El projecte del polígon Espronceda
L’any 1957 els arquitectes Gabriel Bracons i Pere Picola van presentar un projecte per fer un polígon residencial de 2.000 habitatges a banda i banda del Passeig Espronceda. La idea era construir un seguit blocs de pisos arrenglerats amb diferents habitatges i amb equipaments com una escola, instal·lacions esportives, locals comercials, serveis d’autobusos, etc.
Expropiació irregular
Les riuades del setembre de 1962 van accelerar el projecte amb l’objectiu d’instal·lar-hi les persones que havien perdut casa seva. El primer pas, l’expropiació dels terrenys, ja es va fer de forma incorrecte. L’expedient d’expropiació del polígon el Espronceda es va iniciar per Ordre Ministerial, publicada el BOE el 29 de juny de 1960. L’1 de juny de 1962 es va publicar l’aprovació per part del Ministerio de la Vivienda, en el Plan General de Ordenación de Sabadell, tres dies després de les riuades, el 29 de setembre, es va aprovar el projecte d’expropiació del polígon Espronceda, la resolució va ser notificada personalment als seus propietaris a l’octubre, però abans d’aquesta data ja s’havien formalitzat acords recíprocs d’expropiació d’algunes finques. Alguns propietaris es van oposar a aquestes expropiacions ja que eren a un preu molt per sota del mercat, i van interposar diferents reclamacions, administratives i contenciosos-administratius. El març de 1965 per un plet d’un particular al Tribunal Suprem, aquest va declarar la nul·litat de tot el procediment de l’expropiació forçosa des del moment immediatament anterior a la delimitació del polígon. Així doncs, es va haver de tornar a començar tot l’expedient d’expropiació, el Ministerio de la Vivienda a través de la seva gerència d’urbanisme va publicar al BOE de la província de Barcelona del 6 de març de 1968, es va citar a tots els propietaris, inclòs els que ja s’havien avingut i havien cobrat la indemnització, un total de 29 propietaris es van mostrar contraris a l’expropiació plantejada.[1]
La construcció del barri
La Obra Sindical del Hogar y Arquitectura (OSHA) va construir en poc temps 92 blocs amb un total de 1.479 pisos. El polígon es va construir en tres fases: SADEM (Sociedad Anónima de Edificaciones Mecanizadas) es va encarregar de construir 1.060 habitatges, Becosa Empresa Constructora S.A de 195 i Entrecanales y Távora de 224. Els de SADEM construïts el 1963 es van fer amb peces prefabricades (amb patent de FIORIO tant en peces prefabricades com en terres), es tractava de 7 edificis de 10 pisos amb 15 escales i quatre habitatges de replà, per un total de 600 habitatges, i 15 edificis de 5 plantes amb 46 escaleres i dos habitatges per replà amb un total de 460 habitatges.[2] La resta d’edificis serien de formigó, i també es construirien tres gratacels amb una estructura d’acer de poca qualitat.
El juny de 1963 Franco va inaugurar els primers pisos, tot i que aquests encara no estaven per acabats, no hi havia electricitat, ni aigua corrent, ni desaigües, es tractava d’una escenificació de propaganda del règim.
Els primers habitatges van ser entregats a principis de 1964 a diferents persones afectades per les riuades, així com a gent propera al règim. En els habitatges superiors a 5 plantes on hi havia porters, la majoria havien estat cedits o adjudicats a exguàrdies de Franco, excombatents, viudes d’excombatents, etc. Els locals comercials van ser repartits entre familiars i amics de dirigents del Sindicat Vertical, els quals ells o les seves famílies havien obtingut més d’un habitatge.[3]
La falta de pressupost, la mala qualitat dels materials, l’especulació i les presses per tenir-lo enllestit el més ràpid possible, van fer que el polígon arrossegués problemes durant molts anys. Els pisos patien filtracions d’aigües residuals amb males olors i rates, esquerdes, ascensors que no funcionaven, etc. Els carrers no estaven asfaltats, ni tenien il·luminació.
