A finals dels anys 40 nouvinguts procedents del sud de l’estat van començar a construir-se els seus propis habitatges en terrenys de la GA finals dels anys 40 nouvinguts procedents del sud de l’estat van començar a construir-se els seus propis habitatges en terrenys de la Granja del Pas, seria l’inici del naixement del barri de Campoamor. Els primers pisos i habitatges es construirien a banda i banda del carrer de Campoamor, anomenat així en memòria del poeta asturià, del segle XIX, Ramón de Campoamor. Aquest va anar creixent sense serveis ni infraestructures i desconnectat de la resta de la ciutat, l’únic camí que connectava el barri era l’anomenat «camí de la cendra» o «camino negro», ja que s’hi llençaven les restes de cendra de la fàbrica propera. La Granja del Pas donava feina a alguns dels nous habitants i proveïa d’aigua del pou i de llet de la vaqueria.[1]
A finals dels 40 i principis dels 50 es van construir un total de tres-cents vint pisos entre els carrers Lluís Creus, Goya, Campoamor i Passeig Espronceda, vuitanta d’aquests van ser adquirits per l’empresa Sociedad Anónima Industrial de Algodón (SAIDA) per als seus treballadors i la resta van ser venuts per la constructora Urbanizaciones Sabadell, SA, que poc després es declararia en fallida. Es tractava dels primers blocs en ordenació oberta que es construïen a Catalunya. Van ser dissenyats l’any 1946 pels arquitectes Carlos Marqués Maristany i Antonio Pineda Gualba, seguien els postulats de l’arquitectura moderna, construïts amb materials i tècniques tradicionals, a excepció dels sostres que, amb una concepció nova, es realitzaren amb bigues prefabricades de formigó armat, fetes a peu d’obra, en condicions precàries, fet pel qual van haver de ser rehabilitats per dotar-los dels requisits de seguretat i de funcionalitat adequats al seu ús convencional, amb un important esforç econòmic dels seus propietari, Malgrat haver rebut ajudes públiques.[2]La primera escola era només per nenes, la seva propietària era Maria Rosa Planas. Pel que fa a la medicina, la majoria de veïns estaven aconductats al doctor Torrents Bacardí, que era qui feia les visites a la gent del barri.[3]
L’any 1959 es va inaugurar l’escola Joan Sallarès i Pla als carrers de Goya i Campoamor. Potser seria hora de plantejar-se un canvi de nom, ja que Sallarès i Pla a part de ser un industrial proteccionista, era partidari de limitar l’ensenyament dels obrers: “(…) un ideal utópico, el que se propone elevar la enseñanza a un grado tal, que exigiria al obrero seguir largos cursos a la conclusión de los cuales se encontraría con escasa ventaja práctica para el desempeño de su trabajo. No debe olvidarse que a la postre, el sitio del obrero es la fábrica y el taller”. Paràgraf del llibre de Sallarès i Pla El trabajo de las mujeres y los niños. Estudio sobre sus condiciones actuales. A. Vives, Sabadell, 1892. Pàg. 72. A l’Institut-Escola Sallarès i Pla el partit d’extrema dreta Vox en la seva estratègia de tensionar els barris, va convocar una concentració contra els cursos d’àrab que es fan a l’escola el 20 i el 22 d’octubre, aquests cursos son opcionals, només hi van els nens de les famílies que els volen inscriure. Aquestes concentracions van ser respostes per col·lectius antifeixistes i veïns, enmig d’un cordó policial entre els dos grups.[4][5] Els cursos d’àrab fa 10 anys que s’imparteixen en aquest institut, sense cap queixa.[6]
En els baixos dels blocs 38 i 38 bis del carrer Campoamor, on anteriorment hi havia hagut una escola unitària, es va habilitar l’església de Sant Joan Baptista i tenia com a rector a Josep Maria Canals, conegut també com a «Mossèn Dinamita», membre del FNC que faria de l’església un centre de reunió i organització de la oposició antifranquista. Al principi l’església depenia de la parròquia de Gràcia, però l’any 1963 esdevindria independent d’aquesta. Annex a l’església hi havia el despatx parroquial, el de l’assistenta i la sala de reunions. El gener de 2001 l’església va ser clausurada, després de 38 anys d’activitat i d’acollir moltes assemblees de veïns i nombrosos actes clandestins durant els darrers anys de la dictadura.[7] El sindicalista de Comissions Obreres Ginés Fernández seria un dels activistes del barri, a mitjans dels 60 era president de l’Associació de Veïns de Campoamor, on aconseguirien iniciar a partirde diverses accions l’inici de la urbanització i formació de la Plaça Picasso. Ginés també va militar a l’Associació de Pares del Col·legi Ribot i Serra.[8]
