Barcelona, 1 de maig de 1920 – Sabadell, 31 de desembre de 1982
Pedagog
Fill de Pere Caldas Segura i de Josepa Nogué de Miquel, era el germà petit dels quatre fills d’aquest matrimoni. Quedà orfe de pare quan només tenia tres anys. El 2 d’agost de 1947 es va casar amb Maria Teresa Ibáñez Tatché, amb la qual tingué un fill.
Els seus primers estudis els va fer al col·legi de l’Escola Pia de Barcelona. Més endavant, va fer el batxillerat a l’Institut Balmes i el Magisteri a l’Escola Normal, ambdós de Barcelona. Finalment, va es va llicenciar de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1940-41 començà a exercir de Mestre a l’Acadèmia Labor, situada al carrer Escola Pia de Sabadell, i dirigida per Enric Cots i Sunyé. L’any 1944 començà donar classes particulars pel seu compte en el seu domicili del carrer Josep Renom, on després hi obriria un centre de Batxillerat i de Peritatge Mercantil.
El 1947 exercia com a professor de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell, de la qual l’any 1962 n’acabaria sent director a causa de la vacant de Josep Miquel Sanmiquel Planell que passaria a ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell. Josep Caldas va exercir com a director de l’Escola Industrial de 1962 a 1966, quan va agafar el càrrec sol·licità del Govern Civil l’autorització per poder donar classes en català, petició que va ser denegada, així que va començar a impartir classes d’aquesta llengua al seu domicili, classes que tingueren molt èxit ja que a part dels seus alumnes podien assistir-hi tots aquells sabadellencs interessats en conèixer l’idioma. Va ser reconegut com un bon pedagog a arreu, sent sol·licitat pel govern andorrà com a funcionari responsable de la Casa de la Vall d’Andorra. Josep, també va ser un destacat promotor i col·laborador d’Òmnium Cultural i de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Un dels seus alumnes va ser el pedagog Josep Vall Sabata, fundador de l’Escola, el qual Josep Caldas va donar un important suport a l’hora de tirar endavant aquesta escola davant les dificultats que hi posava l’administració de l’època, en aquest projecte també i va col·laborar el seu amic Mossèn Camil Geis.
Josep Caldas va morir el 31 de desembre de 1982 al seu domicili del carrer Picañol a causa d’un infart de miocardi.
Arxiu Ricard Simó Bach (AHS)
‘Josep Caldas i Nogué, pedagog’. EVOCACIÓ. Ricard Simó Bach. Diari de Sabadell, 26 de novembre de 1987. Pàg. 11
