Juli Batllevell i Arús

Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928

Arquitecte modernista, noucentista i eclèctic

Fill del mestre d’obres Gabriel Batllevell, seguint els passos del seu pare, apart de seguir la seva mateixa vocació professional, també com ell, va ser Cap del Cos de Bombers de Sabadell (entre 1900 i 1907).
Va estudiar primària i el batxillerat als Escolapis de Sabadell. El 1890 va obtenir el títol d’arquitecte a Madrid, i de 1895 a 1910 va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Sabadell, on realitzaria bona part de la seva obra. Durant la seva etapa com arquitecte municipal de Sabadell va patir diversos problemes i la oposició d’una part de la Comissió de Foment que el va acusar de no dedicar prou temps a les tasques del càrrec. El 23 de novembre de 1899 és destituït per l’alcalde Pere Barata (per petició de la Comissió de Foment) que nomena interinament a Enric Fatjó. Batllevell interposà un recurs i finalment el el 16 de gener de 1900 va ser readmès com arquitecte municipal de la ciutat.

Des del desembre de 1899 al 1913 va ser arquitecte municipal de Badalona, una ciutat on també va deixar la seva empremta. L’any 1900 es va traslladar a Barcelona, on l’any 1897 s’havia casat amb la terrassenca Antònia Poal i Coret, cunyada del seu amic del Centre Català de Sabadell Manuel Folguera, amb qui tindria quatre fills: Maria Assumpció, que va morir als 23 anys, Montserrat, Roser i Lluís; i a on tenia tenia les seves amistats, així com la majoria d’ encàrrecs particulars. A Barcelona, on també podem trobar la seva petjada, va ser deixeble de Lluís Domènech i Muntaner i va ajudar a Antoni Gaudí en la construcció de la Casa Calvet al carrer de Casp, núm. 48, i el Parc Güell, on va construir la Casa Martí Trias i Domènech (1900-1914). També va ajudar a Oleguer Junyent en la decoració del Cercle Liceu de Barcelona.

Durant les primeres dècades del segle XX va ocupar diversos càrrecs en associacions culturals, d’arquitectes i càrrecs públics: vocal de la Junta del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona (1908), escissió progressista de la Lliga Regionalista; vicepresident de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1909) i tècnic legal de la Comissió Especial Tècnicolegal de l’Associació (1911); inspector tècnic de la Comissió d’Asils i Albergs en el moment de la seva constitució (1912); revisor de comptes de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès (1914); designat vocal tècnic del Patronat de l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat de Catalunya (1917); soci de la Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1922), impulsada per Manuel Folguera i Duran; Membre dels Comitès Permanents de Congressos Nacionals (1927).

Juli Batllevell s’ha vist eclipsat per la figura d’Antoni Gaudí, algunes de les seves obres no s’han descobert fins fa poc temps, ja que no tenia un estil tan marcat com altres arquitectes, tot i que fou un arquitecte modernista, adaptava les seves construccions a les demandes dels propietaris, barrejant estils i passant del modernisme a l’eclecticisme, i al noucentisme. L’historiador i crític d’art, Josep Casamartina i Parassols, en el seu llibre Juli Batllevell, un gaudinià oblidat (2011), dona a conèixer l’obra de l’arquitecte, on surten a la llum edificis de la seva autoria que foren enderrocats, o que per desconeixement, la seva autoria es donava a altres arquitectes, com en el cas de la Casa Antònia Burés al carrer Ausiàs March, núm. 46 de Barcelona, que no s’ha l’hi va atribuir l’autoria de la façana fins el 1992, anteriorment es creia que era obra d’Enric Pi.¹

El seu estils són el modernisme, el noucentisme i l’eclecticisme, com hem dit anteriorment, podia barrejar diversos estils. Pels relleus en morter utilitzava una temàtica vegetal en finestres, llindes, baranes i coronaments. A les rajoles incorpora elements tant a l’interior com a l’exterior, utilitzant freqüentment el trencadís (aprofitament de la rajola trenca per recobrir superfícies amb voluntat tant funcional com decorativa). A l’arquitectura de Batllevell trobem des de la reixa més simple del modernisme, amb muntants torçats en forma helicoidal amb perfil curvilini o bombat i flors de planta metàl·lica, fins a reixes més treballades a les que dóna formes encorbades i platabandes. Batllevell intenta mantenir l’harmonia de les seves obres amb l’entorn, més elaborades o menys, no les sobrecarrega ni pel que fa a la decoració, ni als colors, ni amb formes extravagants.

Bona part de la seva obra es troba a Sabadell, on va dissenyar edificis municipals, cases particulars, fàbriques i mausoleus funeraris; seguida per Badalona, on al ser una ciutat industrial en expansió, la majoria d’obres seves foren fàbriques (la major part han sigut enderrocades); i Barcelona, on sobretot va dissenyar diverses cases de particulars. També trobem edificis de la seva autoria a altres localitats de Catalunya com Castellar del Vallès, Mataró, Molins de Rei, Sant Cugat, Sant Llorenç Savall, Sitges i Terrassa.

L’any 1923 va ser escollit per formar part de la junta de l’Exposició Universal de Barcelona.

Sabadell:

El Centre Català (1892), a la Rambla, 75 (enderrocat).

El Teatre Cafè Euterpe (1892-1893), primera gran obra de Batllevell, d’estil modernista amb influències mudèjars. Va ser un important centre cultural situat a la Rambla. Posteriorment es va convertir en un cinema, fins que va ser abandonat l’any 1997, i ocupat el 2006 com a centre social per diverses entitats de la ciutat, però desallotjat el cap de pocs mesos. L’any 2016 es va acabar d’enderrocar el poc que quedava dempeus.²

Panteó Jaume Gorina Pujol (1899), cementiri de Sabadell, carretera antiga de Caldes, núm.5

El primer Centre del “Círcol” Republicà Federal (1900), al carrer Dinarès, núm. 4-10. A l’època que es va construir depenia del terme municipal de Sant Pere de Terrassa (enderrocat).

Magatzem de vins Antonino Oliver/ Impremta Comas (1902) a la Rambla (enderrocat).

El mausoleu de la família Oliver (1905), al cementiri de Sabadell, s’hi troba enterrat el poeta Joan Oliver “Perer Quart”.

El Despatx Lluch (1908) al carrer Indústria, núm. 10. Actualment és la Oficina d’Atenció Ciutadana de l’ajuntament. Va ser la seva última obra important d’estil netament modernista de Batllevell a la ciutat, hi podem veure les columnes ornamentades amb elements vegetals.

La Presó Cel·lular (1899), estava situada entre els actuals carres de Covadonga, Tres Creus i la Gran Via. Enderrocada el 1971 a causa del soterrament de la RENFE i la creació de la Gran Via.

L’Energia (1899) a la Plaça del Gas (anteriorment, Pl. del Duc de la Victòria), núm. 8. Central elèctrica que funcionava a partir de motors de gas. La part de les oficines i la casa del Director no es van acabar. La nau ha estat restaurada i la part inacabada es va enderrocar.

L’Escola Enric Casassas (1897) al carrer Les Paus, núm. 71.

Panteó de Jaume Gorina Pujol i de Josep Gorina i Pujol (1899).

Hotel Espanya (1901), Rambla 22-24 amb carrer de Sant Pere. L’any 1933 l’edifici deixa d’utilitzar-se com a hotel per ser reformat i habilitat per a dependències municipals. Durant el franquisme va ser la seu de la Policia Nacional.

La Façana posterior de l’Ajuntament (1901), institut dels Escolapis fins que el 1880 va ser adquirit per l’Ajuntament per fer-lo servir com a seu.

L’Hotel Suís (1902) al carrer la Indústria, núm. 59. Segurament l’obra més destacada de Juli Batllevell a la ciutat, pels seves formes, i els treballats elements decoratius. És el primer edifici on utilitza la tècnica del trencadís. L’edifici de l’hotel és fruit de les reformes i embelliment de Batllevell d’uns habitatges propietat de Rafael Cruz.

Ferreteria Puigmartí (1903), a la Rambla, núm. 13 (enderrocada).

Panteó de la família Oliver (1905): S’hi troba enterrat el poeta Joan Oliver “Pere Quart”.

La Mercantil Sabadellense (1906) / Vapor Buxeda Vell, al carrer de Sant Pau, núm, 68 117/ Carrer de Cervantes, núm.68. Sala de màquines, plànols signats per l’enginyer Francesc Izard i Bas.

Reforma de la Casa Rafael Llonch (1906-1907), al carrer de Riego,núm. 61 / Carrer Sallarès i Pla, núm. 60-62. Batllevell realitza la decoració interior, galeria, tanca i pavelló del jardí.

Clínica de la Salut (1907), Construcció d’Enric Fatjó i Torras (1901), l’any 1907 s’encarregà a Juli Batllevell l’estudi d’un projecte general del nou hospital amb l’aprofitament dels pavellons construïts. A causa de problemes econòmics que impedien l’ampliació, no comença a funcionar com a hospital fins el 1923. Entre 1923 i 1924 Josep Renom aixeca un pis sobre la part davantera del pavelló central, destinat a estada de les Germanes de la Caritat. També és obra de Renom el cos posterior de planta absidal, que feia la funció de sala d’operacions (ampliació realitzada entre 1925-1927).

Panteó Antoni Taulé i família (1910)

Caserna de la Guàrdia Civil (1911-1913) al carrer que porta el nom del seu pare: carrer Gabriel Batllevell, núm.18-31. El juny del 2017 va ser ocupada per diversos col·lectius de la ciutat com el grup d’autogestió de la PAH, però a l’any 2019 la van haver d’abandonar a causa del risc d’esfondrament estructural d’algunes zones de l’edifici³, actualment en estat d’abandó.

Així com cases particulars i fàbriques: Casa Bru – Casa Miralles (1893) al carrer de Gràcia, núm. 129-131; fàbrica de Cal Brujas (1894) al carrer del Riu Ripoll; Casa Prats (1897) al carrer D’en Font, núm. 32; habitatges d’en Mateu Brujas (1901) a la Rambla, núm. 9-11; Casa Vicenç Ferrer i cia (1901-1902) i Farmàcia Llop a la Plaça Major, núm 58-60; Casa Marcet-Font Grau (reforma de l’any 1903) al carrer Joan Maragall, núm. 7 (tocant a la Plaça del Gas); Cases Manent (1904) al carrer de l’Escola Industrial, núm. 12-18; Casa Isard-Llonch (reforma de l’any 1908) al carrer Riego, núm 59-61; Casa Prats/Casa Torrens (1910) al camí de la Font, núm 32; habitatges de Francesc Ruhí (1922-1923) a la Via Massagué, núm. 44.

Badalona:

Fábrica de galetes “La Glòria”(1899) a l’avinguda Alfons XIII, antiga carretera de Valencia (enderrocada)

Fàbrica de galetes Palay Hnos (1900), situada entre els carrers de la Riera dels Frares (ara de Sant Ignasi de Loiola) i del Progrés, a l’actual barri industrial del mateix nom situat a l’Eixample per la banda del Besòs i el mar. Durant la Guerra Civil es va fer servir com a fàbrica d’armament (enderrocada a mitjans dels anys 80 del segle passat).⁴

Fábrica Costa, Florit & Cia, “El Vidre” (1903) Va participar-hi construint algunes de les naus, al carrer Orient (enderrocada).

El projecte de Cementiri Nou (1903), cementiri projectat per la falta d’espai al cementiri de Badalona, mai es va realitzar, probablement per la falta de pressupost.

Fàbrica Hijos de Manuel Arquer (1907) als carrer de Ponent i d’Eduard Maristany (enderrocada).

Fábrica Antonio Aparicio Sala (1909), va participar-hi construint algunes de les naus, al carrer Dos de Maig, núm. 30 amb carrer de Marina (enderrocada).

Passarel·la sobre la via del tren (1912), al carrer d’Eduard Maristany. Passarel·la per creuar la via del tren i facilitar l’accés a la platja dels treballadors de les fàbriques que es trobaven a banda i banda de la via.

Rondaller < https://rondaller.wordpress.com/2015/12/06/passat-industrial-present-cultural/>

Fàbrica Cotonificio de Cornigliano-Ligure (1912, amb intervencions el 1913 i 1920), va construir-hi la nau interior, als carrers Cervantes, núm. 13-43 / Eduard Maristany, núm. 190 / Industria, núm. 253 (enderrocada).

Societat General d’Indústria i Comerç posteriorment anomenada Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria, CACI (1913), va construir-hi el xalet del director, la porteria, la reixa i una sala de màquines. Carrer d’ Eduard Maristany (es conserva només la fàbrica).

Fàbrica Gerardo Collardin (reforma el 1915 i construcció de naus entre el 1916-1917), carrer Antoni Ibori amb carrer Wilfredo (enderrocada).

Fàbrica Hijos de Ramon Rosés S.C. (1919), intervenció a les naus interiors, carretera de Mataró, núm. 27. Actualment és la seu del fabricant de materials de fusta Alberch.

Adaptació del Cinema Picarol al nou Teatro Guimerà (1924), plaça de la Vila, núm. 5 (l’actual es troba completament transformat).

Barcelona

Casa Teodor Prat (1899) al carrer Bailén, núm. 9

Vil·la Maria o Casa Antoni Castañer (1903), a la carretera de Sarrià a Vallvidrera, núm. 102. Casa amb forma de cub amb una torre lateral a l’estil d’Olbrich i presenta un motlluratge molt recarregat, abarrocat, semblant als de Valeri i Pupurull. Els laterals estan rematats amb un arbre d’abundant fullatge amb arrels molt marcades.

Casa Antoni Salvadó (1904) al carrer de Casp, núm. 46. Casa d’estil eclèctic, en una època i una zona de la ciutat on dominava el modernisme.

Casa Martí Trias i Domènech (1905) al Parc Güell.

Caserna de la Guàrdia Civil del Parc Güell (1905-1906), a l’Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 31-35 (Actualment és el Centre Social Okupat “Kasa de la Muntanya”).

Casa Antoni Burés (1906) al carrer Ausiàs March, núm. 46.

Torre Bulart-Rialp (1907) al carrer de Císter, núm. 25 /carrer de Melilla, núm. 9.

Torre Gabriel Gelabert (1907), al carrer del Císter, núm. 17-19 / carrer del Vendrell, núm. 2 (enderrocada).

Casa Josep Terrés (1907), al carrer del Perill, núm. 50.

Casas Josep Balcells Vallbona (1908), al carrer Balmes, núm. 137-139.

Nau per Lluís Gonzaga Pons y Enrich (1909), al carrer de Iradier / carrer de Tetuán.

Casa Enric Pi i Cabañas (1911), al carrer Enric Granados, núm. 72.

Casas Francesc Margenat tobella (1914), carrer d’ Anglí, 80 / carrer Immaculada, núm. 2.

Ampliació i decoració interior de la Casa Joan Romagosa, Torre San Jordi (1916), al carrer Navarro Reverter, núm. 15.

Casa Antoni Romagosa -Villa Mercedes- (1916), al carrer Navarro Reverter, núm. 13

Façana posterior i decoració interior de la Casa Jaume Brutau Manent (1916) al carrer d’ Anglí, 50 (molt transformada).

Fàbrica Salat S.A. (1917), al carrer de Lleida amb avinguda de Rius i Taulet, núm 1-5.

Reforma de la Casa Josep Balcells Vallbona (reforma de l’any 1918), col·locació de tribunes de fusta a la façana, al passeig de Gràcia, núm. 20.

Garatge i botiga d’automòvils Stevenson, Romagosa y Cia (1920), carrer del Bruc, núm. 101-103 amb carrer de València, núm. 295-301 (enderrocat).

Magatzem i habitatge Elvira Cornet, vídua de Peyra (1921), al carrer de Casp, núm 85-87, Barcelona (enderrocat).

Reforma de la Casa Enriqueta Balaguer (1921), a la Rambla de Catalunya, núm. 41.

Ampliació de la Torre Pío Fatjó (1921), al carrer d’ Esperança, núm. 32.

Capella del Sagrat Cor de Jesús (1921), al carrer de Queralt.

Casas Matías dos Santos (1922), al carrer de Casp, núm. 88-90.

Casa Bonaventura Brutau (1923), al carrer d’Aragó, núm. 275 (enderrocada).

Casa Josep Cañameras (1924), al carrer de la Diputació, núm. 421-423 / carrer de Sicília, núm. 230-232 (enderrocada).

Casa Francesc Almirall (1924), al carrer de Muntaner, núm. 182.

Col·legi d’advocats de Barcelona (1924), reforma i adaptació del Palau Casades), al carrer Mallorca, núm. 283 / carrer de Roger de Llúria, núm. 103-111.

Ampliació de la Casa Enric Roger (1925), al carrer de Girona, núm. 24.

Cases Ramon Massana Bru (1925-1926), al carrer de Muntaner, núm. 83A / carrer de València, núm. 190.

Indústria de discs Odeón (1926-1928), al carrer Urgell, núm. 224-234 /carrer de Còrsega, núm. 161 (enderrocada).

Castellar del Vallès

Can Borrell (restauració de l’any 1912) a la carretera de Sant Llorenç Savall, Km. 9,2. Es tracta de la seva última obra amb elements modernistes.

Sant Cugat

Cases Enric Pi i Cabanyes (1907), al carrer de Sant Medir, núm. 27-29.

Sant Llorenç Savall

Marquet de les Roques (1895). Casa de la família Oliver, va ser la casa d’estiueig del poeta Joan Oliver “Pere Quart” i on es reunia amb els membres de “La Colla de Sabadell”. Situat a la vall d’horta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, municipi de Sant Llorenç Savall. La família Oliver va encarregar diverses obres als Batllevell, primer a Gabriel Batllevell que va dissenyar les voltes de la seva casa (l’actual Casal Pere Quart) i després al fill, Juli Batllevell, el Marquet de les Roques i el Mausoleu familiar.

Sitges

Vil·la Subur (1908) al carrer Artur Carbonell, núm. 23.

Vil·la Remei (1911) al carrer Artur Carbonell, núm. 25

Terrassa:

Antic Ajuntament de Sant Pere de Terrassa (1897) al carrer Alcalde Parellada (actualment és una biblioteca).

Casa Maria Ramon i Marimon (1899), carrer Major de Sant Pere, 95 / passeig 22 de Juliol (molt modificada).

També va deixar la seva empremta a altres localitats com el Prat de Llobregat (cases de la família Balcells Balbona, 1925), Mataró (Casa Josep Viladevall / Àngela Brutau, 1912), Molins de Rei (Congregació de la Sagrada Família, 1894, enderrocat), i Santa Coloma de Cervelló (Xalet Manuel Folguera/ Paulina Poal a la colònia Güell, 1923).

Casamartina i Parassols, Josep Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa. 2011

Castells i Peig, Andreu. Sabadell:informe de l’oposició: O tot o res, 1904-1918. Sabadell: Riutort, 1978.

Barcelona Modernista < https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/Home>

1 El regalo de Gaudí’, José Ángel Montañés. El País, Cataluña. Barcelona, 27 de maig del 2012 <https://elpais.com/ccaa/2012/05/26/catalunya/1338059386_498025.html>

2 ‘El poc que quedava del cafè teatre euterpe desapareix a aquests dies de Sabadell’. Redacció. Isabadell.cat, 16 de gener del 2016 <https://www.isabadell.cat/sabadell/el-poc-que-quedava-del-cafe-teatre-euterpe-desapareix-aquests-dies-de-sabadell/ >

3 Casamartina i Parassols, Josep Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa. 2011 (pàg. 267-269)

4 ‘Deficiencias estructurales obligan a desalojar el antiguo cuartel de la Guardia Civil de Sabadell’. Yolanda Rico. La Vanguardia, Gran Vallès. Sabadell, 8 de maig del 2019 <https://www.lavanguardia.com/local/gran-valles/20190508/462097274573/intervencion-urgencia-polemica-antiguo-cuartel-guardia-civil-sabadell.html >