1970: La creació de l’AAVV Espronceda
L’any 1970 els afectats van crear l’Associació de Veïns d’Espronceda, amb l’ajuda del mossèn Canals “Mossèn Dinamita”, primer es reunien a la parròquia de Sant Joan Baptista de Campoamor que portava aquest, i després al Col·legi Nacional Espronceda. La primera reunió de veïns es va celebrar el 8 de gener de 1970 a la parròquia abans esmentada, un dels acords que es va prendre va ser trametre un document a les autoritats per informar-les que els veïns no podien pagar l’augment de les mensualitats d’amortització que de 150 ptes. havia passat a 877 ptes. 970 ptes. i 1.100 ptes.[4]
Anys 70: Mobilitzacions i demandes dels veïns
Les assemblees eren multitudinàries i entre els veïns afectats hi havia activistes d’esquerres antifranquistes. El 1970 van decidir iniciar una vaga de lloguers com a protesta per l’augment de la quota mensual d’amortització i per reclamar un contracte legal,[5] la vaga es va allargar fins a finals de 1993. Els veïns van fer un llistat de totes les deficiències dels pisos, l’any 1972 van viatjar a Madrid per presentar les seves reivindicacions.
El 1975 els veïns es van entrevistar amb el director provincial de l’OSHA. Com que les seves reivindicacions continuaven sense ser solucionades van iniciar un seguit de protestes i mobilitzacions; el 1976 van ocupar la delegació provincial del Ministerio de Vivienda a Barcelona, on van ser expulsats per la força. El 1977 es van manifestar davant de l’Ajuntament de Sabadell; van tallar el Passeig Espronceda i la carretera de Barcelona en diferents ocasions; van penjar pancartes als balcons; i van fer diferents processons nocturnes amb espelmes per denunciar la falta d’il·luminació dels carrers. D’aquestes protestes se’n van fer ressò els mitjans de l’època i van servir perquè l’administració comencés a moure fils per solucionar les problemàtiques, tot i que aquestes trigarien molt temps a solucionar-se. Les protestes van aparèixer al Diario de Sabadell, i als diaris més importants de l’època com el Telexprés o El Correo Catalán.[6]
Els intents de reparació de 1973 i 1976
El 1973 l’empresa Boettchiter y Navarro va iniciar les reparacions dels ascensors que no funcionaven, però com que l’OSHA no pagava per aquestes, van marxar deixant els ascensors desmuntats. El 1976 l’empresa Castells i Panasfalto va iniciar la urbanització del polígon, però pocs mesos més tard es va declarar en suspensió de pagaments, deixant els carrers oberts, sense asfaltar i sense il·luminació.[7]
Anys 80: continuen els problemes estructurals dels edificis
Als anys 80 els problemes d’humitats, i la falta d’ascensors als blocs de 10 i 16 plantes van provocar la mobilització veïnal amb manifestacions, talls de trànsit i ocupacions.[8] Per altra banda, la falta de contractes va provocar la ocupació il·legal d’habitatges i alguns desnonaments.
L’any 1982 va començar una nova campanya de reparació, però aquesta no va resoldre els problemes i les deficiències estructurals dels edificis. El 16 de gener de 1989 els veïns entregaren a ADIGSA un estudi sobre les deficiències dels tres gratacels, arribant a l’acord que la única solució era enderrocar aquests i construir 195 habitatges nous en el lloc que ocupaven. El juny de 1985 l’empresa pública ADIGSA, depenent de la Generalitat, es va fer càrrec del polígon. [9]
Anys 90: Inici de les reparacions, enderroc de les tres torres i construcció de nous
El 1990 es van iniciar les reparacions del polígon. Aquest any es va arribar a un acord amb ADIGSA per posar fi a la vaga de pagaments de les quotes d’amortització. L’acord també contemplava l’enderrocament de les tres torres, la construcció de 195 habitatges, la reparació de 89 escaleres i 1.279 habitatges (reparació de les cobertes, interiors dels habitatges i edificis, recobriment de les fatxades), a les obres s’acceptaren comissions de control per part del veïns. També es va acordar la construcció del Centre Cívic Rogelio Soto, batejada amb aquest nom perquè Rogelio Soto va ser un dels veïns impulsors de la creació i president de l’AAVV d’Espronceda i militant del PSUC i CCOO.[10] Cal destacar també el paper de les dones del barri, embrió del que és la Vocalia de la Dona, fundada per dones com la Vasca, Rosa, Manuela, Chon, Lúcia i les germanes Morales, entre altres. Rosa i la Vasca van participar a les mobilitzacions de veïns, transmetent el missatge de l’AAVV micròfon en mà, varen ser les creadores de la Vocalia de la Carestia de vida.[11]
El 1993 es va iniciar la construcció dels 138 habitatges de dos dels tres gratacels. L’any 1996 es van entregar les claus dels 138 habitatges pels veïns de dos dels tres gratacels, el mateix any es va construir el Centre Cívic Rogelio Soto. L’any 1997 es va iniciar l’enderrocament de dos dels gratacels i la construcció de 65 habitatges.
Enderroc de l’últim gratacel, els veïns es converteixen en propietaris, 1997-2000
A finals de 1997 es va enderrocar el tercer gratacel i l’any 2000 es van entregar les claus dels 65 habitatges que s’havien començat a construir en el lloc d’aquest, es tractava de pisos de lloguer destinats a joves.[12]
L’any 1998 després de pactar amb la Generalitat, una assemblea de veïns va ratificar l’acord amb aquesta que permetia amortitzar i tenir escripturats els habitatges adjudicats l’any 1964 o regulats el 1985.[13] Segons la llei, ADIGSA havia de cedir els contractes de manteniment i serveis a les comunitats de veïns, és a dir, els propietaris havien d’assumir les despeses de manteniment i serveis, i no l’administració com fins llavors havia sigut, la gestió va trigar dos anys a portar-se a terme, ADIGSA va facilitar les dades dels edificis, els veïns de cada escalera van fer diverses reunions a l’AAVV i un tècnic de l’administració i persones de l’AAVV van fer una petita formació i van entregar un manual al president de cada comunitat. Així es van constituir les comunitats de veïns, anteriorment els veïns de cada escalera també s’organitzaven a través de les juntes d’escalera.[14]
Rehabilitació del barri i construcció d’habitatges i nous equipaments, 2005-2007
L’any 2005 l’Ajuntament de Sabadell va presentar un projecte per Espronceda i el sector sud, aquest preveia la rehabilitació d’espais entre blocs del barri, espais lliures, construcció d’habitatges de lloguer per joves, la construcció d’un centre d’atenció primària, l’ampliació del Centre Cívic Rogelio Soto, un espai jove. L’Ajuntament i la Generalitat es van fer càrrec dels habitatges de lloguer i la construcció d’aquestes en el solar on es va enderrocar la tercera torre. Aquest projecte es va dur a terme el març de 2007.[15]
La urbanització dels carrers en tres fases (2004-2015)
L’any 2004 es va firmar un acord entre l’Ajuntament i la Generalitat per a la urbanització dels carrers en tres fases.[16]
Espronceda fase 1, entre els carrers Aribau i Aprestadors tenia un pressupost d’execució d’1.887.972,87 €, va executar-se el març de 2006. Aquestes obres van ser polèmiques ja que van estar parades mig any i els veïns acusaren al govern municipal de no haver fet un seguiment correcte i eficaç dels treballs i de no haver comptat amb els seus suggeriments , i a ADIGSA de la baixa qualitat de les obres, aquesta última es va comprometre a reparar-les un cop acabada la fase 2.
