Nedadora – Història de Sabadell S.XIX-XX

Eulàlia Castañé López

Sabadell, 1941 — 15 de març de 2024

Eulàlia Castañé a la portada del *Boletín Informativo* del Club Natació Sabadell. núm. 101. Agost de 1965

Nedadora del Club Natació Sabadell. Subcampiona d’Espanya en 200 metres braça

També guanyà la prova dels 100 i 200 metres braça en el Torneig Internacional juvenil de Dortmund (1963). Els anys 1966, 1967 i 1968 van ser els més prolífics. En salvament i socorrisme, va ser campiona de Catalunya d’arrossegament de maniquí el 1966, i un any més tard campiona d’Espanya absoluta.

Guanyà el bronze en el mundial de 1967 en els 200 metres amb obstacles, al mateix any, rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació. El 1968 guanyà el bronze en el mundial per equips.

Germana de la també nedadora Isabel Castañé, ambdues foren de les primeres alumnes de l’Escola Santa Clara del Club Natació Sabadell, que obrí al curs 1962-1963, juntament amb altres nedadores reconegudes com Maria Ballesté, Paquita Murillo, Maria Dolors Molas i Núria Soldevilla.

Va obrir el seu propi gimnàs al carrer Corominas núm. 54, anomenat Club Esportiu Eulàlia Castañé.

‘Eulàlia Castañé López’. Barcelona, Enciclopèdia.cat

‘Creació de l’escola Santa Clara del Club Natació Sabadell’. Jaume Barberà. Diari de Sabadell, 20 de febrer de 2023

‘Mor Eulàlia Castañé. doble medallista Mundial i una de les pioneres de la natació a Sabadell’. Marc Segarra Rodríguez. Diari de Sabadell, 16 de març de 2024

‘Mor l’exnedadora del Club Nactació Sabadell’. Mireia Sans. Ràdio Sabadell, 16 de març de 2024

Maria Ballesté Huguet

Sabadell, 12 de desembre de 1947¹

Nedadora professional, campiona d’Espanya i Olímpica

Els primers estudis els va fer a les Carmelites i els superiors a l’Escola Santa Clara del Club Natació Sabadell. Casada amb Miquel Torres i Bernardes, també nedador professional². Des dels 14 als 20 anys fou campiona d’Espanya de 100, 200, 400 i 800 metres lliures i 100 i 200 metres papallona i relleus. L’any 1964 fou Olímpica a les Olimpíades de Tokio³ i el mateix any proclamada millor esportista femenina d’Espanya⁴, com a nedadora espanyola que més havia participat en competicions internacionals. Als any 60 va marcar el domini de la natació sabadellenca. També en altres especialitats com l’atletisme, Sabadell era coneguda com «La ciudad piloto del deporte español». Un cop retirada exercí de professora de Ioga, tot i continua practicant la natació⁵.

Paraules de l’entrevista a Maria Ballesté al diari esportiu As:

María tuvo el privilegio de ser de las primeras en abrir la Villa Olímpica en aquella cita: “Estuvimos casi mes y medio y éramos muy pocos los que estábamos al principio”… La experiencia la cataloga como “impresionante y maravillosa”, ya que “antes no había esa cultura de viajar y menos hasta Japón”. De hecho, reconoce: “Gracias a los Juegos tomé conciencia de lo que era el mundo porque te podías encontrar con gente variadísima y el contraste entre países. Me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”.

Entrevista completa: «María Ballesté: “En los Juegos me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”»

1 Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

2 Ortí, Antonio«¿De qué hablamos cuando hablamos de nadar?». La Vanguardia, Magazine, 25 de juliol de 2021

3 Gonzalo, Álvaro. «María Ballesté: “En los Juegos me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”» (en castellà). As, 29 de juliol de 2021

4 «Maria Ballesté Huguet», Viure a Sabadell. Festa de l’Esport. Ajuntament de Sabadell

5 Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

Isabel Castañé López

Sabadell, 10 de febrer de 1946¹

Nedadora olímpica de natació

Va participar als Jocs Olímpics de Roma el 1960, sent la primera nedadora olímpica espanyola amb només 14 anys, juntament amb el porter de waterpolo Joan Serra (fins que el 2008 el saltador de trampolí Tom Daley els va superar per mesos), i en els Jocs Olímpics de Tòquio el 1964.² ³

El 10 de febrer de 1955 Isabel Castañé es va fer sòcia del Club Natació Sabadell per prescripció mèdica, per tal com tenia problemes amb la columna vertebral. Va practicar sobretot les marques de 100 i 200 metres braça i els 4 x 4 estils. En un moment de la seva carrera va aconseguir superar extra-oficialment la marca mundial dels 200 braça, però no se li va homologar perquè no l’havia aconseguida en una piscina de 25 metres.

Va ser tretze vegades campiona absoluta de Catalunya: de 400 lliure (1961), de 200 braça (1960-66), de 100 papallona (1962) i de 400 estils individual (1962, 1963, 1965, 1966). I sis vegades consecutives campiona d’Espanya de 200 braça (1960-65). Va establir 33 rècords catalans i 47 d’estatals i va formar part de la selecció espanyola en 44 ocasions ⁴

L’any 1962 la federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu. L’any 1964, la federació espanyola li atorgava la placa d’honor a la millor esportista femenina, i el 1966 la medalla d’or de Serveis Distingits (1966). L’Ajuntament de Sabadell la va nomenar “Millor Esportista de la ciutat el 1965”. ⁵

En el pla internacional, va ser seleccionada més de 50 vegades, entre campionats europeus, olímpics i altres encontres. A principis dels 70 es va retirar després d’una carrera impressionant.

1 ‘Isabel Castañé López’. enciclopèdia.cat

2 ‘Un porter prodigi i un holandès metòdic, bases del club més olímpic‘. Ferran Rigat. ara.cat, 28 de juliol del 2016

3 ‘CENTENARIO: La ‘Quinta del 46’, buscando (en Viena) a los nadadores olímpicos de 1964‘, Real Federación Española de Natación, 28 de junio del 2020

4 ‘Isabel Castañé López’. enciclopèdia.cat

5 Isabel Castañe López. Millor esportista de Sabadell de l’any 1965′, Festa de l’Esport. Ajuntament de Sabadell