Francesc Pulit Tiana

Sabadell, 16 d’agost de 1869 – 11 de novembre de 1940

Comercial, un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts, fotògraf amateur, pintor i mecenes de les arts

Fill de Francesc Pulit Vidal (1831-1898) i Cristina Tiana Torrella (1840-1913), va fer els primeres estudis en el col·legi de l’Escola Pia de Sabadell. Es va casar amb Agnès Falguera Dòria, neta de Josep Dòria Arnalot (1813-1869), introductor del teler “Jaquard” a Sabadell. Van tenir quatre filles: Roser, Mercè, Cristina i Carme.

Francesc Pulit treballava en el negoci patern, fent comerciant de teixits i olis. Com a comerciant de 1890 a 1910 va viatjar molt per Europa, sobretot per França, Suïssa i Alemanya, durant la Primera Guerra Mundial vendria teixits a Alemanya i olis a França. Els seus viatges no només es devien a afers comercials, sinó també a les seves inquietuds culturals, volia ser testimoni dels progressos artístics i tecnològics. En un viatge a París va adquirir una de les primeres màquines de fotografia. De Francesc Pulit son algunes de les fotografies més antigues que es conserven de la ciutat (1890-1895), en aquestes dona testimoni de la vida quotidiana de Sabadell com les misses a Sant Fèlix, fires, mercats, obres i vida a les places i espais públics. L’any 1903 seria un dels impulsors del primer certament fotogràfic de l’Ajuntament de Sabadell, organitzat durant la Festa Major d’aquell any. Juntament amb Marçal Ballús, és considerat el principal fotògraf amateur local.

Pulit era amic del mestre Joan Vila Cinca (1857-1938) i amb Joan Figueras Soler (1861-1921), Ramon Quer Vidal (1829-1893), Antoni Oliver Turull (1867-1922) i altres personalitats, va formar part del primer nucli fundador de l’Acadèmia de Belles Arts. L’Acadèmia es va crear l’any 1880, el 1891 es va constituir en societat artística. Francesc Pulit en seria secretari de la primera junta i el 1891 en seria tresorer.1A part de la fotografia, tenia una gran admiració per la pintura, fet que el va portar a disposar d’una gran col·lecció de pintors sabadellencs, amb un nombre destacat d’obres de Joan Vila Cinca. De fet, es va formar com a pintor a l’Acadèmia de Belles Arts, i l’any 1887 participaria en una exposició pictòrica d’autors exclusivament sabadellencs: Maria Forrellad, Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Ramon Quer, Josep Espinalt, Antoni Oliver, Llonch, Marian Burgès, Lladó, Soler, Josep Calsina, Joan Calsina, Tiano, Duran, Sallarès i el mateix Pulit.2

Va ser un dels fundadors de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, l’any 1902. Empresa portada a terme amb els anteriorment esmentats Joan Figueras, Antoni Oliver i Joan Vila Cinca, juntament amb altres personalitats com Narcís Giralt Sallarès (1846-1925). Escola que més enllà dels ensenyaments artístics, dotava dels ensenyaments tècnics i industrials a les noves generacions.

Mecenes de la cultura i l’art, amb Antoni Oliver i Joan Brujas (1845-1920), va reunir 15.000 ptes. per ajudar al pintor Antoni Estruch Bros (1872-1957) perquè pogués viatjar a Argentina a mostra el quadre “L’Onze de Setembre”, aquest quadre va ser cedit l’any 1923 per Francesc Pulit a la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Pulit tenia el seu despatx a l’actual Plaça del Gas.

A més de fotògraf, col·leccionista i mecenes de la cultura, es va dedicar a la política i al mon financer. Va ser el comandant del cos parapolicial del Sometent, juntament amb Antoni Oliver.3 Durant l’anomenada “Setmana Tràgica” (coneguda com a “Setmana Gloriosa” pels revoltats contra les quintes), amb Joan Figueras i una secció de la Creu Roja, es va reunir amb les forces comandades pel General Bonet vingudes de Barcelona, perquè no entressin a la ciutat fins el dia següent quan els revoltats haguessin abandonat les armes per tal d’evitar un bany de sang encara més gran. L’11 d’agost de 1909, a través d’una carta, la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants li van agrair la seva intervenció.4El prestigi per aquesta intervenció va fer que el desembre del mateix any es presentés a les eleccions municipals com a candidat del districte segon del partit Unió per Sabadell (carlins, monàrquics i independents), sent escollit pel càrrec amb 389 vots, el va ocupar de gener de 1910 a agost de 1913.5 Durant la dictadura primorriverista va ser diputat provincial pel districte electoral de Sabadell-Terrassa de 1924 a 19296 Pel que fa a les activitats financeres, de 1919 a 1926 va ser conseller del Banc Sabadell, de 1925 a 1926 també ho seria de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. I de 1920 a 1924 va ser president de la Cambra de Comerç de Sabadell. D’altra banda, era molt amic de Timoteo Bustillo, diputat de les Corts espanyoles pel partit judicial de Sabadell. La seva relació amb Bustillo devia beneficiar els seus negocis i feia d’enllaç amb els cercles de la burgesia sabadellenca, ajudant a donar-li suport.