Espronceda fase 2, entre els carrers Aprestadors i Fontanella tenia un pressupost d’1.095.632,48 € i va executar-se el desembre de 2007, en aquestes obres si que es va tenir en compte els suggeriments dels veïns, destacant la zona infantil entre els carrers Calders i Drapaires. Les deficiències de la fase 1 i algunes de la fase 2 van ser solucionades en el “Projecte Executiu per a la finalització de les fases 1 i 2”, aprovat el 15 de desembre de 2013 amb un pressupost de licitació de 241.182,37 € i on hi participaren els veïns de les zones afectades.
Espronceda fase 3, entre el Passeig Espronceda i el carrer Feijoo va ser aprovat el 15 de novembre de 2013 amb un pressupost de licitació d’1.632.895,99€, aquesta fase va ser millor en qualitat de l’acabat, espais centrals de vianants i dos zones de joc (una infantil i l’altre per gent gran). Les obres van acabar el novembre de 2015, l’Ajuntament es faria càrrec dels vials, espais públics i equipaments. Aquí podem dir que les principals mancances urbanístiques i els defectes de construcció que havia denunciat l’AAVV d’Espronceda durant tants anys, van ser finalment resolts.
[1] AAVV de Espronceda. ‘Expropiación de terrenos’. doc. 3, Historia Espronceda 1970-2006 << https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&task=view&id=66&Itemid=6>> [Consulta: 20 d’agost de 2020]
[2] AAVV de Espronceda. ‘Placas prefabricades’, doc. 7 Historia Espronceda 1970-2006 << https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=article&id=70:espronceda&catid=38:espronceda&Itemid=54>> [consulta: 20 d’agost de 2020]
[3] AAVV de Espronceda. ‘Origen de la asociación de vecinos’. doc. 4 Historia Espronceda 1970-2006 https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&task=view&id=69&Itemid=6>> [consulta: 20 d’agost de 2020]
[4] AAVV de Espronceda. ‘Origen de la asociación de vecinos’. doc. 4 Historia Espronceda 1970-2006 <<https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&task=view&id=68&Itemid=6>> [Consulta: 20 d’agost de 2020]
[5] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Sabadell, 2007. Pàg. 27
[6] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Sabadell, 2007. Pàgs. 27-28
[7] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Sabadell, 2007. Pàg. 29
[8] El Bergantín de Espronceda. 3ª etapa – Núm. 15. AAVV de Espronceda. Novembre-desembre de 2007. Pàg. 4
[9] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Sabadell, 2007. Pàg. 29
[10] MUSET PONS, Assumpta. Sabadell Sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les termes. Museu d’Història de Sabadell (MHS). Sabadell, 2007. Pàg. 29
[11] El Bergantín de Espronceda. 4ª etapa – Núm. 47. AAVV de Espronceda, 2020 <<https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=60&Itemid=79>>. Pàg. 28 . [Consulta: 20 d’agost de 2026]
[12] El Bergantín de Espronceda. 3ª etapa – Núm. 15. AAVV de Espronceda. Novembre-desembre de 2007 <<https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=60&Itemid=79>>. Pàg. 4 [Consulta: 20 d’agost de 2026] <<https://www.avvespronceda.org/berganti/Revista15.pdf>>
[13] El Bergantín de Espronceda. 3ª etapa – Núm. 15. AAVV de Espronceda. Novembre-desembre de 2007. <<https://www.avvespronceda.org/berganti/Revista15.pdf>> Pàg. 4-5. [Consulta: 20 d’agost de 2026]
[14] El Bergantín de Espronceda. 4ª etapa – Núm. 47. AAVV de Espronceda, 2020 << https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=60&Itemid=79>>. Pàg. 24 [Consulta: 20 d’agost de 2026]
[15] El Bergantín de Espronceda. 4ª etapa – Núm. 47. AAVV de Espronceda, 2020 << https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=60&Itemid=79>>. Pàg. 27 [Consulta: 20 d’agost de 2026]
[16] El Bergantín de Espronceda. 4ª etapa – Núm. 47. AAVV de Espronceda, 2020 << https://www.avvespronceda.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=60&Itemid=79>>. Pàgs. 24-25 [Consulta: 20 d’agost de 2026]
