del POUM i reconegut esperantista, i dirigida per Enric Cots i Sunyer. Va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural. (3)

La temptativa d’assassinat de l’alcalde Josep Maria Marcet

Josep Tramunt va explicar a Andreu Castells que després de que el dia 19 d’abril de 1950 del mateix any Antoni Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Clotet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: “Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell venia a matar dues persones i em va forçar que digués dos noms d’una persona de Sabadell i una de Terrassa”. L’atemptat pel qual havien estat enviats Franquesa i Facerias, des de la seu del Moviment Llibertari de la CNT a Tolosa de Llenguadoc, no es va acabar cometent (4)


Font i Grasa, Pere. Magí Colet i Mateu. Pedagog i patriota català. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 105. Sabadell, 2008

‘Magí Colet i Mateu’. Ricard Simó i Bach.  EVOCACIÓ, Diari Sabadell,13 de desembre de 1986 

(1) ‘Magí Colet, carrer de’. nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell

(2) ‘Magí Colet i Mateu: La vida d’un lluitador’. Pere Font i Grasa. Centre d’Estudis Sant Justencs, 12 de novembre de 2018

(3) ‘Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent’. Agustí Barrera i Puigví. Llibertat.cat, 5 de febrer de 2010

(4) ‘Els maquis i els fallits atemptats contra l’alcalde Marcet’. Antonio Santamaria. Història, isabadell.cat, 8 de juliol de 2018

Dolors Viñas i Camps

Sabadell, 11 de setembre de 1907 – 9 de juliol de 1991 (1)

Retrat de Dolors Viñas Camps, 1970. –Autor: desconegut. FONT: Fons Ricard Simó Bach. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Pedagoga i periodista

El 1957 va obtenir el títol de Magisteri, i va obrir l’Acadèmia Taulé-Viñas. També va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach. L’any 1972 va ser la primera dona en accedir a aquesta institució cultural històrica com a membre numerari. El seu marit va ser Josep Taulé, que va ser president del Club Natació Sabadell. Els dos van ser cantaires de l’Orfeó de Sabadell. (2)

De 1952 a 1974 va ser corresponsal de La Vanguardia. El 1975 es va llicenciar de Filologia Hispànica amb la tesi Estudi sobre l’obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler. Gràcies a la seva experiència com a professora de mecanografia, va editar el llibre Mètode complet de mecanografia (1979), el primer d’aquestes característiques que s’editava en català, i el Tractat de taquigrafia en català : sistema Boada (1990). El mètode de mecanografia, que va ser reeditat i utilitzat com a llibre de text de les escoles de Formació Professional Administrativa de Catalunya, va rebre el Premi Baldiri Rexac 1979-1980. També va escriure poesia, bona part d’ella inèdita.   Durant la cerimònia on se li va entregar la medalla de la Ciutat al Mèrit Pedagògic, el 5 de juny de 1987, se’n van llegir algunes (3)

Des del 28 de juny del 2000, una plaça del barri de la Creu Alta porta el seu nom (1) (2)


(1) ‘Dolors Viñas, Plaça de’. nomenclàtor. coneixsabadell.cat

(2) ‘Carrers amb història (XX): Dolors Viñas i l’acadèmia‘. Redacció. isabadell.cat, 28 d’agost de 2002

(3) ‘Dolors Viñas i Maria Teresa Gavarró: escriptores i pedagogues molt vinculades a Sabadell‘. Diari Digital de l’Institut Agustí Serra, 10 de juny de 2011

Margarida Bedós i Casals

Sabadell, 1922 – gener de 1981 (1) (2)

Margarida Bedós. Col·lecció particular Francesc Bedós (2)

Assistent Social i pedagoga

Els seus pares eren Francesc Bedós Garcia-Ciaño i Margarida Casals Garcia. Els seus germans, Francesc i Gabriel, van seguir la professió de metge del seu pare, el primer com a cirurgià i el segon com especialista en patologies de l’aparell digestiu (3). En canvi, Margarida, va optar per dedicar-se a l’assistència social, formant part de la primera promoció de l’Escola de Formació Social Sabadell-Terrassa.

Va fer d’ Assistent Social de l’empresa VISASA als anys seixanta, quan es va formar aquest barri i altres amb l’immigració procedent sobretot d’ Andalusia. Va començar a organitzar activitats lúdiques pels infants a casa seva i a la Plaça de les Termes (2). Va participar en l’equip de l’Associació d’Assistents Socials de Sabadell que van començar a organitzar un intent de desenvolupament comunitari als barris, a favor dels interessos dels més necessitats. A part de l’Associació d’Assistents Socials, també va participar en el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea de Catalunya, el Pla Comarcal i el Pla d’Urgència (4).

Va realitzar diversos viatges a França d’on va importar el concepte d’educació a través del joc. El novembre de 1980 va ser una de les cofundadores de la ludoteca del barri de Les Termes de Sabadell. Entre les principals funcions de la ludoteca son les de participar en l’educació del nen i la seva formació a través del joc i la joguina, va afavorir les relacions comunitàries entre els nens i oferir-lis elements materials, espais i orientacions i ajudes que puguin precisar en cada moment (5).

Al morir el gener de 1981, la ludoteca va passar a anomenar-se a Ludoteca Margarida Bedós, és la primera ludoteca creada a Catalunya i Espanya. La ludoteca es financia mitjançant aportacions privades i públiques, de la Fundació Probitas, l’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Sabadell; així com de col·laboradors (6).

Ludoteca Margarida Bedós: http://www.ludomb2.org/quisom.html


(1) R.I.P Diari de Sabadell, 9 de gener de 1981

(2) Musset i Pons, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les Termes. 45 Pàg. ‘Margarida Bedós 1922-1981’ (Pàg. 32). Museu d’Història de Sabadell, 2007

(3) Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach (Francesc Bedós i Casals i Gabriel Bedós i Casals)

(4) (5) ‘Recordant Margarida’, Diari de Sabadell, 4 de febrer de 1981 (Pàg. 9)

(6) ‘La ludoteca más antigua se rejuvenece’. Diari de Sabadell, 5 d’octubre de 2019 (Pàg. 18)

Narcisa Cruells i Freixas

Sabadell, 13 de desembre de 1859- Barcelona, 20 de desembre de 1926 (1)

Narcisa Freixas i Cruells (Arxiu Històric de Sabadell AHS)

Compositora, professora de música i pedagoga (2)

Filla d’Elvira Cruells i de Pere Freixas, publicista, escriptor, docent i un home molt actiu en el món de la política (3). Ella i la seva família es van traslladar quan era petita a Barcelona. Des de ben jove va començar a aficionar-se per la música; va estudiar solfeig i piano amb el mestre Joan Baptista i Pujol, i va començar a composar cançons populars.

