Sabadell 21 de març de 1899 – Granollers 15 d’agost de 1936
Empresari i militant carlista, assassinat a Granollers al principi de la Guerra Cívil
Fill del fabricant tèxtil, Miquel Baygual i Casanovas i d’Àngela Bas i Tintoré. Casat amb la sabadellenca Maria Llobet i Margenat de qui tingué tres fills.
Estudià primària i estudis superiors a les Escoles Pies. Des de jove començà a treballar amb el seu pare i el soci del seu pare, Antoni Llonch i Roca, pare dels Llonch Gambús.
L’expansió de la fàbrica tèxtil provocà que tinguessin que construir una nova fàbrica a Can Feu, aquesta al començar la guerra fou confiscada i s’utilitzà per la indústria de guerra, Cal Baygual sota la direcció del Coronel Ricardo López es convertí en el Servicio Aeronautico de Fábricas (SAF-16) depenent de la SAF-3 que s’havia format a Reus a l’Escola de Treball l’agost de 1936. A Sabadell es construïen els travessers i les costelles i s’acabaven les ales del “xato” I-15 un biplà de caça.
D’ideologia conservadora, milità al Cercle Tradicionalista (carlistes) i fou membre del Consell d’Administració de “Siglo Futuro” de la Comunió Tradicionalista. Impulsor del Patronado Social Católico de Sabadell, entitat politico-religiosa de dretes, i membre del Correo Catalán.
Quan esclatà la guerra fugí de Sabadell cap a Ribes de Freser per por a represàlies, però al saber que des de Sabadell se’l continuava buscant, es traslladà a Barcelona. A l’estació de Ripoll l’interceptà una patrulla de control, el portaren als rodals de Granollers i l’assassinaren a trets.
Simó i Bach, Ricard. “SABADELLENCS”. Diario de Sabadell (11 de desembre de 1982), p.26.
Castells, Andreu. Informe de l’Oposició. Sabadell: ed. Riutort, 1980. (vol. V -22.42-)
[…] important de la producció va anar dedicada a la industria de guerra, per exemple la fàbrica de Francesc Baygual va ser requisada i s’hi van construïr avions de […]
[…] A través del «Vertical» podem seguir la polèmica entre el Comitè Regional de la CNT i la FAI, i la trentista FLS. El seu primer número és del 28 d’octubre de 1932 i el seu últim, el 6 d’octubre de 1934,va arribar a tenir una tirada de 3.500 exemplars el primer de setembre de 19333. Dues terceres parts dels articles eren escrits en castellà i una tercera part en català. El 1937 tornaria a sortir com a portaveu de la FLS-UGT, íntegrament en català. El primer número ja tractava el conflicte entre la FLS i la FAI, l’article «Bautismo de Sangre» explicà l’atemptat del faista Manuel Molina «Valencia» contra Josep Moix que tingué lloc a primers d’octubre. El 26 del mateix mes foren tirotejats tres minaires de la CNT per Saturnino Nicolás Antolino «Lino», afiliat a la FLS i natural de Santomera (Múrcia),4 quan treballaven en unes obres a la fàbrica de Manufactures Carols S.A, per no respectar l’acord de la FLS sobre el repartiment de feina 5. «Lino», home de confiança de Josep Moix, seria conegut pels assassinats que va causar amb les patrulles de control que actuaren a l’inici de la Guerra Civil als afores de Sabadell i a municipis veïns com Castellar 6 i fins i tot a altres més llunyans com Ribes de Freser on «Lino» i els patrullers sabadellencs amb l’ajuda dels de Ribes van capturar l’empresari tradicionalista Francesc Baygual i Bas.7 […]
[…] A través del «Vertical» podem seguir la polèmica entre el Comitè Regional de la CNT i la FAI, i la trentista FLS. El seu primer número és del 28 d’octubre de 1932 i el seu últim, el 6 d’octubre de 1934,va arribar a tenir una tirada de 3.500 exemplars el primer de setembre de 19333. Dues terceres parts dels articles eren escrits en castellà i una tercera part en català. El 1937 tornaria a sortir com a portaveu de la FLS-UGT, íntegrament en català. El primer número ja tractava el conflicte entre la FLS i la FAI, l’article «Bautismo de Sangre» explicà l’atemptat del faista Manuel Molina «Valencia» contra Josep Moix que tingué lloc a primers d’octubre. El 26 del mateix mes foren tirotejats tres minaires de la CNT per Saturnino Nicolás Antolino «Lino», afiliat a la FLS i natural de Santomera (Múrcia),4 quan treballaven en unes obres a la fàbrica de Manufactures Carols S.A, per no respectar l’acord de la FLS sobre el repartiment de feina 5. «Lino», home de confiança de Josep Moix, seria conegut pels assassinats que va causar amb les patrulles de control que actuaren a l’inici de la Guerra Civil als afores de Sabadell i a municipis veïns com Castellar 6 i fins i tot a altres més llunyans com Ribes de Freser on «Lino» i els patrullers sabadellencs amb l’ajuda dels de Ribes van capturar l’empresari tradicionalista Francesc Baygual i Bas.7 […]
[…] S.A, Picañol, Vda. Margarit, Vda. Vidal. La fàbrica de l’empresari carlista Baygual i Bas, assassinat al principi de la guerra, situada a Can Feu, va ser confiscada i s’hi fabricà […]
[…] important de la producció va anar dedicada a la industria de guerra, per exemple la fàbrica de Francesc Baygual va ser requisada i s’hi van construir avions de […]