Arnau Izard Llonch

Sabadell, 7 de maig de 1897 – 28 de gener de 1993[1]

Enginyer industrial

Fill del també enginyer Francesc Izard Bas i d’Antònia Llonch Estany

Era aficionat a l’excursionisme i a la fotografia .El 18 d’abril de 1916 es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya dins la Secció d’Enginyeria, on va realitzar diverses conferències i visites a tallers i fàbriques industrials de Catalunya. Va ser autor d’una extensa col·lecció de fotos de gran qualitat. A l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha diverses fotografies d’obres d’enginyeria que va fotografiar:

Entorn a una fotografia seva es va obrir una polèmica, es tracta d’una fotografia de l’any 1917 en la que el Gaudí Research Institute va afirmar que hi sortia Antoni Gaudí entrant a la Universitat de Barcelona, en canvi experts en el tema van afirmar que no es tractava d’ell, sinó de Josep Mestres, catedràtic de Física.[2]

L’any 1920 va acabar la carrera a l’Escola d’Enginyers de Barcelona amb títol Excel·lent únic a Espanya. A partir d’aquell any Izard va ser requerit per nombroses fàbriques de Sabadell, quan alguna fàbrica restava parada, l’anaven a cercar-lo a casa seva, encara que fos fent-lo llevar del llit i li oferien quantitats astronòmiques per tal que els posés la fàbrica en marxa, això duraria fins el 1947.[3] A part de les fàbriques de Sabadell, també va assessorar tècnicament diverses companyies de servei públic i projectes d’edificacions industrials i d’instal·lacions a Espanya.

Va participar en nombroses entitats esportives, catòliques i catalanistes conservadores de la ciutat. Amb només 17 anys ja era membre del Congregant Sant Lluís Gonçaga i més endavant del Club Natació, el Centre Excursionista del Sometent, de la Joventut Nacionalista, de l’Acadèmia Catòlica i de la Lliga Regionalista. Va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell de 1933 a 1947, exceptuant el període de la Guerra Civil.[4]

L’any 1946 amb el seu pare, Francesc Izard, van ampliar la fàbrica ‘La Electricidad’  (actual Fira de Sabadell) fins arribar al carrer Tres Creus, edificant una nova nau de setze metres de llum, dues naus laterals de deu metres de llum i noranta de longitud i incorporant un accés ferroviari per facilitar l’entrada de materials i la sortida dels motors elèctrics[5]. També va dirigir obres com les instal·lacions industrials de l’empresa agroalimentària ‘Gallina Blanca’ a Sant Joan Despí́ (1954), així com els projectes d’algunes xemeneies industrials a Sabadell:[6]

Cal Llonch (1943)

Auxiliar Tèxtil (1945)

Indústries Aux. Casablancas (1946)

Grau S.A. (1950)

Camps Germans (1951)

Tints Pere Bros Pinosa (1954)

Garriga Germans (1962)


[1] ‘Arnau Izard’. Geneanet <<https://gw.geneanet.org/quimclar?lang=es&n=izard&p=arnau>>

[2] ‘El cas del misteriós Gaudí. Teresa Sesé. La Vanguardia,14 de maig de 2016 <<https://www.lavanguardia.com/encatala/20160514/401781759115/el-cas-del-misterios-gaudi.html>>

[3] ‘Homenatge a dos prohoms locals’ Diari de Sabadell, 6 de maig de 1982. Pàg. 5

[4] ‘Homenatge a dos prohoms locals’ Diari de Sabadell, 6 de maig de 1982. Pàg. 5

[5] ‘La Electricidad, ABB. Fira de Sabadell’. Espais Recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. <<https://www.espaisrecobrats.cat/la-electricidad-abb-fira-de-sabadell/>>

[6] ‘Enginyers sabadellencs’. Jaume Barberà. Sabadellajant <<https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/09/22/enginyers-sabadellencs/>>

Francesc Izard Bas

Sabadell, 18 de febrer de 1872 – 24 de juliol de 1957

Francesc Izard. Fons Simó i Bach (AHS)

Enginyer industrial. Dissenyà el sistema per elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell

Fill d’Arnau Izard Massagué i Josepa Bas Fontanet. Va fer els primers estudis al col·legi del mestre Francesc Bellapart al carrer de Sant Josep. Més tard, estudià la segona ensenyança en el col·legi dels Escolapis a la Plaça de Sant Roc (edifici de l’actual Ajuntament). Als 15 anys ingressà a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i acabà la carrera d’enginyer industrial l’any 1895 a l’edat de 23 anys.

