Sabadell, 27 de febrer de 1951
Militant antifranquista comunista
La seva mare tenia una fàbrica de capses de cartró per a sabates on a part de la mare també hi treballava, la tieta (germana de la seva mare) i l’avi matern. El seu pare treballava a un laboratori d’una fàbrica tèxtil de Terrassa. A casa seva acollien exiliats xilens, també els acollia gent de l’església, a casa seva eren cristians antifranquistes.
Va fer la primària al col·legi de les Carmelites de Sabadell, més endavant va fer estudis d’Educadora de Jardí d’Infància, però el títol no estava reconegut oficialment. Després va començar a fer cursos de pedagogia per aconseguir oficialitzar el títol, però no va poder acabar-los perquè havia començat la seva militància política, va entrar al PCE (m-l) l’any 1968 amb 17 anys, a través d’una amiga de la família que volia tirar endavant una guarderia, li va dir de participar en aquesta través de l’assistenta social que portava el projecte, necessitaven algú que l’ajudés amb la guarderia. A Cifuentes, va començar amb infants però després també va cuidar de gent més gran. La van veure una noia activa, dinàmica i enèrgica, que cridava a participar a més gent.
Ella va començar a militar a als Merinals i a Cifuentes, en aquest últim barri participar en una cèl·lula del partit. Feien reunions de cèl·lula, el primer que els hi donaven a l’entrar al partit era el «El llibre roig» de Mao, el PCE (m-l) era maoista. De seguida va començar a participar en una sèrie d’accions d’agitació contra el franquisme, en unes pintades que van fer al cinema Rex dels Merinals, es van dividir en dos grups, en el moment que es va haver de canviar perquè s’havia embrutat amb l’esprai, van disparar un tret a la seva companya Carmen Prados. A l’acabar l’acció tenien una cita de seguretat per si havien tingut algun problema, els hi van dir que havien de marxar de Sabadell perquè hi havia hagut diverses caigudes. Ella i altres Companys es van dedicar a anar amb Vespa a les cases i local son hi havia propaganda de gent del partit per treure-la i després la llençaven pels barrancs de Can Deu.
El cap d’uns dies van marxar a l’exili, es va acomiadar de la seva família, ho van entendre de seguida, eren cristians però de ment oberta, de la part de l’església progressista que lluitava contra el feixisme. En l’exili va passar per diverses localitats, on l’acollien als domicilis de la gent del partit, primer a Rubí, després a Fraga i posteriorment a Lleida. En aquell moment la seva parella estava també en el partit i es van haver de separar. A Fraga va treballar a l’hostaleria, i a Lleida fent feines de la llar, allà tenia un contacte polític amb gent que estava en càrrecs superiors del partit i a través d’aquest va conèixer el que després seria la seva parella, Blas.
Quan va acabar tot, a Barcelona va deixar de militar al partit, casi tots es van casar, molts per l’església per tal de passar desapercebuts. Va deixar el PCE (m-l) perquè es va sentir molt manipulada, veia que era una organització molt vertical, altres excompanys també es van sentir així. El PCE (m-l) es va acabar dissolent, alguns havien passat al FRAP, un amic seu, Jesús, va ser empresonat i es va acabar suïcidant. Posteriorment va participar a la vaga general política de febrer de 1976 a Sabadell, recorda la manifestació de suport al professorat en vaga del 13 de febrer, on la policia va carregar, ferint pares i nens, aquestes càrregues van ser la guspira que va fer encendra la vaga general política dies després. A la vaga del metall de setembre del mateix any, va participar en aquesta des d’on treballava, a l’empresa Riviere de Cerdanyola (especialitzada en la fabricació de malles metàl·liques, filferros i tanques), recorda que hi va haver molta solidaritat.
Al deixar la militància al partit, i al tornar a Barcelona es va instal·lar a Cerdanyola on hi visqué 30 anys, va tenir una parella, Blas, després de separar-se d’ell va conèixer a Pepe, amb qui va tenir dos fills, va acabar divorciant-se, i va conèixer a Jordi amb qui també va tenir dos fills, aquest últim era regidor del PCC (sorgit l’abril de 1982 d’una escissió del PSUC contrària a l’eurocomunisme) a Cerdanyola. Al primer, Pepe, va haver de denunciar-lo ja que no li deixava veure els fills, els havia de veure clandestinament, el seu cas li va portar l’advocada Remei Bona que estava casada amb l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés. Ha treballat de moltes coses, netejant cases, treballant a Sant Joan de Vilatorrada, a un escorxador de nits, a INERSA que era una empresa d’aparells de ràdio, en aquesta última va participar en una vaga en la qual la policia va acabar intervenint a la fàbrica, després a Europrix, on també va participar en una altra vaga. Ara viu a Sabadell però va viure 30 anys a Cerdanyola, participant a un grup de dones, implicant-se en vagues, etc. A finals dels 70 i als 80 va militar primer al PSUC i després al PCC. Actualment, no milita a enlloc, però continua participant en manifestacions a favor de Palestina, contra les guerres, contra els desnonaments, i ha continuat acollint gent de fora que ha necessitat ajuda.
Testimoni de Rosa Maria Ribera Vall, 16 de febrer de 2026
