Manuel Ribot i Serra

Sabadell, 21 de març de 1859 – 21 de desembre de 1925

“Pequeña Gaceta del Régimen Local. Extraordinario de Sabadell”, 1915 (AHS)

Arxiver Municipal, historiador, cronista, poeta i dramaturg. Fundador del primer Centre catalanista i de la Revista de Sabadell. Organitzador de la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

Fill d’un botiguer del carrer de la Salut, va estudiar als Escolapis i posteriorment es dedicà a escriure i participà en diferents concursos literaris (autor de l’obra La Puntaire). Quan només tenia 20 anys, amb el seu cunyat Ricard Sampere i altres, va fundar el Centre Literari Catalanista, el 1879. Va tindre un gran interès per conèixer la història de la ciutat de Sabadell, i fou nomenat cronista de Sabadell l’any 1882. Un any després, l’any 1883, l’Alcalde Joan Vivé i Salvà, el nomenà Arxiver Municipal (càrrec que ocupà durant quaranta anys), per tal que pogués organitzar tots els seus documents que feien referència a la història sabadellenca. El mateix any, publicà “Origen y Progresos de Sabadell”, i l’any següent fou un dels fundadors de la Revista de Sabadell, on publicà onze entregues del suplement “La ilustración Sabadellense”. La Revista de Sabadell, començà a publicar-se bisetmanalment, fins l’any 1888 que comença a sortir diàriament. El 23 de desembre de 1891, fou nomenat Corresponent per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.

Enric Turull i Comadrán, l’informà de la voluntat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell de crear una biblioteca pública a la ciutat, després de les fortes demandes de sectors culturals locals. El responsable de la seva organització fou el mateix Ribot i Serra, Secretari de l’entitat, que no va poder veure acabada la seva obra, ja que va morir el 21 de desembre de 1925 i la biblioteca fou inaugurada el 1928. A la seva mort, la direcció de la Revista de Sabadell passà a mans de Ramón Torner i Tort, que era el seu editor. La Revista de Sabadell va deixar de publicar-se finalment, el 31 de gener de 1935.

Ribot i Serra, escrigué diverses monografies com “Origen y progresos de Sabadell” (1883) i “Clavé i les societats euterpenses”. Va participar en els Jocs Florals, on va ser premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor (1905, 1916), va escriure poesia lírica i festiva. Publicà els volums de poesia “Idil·lis i balades” (1888), “Garbuix” (1905, 1925) i un altre recull a “Lectura Popular“. També estrenà i publicà obres teatrals com “La base quinta” (1884), Lo vectigal de la carn (1888) i la sarsuela “Assumptos municipals” (1881), entre d’altres.

La revista Garba del maig de 1921 ens mostra un recull d’articles sobre en Manuel Ribot i Serra.


Nomenclàtor. “Carrer de Ribot i Serra“. Ajuntament de Sabadell.

Baqués, Josep; BARÓ, Robert. Gent Nostra als Carrers de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 1995 (pàgina 194).

Deu i Baigual, Esteve; Galceran i Abella, Anna i Puig i Pinyol, Maria Rosa: Coneixem Sabadell? Ajuntament de Sabadell. Sabadell, juny del 1984. ISBN 84-505-0170-9, plana 77.

Andreu Castells i Peig

Sabadell, 29 d’octubre de 1918 – Sabadell, 16 de gener de 1987[1]

Andreu Castells. Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

Historiador, arxiver, editor i impressor. Una de les seves principals aficions era la pintura.

Va anar a  l’escola progressista Internacional Nova Damon. Durant la Guerra Civil va combatre amb les Brigades Internacionals, fet pel qual el va motivar a escriure “Las Brigadas Internacionales en la Guerra de España“, publicada l’any 1974. Es casà amb Pila Campanales i Centelles (1925-1976), amb qui tingué un fill: Marc Castells i Campanales, que es casà amb Montserrat Vila.[2]

L’any 1933 va començar a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell, on es dóna a conèixer amb un paisatge del poble de Granera, aprofitant una exposició per la Festa Major de la ciutat. El Museu d’Art de Sabadell li comprà l’obra. El 1959 va obtenir el primer Premi Ciutat de Sabadell. Cap els anys 60 va deixar de pintar i a partir del 1961 va començar a escriure i a publicar –en fascicles– una història de l’art sabadellenc denominada L’art sabadellenc. Assaig de biografia local, publicada per Edicions Riutort.

