Sabadell, 25 d’abril de 1920 – 1 de setembre de 2020
Soldat republicà de la lleva “del biberó”
Fill de Josep Soler, torner metal·lúrgic i d’Eulàlia Llongueras, ordidora, vivia amb. els pares, la seva germana Assumpció, i la seva àvia al carrer Montserrat, 103. Alfons era teixidor i treballava d’aprenent de teòric tèxtil. Va començar a estudiar el batxllierat, perquè s’havia quedat sense feina, a l’Institut Obrer a l’edifici de l’Escola Industrial, però la guerra ho estroncà tot.
En plena guerra i amb 18 anys va haver de marxar al front, com a soldat de la lleva de 1941, la “del Biberó”. Els seus companys de reclutament que eren de la colla de l’Institut foren: Joaquim Miñana, Manel Muntasell, Vicenç Renom, Llibert Bertran, Agustí Masvidal, Josep Egea (que serà ferit al front i morirà a l’Hospital de Bellvitge) i Pere Valls (aquest darrer morirà al front per un impacte d’obús). El 28 d’abril de 1938 marxà de Sabadell cap a l’estació de França de Barcelona, i d’aquesta cap a Vic, Tàrrega i direcció al Front del Segre. A Golmés va passar una primera precària inspecció i de seguida hagué d’intervenir en l’ofensiva de l’exèrcit republicà per recuperar el Cap de Pont de Balaguer, des d’on els franquistes iniciaren la invasió de Catalunya. Era el 22 de maig de 1938, estava enquadrat en la divisió 72, Brigada Mixta 38 i entrava en combat per primera vegada. Mataren el seu cap, i de l’esquadara de sis soldats, només van quedar ell i dos soldats més. Estaven mal equipats i el menjar era més aviat escàs i monòton. Passà diverses setmanes a la Sentiu, Vallfogona de Balaguer i Camarasa. El 23 de desembre de 1938 va començar la ofensiva franquista.
El portaren a Sant Llorenç i després a Àger, i d’allà va anar caminant fins a Tremp, on el traslladaren amb camions fins al camp de concentració de Miranda de Ebro: cada dia els obligaven a hissar la bandera i cantar el Cara el Sol. Hi va estar fins el 12 d’abril de 1939, en rebre un aval favorable 15 dies abans i ser classificat com a afecte al règim. Tanmateix, l’enviaren a la caixa de reclutes de Burgos i l’incorporaren al Regimiento de Infanteria de Sant Marcial núm. 22. D’allí el destinaren a fer el servei miliar al Marroc, com feren amb molts catalans. Alfons va passar més de tres anys (del 22 d’abril de 1939 al 10 de juliol de 1942) a diferents destinacions del protectorat espanyol del Marroc, construint fortificacions: Cabo de Agua, Saf-Saf, Illes Chafarinas, Zeluán (Selouane), Punta Cires (Point Cires) i Ceuta. El punt de partida fou a Melilla, al Regimiento de Fortificaciones núm. 5, l’únic regiment de fortificacions que no es trobava a la Península. Allà coincidí amb nous companys sabadellencs: JacintBarbosa, Ramon Soley, Antonio Bonet… De vegades havien de fortificar punts propers a la frontera amb el Marroc francès i també altres indrets inhòspits, illes i illots.
Va poder veure la seva família en dues ocasions en què obtingué el permís per “madre enferma” (8-9-1940 i l’1-5-1941), durant els quals era controlat per la Guàrdia Civil. El 21 de maig de 1941 el seu amic Bonet li va aconseguir destinació com a escrivent a les oficines de la Maestranza de Ingenieros de Ceuta, on per primera vegada va poder dormir en un llit. El 10 de juliol de 1942 obtingué el permís indefinit i retornà a Sabadell. Però encara tenia l’obligació de prestar servei a l’exèrcit diàriament i el 5 de desembre de 1942 s’incorporà al Regimiento de Extranjeros núm. 4 de Barcelona: a la tarda venia a treballar a Sabadell i dormir a casa. Finalment, el 29 de juny de 1944 obtingué la llicència il·limitada, tot i que no va ser fins al 5 d’agost de 1955 que aconseguí l’absoluta.
Plana de Vic sobre un cotxe de tren, 2-5-38. Sr Josep Soler, Sabadell,
Volguts tots: Sortim de la ciutat de Vic a les 8 i 22 minuts de la tarda. Us escric amb la intenció de tirar aquesta a l’ Estació de Sabadell al passar-hi em direcció Tàrrega. Hem sopat ja, el tren va molt a poc a poc i trintineja molt. […] no us espanteu encara que em portin vora el front. La colla de l’Institut estem partits, som quatre només [Miñana, Muntasell, Renom i ell] […] El vostre fill, Alfons
Fragments d’una carta que Alfons Soler llençà des del tren en marxa al seu pas per l’estació de Sabadell, adreçada al pare i la família i que arribà. a bon port.
Biografia completa i fotografies: Exposició “Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra (1936-1945)”. De l’1 de setembre de 2021 al 30 de gener de 2022. Comissariada per Genís Ribé Monge (MHS). Textos: Arnau Berenguer Garrigos, Esteve Deu Baigual i Genís Ribé Monge https://issuu.com/museusabadell/docs/mhs_cartes_dietaris_i_memories_de_postguerra_llibr
“Carta d’un biberó en guerra”. Entrevista a Alfons Soler per Francesc Canosa i fotografies de Josep Borràs. Mira – Magazín, 15 de febrer de 2020 https://www.lamira.cat/persones/1344/carta-dun-bibero-en-guerra