El polígon Sant Pau del carrer Campoamor va ser obra l’Instituto Nacional de la Vivienda, es tractava de quatre-cents seixanta-tres pisos d’entre 54 i 57 m², repartits en vint-i-cinc blocs de cinc plantes cada un i en un gratacels de vuit plantes, així mateix, es va construir una escola amb vint-i-una aules. Cada pis valia 76.000 pessetes que havien de ser pagades mensualment amb una quota de 177,52 ptes. El sistema de construcció era més tradicional, es tracta de blocs d’estètica sòbria, disposats al voltant de patis interiors i separats per un carrer central. A les problemàtiques de falta d’equipaments i infraestructures, s’hi va sumar l’existència d’una claveguera que desembocava al costat dels habitatges, amb els problemes de pudors, salubritat i rates que comportava. L’any 1985 l’empresa pública ADIGSA es va fer càrrec de la rehabilitació i conservació d’aquests edificis.[9] El polígon de Sant Pau va ser inaugurat el 3 de febrer de 1958 amb la presència del governador Civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga i les màximes autoritats locals. Poc després de ser inaugurat es va afer un cens d’habitants, segons el qual dels 1.824 veïns, 1.604 (86 per cent) procedien d’Andalusia, Extremadura, Múrcia i les dues Castelles i 220 d’altres municipis de Catalunya.[10]
A part d’aquests blocs, l’any 1955 per tal d’erradicar el barraquisme, els jesuïtes amb el finançament de la Caixa de Sabadell van construir unes 150 petites cases de planta baixa i baix preu, anomenades casetes de Fàtima, cada una de les casetes valia 30.000 ptes. i van ser amortitzades amb una entrada d’entre 2.000 i 5.000 ptes. que es pagaven a través d’una quota mensual de 150 ptes. durant 25 anys. Aquesta obra formava part del Pla Marcet. Alguns dels seus propietaris van habilitar autoconstruccions al pati del darrere, que rellogaven a altres famílies, l’any 1964 unes 250 persones vivien en aquestes.[11]
L’any 1962 el Patronato Municipal de la Vivienda va construir els set blocs del carrer de Goya situats entre els pisos de Sant Pau i les casetes de Fàtima. Els sis blocs que el Centre Metal·lúrgic va encarregar per als seus socis al passeig d’Espronceda eren llogats a treballadors d’empreses del metall i posteriorment, i amb dret a compra més endavant, tot i que inicialment van ser ocupats per als damnificats de les riuades; els tres edificis construïts per la Sociedad Anónima de Edificaciones Mecanizadas (SADEM), al carrer Moragues i al capdamunt del passeig Espronceda, fets amb peces prefabricades que després van ser utilitzades a gran escala al polígon Espronceda; i el del carrer Dr. Guardiet.[12] Des de 1985 una plaça situada a la zona de les cases de Fàtima porta el nom de la vedette sabadellenca Maty Mont, també un carrer de Campoamor porta el seu nom.
Activitats lúdiques i esportives
Quan encara no havia aparegut la televisió, la gent de Campoamor passava els diumenges a la tarda jugant a pilota, i d’altres jocs, o berenant, als marges del camp d’aviació, i també, a la propera font de Can Canals, que algú va batejar amb el nom de “la Fuente el Sapo”. Can Canals era una masia de Sant Quirze del Vallès. A partir de finals dels cinquanta, i primers del seixanta, quan TVE ja emetia regularment, el Bar Roman, el primer bar de Campoamor, va habilitar una part del local només pels clients amants de la televisió.[13] L’any 1950 es va crear el primer equip de futbol del barri, la Unión Deportiva Campoamor, al llarg de la seva història va jugar en diversos camps de la zona abans d’estabilitzar-se, primer en un terreny on avui hi ha les cotxeres de la TUS (Transport Urbà de Sabadell), més endavant a la Granja del Pas, i finalment al camp municipal de Campoamor al costat del Mercat del barri,[14] on ara hi ha els Jardins del Sud.
