Cipriano Sánchez Castejón

Santomera (Múrcia), 27 de maig de 1908[1] o el 1917[2] – 18 de desembre de 1982[3]

Fotografia de Cipriano Sánchez, extreta del Certificat de nacionalitat del Consolat d’Espanya, a Marsella, Antonio Vidal. Núm. 3.863, 24 de març de 1945

Peó tèxtil, militant de la CNT-FAI de Sabadell. President de l’Ateneu Idea i Cultura

Els seus pares eren Juan de Dios Sánchez Pardo i Maria Josefa Castejón Truque[4]. Va venir a viure a Sabadell l’any 1926. Estava casat amb Irene Martínez García (n. 1910, Santomera). Possiblement van viure un temps a França, ja que la filla gran va néixer a Sabadell l’any 1928, la segona filla, Reiné, va néixer a França el 1931 i la tercera, Libertad, a Sabadell l’any 1933. Possiblement van tornar a Sabadell el mateix any 1933, ja que en el Padró de 1936[5], consta que la mare i la filla (Reiné) portaven tres anys de residència a la ciutat. Segons aquest padró, vivien en un pis del carrer del Baix Pedregar, 16.

Cipriano treballava com a peó tèxtil a l’empresa Manuel Gorina Ramírez i la seva esposa treballava fent tasques domèstiques. Tenia dos germans més petits, Antoni i Salvador que també vivien a Sabadell, pocs anys després que ell s’hi instal·lés. Salvador vivia amb la seva mare Maria Josefa Castejón Truque.

Durant la guerra Cipriano va ser president de l’Ateneu Idea i Cultura de la CNT. Va formar part de les patrulles de control, sent nomenat agent el 18 de novembre de 1936, posteriorment va marxar cap el front amb les milícies antifeixistes, enrolat a la columna “Terra i Llibertat”. Després es va incorporar a l’exèrcit republicà com a soldat d’infanteria de la 44ª Divisió, Brigada Mixta 144, on va assolir el grau de Sergent d’Infanteria, nomenat el 26 de setembre de 1938.  

Acabada la guerra va marxar a França, amb esposa i fills. Va ser internat amb el seu germà Salvador al camp de concentració d’Argelers. El seu germà va sortir del camp per anar a treballar a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE 113) i després va anar a treballar a St, Privat le Piech (Héraut) i a Montpeller. Cipriano, al sortir del camp va anar viure a Salons-sur-Provence, on es trobava la seva esposa i filles.

Segons la web FamilySearch tenia quatre germans: Juan de Dios, Luis Sánchez, Antonio Sánchez i Maria Sánchez. El 21 de juny de 1982 es va casar amb Antonia Laorden Castejón a l’església de Fornelos de Montes. I va morir el 18 de desembre de 1986 amb 69 anys.[6]

La informació de la seva estada a Sabadell, Guerra Civil i postguerra ha sigut aportada per l’historiador sabadellenc Esteve Deu i Baigual


[1]  Certificat de nacionalitat del Consulat d’Espanya a Marsella, Antonio Vidal. Núm,. 3.863, 24 de març de 1945. Aportat pel besnét de Cipriano.

[2] FamilySearch. Cipriano Sánchez Castejón

[3]  Op.cit

[4] Op.cit

[5]  Padró Municipal de 1936 (AHS)

[6] FamilySearch. Cipriano Sánchez Castejón

Autor: Arnau Berenguer

Llicenciat en Història per la UAB, 2014. Interessat en historia contemporània, història social i local, història del pensament, cultura i ideologies. Moviment obrer, socialisme, marxisme, anarquisme, liberalisme, conservadorisme, feixisme, comunisme, societats de postguerra i temes d'actualitat.

Deixa un comentariCancel·la les respostes

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Descobriu-ne més des de Història de Sabadell S.XIX-XX

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint

Exit mobile version
%%footer%%