Durant un temps va deixar l’activitat musical, fins que després de casar-se amb el Doctor Miquel Petit, tornant a composar al voltant del 1900, a causa de la mort de la seva segona filla, va començar a crear cançons adreçades als infants. El 1905 amb motiu d’un concurs convocat per l’ Orfeó Català on es premiava la millor col·lecció de cançons infantils, va aconseguir el premi. Les seves cançons van ser publicades, es van exhaurir les diverses edicions, traduïdes al castellà, i declarades d’utilitat pública pel Ministerio de Instrucción Pública (4).

Posteriorment, va seguint rebent diversos premis pel recull de composicions com “Cançons d’infants”, “Cançons amoroses”, “Jocs”, “Sardanes”, i “Danses catalanes”. Les seves obres es van fer molt populars, per la seva senzillesa i alegria.

Durant un temps va residir a la Garriga, on després d’anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s’hi una casa. En aquesta localitat va rebre la visita de nombrosos poetes i músics, com Joan Maragall, Josep Carner, Enric Granados, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, o fins i tot un fill de Wagner.

El 1908 va fundar a Barcelona l’entitat pedagògica “Cultural Musical Popular”, des d’ on organitzà diversos actes culturals, com concerts, conferències , teatre i dansa, també va crear una biblioteca i un cor escolar. Va portar les seves cançons als hospitals, cases de salut i presons (5). El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, anomenat “Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas” que, a causa de l’èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid. També a Madrid, en reconeixement a la seva tasca pedagògica, li van oferir la Cruz de Alfonso XII, que va refusar al·legant que ja se sentia prou honorada amb l’afecte dels infants .

Posà música a poesies de diversos autors, com Joan Maragall, Jacint Verdaguer o Jaume Sabartés, i a obres de teatre de Palmira Ventós o Rafael Nogueras, així com va composar peces de teatre infantil i va ser autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical pels infants va ser precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc posteriorment.

El 1928 es va recollir un volum de les seves cançons com a homenatge, el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– va fundar la Llar Infantil Narcisa Freixas, que es mantingué fins a l’any 1958, quan va morir.

A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928 (6), també un de Barcelona al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i un parc infantil a La Garriga (davant el número 5 on hi havia la seva casa). De 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell va portar el nom de Narcisa Freixas.

L’ any 2019, amb motiu de la celebració del 160è aniversari del seu naixement, el Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitzà diversos actes commemoratius i de divulgació entre la població escolar, entre els quals un Premi d’interpretació “Narcisa Freixas 160 anys”, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, adreçat a l’alumnat de grau professional i d’ ensenyaments no reglats de música (7). Així mateix es va posar el seu nom a un institut de Sabadell (8).


(1) Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell.

(2) ‘Narcisa Freixas i Cruells‘. L’Enciclopèdia.cat. Barcelona:Grup Enciclopèdia Catalana.

(3) Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 – Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor d’El escritor pràctico, o sea, Manual completo d’ortografia i ortologia al alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864).

(4) Música clásica y mujeres Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 1859 – Barcelona, 1926). Pianista, compositora y pedagoga‘ 28 de juliol de 2012.

(5) ‘Narcisa Freixas, la comopositora dels infants‘. Agnès Rotger. Sàpiens, Dones. 13 de desembre de 2019-

(6) Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell.

(7) ‘Narcisa Freixas 160 anys‘. Gencat. XTEC – Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.

(8) ‘El nou institut del sud de Sabadell serà l’INS Narcisa Freixas i Cruells‘. Guillermo Altarriba. Diari de Sabadell, 4 de juliol de 2019.

Maria Teresa Gavarró i Castelltort

Igualada, 25 d’agost de 1915 -Sabadell, 16 de juliol de 1986 (1)

Maria Teresa Gavarró i Castelltort. Autor desconegut. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Pedagoga

Va cursar l’ensenyament primari a Igualada, i se n’anà a estudiar a l’Escola Suïssa de Barcelona, d’on sortí als 17 anys amb el títol de Mestra de Primera Ensenyança. L’any 1940 va arribar a Sabadell, amb 25 anys, després d’obtenir una plaça provisional de mestra a l’escola pública de la Creu Alta. Posteriorment també va exercir com a mestra a l’Escola Carme Tronchoni i al Col·legi Sallarès i Pla.

Es va casar amb l’empresari metal·lúrgic sabadellenc, Francesc Izard i Llonch, del qual tingué set fills: Ròmul, Feliu, Francesc Jaume, Mireia, Clara i Arnau. (2)

Va ser la primera alumna de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa i, en graduar-se, passà a ser-ne professora. Va participar activament en el teixit associatiu de la ciutat, sovint en càrrecs i associacions relacionades amb la seva professió: delegada de protecció de menors, present a la Junta Municipal d’Ensenyament, a l’Associació per la Lluita contra el càncer, a l’Escola d’Infermeres Epione, a la Creu Roja, a Càritas, consellera a l’Obra Social de la Caixa de Sabadell i fou membre i realitzà diverses comunicacions, ponències i conferències a la Fundació Bosch i Cardellach (1): Teresa Vila Arrufat (25 de gener de 1979), A l’entorn d’uns dietaris familiars (25 d’abril de 1985), Mullers en la indústria (21 de novembre de 1985) i Recuperació per la ciutat dels terrenys de l’antiga Casa de la Caritat (30 d’abril de 1986) (3)

Va publicar diversos estudis sobre les professions realitzades per la dona en aquella època: Opciones profesionales femeninas en Sabadell (1960), Izard:1797-1966 (1966?). Madrid. Tall. Graf. Altamira o Historia de la profesión: notas, Servicio Social de grupo (1973?), Sabadell: Escuela de Ayudantes Técnicos Sanitario “EPIONE” (2)

Va llicenciar-se en Història i Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) als 61 anys.