L’any 2003 la UD Campoamor es va fusionar amb altres equips de la zona per crear l’actual Unió Esportiva Sabadellenca que juga al Camp Municipal de La Creu, al carrer Josep Comas núm. 111 al a prop del Complex Esportiu Municipal Sabadell Sud, situat al carrer de Pardo Bazán, 17 i que disposa d’una piscina municipal descoberta annexe al pavelló.
Carme Obradors i la cooperativa «La Vanguarda»
El 1963 Carme Obradors va arribar a Campoamor per treballar-hi com assistenta social de Caritas, en aquest barri fomentà les actuacions socials per sobre de la beneficència tradicional de la ONG cristiana, per tal d’empoderar individual i col·lectivament als veïns del barri, fent que s’integressin a la ciutat i en el seu teixit associatiu, fomentant la participació de la dona, de la igualtat entre homes i dones en les tasques del dia a dia, i demostrant que la tasca d’assistent social havia de ser remunerada.[15] Juntament amb mossèn Josep Maria Canals, va impulsar el mateix any la creació de l’Associació de Veïns, entitat clau en la lluita i assoliment del dispensari mèdic, la millora dels habitatges i els carrers, la instal·lació de llum i clavegueram, etc. Juntament amb l’església, serien dos importants suports per al moviment obrer i antifranquista. Obradors seria la principal impulsora de la cooperativa «La Vanguarda», fundada per cent quaranta-cinc treballadors amb l’objectiu de gestionar directament, sense la intervenció d’organismes oficials, la construcció d’habitatges per als seus socis. La cooperativa funcionava amb una junta rectora de socis, la qual va ser la responsable de comprar el terreny que la Caixa de Sabadell tenia entre els carrers de Fàtima i de Moragues i Barret, encarregar els plànols i buscar una constructora. L’any 1965 es van lliurar els primers quaranta pisos, cada un valia unes 180.000 ptes. i van ser finançats amb crèdits de la Caixa de Sabadell i amb ajudes estatals. Estaven construïts amb bon material i ben distribuïts i equipats, a més, els carrers adjacents eren pavimentats, hi havia voreres, llum, clavegueres, garatges, parc infantil i locals socials. El mateix any es va inaugurar la biblioteca de la cooperativa, situada al carrer Campoamor, 38, comptava amb un fons de mil volums, i va ser finançada per un grup de catalans emigrats a Caracas que van aportar 120.000 ptes. en solidaritat amb les riuades de 1962 amb la condició que fossin destinats a obra social. [16]
Clima Roca i la lluita obrera antifranquista
L’any 1963 l’empresa Clima Roca va instal·lar-se al carrer Goya per fabricar aparells d’aire condicionat. La fàbrica va ser un dels motors industrials dels anys 60 i 70, hi treballarien molts veïns del barri, comptava amb una plantilla de 354 treballadors. El 28 de gener de 1975 al ser acomiadats 17 treballadors eventuals, la plantilla va convocar una vaga. L’1 de febrer els treballadors van ocupar la fàbrica i la policia els desallotjà, 211 treballadors van ser suspesos 8 dies de sou i feina, però van continuar ocupant l’empresa. El 24 de febrer una manifestació de treballadors al passeig Espronceda va acabar amb 17 detinguts pels «Grisos», i un treballador va haver de ser hospitalitzat per commoció cerebral i trencament del pavelló auricular. El dia 26 els treballadors de Clima Roca van dirigir-se cap el local del CNS juntament amb treballadors de la Unitat Hermètica i ASEA/CES, però la policia va carregar contra ells a la carretera de Barcelona, provocant nombrosos ferits. Les associacions de veïns i els sectors progressistes de l’església van solidaritzar-se recollint fons per als aturats i diverses empreses van com Comes, ASEA/CES, UH, etc. van aturar la seva activitat. L’Assemblea Democràtica de Sabadell també es va solidaritzar amb els obrers, enviant escrites al Gremi de Fabricants, la Caixa d’Estalvis i el Centre Metal·lúrgic. Tres treballadors, Miguel Granados, José García i Jordi Sabat van fer una vaga de fam a l’església de Sant Joan Baptista. La defensa legal dels treballadors la va portar el que seria futur alcalde, Antoni Farrés, el mes de març l’empresa va fer una oferta per readmetre tots els treballadors, que es van anar incorporant progressivament.[17]
Amb el canvi de segle, Roca es va vendre la meitat de la divisió de climatització al grup nord-americà York, i el 2005 Roca va sortir del negoci per centrar-se només en sanitaris. Johnson Controls Building Efficiency SA va absorbir aquestes activitats. Vuit anys més tard, l’any 2013, amb uns 125 treballadors, la direcció va anunciar recol·locacions, jubilacions anticipades i forçoses i acomiadaments per tancar la fàbrica de Sabadell el 2015. L’any 2025 la nau va ser tirada a terra per fer-hi dues naus logístiques.[18]
L’estació de tren de Sabadell Sud de RENFE, la Plaça Picasso, la Granja del Pas i els Jardins del Sud
L’any 1973 amb el soterrament de les vies de la RENFE va ser inaugurada l’Estació de Sabadell Sud, important perquè connecta fàcilment el barri amb la resta de ciutat i altres municipis del Vallès i de la província de Barcelona.
