Granyena de Segarra, 4 de març de 1919 – Barcelona, 20 d’octubre de 1988
Historiador especialitzat en època moderna
Fou president de la FENEC a Sabadell, així com militant del Bloc Obrer i Camperol i del POUM, després de la Guerra Civil entrà a l’església, exercint de sacerdot a Sud-amèrica. Finalment, deixà l’hàbit i es obtingué el títol d’historiador a Holanda, dedicant-se a la situació política d’aquest país al segle XVIII i a la Guerra de Successió de Catalunya.
Fill de Ramon Porta Bernaus i de Maria Bergadà Gomà, era el tercer de cinc germans: Josep, Ramon, Antoni, Francesc i Magdalena. La família es traslladà a Sabadell per trobar noves oportunitats laborals.
Rebé els primers ensenyaments de Mossèn Jaume Roca Valls (1896-1936) en el Santuari de la Salut de Sabadell. Més endavant anà al col·legi del carrer Llobet, després a l’Escola Pia. Als 14 anys començà a treballar com aprenent de manyà en els tallers de l’empresa de l’Espanya Industrial de Sabadell. Un any més tard, la Caixa de Sabadell li concedí una de les primeres beques d’estudis, juntament amb els seu companys Antoni Trallero i Jaume Truyols. Durant la Guerra Civil estudià el batxillerat l’Institut M.B Cossío, situat on anteriorment hi havia l’Escola Pia.
Fou president de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya de la nostra ciutat i milità al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i després al POUM, amb els seus companys: Albert Burón, Rogeli March, Josep Guillem, Josep Vilademás, entre altres. Quan ja la Guerra Civil estava perduda, el cridaren a la lleva dels 40, i participà a l’atac del cap de pont de Balaguer el 22 de maig de 1938. Tres dies més tard, l’ascendiren a Caporal i el juny es formà a l’Escola de Comissaris de Companyia, aconseguint el número 1 de la promoció, i se li confià la primera companyia del batalló 493 de la 124 Brigada. Posteriorment, participà durant dos mesos a la batalla de l’Ebre.
L’11 de febrer de 1939 a l’acabar-se la retirada de l’exèrcit republicà cap a França, es presentà a les autoritats militars franquistes de Sabadell que el varen enviar al camp de concentració de Tarragona, del qual en sortí el 14 d’abril, sent incorporat a l’exèrcit franquista que el destinà a Estella, Bilbao, Lesaka, Madrid, etc.
Les noves autoritats li retiraren la beca d’estudis a causa de la seva participació a l’exèrcit republicà, veient-se obligat a revalidar els anys que havia estudiat el batxillerat a l’Institut M.B Cossío, es tragué el batxillerat novament, a l’Institut Maragall, i després estudià a la Universitat de Barcelona, aconseguint exercir de mestre a Sabadell, però havent-ho de compaginar amb el servei militar, l’ajudaren Dolors Miralles (1889-1981) i Mossèn Camil Geis (1902-1986).
El maig de 1942 amb 23 anys decidí fer-se sacerdot, entrant als jesuïtes com a postulant l’1 de setembre del mateix any. Com a sacerdot decidí passar una llarga temporada a Sud-amèrica, l’any 1954 deixà l’eslgésia i s’assentà a Holanda, on estudià Història a les universitat de Leiden i Amsterdam. S’especialitzà en època moderna, les seves primeres recerques foren sobre la situació política al començament del s. XVIII a Holanda, publicant Joan Gerrit Cover. De politieke match van Amsterdam (1702-1748), l’any 1975. Posteriorment, tractà la guerra de Successió a Catalunya, aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses. L’any 1984 publicà La victòria catalana de 1705, gràcies a l’estudi de la documentació al respecte de l’Arxiu General de l’Estat de la Haia i de la premsa holandesa de l’època sobre els inicis de la guerra de Successió a Catalunya. Abans de morir, treballava en un volum sobre Catalunya i la pau d’Utrecht.
‘Antoni Porta i Bergadà, historiador, professor i escriptor’. EVOCACIÓ. Anna Maria Fité Salvans i Ricard Simó Bach. Diario de Sabadell, 19 de novembre de 1988. Pàgs. 32-33
‘Antoni Porta i Bergadà’. Enciclopèdia.cat <<https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dhistoriografia-catalana/antoni-porta-i-bergueda>>