Les pràctiques, les va fer a la Maquinista Terrestre i Marítima i seguidament es posà a treballar en el taller mecànic que havia fundat el seu avi matern, Francesc Bas Tarré. Introduint nous sistemes i noves tècniques a la indústria metal·lúrgica, conegut des d’aleshores com a Successors de Francesc Bas. A més de la direcció de la seva empresa, Izard exercí com a conseller en diverses empreses industrials i en la construcció de fàbriques, com la de Manufactures Carol, on hi instal·là l’acondicionament d’aire.

Entre 1912 i 1913, com a tinent d’alcalde a la regidoria de Foment de l’Ajuntament de Sabadell, va poder realitzar el projecte d’elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell. Durant molts anys, Sabadell patia una manca d’aigua, i a mesura que la indústria s’expandia i la població augmentava, el problema havia augmentat. Izard, estudià i solucionà la problemàtica. L’any 1913 va aconseguir que les aigües del Ripoll fossin elevades fins a la ciutat. La primera prova, la va fer el 27 de novembre de 1913 a les 7 de la tarda, amb la finalitat de comprovar el bon funcionament de la instal·lació elèctrica. Posteriorment, quan les aigües del Ripoll varen ser insuficients a causa del continuat creixement de la ciutat, col·laborà en el projecte de portar les aigües de Barcelona cap a Sabadell i participà en la constitució de la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, l’any 1952.

Exercí com assessor tècnic de diverses companyies com La Energia S.A, Fàbrica de Gas o l’Electricitat, S.A, així com altres de fora de la ciutat. També participà en l’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell, pressionà perquè fos subterrani fins l’actual carrer de la República (anteriorment Alfons XIII), on hi arribà el setembre de 1925. Els terrenys de la sortida de l’estació, els va facilitar la família Moragas-Badia que n’era propietària. L’any 1926 ajudà al Banc Sabadell a sortir de la situació difícil en què es trobava, juntament amb altres sabadellencs com Lluís Batllevell Arús i Pere Martí Peydró.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), com a descendent d’Arnau Izard Marty, francès establert a Sabadell a la vora del riu Ripoll l’any 1825, es traslladà d’Itàlia a França des d’allà a Béjar (Castella i Lleó). En aquesta població, continuà el seu treball d’enginyeria, planificant indústries, sobretot tèxtils. L’any 1939, retornà a Sabadell a la seva casa del carrer Duran i Sors, 67 i a la seva empresa, Successors de Francesc i Bas.

Continuà treballant com a planificador d’indústries tèxtils i metal·lúrgiques, juntament amb el seu fill Arnau Izard Llonch, enginyer que el 7 de maig de 1982 va ser homenatjat per la Cambra de Comerç i la Indústria de Sabadell.

Era un gran aficionat a la lectura, especialment “El Quijote”.

Des de l’11 de juny de 1915, quan l’Ajuntament ho acordà per unanimitat, un carrer de la ciutat situat entre els carrers Vidal i de Pelai Briz, on es troba la Torre de l’Aigua, porta el seu nom. La localització del carrer, té molt de sentit ja que va ser ell el que va idear el sistema per portar l’aigua a la ciutat i a la Torre de l’Aigua es guardava per ser distribuïda, a més de col·laborar amb l’arquitecte Josep Renom en la seva construcció.


Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

SIMÓ BACH, Ricard. 100 Sabadellencs als nostres carrers. Editorial AUSA, 1982

‘Francesc Izard, carrer de’. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell

Exit mobile version
%%footer%%