Era l’avi matern d’Esteve Renom Pulit, activista social i un dels més grans col·leccionistes patrimonials de Sabadell. Esteve Renom va morir el 6 d’abril de 2021 i el juny de 1923 la seva família va donar 2.000 instantànies tant de Francesc Pulit com d’Esteve Renom a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS).7


SIMÓ i BACH, Ricard. ‘Francesc Pulit i Tiana, fundador de l’Acadèmia de Belles Arts’. Diari de Sabadell, 6 de febrer de 1986 Evocació. Pàg. 15.

1 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàgs.52 i 229

2 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàg. 257

3 ‘Els anys del pistolerisme (1). Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2025 <<https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/anys-pistorelisme-62847/>>

4 CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res , 1904-1918. Pàg. 13.69

5 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàg. 263

6 Cercador de diputats i diputades. Arxiu General. Diputació de Barcelona <<https://www.diba.cat/ca/web/arxiu/cercador-diputats/-/cercadordo/detall/registre_diputats_62b468073a162c0350553298>> [Consulta: 17 de novembre de 2026]

7 ‘L’Arxiu Històric rep dues importants donacions: les instantànies de Francesc Pulit Tiana (s. XIX) i la col·lecció de fotografies d’Esteve Renom’. Ajuntament de Sabadell <<https://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=214941>>

Marçal Ballús Bertran

Barcelona, 24 de juliol de 1871 – Sabadell, 25 de febrer de 1937

Marçal Ballús. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell

De professió odontòleg, introductor i pioner del cinema a Catalunya

El seu pare tenia un herbolari al pla de la Boqueria de Barcelona. Estudia medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1891, especialitzant-se en odontologia.

Es trasllada a Sabadell l’any 1890 per fer una suplència d’un dentista del Pedregar, finalment s’instal·la a la ciutat i obre una consulta privada al capdamunt de la Rambla, el número 8.

Anunci de la consulta del dentista Ballús a la Rambla, 8. Diari de Sabadell, 1 d’abril de 1936

S’interessa pel cinema i la fotografia, i viatja a París amb l’impressor Magí Ribera, amic i soci seu. Allà descobreix a Kaurt, un exhibidor ambulant de quadres il·lusionistes de creació pròpia, obtinguts per l’oscil·lació de cristalls dobles damunt una placa fotogràfica de colors. Kaurt l’hi havia parla del descobriment dels germans Louis i August Lumière, de l’any 1895. Ballús assisteix a les primeres sessions d’exhibició cinematogràfica, d’escenes de la vida quotidiana, del germans Lumière al Salon Indien del Gran Café, al Boulevard des Capucines, i exporta l’invent a Sabadell.

Ballús, es va inventar una paraula pròpia per referir-se el cinema: LENTIPLASTICROMOCOLISELECTOSERPENTIGRAF. La paraula, a causa de la seva longitud, no va tenir èxit i es va quedar en cinema.

El 27 d’abril de 1897, projecte a «Los Campos de Recreo» la primera sessió de cinema a Sabadell i probablement a Catalunya.

Primera menció del cinematògraf dels germans Lumière al Diario de Sabadell del 28 d’abril de 1897. (AHS)

A principis de 1891, construeix una barraca de fusta al pla de l’Os, actual Plaça del Dr. Robert, per convertir-la en un cinema, però es produeix un incendi i queda totalment cremada. Posteriorment arrenda el teatre Cervantes durant deu anys, on passa pel·lícules del germans Lumière, de Méliès i Pathé, que projecte amb regularitat i lloga a empresaris d’altres poblacions. Pioner de la distribució de films, crea un circuit de sales d’exhibició per tot el Vallès, a Castellar del Vallès, Rubí i Caldes; i comarques veïnes, com Osona i Berguedà amb sessions a Manlleu, Torelló i Berga.

Quan acaba el contracte amb el Teatre Cervantes, el febrer de 1908 obre un local a la Rambla de Sabadell, anomenat Cine Pas, però acaba sent un fracàs i Ballús s’acaba centrant únicament en l’odontologia.


Més informació sobre el cinema a Sabadell: Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX

Marçal Ballús i Bertran, MBC. Metges Catalans

Marçal Ballús, carrer de. nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell

BEORLEGUI TOUS, Albert. Sabadell, càmera i acció. Del l’entiplasticocromocolisserpentigrahf al digital. Ajuntament de Sabadell, 2020. ISBN: 9788494584541

TORELLÓ, J.; BEORLEGUI, A. Sabadell, un segle de cinema. Sabadell. Fundació Amics de les Arts i de les Lletres, 1996.

Exit mobile version
%%footer%%