L’any 1978 els veïns van ocupar, netejar i enjardinar el descampat situat entre la cantonada Espronceda-Campoamor, que pertanyia al Ministerio de la Vivienda. Primers s’hi va fer una pista de bàsquet i l’any 1986 va ser habilitada com a plaça, amb el nom de Plaça Picasso. El 1988 es va inaugurar un monument en homenatge al barri de 15 metres d’alçada, situat a l’encreuament del Passeig del Comerç i el carrer de Goya, obra de l’artista sabadellenc Benet Ferrer Boluña.[19]
A la dècada dels anys 90 la Granja del Pas va ser cedida a l’Ajuntament, aquest restaurà la masia i s’hi habilità el Centre de Divulgació Mediambiental,[20] la Granja forma part del Parc Central del Vallès, un espai sensibilitzat pel medi ambient, amb un ampli conjunt d’instal·lacions d’energies renovables i l’establiment d’un programa estable d’educació, divulgació i promoció de l’ús racional dels recursos energètics. Destaca també per l’organització de la Festa del Parc i la popular Fira del Cavall a més de servir com a lloc de reunions per entitats.[21]
En el terreny on i havia el camp de la UD Campoamor i que havia quedat abandonat s’hi ha construït Els Jardins del Sud, es tracte d’un espai verd de més de 11.000 m², dels quals 5.000 m² son coberta vegetal amb 150 arbres i d’espècies arbustives, diverses zones d’estada, una àrea de joc infantil i una rocalla de trepa amb tobogans. L’obra està enllestida, però queda una segona fase per el 2027 on s’instal·larà una tanca perimetral per tancar el par durant les nits i diverses càmeres de videovigilància.[22]
El Mercat de Campoamor
Un altre element important del barri seria el Mercat de Campoamor, inaugurat l’any 1982. L’any 2019 després d’un temps de baixa activitat el govern municipal d’Unitat pel Canvi, Crida, ERC i Guanyem va presentar un projecte de reforma integral del mercat i reobrir-lo amb parades i espais d’activitats per veïns i veïnes. Al mateix any va haver-hi eleccions i l’any següent el nou govern municipal del PSC va replantejat tot el projecte i amb la pèrdua progressiva de parades el govern va decidir no adjudicar el projecte de reforma prevista ja que considerava que no responia a les necessitats del barri, la nova proposta era enderrocar l’edifici del mercat, construir-hi un equipament de barri (centre cívic o cultural), incorporar habitatge públic i mantenir només comerç als baixos si era viable. Aquesta proposta però, va provocar la oposició d’una part dels paradistes i la recollida de dos mil firmes per part de l’Associació del Poble del Sud per evitar que desaparegués el mercat.[23] Finalment el govern va obrir una taula de treball amb veïns, comerciants, entitats i grups municipals per definir un nou model, govern, Comuns i entitats veïnals van arribar a l’acord per instal·lar-hi un supermercat, diverses parades de comerç de proximitat, espais per a entitats i activitats del barri.[24]
[1] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 22
[2] PUIG CASTELLS, Jaume. ‘La producció d’habitatge a Sabadell (1940-70). Respostes a un problema’. Arraona: revista d’història, 2004, núm. 28. Pàg. 41-42 <<https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204205>>
[3] ‘El barri de Campoamor’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 3 d’abril de 2017 <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/04/03/el-barri-de-campoamor/>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[4] Tensió entre VOX i veïns del sud davant l’escola Joan Sallarès i Pla. Serveis Informatius. Ràdio Sabadell, 20 d’octubre de 2025 <<https://radiosabadell.fm/actualitat/societat/tensio-vox-veins-sud-escola-joan-sallares-i-pla>> [visitat el 6 d’agost de 2026]
