Sabadell, 12 de desembre de 19471
Nedadora professional, campiona d’Espanya i Olímpica
Els primers estudis els va fer a les Carmelites i els superiors a l’Escola Santa Clara del Club Natació Sabadell. Casada amb Miquel Torres i Bernardes, també nedador professional2. Des dels 14 als 20 anys fou campiona d’Espanya de 100, 200, 400 i 800 metres lliures i 100 i 200 metres papallona i relleus. L’any 1964 fou Olímpica a les Olimpíades de Tokio3 i el mateix any proclamada millor esportista femenina d’Espanya4, com a nedadora espanyola que més havia participat en competicions internacionals. Als any 60 va marcar el domini de la natació sabadellenca. També en altres especialitats com l’atletisme, Sabadell era coneguda com «La ciudad piloto del deporte español». Un cop retirada exercí de professora de Ioga, tot i continua practicant la natació5.
Paraules de l’entrevista a Maria Ballesté al diari esportiu As:
María tuvo el privilegio de ser de las primeras en abrir la Villa Olímpica en aquella cita: “Estuvimos casi mes y medio y éramos muy pocos los que estábamos al principio”… La experiencia la cataloga como “impresionante y maravillosa”, ya que “antes no había esa cultura de viajar y menos hasta Japón”. De hecho, reconoce: “Gracias a los Juegos tomé conciencia de lo que era el mundo porque te podías encontrar con gente variadísima y el contraste entre países. Me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”.
Entrevista completa: «María Ballesté: “En los Juegos me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”»
1 Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
2 Ortí, Antonio«¿De qué hablamos cuando hablamos de nadar?». La Vanguardia, Magazine, 25 de juliol de 2021
3 Gonzalo, Álvaro. «María Ballesté: “En los Juegos me di cuenta de lo grande que era la Tierra y lo que unía el deporte”» (en castellà). As, 29 de juliol de 2021
4 «Maria Ballesté Huguet», Viure a Sabadell. Festa de l’Esport. Ajuntament de Sabadell
5 Fons Ricard Simó i Bach (AHS)