L’any 1983 va ser declarada filla adoptiva de la ciutat. Desde l’1 de desembre del 2006 una plaça del barri de Covadonga porta el seu nom (1)


(1) Maria Teresa Gavarró i Castelltort, Plaça de. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell.

(2) Simó i Bach, Ricard . 63 dones sabadellenques dignes de recordar. ‘Maria Teresa Gavarró i Castelltort’ (pàg. 99-100) Agulló-Costa, Sabadell, 1988.

(3) Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach.

Dolors Miralles i Valls

Sabadell, 15 de juliol de 1889 – 5 de gener de 1981

Dolors Miralles. FONT: nomenclàtor

Pedagoga i lluitadora pels drets laborals de les dones

Va ser la primera alumna del Centre de Dependents i als 21 anys ja n’era professora. Posteriorment, es va especialitzar en estenografia, es va diplomar a la ciutat alemanya de Leipzig i va ser membre titulada de l’Institut Estenogràfic de París.

L’any 1919 va començar a treballar a casa seva fent còpies a màquina i traduccions en català, castellà, francès, anglès i esperanto.

El 1920 va ser nomenada professora de mecanografia de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de Barcelona. A Sabadell va fundar l’Acadèmia Miralles, introduint l’aprenentatge mitjançant el Sistema Montessori i la rítmica-plàstica de Jacques Dalcroze, i convertint-se en la primera escola catalana de la ciutat. El 1926, l’Acadèmia Miralles es va incorporar a l’ensenyança general, realitzant una gran tasca per donar la oportunitat a moltes dones a accedir a la cultura i a integrar-se al món laboral. Així mateix, també va fundar l‘associació femenina Maria de Bell-Lloc, dedicada a l’excursionisme i activitats culturals.

Pla General d’Ensenyament de l’Acadèmia Miralles, curs 1930-31. Font: Arxiu personal Jeroni Benavides
Fotografia extreta de l’article de Josep Ache al Diari de Sabadell del 18 de setembre del 2000

Va ser amiga i secretària personal de l’escriptora sabadellenca Agnès Armengol, i va col·laborar amb Pilar Tous de Cirera en la biografia d’Agnès Armengol publicada l’any 1957. També era amiga de Caterina Albert (Víctor Català). Dolors Miralles va començar a escriure la seva autobiografia, però no la va poder acabar. Mossèn Camil Geis, músic, escriptor i professor de l’Acadèmia Miralles, la va acabar i publicar amb el següent títol: Monogràfic Acadèmia Miralles. Editorial Agulló Costa. Sabadell, 1978

Agnès Armengol (al centre) en col·loqui amb Dolors Miralles (a la dreta) i Salvador Sabater Oliver (a l’esquerra). Sabadell, 1925 (aprox.). Autor: Francesc Casañas Riera (AHS)

El 1998 es va inaugurar una Plaça amb el seu nom al centre de Sabadell, i el 2011 s’hi va col·locar la següent placa, obra de Pilar Fuentes:


Arxiu Històric de Sabadell (AHS):

  • Fons Francesc Casañas Riera.
  • Fons Ricard Simó i Bach.  

Mossèn Camil Geis. Monogràfic Acadèmia Miralles. Sabadell: Agulló Costa, 1978

Nomenclàtor. «Plaça de Dolors Miralles». Ajuntament de Sabadell <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17992&Itemid=122>

Ricard Fornells i Francesc

Barcelona, 1895 – Barcelona, 4 d’abril de 1950 (1)

 
El 1918 era Secretari de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT). De novembre de 1917 fins a finals de 1919 participà a la reestructuració del periòdic de la CNT catalana  “Solidaridad Obrera”. Entre el 28 i el 30 de juny de 1918 representà a la Federació Local de Barcelona juntament amb A. Mira, al decisiu Congrés de Sants. El 1919 va assistir al Congreso de la Comedia de la CNT, en representació del sindicat del vidre. Va seguir col·laborant en la premsa confederal, i el 1924 formà part de la redacció de “Solidaridad Obrera”, dirigida en aquell moment per Hermoso Paja. 
 
Col·laborà en la publicació “Cultura Libertaria” des de la seva publicació el 6 de novembre de 1931, destacant el seu article “El valor del sindicalismo”, publicat el 24 de juny de 1932, on defensà les tesis trentistes moderades, el 1932 també col·laborà a la publicació manresana “El Trabajo”. Al 30 d’agost del 1931 va aparèixer com un dels cenetistes que van firmar el  Manifest dels Trenta publicat al diari “L’ Opinió”, del sector moderat de la CNT contrari a les tesis insurreccionals de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  El 12 de juny de 1932 va participar a l’assemblea de fundació de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona, entitat que també presidiria i on realitzaria formacions pels treballadors. El novembre de 1932 en una assemblea extraordinària al Sindicat de l’Alimentació de Barcelona, va ser expulsat de la CNT i es va passar als Sindicats d’ Oposició trentistes i a la Federació Sindicalista Llibertària, posteriorment, al 1934, va ajudar a Ángel Pestaña a crear el Partit Sindicalista. El motiu de l’expulsió del Sindicat d’Alimentació de Barcelona, van ser les acusacions verbals contra Durruti i Ascaso, a qui havia acusat “d’atracadors” pel seu tour a Sud-amèrica durant la dictadura de Primo de Rivera. Segons l’acta de l’Assemblea Extraordinària del Sindicat d’Alimentació de Barcelona, la denuncia havia sigut presentada a la Comissió de Farines per diversos companys que pretenien protestar per la “campanya derrotista que feia Fornells a la fàbrica contra diversos militants de la organització. A la reunió hi van estar presents Fornells, Ascaso i Durruti. Aquest últim va defensar l’expulsió de Fornells:
 
“Durruti pide la palabra y dirigiéndose a Fornells le exige que aclare lo dicho y que no está dispuesto ni un momento más a que ciertos elementos y a traición le calumnien; en estos momentos estamos ante los trabajadores y sino eres un cobarde te digo que digas toda la verdad que sepas de Durruti, y si no aclaras lo dicho por los compañeros harineros, que cree son ciertas, pues está en su ánimo el creer que Fornells es capaz de eso,  me acogeré a lo acordado en el último Congreso Nacional de la organización, el cual dice que quien acuse y no pruebe las acusaciones será expulsado de la misma”. (2)
 
Es va traslladar a Sabadell el 1932, on va ser el cap del Partit Sindicalista i dirigí la “Escuela del Instituto Pedagógico Cultura y Solidaridad” succeint a l’expulsat pedagog Edgardo Ricetti, membre del sector faista que a Sabadell era minoritari i que continuaria la seva tasca docent al Col·legi “Cultura y Solidaridad”. Fornells, també s’encarregà de l’Ateneu de Divulgació Social de Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, pensat per la formació i capacitació dels obrers del sindicat.
 
