Franquisme – Història de Sabadell S.XIX-XX

Miquel Arnella Bis

Sabadell, 2 de desembre de 1919 – 16 de desembre de 2011

Militant carlista i regidor de l’Ajuntament de Sabadell durant el franquisme

Fill de Josep Arnella Salvans i Josepa Bis Aymami. Josep Arnella Salvans (Sabadell, 19 de desembre de 1887 – 11 de gener de 1947) havia sigut tinent d’alcalde després dels “Fets d’Octubre de 1934” amb l’alcalde Josep Germà i regidor fins la Guerra Civil. Tenia un germà bessó que es deia Joan, també militant carlista.

De professió tècnic tèxtil, càrrec que desenvolupà a una empresa local. Durant la Guerra Civil serví al Bàndol Nacional sota les ordres del capità Antonio Losada que dirigia la Quinta Columna. Més endavant va ser detingut a Terrassa però aconseguí escapar i s’amagà a Barcelona fins l’entrada de les tropes franquistes. De seguida es presentà davant els requetès com a voluntari, sent destinat a serveis de guàrdia i passant per diferents càrrecs.

Guia del Requetè de Miquel Arnella. Amb la verge de Montserrat “la moreneta”, la creu de Borgonya dels carlistes i les muntanyes de Montserrat al fons (AHS)

Una de les cançons que apareixen. a la Guia del Requetè (AHS)

El 5 de març de 1945 es casà amb Antònia Bertran Ubachs, amb qui tingué dos filles. Vivia al carrer Convent, 110. Durant els anys 50 i 60 va ser regidor de l’Ajuntament de Sabadell.

El 3 d’octubre de 1957, el delegat nacional dels requetès, Luís G. Costa el nomenà cap local i comarcal d’aquests (havia sigut “Pelayo” dels Requetès abans del cop militar del 18 de juliol de 1936). Formà part de diverses associacions i publicacions tradicionalistes i nacionalistes espanyoles:

Cap local i president de la “Congregación Mariana de San Luís”.
Vocal de la “Asociación Cultural Italo-Hispánica Cristóbal Colón”, aquesta associació defensava la hispanitat dels territoris conquerits d’Amèrica i feia homenatges als seus principals conqueridors i dates clau de les conquestes. El seu fundador era Cristóbal Colón de Carvajal y Maroto, que segons deien era descendent de Cristóbal Colón i que va ser assassinat per ETA el 1986.
President local del “Círculo Cultural Juan Vázquez de Mella”. Associació que difon la ideologia i història del carlisme tradicionalista conservador.

Va ser subscriptor de la revista dretana la “Razón Española”, fundada el 1983. Practicant de tir i de futbol, formà part de l’associació “Tiro Nacional” en representació de Sabadell i soci del Club de Futbol Creu Alta.

Arxiu Històric de Sabadell (AHS) Fons Ricard Simó i Bach

Arxiu personal Miquel Arnella

Data de defunció: https://www.rememori.com/esquelas/barcelona/page:15003/sort:Obituary.name/direction:asc

Ricardo Royo Soler

Sabadell 17 de novembre de 1923 – 6 de juliol de 2001

Ricardo Royo i Soler. Fons Ricard Simó i Bach. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Últim batlle del franquisme, va exercir com a tal del març de 1976 a abril de 1979¹

Fill de Ramon Royo i Robles, natural de Segorb (Castelló) i de Francesca Soler i Pratginestós de família sabadellenca.

Va estudiar el col·legi dels germans Maristes de Sabadell, fins l’any 1936 en què a causa de la Guerra Civil, es va canviar al col·legi Mercantil. Posteriorment, va completar cinc cursos de l’especialitat tèxtil a l’Escola Industrial de Sabadell, i va treballar a un parell d’empreses tèxtils fins que l’any 1949 amb el seu pare i el seu germà, van crear una empresa familiar de fabricació de teixits de panys.

De jove, va formar part de l’equip de bàsquet del Centre d’Esport Sabadell que a la dècada dels 40 i 50 del segle passat va aconseguir importants èxits esportius.

L’any 1950 va casar-se amb Maria dels Àngels Manent i Tarrats, nascuda a Mataró però pràcticament de Terrassa, ja que hi vivia des de que tenia un any. Amb la qual tingué dos fills, Ricard i Josep.

Formà part de diverses juntes d’entitats sabadellenques:

Vicepresident del Cercle Sabadellès i posteriorment en va haver d’assumir la presidència a causa de la dimissió del titular, en un moment complicat per l’entitat, ja que es trobava en litigi amb l’Acadèmia de Belles Arts.

Formà part de la junta directiva del Gremi de Fabricants de 1967 a 1975, i en representació d’aquest càrrec, l’any 1971, va accedir al consistori de l’Ajuntament de Sabadell. Després de 3 anys, el 1974 amb la renovació parcial perceptiva del consistori, se’l nomenà primer tinent d’alcalde dins la Delegació d’Hisenda.

L’any 1976, al mes de febrer i durant la vaga general del metall, per renúncia del Batlle Josep Burrull, va accedir a l’alcaldia al març. En una entrevista a TeleXpress, va denunciar que havia demanat 19 vegades la seva renúncia davant les autoritats superiors, però mai va ser acceptada; que els ajuntaments formaven part del sistema anterior, i que ell i els regidors es trobaven sols:

“nosotros no pintamos nada”, “en el fondo somos unos parias”
“Sustituyendo a Burrull y tras dos años en el frente del Ayuntamiento. El alcalde de Sabadell ha dimitido 19 veces” Ángel Lacalle. TeleXpress, Catalunya. 14 de setembre de 1978

Ricardo Royo dirigint-se als ciutadans de Sabadell en motiu del centenari de la ciutat

Durant els anys 1977 i 1978 va ser president de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa. També durant el seu càrrec va haver de fer-se càrrec dels actes de celebració del centenari de la ciutat, així com de la crisi del sector tèxtil.

Durant els seu mandat va separar-se de fer qualsevol declaració de cap tendència política o ideològica, per tal de no complicar els moments cap a la transició política que estava vivint el país i la ciutat. El 3 d’abril van tenir lloc les primeres eleccions democràtiques. El PSUC va vèncer les eleccions amb 37.590 vots (43,72%) i 13 regidors, seguit de lluny pel PSC amb 17.721 vots (20,6%) i 6 regidors, CiU amb 16.833 vots (19,6%) i 6 regidors, i UCD amb 7.406 vots (8,6%) i 2 regidors.

Ricardo Royo va deixar el càrrec d’alcalde el 18 d’abril de 1979, que seria ocupat per Antoni Farrés (PSUC) el 19 d’abril, quan es va constituir el nou consistori democràtic. Royo no va assistir al ple d’investidura de Farrés. Durant la seva primera roda de premsa, Farrés va declarar: “Queremos fomentar la industria y el pleno empleo”, sobre els funcionaris municipals: “no habrán depuraciones… aunque los fraudes irán al juzgado”²

Ricardo Royo, comentant les eleccions amb el futur alcalde Antoni Farrés. Portada del Diario de Sabadell, any III-Núm. 285, 5 d’abril de 1979

El 25 de maig de 1979 va ser nomenat Prohom del Gremi de Fabricants³, a títol pòstum, ho va ser Francesc Monràs, director general del Banc Sabadell. La distinció de prohom era honorífica i es premiava la tasca a favor de la ciutat i del tèxtil en general. El 31 de maig es va fer un homenatge amb un sopar al restaurant de Can Font.

1 Alcaldes de Sabadell des de l’any 1900. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

2 Primera rueda de prensa de A. Farrés. QUEREMOS FOMENTAR LA INDUSTRIA Y EL PLENO EMPLEO. Diario de Sabadell, any III-Núm.285 5 d’abril de 1979

3 “RICARD ROYO DISTINGIDO COMO”PROHOM DEL GREMI”. IGUAL DISTINCIÓN, A TÍTULO POSTUMO, A FRANCESC MONRAS”. Diario de Sabadell. Dissabte 26 de maig de 1979 (pàg.3)

Antoni Llonch Gambús

Sabadell, 30 de setembre de 1914 – 19 de maig de 1974¹

Antoni Llonch i Gambús. Autor desconegut. FONT: *nomenclàtor*

Industrial tèxtil i alcalde en època franquista (del 29 d’abril de 1960 al 20 de gener de 1965)

Era germà del Dr. Josep Maria Llonch. Va fer la guerra al bàndol republicà al ser mobilitzat, motiu pel qual no seria ben vist pels falangistes, que li retreien no haver desertat. Durant la seva curta alcaldia Antoni Llonch intentà resoldre les problemàtiques que tingueren els nouvinguts provinents del sud d’Espanya: habitatges d’autoconstrucció, falta d’escoles, atur, etc. Així doncs, es van crear diversos polígons, es van construir escoles (encara que en locals deficients i amb sobre-població), es va intentar augmentar la xarxa de clavegueram, les voreres i les pavimentacions. Les accions que portà a terme Llonch i el seu grup partien del treball de l’Associació Catòlica de Dirigents i les obres més importants que realitzaren tingueren a veure amb la construcció d’esglésies i habitatges als barris² (com els de baixa qualitat del barri d’Arraona). Llonch impulsà la Joventut de la Faràndula, que va emprendre la construcció del Teatre Faràndula i presidí la immobiliària social VISASA, que va començar la construcció del barri de les Termes i inicià els tràmits per soterrar el ferrocarril. També va ser President del Gremi de Fabricants, i del Centre d’Esports Sabadell, vicepresident de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria i diputat provincial. El 1965 dimití al·legant motius de salut després d’haver patit la forta oposició dels ex-combatents i de la FET-JONS local.

La intervenció de l’Ajuntament de Llonch es va quedar curta, a causa de l’estret marge d’ajut estatal, la falta de liquiditat dels pressupostos municipals, i la limitació del “paternalisme” pel que fa a l’acció d’entitats i agrupacions locals en la construcció d’escoles, esglésies o habitatges o el seu propi paternalisme de caràcter social-catòlic³. A més, Llonch va haver de fer front als aiguats de 1962. No seria fins entrada la democràcia que no es faria una intervenció de prou magnitud per arreglar els barris, amb l’alcalde Farrés i gràcies a la organització del moviment veïnal. Antoni Llonch prenia el relleu de l’alcaldia a Josep Maria Marcet, del qual era primer tinent d’alcalde. Llonch, a diferència de Marcet, no venia del falangisme, sinó del grup d’empresaris que defensaven un catolicisme de caràcter social i que s’havien format a la Asociación Católica de Dirigentes i en el Patronato Social de la Indústria de Sabadell.⁴ A Llonch, amb el seu aval, el substituirà Josep Burrull, de la mateixa manera que Burrull, anteriorment, l’havia avalat com alcalde davant dels falangistes que sospitaven d’ell per haver participat en l’exèrcit republicà. Així doncs, tot i que Burrull era un falangista intransigent i Llonch defensava un catolicisme de caràcter social, ambdós s’ajudaren per arribar a l’alcaldia.

Article d’Antoni Llonch acomiadant-se de l’alcaldia. “Sabadell”, 23 de gener de 1965

Una plaça de la ciutat portava el seu nom fins l’any 2019 que per acord del ple municipal, per tal d’eliminar els noms vinculats al franquisme i complir la Llei de Memòria Històrica, va ser substituïda pel de Clara Campoamor.

Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Fons Simó i Bach.

1 Nomenclàtor. ‘Plaça de Llonch i Salas‘. Ajuntament de Sabadell

2 ‘Els barris d’autoconstrucció. Model de ciutat i política urbana’. Manuel Larrosa Padró. Arraona Revista d’Història Núm. 28.

3 MARÍN CORBERA, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal (1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col·lecció Seminari,12. (pàgs. 512-513).

4 MARÍN CORBERA, Martí. L’Ajuntament de Sabadell en el període franquista. L’articulació política municipal 1939-1979. Arraona, Revista d’Història. Núm. 9 (pàg. 89)

Comparteix això:

Comparteix això:

Comparteix això: