Barbastro (Osca), 1864 – Sabadell, 1914
Va néixer a Barbastro com dos dels seus germans, Àngel i Purificació, ja que la família si va traslladar des de Sabadell, on van néixer les dues germanes grans, Maria, i la famosa anarquista i feminista Teresa Claramunt. Posteriorment, la família emigrà a Alcoi, on Josep va fer de sabater, es va casar; i va impulsar l’anarquisme a la ciutat, col·laborant en el setmanari anarquista “Humanidad”, fundat per Miquel Martínez Bosch l’any 1906. Va participar activament en diversos conflictes socials, especialment les protestes contra la visita de l’arquebisbe de València i la vaga del tèxtil de l’estiu de 1907 on va participar en el míting obrer. També va protagonitzar encesos debats amb els socialistes i amb els radicals de Botella Asensi1.
Cap el 1907 es va instal·lar a Sabadell, on va esdevenir un reconegut militant de la Federació Obrera de Sabadell (FOS)2. Era aficionat al teatre, i especialment al drama social, sovint anava com a espectador o participava com a actor a la sala “Gelats“, on entre altres drames i protagonitzà diverses vegades el de “Juan José” de Dicenta. També hi actuà la seva filla, Emilia que va participar a la vaga de subsistències de 1918 juntament amb Balbina Pi, i casada amb Idelfons Pelegrí que també era actor i anarquista3.
A Barcelona, Josep Claramunt era molt ben considerat com a ideòleg i agitador anarquista. Durant les jornades de la “Setmana Tràgica” de 1909 a Sabadell, era el cap de la Junta Revolucionària i va ajudar a la causa de la República Federal Social. A resultes d’aquests fets, va ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la cadena perpètua i posteriorment pel desterrament a França. El 1910 va tornar a Alcoi al ser amnistiat, on novament va ser detingut i empresonat a Alacant.4
1. Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. pàg. 390. Edicions UB i Publicacions Abadia de Montserrat, 2000
2. Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach
3. Castells, Andreu. Informe de l’Oposició ‘O tot o res. 1904-1918’ (III Volum). Editorial Riu Tort Sabadell,1978
4. Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. pàg. 390. Edicions UB i Publicacions Abadia de Montserrat, 2000