Sabadell, 29 d’octubre de 1918 – Sabadell, 16 de gener de 1987[1]

Andreu Castells. Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

Historiador, arxiver, editor i impressor. Una de les seves principals aficions era la pintura.

Va anar a  l’escola progressista Internacional Nova Damon. Durant la Guerra Civil va combatre amb les Brigades Internacionals, fet pel qual el va motivar a escriure “Las Brigadas Internacionales en la Guerra de España“, publicada l’any 1974. Es casà amb Pila Campanales i Centelles (1925-1976), amb qui tingué un fill: Marc Castells i Campanales, que es casà amb Montserrat Vila.[2]

L’any 1933 va començar a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell, on es dóna a conèixer amb un paisatge del poble de Granera, aprofitant una exposició per la Festa Major de la ciutat. El Museu d’Art de Sabadell li comprà l’obra. El 1959 va obtenir el primer Premi Ciutat de Sabadell. Cap els anys 60 va deixar de pintar i a partir del 1961 va començar a escriure i a publicar –en fascicles– una història de l’art sabadellenc denominada L’art sabadellenc. Assaig de biografia local, publicada per Edicions Riutort.

Professionalment es dedicà a l’ofici d’impressor i editor, l’any 1956 va  fundar l’empresa editorial Artgrafia i Riutort, juntament amb el seu cunyat, David Graells Montull; la impremta de l’editorial es trobava a la casa de Castells.  Va crear la revista cultural Riutort (1956-1965), referent de l’època per la seva qualitat gràfica i art d’avantguarda.

És el principal impulsor de lhistòria local de finals dels segles XVIII al XIX i XX (fins el 1976), sobre història local d’aquests segles destaquen els sis volums de l’obra sobre les lluites contra el caciquisme i els diferents règims dretans sabadellencs, Informe de l’oposició (1975-1980)

Alguns historiadors com Jordi Calvet, el van críticar, segons ells, perquè sovint es basava massa en els testimonis orals i en el “morbo”, sense contrastar-ho. Però el cert, és que no hi havia els mitjans d’ara, i a partir de l’ Informe de l’oposició (1975-1980), es pot seguir el fil i descobrir nous fets històrics, testimonis i relació entre ells.

En la vida cultural local, Castells va participar en diverses institucions i entitats de la ciutat, en museus i especialment en l’ Arxiu Històric de Sabadell (AHS), d’on en va ser director de 1979 a 1985.

Com a persona compromesa en la lluita antifranquista, va ser membre de  l’Assemblea Democràtica de Sabadell (1974-1976) i va col·laborar en publicacions catalanes clandestines (Antologia dels fets, les idees i els homes d’Occident, 1947).

Una escola de Sabadell porta el seu nom: <http://www.escolaandreucastells.cat/>

Al mes de maig de 1988, a la Plaça de la Creu Alta de Sabadell, es va col·locar una placa de record en homenatge seu amb la següent inscripció[3]:

A Andreu Castells Peig, 29-X-1918 15-I-1987.

“Tots els meus treballs de recerca els faig vivencialment: Vaig fer l’Art Sabadellenc segurament perquè havia pintat, les Brigades Internacionals perquè hi havia participat, i l’Informe de l’Oposició perquè em sento més d’esquerres que de dretes”.

Entrevista a “l’Avenç”, Desembre de 1981. Creu Alta, maig de 1988.

Ceràmica en homenatge a Andreu Castells a la Plaça Creu Alta

Obres destacades d’Andreu Castells i Peig[4]:

Història local, els sis volums de l’Informe de l’oposició:

  • 1. Prolegòmens. Aldarulls del pa, 1788. Revolució de setembre, 1868. Sabadell, 1975
  • 2. República i acció directa. 1868-1904. Sabadell. 1977
  • 3. O tot o res. 1904-1918. Sabadell. 1978
  • 4. Del Terror a la Segona República. 1918-1936. Sabadell. 1980
  • 5. Guerra i revolució. 1936-1939. Sabadell. 1983
  • 6. El franquisme i l’oposició sabadellenca. 1939-1976. Sabadell. 1989. (volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig)

Guerra Civil:

  •  Las brigadas internacionales de la guerra de España. Barcelona. Ariel. 1974

Art Local:

  • L’art sabadellenc. Assaig de biografia local


[1]   ‘Andreu Castells, historiador‘. El País

[2] Andreu Castells i Peig, pintor, escriptor, historiador, editor i arxiver. Ricard Simó i Bach. Diari de Sabadell, 21 de novembre de 1987

[3]  ‘Autor desconegut. Andreu Castells‘. Museus Municipals. Ajuntament de Sabadell.

[4]  ‘Història‘. Escola Andreu Castells

‘Fons Andreu Castells i Peig’. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Calvet, Jordi. L’aportació historiogràfica d’Andreu Castells (1918-1978), Arraona, 1, tardor, 1987

8 thoughts on “Andreu Castells i Peig”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Descobriu-ne més des de Història de Sabadell S.XIX-XX

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint