Massagué i Vilarrúbias, Joan

Sabadell, 1833 – 28 d’abril de 1901

joan massague
Joan Massagué. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS), fons Simó i Bach

Fill de Fidel Massagué i de Camila Vilarrubias. Es casà amb la també sabadellenca, Maria Corominas, i tingueren quatre fills: Pilar, Zenon, Joan Antoni i Fidel.

Realitzà l’ensenyament primari al col·legi de les Escoles Pies, i posteriorment va estudiar teoria dels teixits i treballà a l’empresa tèxtil Corominas.

Joan Massagué va formar part de l’Ajuntament i alcalde de la ciutat en diferents ocasions, en total va ser designat tres vegades com a batlle, compaginant-ho amb el càrrec de president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en els períodes: de l’1 de gener de 1890 a l’1 de juliol de 1891, i posteriorment, del 2 d’abril de 1901 fins el dia de la seva mort el 28 d’abril de 1901.

Com a batlle va destacar per la construcció d’obres públiques a través de la corporació municipal, que van suposar les més importants reformes urbanístiques del darrer terç del segle XIX. Entre les obres públiques impulsades per Joan Massagué destaquem: l’obertura del carrer de Barcelona (actualment avinguda de Barberà), des del carrer Tetuan fins a Barberà, col·locant arbres a cada costat; l’urbanització i embelliment de Places i carrers com la Plaça Sant Roc, o els carrers Alfons Sala, Clasanç Duran, Latorre; la ordenació i construcció de l’Eixample, amb la regularització de la Plaça Major (actual Passeig de la Plaça Major); l’enderrocament dels edificis de l’antiga placeta Manresa (actual Plaça de l’Àngel), obrint-se l’accés a l’antiga carretera de Manresa (actual Via Massagué), via que donava un mal aspecte a la ciutat a causa de les eixides de les edificacions del carrer Raval de Dins.

Així mateix, va aconseguir posar fi als litigis entre l’Ajuntament i els Pares Escolapis per la qüestió de l’edifici del Col·legi (actual Ajuntament de Sabadell). Arribant a l’acord per la construcció de les actuals Escoles Pies, obre de l’arquitecte Miquel Pascual amb les orientacions donades pel Rector del col·legi, P. Joaquim Corominas o Plà, que va ajudar a que s’arribés a l’acord perquè l’Ajuntament a canvi es fes propietari de l’antic col·legi dels escolapis.

Massagué també va col·laborar en la construcció d’edificis religiosos, com l’Església de la Puríssima Concepció, iniciada el 28 d’agost de 1879 i finalitzada el 31 de juliol de 1885, el campanar per això, no va comença a construir-se fins el 1892; i el Santuari de la Mare de Deu de la Salut (1882) i la capella del Cementiri Municipal (1893).

En les actes de la secció municipal de l’11 d’abril de 1901, es troba ressenyat el prec dels regidors de l’Ajuntament, perquè Joan Massagué (llavors alcalde), abandoni la sala, per tal de tractar assumptes que l’afectaven a ell directament, Massagué s’absenta un moment. I els regidors fent palès els mèrits que ostenta, acorden per unanimitat donar el nom de Joan Massagué al carrer anomenat carretera de Manresa; un cop pres l’acord, Massagué retorna a la sala per donar les gràcies.

Pocs dies després d’aquest acord, el 28 d’abril de 1901, Joan Massagué mort en el seu domicili de la Rambla, núm. 229. Durant el seguici del seu enterrament, al arribar al començament de la Via Massagué, va ser descoberta la placa que dóna nom a la via.


Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Fons Ricard Simó i Bach

‘Massagué, Via de’. NOMENCLÀTOR, Ajuntament de Sabadell <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17611&Itemid=122>

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s