FOS – Història de Sabadell S.XIX-XX

Barbastro (Osca), 1864 – Sabadell, 1914

Josep Claramunt. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS) Fons Ricard Simó i Bach

Va néixer a Barbastro com dos dels seus germans, Àngel i Purificació, ja que la família si va traslladar des de Sabadell, on van néixer les dues germanes grans, Maria, i la famosa anarquista i feminista Teresa Claramunt. Posteriorment, la família emigrà a Alcoi, on Josep va fer de sabater, es va casar; i va impulsar l’anarquisme a la ciutat, col·laborant en el setmanari anarquista “Humanidad”, fundat per Miquel Martínez Bosch l’any 1906. Va participar activament en diversos conflictes socials, especialment les protestes contra la visita de l’arquebisbe de València i la vaga del tèxtil de l’estiu de 1907 on va participar en el míting obrer. També va protagonitzar encesos debats amb els socialistes i amb els radicals de Botella Asensi¹.

Cap el 1907 es va instal·lar a Sabadell, on va esdevenir un reconegut militant de la Federació Obrera de Sabadell (FOS)². Era aficionat al teatre, i especialment al drama social, sovint anava com a espectador o participava com a actor a la sala “Gelats“, on entre altres drames i protagonitzà diverses vegades el de “Juan José” de Dicenta. També hi actuà la seva filla, Emilia que va participar a la vaga de subsistències de 1918 juntament amb Balbina Pi, i casada amb Idelfons Pelegrí que també era actor i anarquista³.

A Barcelona, Josep Claramunt era molt ben considerat com a ideòleg i agitador anarquista. Durant les jornades de la “Setmana Tràgica” de 1909 a Sabadell, era el cap de la Junta Revolucionària i va ajudar a la causa de la República Federal Social. A resultes d’aquests fets, va ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la cadena perpètua i posteriorment pel desterrament a França. El 1910 va tornar a Alcoi al ser amnistiat, on novament va ser detingut i empresonat a Alacant.⁴

1. Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. pàg. 390. Edicions UB i Publicacions Abadia de Montserrat, 2000

2. Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach

3. Castells, Andreu. Informe de l’Oposició ‘O tot o res. 1904-1918’ (III Volum). Editorial Riu Tort Sabadell,1978

4. Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. pàg. 390. Edicions UB i Publicacions Abadia de Montserrat, 2000

Militant anarcosindicalista i anarquista, a part de ser un propagandista del sindicalisme també tenia inquietuds artístiques i pedagògiques, sastre de professió. El 1883 residia a Barcelona, el 15 de juny va de defensar la vaga de Sabadell en el Congrés Comarcal de Reus. A principis de segle participà en la creació de l’Agrupació Dramàtica Ibsen des del Centre Fraternal de Cultura de Sabadell, on també era actor. Exercí com a mestre a l’Escola Integral.

El 1904 participà en la creació de la Federació Catalanobalear de l’Art Fabril i dirigí el seu periòdic, “El Trabajo” de 1908 a 1909. Representant la Federació Obrera de Sabadell (FOS) va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència –Solidaritat Obrera (Barcelona 6-8 de setembre de 1908), on va fer la proposició per tal que les votacions es fessin per delegats i no per societats, que era com disposava la convocatòria del congrés. El mateix 1908, s’enfrontà als carrers amb els lerrouxistes i proposà declarar el periòdic lerrouxista “El Progreso”, com enemic de la classe treballadora i així s’aprovà en assemblea el març del 1909. President de la FOS i destacat organitzador de la Vaga de 1909 a Sabadell, la “Setmana Tràgica”, motiu pel qual va haver d’exiliar-se a França, allà, va escriure a “L’Humanité”, sota el pseudònim de Magín Vidal Ribas, també va escriure a “Acción” de París, sobre la setmana tràgica, i col·laborà en “El Obrero Moderno” d’ Igualada. Assentat a Reims i a París, des de l’exili va preparar la reaparició de “El Trabajo”. Tornà a Sabadell el 1914 i intervingué en la fracassada Vaga de 1916. Els seus últims anys de vida, els visqué treballant de sastre a Barcelona.

Article de Rossend Vidal Bosch (firmat amb el pseudònim de Magín Ribas) al diari socialista “l’Humanité” del 17 d’agost de 1909, on explica els fets ocorreguts a Sabadell durant la setmana tràgica. Extret de la Biblioteca Nacional de França ‘Gallica’:

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k252115p/f1.item.r=%22Vidal%20Ribas%22.zoom