 
El 1936 ingressà a la Unió General del Treball (UGT), ja que la  FLS de Sabadell, d’on en formava part, havia estat expulsada de la CNT pels seus postulats antifaistes, i s’havia adherit a la UGT. El 17 d’octubre de 1936 amb la constitució del nou Ajuntament, va ser escollit president de l’assemblea municipal (3). El setembre del 1937 va ser elegit com a president de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. A l’exili des de la Guerra Civil, va tornar a Barcelona el 1941, intentant arribar a acords amb el sindicat vertical franquista per tal de que hi entressin antics militants trentistes de la CNT, acostament que no va acabar fructificant. Va intentar donar classes  particulars però no se’n va sortir, i es traslladà a la província de Girona on va ser detingut i reclòs 6 mesos i posteriorment a la Model de Barcelona. Va ser pres al 1942 i l’alcalde de Sabadell Josep Maria Marcet va testificar a favor seu perquè fos alliberat, tal com afirma a les seves memòries:
 
“Ya desempeñando mi cargo en la alcaldia estuve en relación con varios destacados elementos locales, antiguos afiliados a este grupo. Uno de ellos, quizás el de mayor personalidad, fue Ricardo Fornells, en cuyo favor presté declaración personalmente en un Consejo de Guerra que se le siguió en Barcelona y tuve al satisfacción de verlo exculpado y puesto en libertad” (4)
Els seus últims anys de vida va ser marginat per l’esquerra i els sindicalistes a causa del seu apropament al sindicat vertical franquista, les Centrales Nacional-Sindicalistas (CNS).
Fitxa de l’estada de Ricard Fornells a la presó. Masjuan, Eduard. “Medis obrers i innovació cultural a Sabadell”. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2006

Més informació sobre Ricard Fornells i Francesc a l’article de Sergio Giménez a: https://serhistorico.net/2019/07/16/ricardo-fornells-un-veterano-sindicalista-al-servicio-del-franquismo/


(1) Masjuan, Eduard. “Medis obrers i innovació cultural a Sabadell”. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2006

(2) “Como fue expulsado Fornells del Sindicato de la Alimentación de Barcelona”. Boletín de la Confederación Nacional del Trabajo de España, Año I, núms. 12-13-14, diciembre de 1932-enero de 1933, pàg. 37

(3) Benaul, Josep Maria; Calvet, Jordi; Casals, Lluís; Domingo, Artur; Pozo, José Antonio. La República i la Guerra Civil a Sabadell (1931-1936). (pàg. 102). Ajuntament de Sabadell, 1986

(4) Marcet i Coll, Josep Maria “Mi ciudad y yo. Veinte años en una Alcaldía,1940-1960″, (Pàg.122). 1963

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari del moviment obrer als Països Catalans. pàg. 595. Edicions Universitat de Barcelona i Abadia de Montserrat, 2000 

Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i de la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins el 1939). “Biografies” <http://www.veuobrera.org/index01.ht>

Pau Vila i Dinarès

Sabadell, 29 de juny de 1881 – Barcelona, 15 d’agost de 1980

Pau Vila (autor desconegut). Extreta de coneix.sabadell.cat

Pedagog i geògraf de renom internacional

Va néixer a Sabadell però només hi va viure dos anys. El seu pare era teixidor, la seva família va viure a Alcoi Estudià a Ginebra i a França i les seves estades a Colòmbia i Veneçuela van convertit a Pau Vila en un pedagog i geògraf reconegut internacionalment. El 1902 es va instal·lar a Barcelona, on el pare va entrar de majordom a una empresa tèxtil. A Pau Vila no li agradava estudiar i primer havia fet de canoner i posteriorment de teixidor. La Barcelona de l’època el va atraure i es va moure en ambients anarquistes, que va abandonar dedicant-se a la pedagogia de manera autodidacta. Va tenir contacte amb l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i va donar classes a l’Ateneu Obrer de Badalona.

L’any 1903 es va casar amb l’Emília Comaposada. L’any 1905 va fundar l’Escola Horaciana, una escola mixta per fills de classe treballadora que amb l’emblema “ensenyar delectant” posava èmfasi en l’educació moderna i lliure dels nens que no pas a cap mena d’ ideologia o dogma.

El 1912 va marxar a Ginebra, amb una beca que l’hi havia aconseguit la “Institución Libre de Enseñanza”, a estudiar a “l’École des Sciences de l’Éducation”, on va descobrir l’escola geogràfica francesa.

El 1915 va publicar l’obra La geografía física y astronòmica. El mateix any va instal·lar-se a Colòmbia per exercir de director de l’escola Gimnasio Moderno de Bogotà, renovant-la i modernitzant-la. El 1918 va tornar de Colòmbia per exercir de secretari de l’Escola del Treball i com adjunt al director Campalans, fent de professor als estudis normals de la Mancomunitat. El 1923 ja totalment interessat per la geografia va anar a Grenoble, a l’Institut de Géographie Alpine, dirigit per R. Blanchard, on va assolir nous coneixements sobre la matèria. El 1926 va publicar “La Cerdanya”, així iniciava els seus estudis i publicacions sobre la geografia catalana.

Una de les tasques més importants de Pau Vila va ser la redacció de la Divisió Territorial de Catalunya que va acabar el 1933, però que no va ser aprovada i tramitada fins el 1936. Entre 1931 i 1935, va ser president del Centre Excursionista de Catalunya, a més, aquest darrer any va ser elegit president de la Societat Catalana de Geografia. Durant la Guerra Civil va col·laborar com a geògraf amb la Conselleria d’Economia de la Generalitat.

Amb la victòria franquista el 1939 es va haver d’exiliar, primer a Colòmbia i posteriorment a Veneçuela, tan als dos països va fer una gran labor en la seva divisió geogràfica. L’any 1945 va publicar “Nueva Geografía de Colombia” i el 1960 el primer volum de “Geografía de Venezuela”. En aquests dos països sud americans, Pau Vila, gaudeix d’un gran prestigi.

Els 80 anys es va jubilar i va tornar a Catalunya al 1965, tot i viatjar sovint a Veneçuela on va publicar “Visiones Geohistóricas de Venezuela”. A Catalunya inicià una nova etapa centrada en la geografia urbana de Barcelona. El primer any de la seva tornada escrigué un article polèmic, “Origen i evolució de la Rambla barcelonina”, i el 1974 publica “Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps”. Des de 1969 va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dins la nova secció de Filosofia i Ciències Socials. El 1976 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 1979 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva darrera obra tractava de la vida de Mariano Martí, un peculiar personatge, nascut a Bràfim, que va ser Bisbe de Caracas.

Va estar a Sabadell en diverses ocasions, l’any 1972 va visitar l’Institut de Batxillerat que acabava de rebre el seu nom. Es va haver d’enganyar al Ministerio per evitar la prohibició de posar noms de persones vives. També va estar a Sabadell els anys 1976 i el 1978, aquest darrer per rebre la medalla d’or de la ciutat, el 1980 va rebre la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 15 d’agost de 1980, a l’edat de 99 anys. L’any següent l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona instituí el premi Pau Vila de Geografia.

A Sabadell duen el seu nom l’Institut de Batxillerat del carrer de Viladomat (1970) i la Ronda que limita el sud de la ciutat (1977).

Entrevista biogràfica realitzada a Pau Vila i Dinarès el 14 de setembre de 1978:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-pau-vila-dinares/3518050/


‘Pau Vila i Dinarès’, Escriptors.cat <https://www.escriptors.cat/autors/vilap/pagina.php?id_sec=3334>

‘Pau Vila i Dinares. Pedagog i geògraf’ Biografies. Jaume Barberà https://jaumebarbera.wordpress.com/category/biografies/>

Jaume Viladoms i Valls

Sabadell, 19 de juliol de 1913 – 16 d’octubre de 1976

Jaume Viladoms. FONT: Jaume Viladoms, mestre d’obrers,
Joan Marcet. Fundació Rafael Campanals. Arxiu Històric  

Pedagog, esperantista i militant socialista

Estudià primària a Cal Taché i posteriorment a l’Escola Industrial, on després donaria classes de matemàtiques i esperanto. Als catorze anys entrà d’aprenent de fresador a l’empresa Menna Claramunt i als dinou treballa d’operari fresador a cal Baciana. Ben aviat compatibilitza la seva formació com operari amb la seva vocació pedagògica, i començà a donar classes de matemàtiques i Esperanto a joves aprenents, a l’Escola Industrial i  els vespres i caps de setmana a casa seva. Compaginà el treball pedagògic amb la seva activitat política, primer al Círcol Republicà Federal (CRF), on es dedicà a ordenar la seva biblioteca i on va conèixer els seus futurs companys del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM); i durant la dictadura de Primo de Rivera, s’afilià a la Federació Comunista catalano-balear. Amb la proclamació de la segona república, s’afilià al BOC i al POUM.

Durant la guerra  fou secretari general de la Unió Sindical i membre de la Unió Socialista de Catalunya (USC)i va crear i dirigir l’Institut Marx-Lenin, durant la guerra va treballar de fresador per les indústries de guerra. Amb la victòria feixista s’hagué d’exiliar i passà per diversos camps de concentració francesos fins que finalment va ser transferit al camp de concentració de Burgos. Al tornà a Sabadell fou depurat per l’Ajuntament franquista que l’acabà empresonant. Reprengué la vida laboral dirigint l’Escola d’Aprenents Aismalibar de Montcada i Reixach i s’incorporà a la lluita clandestina amb el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). El 1948 se celebrà a casa seva el Segon Congrés del MSC, presidit per Josep Pallach. Al 1953 fou detingut amb altres companys del partit i passà setze mesos a la Presó Model de Barcelona. Al sortir d’aquesta, havia perdut la feina i es dedicà a donar classes de mestratge industrial a casa seva, on fundaria l’Acadèmia Delta al 1955. El 1968 va donar-se de baixa de la Universal Esperanto Asocio com a mostra de protesta per la presidència de Franco en el Congrés Internacional Esperantista que es celebrà a Espanya.

Mor a l’octubre de 1976, quan havia de participar en el primer míting socialista a Sabadell que formava part del procés de constitució del PSC, el míting per la llibertat celebrat el 23 d’octubre a Sabadell serà presidit per una gran foto seva com a homenatge. Des del 31 de maig de 1980 una plaça del barri de la Creu Alta porta el seu nom i una placa en homenatge seu. La plaça es troba situada on anteriorment hi havia el camp del Centre d’Esports Sabadell (Vella Creu Alta). També hi ha un centre educatiu amb el seu nom al barri de Gràcia.

Placa en homenatge a Jaume Viladoms a la Plaça que porta el seu nom, 19 de gener de 2020. Autoria pròpia

Marcet, Joan. Jaume Viladoms, mestre d’obrers. Fundació Rafael Campanals. Arxiu Històric. 5 pàg.

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Montcada i Reixach: Edicions Univeristat de Barcelona / Publicacions Abadia de Montserrat, 2000. p.1447. ISBN: 848415243X/848338227X

Masjuan, Eduard (coord). Jaume Viladoms i Valls 1913-1976. Record homenatge al mestre  i lluitador social. Sabadell: Fundació Jaume Viladoms, 2010. p.119 [Entrevistes a exalumnes de Jaume Viladoms]. ISBN: 9788461487370

‘Jaume Viladoms’. Youtube. KISTV-Movadanoj : 5 de maig del 2008 [Video sobre Jaume Viladoms i l’esperanto].

Josep-Miquel Sanmiquel i Planell

Sabadell, 9 de febrer de 1920 – 10 d’agost de 2010

Josep Sanmiquel. Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

Militant del Frente de Juventudes des del 1939 i de Falange des del 1941, va ser Conseller Local del Movimiento i Tinent d’Alcalde i Delegat dels Serveis d’Ensenyament entre 1946 i 1951 i entre 1974 i 1978.

Fill d’una nissaga d’importants empresaris tèxtils de Sabadell, el seu pare era Joan Sanmiquel Casablancas i la seva mare Enriqueta Planell i Fonolleda. L’avi de Miquel Sanmiquel va iniciar la nissaga d’industrials tèxtils el 1876. Primer fabricant mantes i bufandes, i després teixits de llana i cotó, més endavant va ser membre del Gremi de Fabricants i seria President de la Cambra de Comerç entre el 1909 i el 1910. El 1916 es va associar amb Jaume Carulla Serret i el 1917 l’empresa va passar a anomenar-se Sanmiquel i Carulla, S.L. El 1928 en morir, l’empresa l’heredar el pare de Miquel Sanmiquel, Joan M. Sanmiquel Griera, que el 1955 va convertir l’empresa en Sanmiquel S.L. El 1954 Josep-Miquel Sanmiquel es va incorporar a l’empresa, fins a l’any 1979 que l’empresa va haver de tancar.

Josep-Miquel Sanmiquel va ser membre del Consell Administratiu de la Caixa d’Estalvis de Sabadell; i l’any 1961 va ser nomenat Prohom del Gremi de Fabricants

Josep-Miquel Sanmiquel continuà la influència de la família a la ciutat. Igual que el seu pare, estudià primària als Escolapis de Sabadell. Estudià Comerç a l’Acadèmia Miralles de la mateixa ciutat, i dos cursos equivalents a la Llicenciatura d’Economia a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona de 1936 a 1940. Formà part del grup promotor del Club Racó de Sabadell vinculat a l’Opus Dei juntament amb Joan Argemí i Fontanet i Joan Gambús. Participà a les activitats de la Parròquia Concepció i d’Acció Catòlica.

En l’àmbit empresarial i professional, va ser  un dels creadors de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt o l’Institut Sallarès i Pla per a formar joves empresaris tèxtils, que es va fundar el 1947, l’any 1943, fou nomenat secretari del Patronat de l’Escola de Professionals del Comerç de Sabadell, i encarregat de la Càtedra de Legislació Mercantil Espanyola fins el 1951. De l’any 1948 fins el 1962 va ser Director de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Va ser membre de la Junta Promotora de l’Institut Sallarès i Pla d’Estudis Tècnics i Socials del Gremi de Fabricants de Sabadell.

Participà en nombroses entitats d’àmbit cultural i esportiu de la ciutat, com la Fundació Bosch i Cardellach, exercí com a President de l’Acadèmia de Belles Arts de 1967 a 1972, President de la Junta Gestora del Centre d’Esports Sabadell i Conseller d’Honor del Club Natació Sabadell. Així mateix, participà activament en organitzacions catòliques com el Club Racó de Sabadell, Acció Catòlica, i fundà l’Associació Caps de Família per defensar els valors familiars tradicionals i un concepte catòlic de la vida i de l’home, posteriorment aquesta associació esdevindria el “Círculo de Estudios de Sabadell” (CES), des del 1987 la seva seu es troba al carrer de Joan Plans numero 25 de Sabadell; en Josep-Miquel Sanmiquel va ser-ne President a partir del 1988. De 1980 fins a 1995 va ser professor de tecnologia i ètica del Centre d’Estudis Ramar-2. Del 1967 fins el 1972, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.  Des de 1952 fins el 1958 va ser membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach (Institució de caràcter cultural, creada sota la tutela de l’alcalde Josep Maria Marcet l’11 de novembre de 1942, que passaria a ser Fundació el 1945) i posteriorment en continuà vinculat activament.

Fotografia a Rafael Maria Aparicio, fundador de Ramar-2 i el professor Josep-Miquel Sanmiquel. Reportatge al Ramar-2, “Diari de Sabadell” 9 de març de 1991

La seva influència a la ciutat, no es va aturar durant els  últims anys de la seva vida, i tot i el seu passat franquista, rebé diversos guardons com el premi Cambra al Mèrit Empresarial el 2003, el premi Tenacitat 2003 de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, i la Medalla de la Ciutat al Mèrit Educatiu de l’Ajuntament de Sabadell. D’altra banda, participà en diversos mitjans de comunicació locals com la ràdio, la televisió i el “Diari de Sabadell”. Al morir, l’Ajuntament  va declarar un dia de dol ciutadà. Sanmiquel, al morí cedí la seva col·lecció d’obres als museus municipals de Sabadell.


Arxiu Històric de Sabadell (AHS), fons Ricard Simó i Bach.

Alavedra Bosch, Josep. Josep-Miquel Sanmiquel, un home de Sabadell (1920-2010). Comissió Homenatge a Sanmiquel, 2011. p.86.

Luque, Miquel. A. Sabadell ret homenatge a un exregidor franquista. El Punt Avui (20 d’octubre del 2011).<http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/465592-sabadell-ret-homenatge-a-un-exregidor-franquista.html> [Consulta 8 d’octubre del 2016]

Rossend Vidal i Bosch

Militant anarcosindicalista i anarquista, a part de ser un propagandista del sindicalisme també tenia inquietuds artístiques i pedagògiques, sastre de professió. El 1883 residia a Barcelona, el 15 de juny va de defensar la vaga de Sabadell en el Congrés Comarcal de Reus. A principis de segle participà en la creació de l’Agrupació Dramàtica Ibsen des del Centre Fraternal de Cultura de Sabadell, on també era actor. Exercí com a mestre a l’Escola Integral.

El 1904 participà en la creació  de la Federació Catalanobalear de l’Art Fabril i dirigí el seu periòdic, “El Trabajo” de 1908 a 1909. Representant la Federació Obrera de Sabadell (FOS) va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència –Solidaritat Obrera (Barcelona 6-8 de setembre de 1908), on va fer la proposició per tal que les votacions es fessin per delegats i no per societats, que era com disposava la convocatòria del congrés. El mateix 1908, s’enfrontà als carrers amb els lerrouxistes i proposà declarar el periòdic lerrouxista “El Progreso”, com enemic de la classe treballadora i així s’aprovà en assemblea el març del 1909. President de la FOS i destacat organitzador de la Vaga de 1909 a Sabadell, la “Setmana Tràgica”, motiu pel qual va haver d’exiliar-se a França, allà, va escriure a “L’Humanité”, sota el pseudònim de Magín Vidal Ribas, també va escriure a “Acción” de París, sobre la setmana tràgica, i col·laborà en “El Obrero Moderno” d’ Igualada. Assentat a Reims i a París, des de l’exili va preparar la reaparició de “El Trabajo”. Tornà a Sabadell el 1914 i intervingué en la fracassada Vaga de 1916. Els seus últims anys de vida, els visqué treballant de sastre a Barcelona.

Article de Rossend Vidal Bosch (firmat amb el pseudònim de Magín Ribas) al diari socialista “l’Humanité” del 17 d’agost de 1909, on explica els fets ocorreguts a Sabadell durant la setmana tràgica. Extret de la Biblioteca Nacional de França ‘Gallica’:

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k252115p/f1.item.r=%22Vidal%20Ribas%22.zoom


Índex: Veu Obrera (T-U-V-X-Y-Z): http://www.veuobrera.org/index01.htm

Enciclopedia histórica del anarquismo español. Tomo II. Miguel Iñiguez, Asociación Isaac Puente, 2008

Ramon Calopa i Cejuela

 Girona, 3 de novembre de 1910 (1) – Barcelona, 27 de desembre de 1983 (2)

Professor, militant de la CNT. Secretari de la Delegació Comarcal del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), regidor i Conseller d’Obres Públiques a l’Ajuntament de Sabadell

Va néixer a Girona el 3 de novembre de 1910, fill de Francesc Calopa i Armengol i de Paulina Cejuela i Hermosa de Mendoza, era el petit de dos germans, Francisco de Paula (mitjà) i Eulàlia (gran) (1)

Professor i militant anarquista a Sants i a Sabadell. El 1933 fou professor de l’Escola del Sindicat de Transports (tramvies) de Barcelona. El 1936 exercí de secretari de la Delegació Comarcal del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). A partir del 17 d’octubre de 1936 fou regidor a l’Ajuntament de Sabadell, representant a la CNT. El 3 de març de 1937 es remodelaren les conselleries de la ciutat, en aquesta remodelació la CNT perdé les conselleries d’Economia, Treball i Sanitat, si bé obtingué la de Proveïments, Indústries de Guerra i la d’Obres Públiques que exercí el mateix Ramón Calopa. El 22 de maig, els fets de maig de 1937, foren aprofitats per ERC, PSUC, la FLS, la URb i l’ACR per expulsar a Bru Lladó (membre de la CNT-FAI i enemic acèrrim de Josep Moix i el PSUC) i tots els representants de la CNT del consistori.

Segons consta a l’informe de l’entrevista que li va fer l’historiador Ronald Fraser, el 12 de febrer de 1972, va participar en l’assalt a les Drassanes i va ser col·laborador en les milícies culturals al front (3).

L’any 1942 va ser condemnat a 12 anys i un dia de reclusió temporal en els consell de guerra franquista, coneguts com a sumaríssims. (4)

A la postguerra, Ramón Calopa presidí la “Coperativa Fondo Laboral de Cultura” i després fou membre del grup “Solidaridad”. El 1974 substituí a Joan Ferrer com a secretari de la CNT catalana, càrrec que exercí fins el 1976 i on aconseguí unir els dos comitès regionals existents. L’any 1976 assistí a l’assemblea de Sants de reconstrucció de la CNT. Entre 1982 i 1983 fou redactor habitual de Solidaridad Obrera i el 1983 participà al Congrés Confederal. Morí el 27 de desembre de 1983, als 75 anys.


(1) ‘Padrón General de Vecinos del Ayuntamiento de Gerona, 1910‘. Familysearch,org

(2) ‘Index Alfabètic de Defuncions de l’Ajuntament de Barcelona. 1-1-1983 fins 31-12-1985‘. Familysearch,org

(3) Catàleg de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Informe entrevista Ramon Calopa.

(4) Consell de guerra. Sumaríssim. Núm. de causa 004423. Núm. de referència 16198. Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)

Iñiguez, Miguel. Enciclopedia histórica del anarquismo español. Asociación Isaac Puente, Vitoria, 2008. Tomo I, Pàg 297.

Edgardo Ricetti i Scandella

12 d’abril de 1901, La Plata (Argentina) – 20 de novembre de 1984

Edgardo Ricetti Scandella. FONT: “Edgardo Ricetti. Maestro y luchador”, Edna Copparoni. Buenos Aires, 1992 – contraportada-

Pedagog i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Fill de família treballadora, va estudiar primària i secundària a l’escola annexa de la Facultad de Humanidades de la Universidad de la Plata; va participar activament en el moviment estudiantil, redactor del periòdic “Renovación” i actor a la companyia teatral. Començà a estudiar enginyeria i es traslladà a la Pampa, on  puntualment exercí de tipògraf, s’integrà en un grup d’art dramàtic que recorria les comarques, i des de 1923 fins 1925 exercí de professor en una escola obrera de Tigre. A finals de 1925 viatjà a París amb els seus amics Maffei i Feldman, treballà de jornaler en la reconstrucció d’edificis, contactà amb exiliats de la dictadura de Primo de Rivera i va participar en l’intent d’Estat Català de proclamar la República Catalana entrant armats per Prats de Motlló.