Professionalment es dedicà a l’ofici d’impressor i editor, l’any 1956 va  fundar l’empresa editorial Artgrafia i Riutort, juntament amb el seu cunyat, David Graells Montull; la impremta de l’editorial es trobava a la casa de Castells.  Va crear la revista cultural Riutort (1956-1965), referent de l’època per la seva qualitat gràfica i art d’avantguarda.

És el principal impulsor de lhistòria local de finals dels segles XVIII al XIX i XX (fins el 1976), sobre història local d’aquests segles destaquen els sis volums de l’obra sobre les lluites contra el caciquisme i els diferents règims dretans sabadellencs, Informe de l’oposició (1975-1980)

Alguns historiadors com Jordi Calvet, el van críticar, segons ells, perquè sovint es basava massa en els testimonis orals i en el “morbo”, sense contrastar-ho. Però el cert, és que no hi havia els mitjans d’ara, i a partir de l’ Informe de l’oposició (1975-1980), es pot seguir el fil i descobrir nous fets històrics, testimonis i relació entre ells.

En la vida cultural local, Castells va participar en diverses institucions i entitats de la ciutat, en museus i especialment en l’ Arxiu Històric de Sabadell (AHS), d’on en va ser director de 1979 a 1985.

Com a persona compromesa en la lluita antifranquista, va ser membre de  l’Assemblea Democràtica de Sabadell (1974-1976) i va col·laborar en publicacions catalanes clandestines (Antologia dels fets, les idees i els homes d’Occident, 1947).

Una escola de Sabadell porta el seu nom: <http://www.escolaandreucastells.cat/>

Al mes de maig de 1988, a la Plaça de la Creu Alta de Sabadell, es va col·locar una placa de record en homenatge seu amb la següent inscripció[3]:

A Andreu Castells Peig, 29-X-1918 15-I-1987.

“Tots els meus treballs de recerca els faig vivencialment: Vaig fer l’Art Sabadellenc segurament perquè havia pintat, les Brigades Internacionals perquè hi havia participat, i l’Informe de l’Oposició perquè em sento més d’esquerres que de dretes”.

Entrevista a “l’Avenç”, Desembre de 1981. Creu Alta, maig de 1988.

Ceràmica en homenatge a Andreu Castells a la Plaça Creu Alta

Obres destacades d’Andreu Castells i Peig[4]:

Història local, els sis volums de l’Informe de l’oposició:

  • 1. Prolegòmens. Aldarulls del pa, 1788. Revolució de setembre, 1868. Sabadell, 1975
  • 2. República i acció directa. 1868-1904. Sabadell. 1977
  • 3. O tot o res. 1904-1918. Sabadell. 1978
  • 4. Del Terror a la Segona República. 1918-1936. Sabadell. 1980
  • 5. Guerra i revolució. 1936-1939. Sabadell. 1983
  • 6. El franquisme i l’oposició sabadellenca. 1939-1976. Sabadell. 1989. (volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig)

Guerra Civil:

  •  Las brigadas internacionales de la guerra de España. Barcelona. Ariel. 1974

Art Local:

  • L’art sabadellenc. Assaig de biografia local


[1]   ‘Andreu Castells, historiador‘. El País

[2] Andreu Castells i Peig, pintor, escriptor, historiador, editor i arxiver. Ricard Simó i Bach. Diari de Sabadell, 21 de novembre de 1987

[3]  ‘Autor desconegut. Andreu Castells‘. Museus Municipals. Ajuntament de Sabadell.

[4]  ‘Història‘. Escola Andreu Castells

‘Fons Andreu Castells i Peig’. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Calvet, Jordi. L’aportació historiogràfica d’Andreu Castells (1918-1978), Arraona, 1, tardor, 1987

Exit mobile version
%%footer%%