Sabadell, 4 de maig de 1893 – Manresa, 21 de febrer de 1963
Va ser un dels principals personatges polítics de l’Ajuntament sabadellenc durant la dictadura de Primo de Rivera. Exercí com a cap de governació de la Corporació Municipal i del Negociat de Premsa de Sabadell
Sobretot va destacar pel seu càrrec d’inspector en cap de Vigilància del 20 de desembre de 1924 fins al 2 de juliol de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Sarradell exercí un ferm control policial, anteriorment, durant la vaga revolucionària de 1917 i assessorat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tejido, va reprimir durament els vaguistes. Després de la guerra, es va traslladar a Manresa. Als anys quaranta, els càrrecs franquistes el van acabar aïllant a causa del seu extremisme, el 1942 l’arxiver municipal mossèn Ernest Mateu va vetar la publicació del manuscrit “Sabadell màrtir” que Sarradell havia ofert a l’Ajuntament. Carlista, germanòfil i furibundament contrari al marxisme i a la maçoneria, a més d’antisemita declarat. A principis de 1960 encara escrivia articles a la revista “Tradición”.
Sarradell va escriure nombrosos articles, sempre defensant els postulats reaccionaris, primer defensant el tradicionalisme carlista, amb articles contra les escoles laiques a “La Gazeta del Vallés”, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la maçoneria.
Posteriorment carregaria contra la proclamació de la II República i amb la victòria franquista va escriure articles lloant el nou règim, sobre la ciutat i la seva tasca municipal.
Alguns dels seus escrits:
<http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/escritos-franquistas-prensa>
La Organización Tradicionalista del Trabajo: estudio político social, leído por su autor en la Asamblea General Tradicionalista, celebrada en Zaragoza. Sabadell, Imp. Montaner, 1922.
La Boina roja: Canción de Gesta. Tipografia Vives.Sabadell, 1939.
Cartas a un preguntón: temas permanentes. [presentació de Juan Bta. Vives; pròleg de R. Espelt]. Consejo Local de Cultura. Manresa, 1948. 102 p.
La portentosa aventura de un paracaidista alemán, Leyenda de guerra, 1953. 55 p.
Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936. Sabadell: Edicions Riutort, 1980.
Castells, Andreu. Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català. Revista Arraona. Sabadell, 1977<http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/202302/280226>
Santamaria, Antonio. La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930. “Història de Sabadell”. Isabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-19231930/>
Si va néixer el 1894 no es va poder llicenciar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona l’any 1893. Em sembla que hi ha una confusió amb un altre Enric Serradell Pasqual (1864-?) que era un enginyer de La Bisbal. Vegeu: https://familysearch.org/ark:/61903/1:1:F5L3-JL7
Gràcies per la informació, de moment ho borro i m’informaré a veure si va ser un altre any o es tracta d’una altra escola.
[…] Mercat Central. La tasca repressiva la va dur a terme el carlista i dirigent del somentent local, Enric Sarradell Pascual, Inspector en Cap de Vigilància amb el suport del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Manuel […]
[…] Central. La tasca repressiva la va dur a terme el carlista i dirigent del sometent local, Enric Sarradell i Pascual, Inspector en Cap de Vigilància, amb el suport del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Manuel […]
[…] Enric Sarradell en seria l‘organitzador i ideòleg. Ultracatòlic, antimaçó, antimarxista i antisemita. Anteriorment Requetè. Cap de les organitzacions que actuen com el Sindicat Lliure de Sabadell, també seria tresorer d’aquests a Catalunya. Durant la dictadura de Primo de Rivera va tenir un paper molt important com a Cap de Governació i Premsa i Inspector en Cap de Vigilància. És a dir, màxim encarregat de la premsa del règim i l’aparell repressiu a la ciutat. […]