Centelles, 14 de febrer del 1872 – Buenos Aires, 27 de febrer del 19441
Republicà federal, empresari i primer batlle de la segona República
Nascut a Centelles en una família de treballadors, vingué a Sabadell de molt jove per treballar en el tèxtil i més endavant és convertí en empresari del sector. Es casà amb Maria Anfruns i Vallribera, amb la qual tingueren cinc fills: Josep, Salvador, Feliu, Genís i Joan. Els dos primers foren coneguts a la ciutat per les seves activitats socials i en la indústria. Vivia al carrer Calderon, 117.2
Gran admirador del dirigent republicà federal Francesc Pi i Maragall, s’afilià de ben jove al “Círcol” Republicà Federal (CRF), on conegué als que van ser els seus amics: Jaume Xercavins, Joan Torras Serra, Jaume Ninet Vallhonrat (seria primer tinent d’alcalde de Salvador Ribé), Joan Mora, Josep Soley, Francesc Tomàs, Joan Morral, Emili Tintó, Magí Marcé Segarra, Joan Puig Pujol, Josep Centellas i Joan Ferret, entre d’altres. Fou elegit el 14 d’abril de 1931 primer alcalde de la segona República a la ciutat, càrrec que ocupà fins l’1 de febrer de 1934.
Durant el seu mandat es prioritzà l’accés a la cultura i l’ensenyament de la població treballadora. La conselleria de cultura era portada pel conseller en cap, Joan Mora i Adserà, que més tard va ser diputat del Parlament de Catalunya. Joan Mora, comptà amb la col·laboració del seu amic Joan Sallarès Castells, impressor, llibreter i editor, i una de les principals figures intel·lectuals de la ciutat. També comptà amb l’ajuda de l’historiador Miquel Carreras Costajussà, el qual s’edità el seu llibre Elements d’història de Sabadell, que varen regalar als col·legials per Sant Jordi. També va destacar la construcció de diverses escoles, com l’escola pública de Can Rull3 i la inauguració del Museu d’Història.
Joan Llobet i Prunés (AHS)
1 ‘nomenclàtor’. Ajuntament de Sabadell
2 ‘Salvador Ribé: Primer batlle de la segona República’. Ricard Simó i Bach. Diari de Sabadell, 14 de novembre de 1981
3 ‘L’escola pública de Can Rull memòria viva de la dignitat republicana de Sabadell’. Conèixer Catalunya. 22 d’abril de 2015.
[…] CRF serà la força hegemònica de Sabadell de 1931 a 1936, amb els alcaldes Salvador Ribé Garcia, Magí Marcé i Segarra i Joan Miralles Orrit (exceptuant del 13 d’octubre del 34 al 16 de […]
[…] regidor per ERC i va formar part del primer Ajuntament republicà com a tinent d’alcalde de Salvador Ribé. Va ser escollit diputat d’ERC a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de […]
[…] liberal amb amics al “Círcol” Republicà Federal (CRF), entre els quals hi havia Salvador Ribé Garcia, Jaume Ninet Vallhonrat, Joan Mora Adserà, Francesc Tomàs Solé, Magí Marcé Segarra, Josep […]
[…] desde el balcó de l’ajuntament (2). L’alcaldia la va obtenir el seu company del CRF Salvador Ribé Garcia i a ell el van acabar nomenant Governador civil de Teruel. Al cap de poc va dimitir, va fixar la […]
[…] president de la Generalitat Francesc Macià passejant per la Rambla acompanyat per l’alcalde Salvador Ribé i autoritats locals. 28 maig 1932 a la tarda. Autor: Francesc Casañas i Ribera (MHS). Font: […]
[…] provinent del “Círcol” Republicà i Federal (CRF), Magí Marcé, va substituir a Salvador Ribé i Garcia, també del […]
[…] provinent del “Círcol” Republicà i Federal (CRF), Magí Marcé, va substituir a Salvador Ribé i Garcia, també del […]
[…] Salvador Ribé i Magí Marcé. Primer i segon alcalde de la Segona República. 1 de febrer de 1934, durant el relleu a l’alcaldia. La foto és al jardí del “Círcol” Republicà Federal, el monument del seu darrere és a Pi i Maragall. Arxiu Agustí Serra. […]
[…] desde el balcó de l’ajuntament (2). L’alcaldia la va obtenir el seu company del CRF Salvador Ribé Garcia i a ell el van acabar nomenant Governador civil de Teruel. Al cap de poc temps va dimitir, va fixar […]
[…] liberal amb amics al “Círcol” Republicà Federal (CRF), entre els quals hi havia Salvador Ribé, Jaume Ninet, Joan Mora i Adserà, Francesc Tomàs i Solé, , Josep Centellas i Vilamunt i Joan […]
[…] per ERC i va formar part del primer Ajuntament republicà com a tinent d’alcalde de Salvador Ribé. Va ser escollit diputat d’ERC a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de […]
[…] Es formà políticament entre els republicans federals veterans de la primera República. Amb només 12 anys participà a la Vaga General revolucionària de 1902 provocada quan un Marista disparà amb un revòlver cap a una manifestació popular i els manifestants van acabar assaltant l’Escola dels Maristes, fou en aquesta mateixa edat quan escapà de l’escola per una finestra i no va tornar-hi més. I amb 13 anys ja era secretari dels sis comitès del Círcol Republicà Federal.2 El 1906 participà en els fets de la Setmana Tràgica, provocada pel reclutament forçat a través de quintes de joves perquè participessin del Marroc. Havia treballat en una empresa de llanes i ajudant de notaria, en aquells moments treballava a l’empresa La Electricidad SA i el 1915 com que l’empresa es traslladà a Mallorca, ell seguí aquesta, restant fora de Sabadell fins el 1919, sense intervenir en la vaga revolucionària de 1917 que acabà amb l’assalt de l’Obrera. De retorn a Sabadell va fer d’enllaç entre el Círcol i Lluís Companys, diputat de Sabadell en substitució de Francesc Layret que va ser assassinat. El 1926 s’integrà als escamots d’Estat Català, per proclamarla República Catalana, i que acabà en el fracàs conegut com a “Fets de Prats de Motlló”3. Participà com a tinent d’alcalde en la proclamació de la República i en el primer Ajuntament republicà encapçalat per Salvador Ribé4. […]
[…] CRF serà la força hegemònica de Sabadell de 1931 a 1936, amb els alcaldes Salvador Ribé Garcia, Magí Marcé Segarra i Joan Miralles Orrit (exceptuant del 13 d’octubre del 34 al 16 de […]