El febrer de 1927 s’instal·là a Sabadell, amb l’ajuda de Bru Lladó i la Federació Sindical Llibertària, al front de l’Escola de l’Institut Pedagògic Cultural i Solidari de Sabadell coneguda amb el nom d’Escola Cultura i Solidaritat que havia començat la seva activitat clandestinament l’any 1926. A Sabadell realitzà una important tasca com a mestre, aplicant els principis pedagògics de Montessori, Freinet i Francesc Ferrer i Guàrdia de cara a l’emancipació social, amb l’objectiu de no formar dirigents ni dirigits, fins el final de la guerra de 1939. Els moderns mètodes educatius de l’escola portada per Ricetti, va fer que molts pares no anarquistes, ni cenetistes hi portessin els seus fills, el centre no impartia religió ni cap tendència política. El formava, un parvulari per a nens de 3 a 4 anys, atès per una mestra, un grup atès per una altra mestra i un grau superior i nocturn per a nens de 13 a 14 anys, que estava a càrrec de Ricetti. Es fomentaven els hàbits saludables, com el foment de l’esport i el contacte amb la natura, excursions al riu Ripoll, a la Font de la Riera de Sant Feliu i pels alumnes més grans s’havien organitzat excursions a les quatre del matí per anar caminant fins a la platja del Masnou i tornar en tren. A vegades també anaven a la muntanya, a Montserrat o Sant Llorenç. L’educació es centrava més en l’observació que no pas en uns continguts establerts, en els interessos espontanis dels alumnes. Va arribar a comptar amb cent-cinquanta alumnes en torns de matí, tarda i nit (1).

Va militar al Sindicat d’Oficis Varis de la CNT (del qual en va ser secretari) i es va decantar a favor dels postulats de la FAI (secretari local al 1932), fet que va suposar la seva expulsió de l’escola, dominada pels trentistes, i la creació per la seva part d’una altre (mantenint el mateix nom, Cultura i Solidaritat). 

Ricetti (a la dreta) amb alumnes de l’escola Cultura i Solidaritat. Curs 1933-1934. Any 1934. Autor desconegut (AHS)

Després de la insurrecció militar del 18 juliol del 1936, el 23 de juliol es va constituir el Comitè Local de Defensa, Ricetti i formà part en representació de la FAI. Durant la guerra va treballar vigorosament a favor de la  Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), on va arribar a ser-ne secretari, aquesta organització es dedicava a defensar els drets humans en temps de pau i a recolzar i coordinar la resistència antifeixista entre els diferents països i l’enviament d’aliments. També era conegut com un bon orador,  el 16 d’agost de 1936 parlà en representació de la Federació Local de Grups Anarquistes, amb altres oradors (J. R. Magriñà, Josep Cinca, Trinitario Colón, Manuel Gorina, Constantino Vachier i Faust Roca), en un míting al Cinema Imperial de Sabadell. El 27 d’octubre de 1936 va fer un altre míting al Cinema Recreu de la mateixa ciutat, amb Francesc Pellicer, Jaume R. Magriñà i Maria Soler, organitzat per la Secció Femenina de la Mutualitat Cultural, també realitzà altres mítings a la ciutat veïna de Terrassa. D’altre banda, va aconseguir refugiar molts nens de les zones ocupades pels nacionals a la Granja Escolar de Ca n’Arguelaguet i amb l’avanç feixista aconseguí traslladar-los fins la frontera francesa.

Un cop acabada la guerra, creuà la frontera a finals de gener del 1939, patí breument l’estada al Camp de Concentració d’Argelés, i el febrer, des de Bordeus, realitzà el viatge cap Argentina, on hi arribà a finals de març. Inicià un nou període vital: Estudià a la Facultat d’Humanitats, treballà a la “Asociación por los Derechos del Niño”, a l’Editorial Bell com a corrector i traductor, s’incorporà a la “Cooperativa de Transportistas Bernardino Rivadavia” com a Gerent durant disset anys (fins el 1963) i, més endavant, treballà com a corrector als diaris de la Plata, “El Día” i “Gaceta de la tarde”, sempre pensà en retornar a l’estat espanyol quan morís Franco. Un cop jubilat, viatjà per Amèrica i el 1978, preparà el viatge a Madrid, però la notícia de la detenció del seu fill Ariel (l’1 de febrer de 1978) per part de la dictadura Argentina l’obligà a retornar i a iniciar un llarg calvari per trobar-lo, el seu cos mai va aparèixer. El 1980 viatjà per primera vegada a l’estat espanyol, es desil·lusionà bastant amb les noves realitats i per la seva falta de contactes; el 1983 retornà amb les “Madres de Plaza de Mayo” (2), i ja en millors condicions al gener assisteix al VI Congrés de la CNT, a Sabadell es retrobà amb antics alumnes i el 15 de gener de 1983 i com a homenatge va repetir la seva última classe abans de partir cap a l’exili davant de 96 persones (3).

“Entrevista” (pàg 12-13), viernes 14 de enero de 1983. Diari de Sabadell. (Entrevista a Edgardo Ricetti durant el seu retorn a la ciutat).

‘Entrevista’, 14 de gener 1983. Diari de Sabadell. (Entrevista a Edgardo Ricetti durant el seu retorn a la ciutat). Pàgs. 12-13

El 1987, per petició de la CNT i dels veïns que el van tenir com a Mestre, la ciutat li dedicà un Passeig (situat a la seu de la CNT actual i on també es trobava l’escola portada per Edgardo Ricetti, anomenada Cultura i Solidaritat). La seva companya Edna Copparoni, col·laborà a la revista “Ideas” d’Hospitalet i va escriure el llibre: “Edgardo Ricetti maestro y luchador social”, Buenos Aires, 1992, del qual són les següents fotos:

Ricetti esmorzant amb exalumnes i veïns a Can Pinetó, 1983
Article sobre la inauguració de la plaça (passatge) Edgardo Ricetti el 17 de maig. Diari de Sabadell, 15 de maig

 

Acte d’inauguració del Passatge Edgardo Ricetti, 1987. A l’esquerra l’exalumne Jaume Casablancas, al centre Edna Copparoni i a la dreta l’Alcade Antoni Farrés

Arxiu històric de la CNT Sabadell

Copparoni, Edna. Edgardo Ricetti maestro y luchador social, Buenos aires, 1992

Iñiguez, Miguel. Enciclopedia histórica del anarquismo español, Tomo II, Asociación Isaac Puente. Vitoria, 2008. ISBN: 978-84-612-4049-4

(1) Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. UAB Servei de Publicacions, 2006. Pàgs. 116-117

(2) ‘Entrevista’, 14 de gener 1983. Diari de Sabadell. (Entrevista a Edgardo Ricetti durant el seu retorn a la ciutat). Pàgs. 12-13

(3) ‘La última clase de Ricetti’, 18 de gener de 1983. Diari de Sabadell

Exit mobile version
%%footer%%