[5] ‘Fort dispositiu policial al sud de Sabadell per la visita d’Ignacio Garriga’. Serveis Informatius. Ràdio Sabadell, 22 d’octubre de 2026 <<https://radiosabadell.fm/actualitat/societat/ignacio-garriga-sabadell-sud>> [visitat el 6 d’agost de 2026]
[6] L’institut-escola Joan Sallarès i Pla assegura que «mai hem tingut cap queixa dels cursos d’àrab”. Pere Gallifa. Ràdio Sabadell, 20 d’octubre de 2025 [visitat el 6 d’agost de 2026]
[7] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 22
[8] FERNÁNDEZ PÉREZ, Ginés. ‘La senda de mi destino’. Escu-Art 97, SL, Sant Vicenç dels Horts, 2005. Pàg. 181
[9] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 22
[10] ‘La formación del barrio de Campoamor (1951)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 de febrer de 2018 <<https://www.isabadell.cat/barris/sectorsud/campoamor/historia-de-sabadell-la-formacion-del-barrio-de-campoamor-1951-98804/>>
[11] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 24
[12] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 24
[13] ‘El barri de Campoamor’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 3 d’abril de 2017 <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/04/03/el-barri-de-campoamor/>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[14] ‘La historia del futbol en Sabadell’, 6 de març de 2014 https://www.facebook.com/LaHistoriaDelFutbolEnSabadell/posts/ud-campoamorhoy-os-hablare-de-otro-club-historicouno-de-los-pocos-que-llegaron-a/222648017925000/ [visitat el 5 d’agost de 2026]
[15] ‘Carme Obradors, una de les primeres assistents socials de Sabadell i promotora de la cooperativa d’habitatge de Campoamor’. El Cafè de la Ràdio, Ràdio Sabadell 94.6 <<https://radiosabadell.fm/alacarta/audio/carme-obradors-una-de-les-primeres-assistents-socials-de-sabadell-i-promotora-de-la>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[16] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: La Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i Les Termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Pàg. 25
[17] CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976. Volum VI. Editorial Riutort, 1983. Pàgs. 29.53-29.54
[18] La històrica fàbrica Roca, a terra per sempre: què hi faran? Jordi de Arriba. isabadell.cat, 29 d’octubre de 2025 <<https://www.isabadell.cat/societat/demolicio-fabrica-roca-312466/>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[19] ‘El barri de Campoamor’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 3 d’abril de 2017 <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/04/03/el-barri-de-campoamor/>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[20] ‘Granja del Pas, passatge de’. Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell [visitat el 5 d’agost de 2026]
<<https://web.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=102586&Itemid=3875>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[21] ‘Parc Central del Vallès’. Ajuntament de Sabadell <<https://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=109591&Itemid=1107>>
[22] ‘FOTOS | Els Jardins del Sud ja estan acabats: per què encara no s’han inaugurat?’ Marta Ordoñez. Diari de Sabadell, 27 de juliol de 2026 [visitat el 5 d’agost de 06]
<<https://www.diaridesabadell.com/sabadell/els-jardins-del-sud-sabadell-ja-estan-acabats.html>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[23] ‘La polèmica del Mercat de Campoamor arriba al ple; el PSC manté el seu projecte’. Redacció. isabadell.cat, 7 de gener de 2020 <<https://www.isabadell.cat/politica/ple-municipal/la-polemica-del-mercat-de-campoamor-arriba-al-ple-el-psc-mante-el-seu-projecte-138832/>> [visitat el 5 d’agost de 2026]
[24] ‘El mercat de Campoamor será un supermercat amb espais per entitats. Pau Duran. Ràdio Sabadell, 23 de desembre de 2023. <<https://radiosabadell.fm/noticia/el-mercat-de-campoamor-sera-un-supermercat-amb-espais-entitats>>
