Etiqueta: Acadèmia Catòlica

Arnau Izard Llonch

Sabadell, 7 de maig de 1897 – 28 de gener de 1993[1]

Enginyer industrial

Fill del també enginyer Francesc Izard Bas i d’Antònia Llonch Estany

Era aficionat a l’excursionisme i a la fotografia .El 18 d’abril de 1916 es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya dins la Secció d’Enginyeria, on va realitzar diverses conferències i visites a tallers i fàbriques industrials de Catalunya. Va ser autor d’una extensa col·lecció de fotos de gran qualitat. A l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha diverses fotografies d’obres d’enginyeria que va fotografiar:

Entorn a una fotografia seva es va obrir una polèmica, es tracta d’una fotografia de l’any 1917 en la que el Gaudí Research Institute va afirmar que hi sortia Antoni Gaudí entrant a la Universitat de Barcelona, en canvi experts en el tema van afirmar que no es tractava d’ell, sinó de Josep Mestres, catedràtic de Física.[2]

L’any 1920 va acabar la carrera a l’Escola d’Enginyers de Barcelona amb títol Excel·lent únic a Espanya. A partir d’aquell any Izard va ser requerit per nombroses fàbriques de Sabadell, quan alguna fàbrica restava parada, l’anaven a cercar-lo a casa seva, encara que fos fent-lo llevar del llit i li oferien quantitats astronòmiques per tal que els posés la fàbrica en marxa, això duraria fins el 1947.[3] A part de les fàbriques de Sabadell, també va assessorar tècnicament diverses companyies de servei públic i projectes d’edificacions industrials i d’instal·lacions a Espanya.

Va participar en nombroses entitats esportives, catòliques i catalanistes conservadores de la ciutat. Amb només 17 anys ja era membre del Congregant Sant Lluís Gonçaga i més endavant del Club Natació, el Centre Excursionista del Sometent, de la Joventut Nacionalista, de l’Acadèmia Catòlica i de la Lliga Regionalista. Va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell de 1933 a 1947, exceptuant el període de la Guerra Civil.[4]

L’any 1946 amb el seu pare, Francesc Izard, van ampliar la fàbrica ‘La Electricidad’  (actual Fira de Sabadell) fins arribar al carrer Tres Creus, edificant una nova nau de setze metres de llum, dues naus laterals de deu metres de llum i noranta de longitud i incorporant un accés ferroviari per facilitar l’entrada de materials i la sortida dels motors elèctrics[5]. També va dirigir obres com les instal·lacions industrials de l’empresa agroalimentària ‘Gallina Blanca’ a Sant Joan Despí́ (1954), així com els projectes d’algunes xemeneies industrials a Sabadell:[6]

Cal Llonch (1943)

Auxiliar Tèxtil (1945)

Indústries Aux. Casablancas (1946)

Grau S.A. (1950)

Camps Germans (1951)

Tints Pere Bros Pinosa (1954)

Garriga Germans (1962)

[1] ‘Arnau Izard’. Geneanet <<https://gw.geneanet.org/quimclar?lang=es&n=izard&p=arnau>>

[2] ‘El cas del misteriós Gaudí. Teresa Sesé. La Vanguardia,14 de maig de 2016 <<https://www.lavanguardia.com/encatala/20160514/401781759115/el-cas-del-misterios-gaudi.html>>

[3] ‘Homenatge a dos prohoms locals’ Diari de Sabadell, 6 de maig de 1982. Pàg. 5

[4] ‘Homenatge a dos prohoms locals’ Diari de Sabadell, 6 de maig de 1982. Pàg. 5

[5] ‘La Electricidad, ABB. Fira de Sabadell’. Espais Recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. <<https://www.espaisrecobrats.cat/la-electricidad-abb-fira-de-sabadell/>>

[6] ‘Enginyers sabadellencs’. Jaume Barberà. Sabadellajant <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/09/22/enginyers-sabadellencs/>>

Ramon Picart Felip

Sant Martí de Maldà (Urgell), 1873 – Barcelona 4 de setembre de 19511

FONT: Simó i Bach, Ricard.”EVOCACIÓ” Diario de Sabadell, (3 de octubre de 1985)

Polític catalanista conservador. Regidor de Sabadell, diputat de la Mancomunitat, dirigent del Centre Català i d’Acció Catalana, president de l’Acadèmia Catòlica i president del Gremi de Fabricants entre 1932 i 1935

Fill de Martí Picart i d’Antònia Felip, quedà orfe de pare quan tot just tenia deu mesos. El 1880 es traslladà amb la seva mare a Sabadell, on hi va romandre fins a la seva mort. Cursà els seus estudis escolars al col·legi de Mossèn Josep Torras de Sabadell. Seguidament entrà a treballar d’aprenent al taller d’imatgeria i escultura del cèlebre escultor, Jaume Duran Formosa (1850-1935), situat al principi del carrer Creueta, tot i que només hi estigué quatre mesos2.

Els catorze anys entrà a treballar d’aprenent a l’escriptori de la fàbrica de “Can Cuadras”, on hi treballava la seva mare com a obrera tèxtil. L’any 1889, Sabadell patí una greu plaga de grip i Ramon Picart durant setmanes restà sol a l’oficina, rebent visites, informant-se d’ofertes, contestant el correu, etc. El 1902, amb 29 anys rebé el càrrec de gerent de “Can Cuadras” fins la seva jubilació. Es casà amb Lluïsa Aznar de la qual enviudà sense tenir fills. El 1940, en el centenari de l’empresa, va rebre un important reconeixement per part dels obrers, els cooperadors tècnics i els administratius de l’empresa3. La seva casa estava situada a la cantonada del carrer Sant Joan amb carrer Tres Creus, va ser atacada diverses vegades per membres del moviment obrer a causa dels seus posicionaments pro-patronal i catòlics integristes, el mural de Sant Jordi que tenia a la façana fou atacat amb quitrà.

La seva activitat política es mou en la defensa dels postulats catòlics més intransigents, dominants a la ciutat de Sabadell, la defensa dels interessos de la patronal i del catalanisme conservador. Ramon Picart ingressà a la Joventut Catòlica i aviat es va fer amic del sacerdot integrista catòlic Fèlix Sardà Salvany. L’any 1909 fou regidor a l’Ajuntament de Sabadell en representació de la Lliga Regionalista, però els fets de ” La Setmana Tràgica” van obligar-lo a fugir momentàniament de la ciutat. L’any 1917 fou nomenat diputat de la Mancomunitat de Catalunya districte de Sabadell. El 1923 va ser el màxim dirigent del Centre Català i posteriorment d’Acció Catalana de Sabadell; així doncs, aconseguí controlar el catalanisme polític que orbitava fora de la Lliga Regionalista. Ramon Picart com un dels propietaris i membre del consell d’administració del “Diari de Sabadell”, aconseguí situar el diari a l’òrbita d’Acció Catalana i distanciar-se de la línia política seguida per Cambó. Va ser president de l’Acadèmia Catòlica de 1930 a 19324, anteriorment, el 1916, havia exercit de cap de la Junta de la Biblioteca Sardà i Salvany i com a president de la “Schola Santorum”. L’any 1932 fou elegit president del Gremi de Fabricants i reelegit l’any 1934, càrrec que exercí fins l’inici de la Guerra Civil. Fou detingut pels revoltats durant els fets d’octubre de 1934. També intervingué en la Junta d’aranzels i valoracions i representà el Gremi de Fabricants en el Patronat de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis. Al llarg de la Guerra Civil va estar amagat a Barcelona sense témer per la seva vida.

1 MARTÍN BERBOIS, Josep Lluís. ‘Picart i Felip, Ramon‘

2 ’EVOCACIÓ’. Ricard Simó i Bach. Diario de Sabadell, 3 de octubre de 1985

3 Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya. ‘Ramon Picart i Felip’. Josep Lluís Martín Berbois, 8 de juny de 2015

4 CASANOVAS ROMEU, Àngels. Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís. L’Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834031

Exit mobile version
%%footer%%